dimarts, 28 de maig de 2019

BART!

Heus aquí històries en format còmic d'una sola pàgina sorgits del cap, el cor i la punta del llapis dels ninotaires de l'optativa de quart d'EViP.


Aquestes interessants històries, a voltes reflexives, a voltes absurdes, surrealistes o vet a saber quins adjectius més, estan protagonitzades sempre per objectes (humanitzats) que podríem trobar en un bar com ara el de l'institut. Per exemple un croissant enamorat, un triangle apassionat o un briox simpàtic.



Des del punt de vista gràfic, és un treball de dibuix realista. També un repte de seqüenciació del guió en vinyetes i una cerca del millor pla per explicar-ho.





Moltes felicitats!

dilluns, 27 de maig de 2019

Entrega de guardons del XIX Concurs de Traducció

La Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra lliura els premis als millors treballs d’estudiants de secundària i batxillerat.


ANA MARÍA HINOJOSA i LAIA DOMÈNECH, alumnes de 3ESO i 4ESO de l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona, primer i segon premi de Traducció de Francès.


Divendres 10 de maig es van lliurar els guardons del XIX Concurs de Traducció, l’XI Premi UPF al Millor Treball de Recerca en l’Àmbit de les Llengües i el Llenguatge i el VII Premi UPF-FESOCA de Llengua de Signes Catalana. A l’edició d’enguany s’hi van presentar els treballs de més de 1.000 estudiants de centres de secundària d’arreu de Catalunya. El 1r i 2n premi Traducció de francès de la categoria ESO va recaure en Ana María Hinojosa (3ESO) i Laia Domènech (4ESO).




Text: Anna Ribas

dissabte, 25 de maig de 2019

Torring JVV exchange

The students of 1B BAT spent some days with their partners of Torring Gymnasium in Denmark. They participated in different activities and visited some interesting places. Here you can read about their experience. 

AARHUS

During our stay in Denmark, we visited a city called Åarhus, the second biggest city in Denmark. First we went to Den Gamle by (The Old Town), a national open-air museum of urban history and culture in Denmark through three centuries. The museum consists of more than 75 historic houses relocated from all over Denmark. 

Afterwards, we visited the AROS the museum of modern art. It is famous for its rainbow panorama which is placed at the top of the building where you can see the whole city in different colors. We liked all the exhibitions because it was very different from the art we have here in Catalunya and we enjoyed the views from the panorama a lot. Once we finished our visit to the museum we had free time to discover the city by ourselves.


TAG FESTIVAL

The day after we arrived in Torring we went to a school festival called TAG Festival which is celebrated once a year so we were lucky to be able to attend. There were concerts from local and school groups and different games we could play. There were also chilling areas and food trucks, for those who didn’t feel like playing or dancing.

The festival started around 11 am and ended at 2 am but most of us went there around 4 pm because before that we went to a pre-party with our exchange students.

In conclusion we had so much fun and we think that was a great opportunity to get to know their culture.


FOOD IN DENMARK

In Denmark we ate earlier than in Girona. We had lunch at 12 and dinner at 18h. We ate a lot of bread with differents things on top and a lot of sandwiches, especially in school. They also gave us a lot of different snacks, like liquorice and a typical Danish dessert called Flødeboller, which is a chocolate covered meringue.







divendres, 24 de maig de 2019

Xerrada sobre seguretat


La setmana passada els alumnes de 1r d’ESO varen fer una xerrada a càrrec dels Mossos d’Esquadra. Tots els alumnes varen poder resoldre tots els dubtes sobre seguretat ciutadana, com han d’anar sols pel carrer i com reaccionar en alguns moments.










Menció especial del TdR

El TDR de la Sara Font titulat "Aportació a un catàleg de zoocecidis dels termes municipals de Girona, Salt i Sarrià de Ter" ha obtingut una menció especial al XIV premi PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) en Ciències de la Salut i de la Vida.


El premi ha consistit en un lot de llibres de natura i de biomèdica.

Moltes felicitats Sara, ja ets tota una investigadora!

Text i fotografies: Gabriel Mercadal



dijous, 23 de maig de 2019

Grècia

L'alumnat de 2n d'ESO ha fet un projecte de treball que ha implicat dues assignatures: Català i Plàstica. 

A Català, han treballat el conte. Se l'han inventat o han modernitzat un conte clàssic. A Plàstica n'han treballat la il·lustració de la portada com si fossin grecs, aprofitant que estaven estudiant l'art grec. Així, han hagut de fer imatges a l'estil de les decoracions de la ceràmica grega.

A la mostra us en presentem 3 treballs:

Jana Ribas, decoració de figures negres de la ceràmica grega, amb el conte "El cent peus"


Fa molt temps, en un poblet de la comarca del Llobregat, hi vivia un centpeus anomenat Pluf. Un dia, uns amics el van convidar a un sopar i per això havia d’anar molt mudat i elegant. Es va dutxar, vestir, i va arribar el moment de posar-se les sabates. Mai se n’havia posat unes i tampoc en tenia cap. Per aquest motiu va anar a veure el sabater per comprar-se’n unes. Però quan el sabater li va preguntar quantes sabates necessitava, no va saber què respondre. Va començar a contar-se els peus pensant que seria bufar i fer ampolles però quan anava pel nombre 12 una cigala va començar a cantar, el va interrompre i després en Pluf ja no va recordar per quin nombre anava. Va iniciar el recompte de nou però quan anava pel nombre 23 va començar a ploure i ell va córrer fins a la seva cova per no mullar-se. Quan va arribar a casa havia tornat a oblidar el nombre. Ja una mica fart, va tornar a començar però en el número 39 va passar un escarabat molt gran per davant seu i com que estava tan concentrat no el va veure. El no veure’l no es va apartar i l’animal li va aixafar tots els seus peus - que no sabem quants són - fent que li haguessin d’enguixar tots. L’única bona notícia és que en tot el temps que va estar a l’hospital va poder esbrinar la quantitat exacte de peus. 62.


Íngrid Adroher, decoració de figures vermelles de la ceràmica grega, amb el conte "Estima el que tens"


Hi havia una vegada en una ciutat poblada hi vivia anys enrere un nen anomenat Jack, aquest vivia amb els seus pares en una immensa casa situada al centre del barri. Per aquells temps eren èpoques nadalenques.

En Jack portava molt de temps vulguen una mascota. Així doncs els reis li van complir el seu desitj regalant-li un gos preciós que de seguida es va dir Boby.

Anava passant el temps i en Jack i en Boby s’anaven fent més amics. Així doncs un dia al matí en Jack es va despertar i va veure que cap membre de la seva família era a casa. Es va sorprendre molt i va decidir buscar-los, però no n’hi havia cap rastre.

Al cap de poc temps la mare va arribar a casa molt trista i en Jack no en sabia el perquè. La mare li va explicar al Jack que aquest matí en Boby jugava amb una pilota i que aquesta havia anat a parar a la carretera. En Boby la va anar a buscar i mentrestant va passar un cotxe. Aquest sense atenció, va atropellar en Boby i la mare li va explicar que el pare estava al veterinari per mirar si hi havia alguna solució. En Jack va esclatar i es va posar a plorar. La mare el va estar consolat fins que de sobte va arribar a casa el pare, però sense el gos.

Per sort el pare va anunciar que les ferides d’en Boby tenien solució. El veterinari li havia dit al pare que podien operar al Boby i que d’aquesta manera curarien al gos.

Al cap de pocs dies en Boby ja estava a casa juntament amb la família gaudint de les vacances de Nadal.

Estima el que tens, perquè arribarà un moment en el que tot s’acabarà i t’enpenadiras de no haver sentit per ningú.

Mireia Ferrés, decoració de figures vermelles de la ceràmica grega, amb el conte "Jo sóc millor"


Era una nit fosca i hi havia un home passejant pel carrer, era alt i anava vestit de color negre. Jo estava mirant la televisió i de cop es va sentir el motor d’una moto i vaig veure l’home. Per la pinta que feia, havia de ser un lladre sí o sí i me’l vaig quedar observant. Va entrar per la finestra de la casa del meu veí, un senyor vell que gairebé no parla, en Lluc. De seguida, em va venir la idea de trucar a casa seva i així ho vaig fer. Vaig veure el lladre que s’¡espantava i tirava el mòbil per terra. Tot i així no vaig poder evitar que robés alguna cosa, va sortir de la casa amb uns quants llibres. Però per què agafava llibres si en Lluc a casa seva tenia moltes més coses de valor?

L’endemà al matí vaig trucar al meu amic, en Martí, li vaig explicar tot el que havia passat i de seguida vam decidir entrar a casa del meu veí (tocant el timbre).

Ell ens va explicar que aquell lladre volia els llibres més cars que ell tenia, però que no li feia res perquè mai se’ls llegia. Això ho va dir amb una cara de preocupat inevitable i no sonava gaire creïble. Després ens va preguntar si vam veure alguna cosa extranya al costat de l’ull. Jo vaig pensar-hi, i sí tenia com una taca al costat de l’ull. En Lluc ens va dir que era un seu vell amic i que sabia a on vivia, ens va demanar que hi anéssim, només donant-nos un paper que posava “C/Torrent nº4”. Així que vam agafar les bicicletes i hi vam anar, quan vam arribar vam intentar d’obrir la porta d’entrada i es va obrir, però no sola, a darrere hi havia “el lladre” i ens va ordenar que ens sentessim al sofà, li vam fer cas (per por).

L’home es va posar a parlar i va explicar que sabia perquè estavem allà i ens va dir que ens equivocàvem; la veritat era que en Lluc el veí havia robat els llibres, i no eren llibres eren caixes camuflades com a llibres amb joies de la seva família a dins. Deia que havia sorgit una discussió entre les dues famílies i en Lluc havia matat a la seva dona. 

Nosaltres ens en vam anar corrents a la policia a denunciar en Lluc i el van anar a buscar-lo casa seva i se’l van emportar a la presó, per sortir havia de pagar uns diners que no tenia i nosaltres estàvem contents.

Professorat de plàstica i català de 2n d'ESO, 2018-19

Self Compassion

Last Friday we, baccalaureate students, were lucky to participate in a talk dealing with self-compassion. Goldie Nanwani, author of the book "Thoughts translated" , explained to us a bit about self-compassion while making us think: why do we treat ourselves differently? 


Don't we deserve to be forgiven when making errors? She made us reflect on quotidian acts we do without even thinking, as for example giving up a seat in the bus, and we ended up realizing the importance of being kind to and understanding oneself... The final goal of the talk also was giving us some tips to understand and use self-compassion in our lives.


dimecres, 22 de maig de 2019

Un futur millor, en mans de tot

Dijous 9 de maig, tots els nois i noies de 2n d'ESO i l'alumnat de Biologia, Física i Química de 4t d'ESO, va fer l'activitat "Un futur millor, en mans de tot", organitzada per Nedgia. Durava una hora, es feia a una aula, i l'objectiu era fer reflexionar l'alumnat sobre les energies i el futur. 



A través del format "escape room", que està molt de moda, l'alumnat treballava en grups de 5-6 persones i havien de resoldre diferents enigmes. Va ser una bona manera de treballar cooperativament i de manera divertida un tema molt actual.




Text i fotografies: Dani Bartomeu

Taller de cinema a 1r d'ESO!

Un mòbil i una app però mil coses més.

El món del cinema torna a entrar a les aules de primer d'ESO de la mà de la directora Anna Mitjà que ens ha explicat d'una manera pràctica (amb talls ben escollits del cinema de tots els temps) la riquesa d'aquest llenguatge.


Aquest cop el repte és fer un video que "parli" de la il·lusió, de l'enveja, de l'afecte i la decepció. 

Aquests han estat els temes-marc a treballar per cada grup-classe. 

En subgrups de 4 a 6 persones s'han disposat per fer-ne un guió.

Abans de rodar han sentit la veu de l'experiència: És bo fer una escaleta on preveure cada pla però també és molt important saber treballar en grup i decidir bé quins "càrrecs" assumirà cadascú (des del director a l'actor secundari, per esmentar dos exemples).

Llums, càmera i acció!

Diferents "platós" han estat els llocs escollits per a rodar els plans previstos (els patis, l'entrada del centre i fins i tot als wc!). 


En el directe sorgeixen noves aportacions i decisions que cal prendre.

Les pífies són sovint un fart de riure i, entre anar amunt i avall, resulta que totes les preses ja són fetes. 

Què fem llavors? L'aula de dibuix es converteix en una mena de petit estudi de muntatge. Gràcies a apps gratuïtes s'editen d'una manera força ràpida els filmets.


A punt, si tot va com ha d'anar, per ser vistos per la Diada de Sant Jordi davant de centenars de fidels seguidors!

Text i fotografies: Jordi Ribas

dimarts, 21 de maig de 2019

Mercat dels productes de l'hort

El passat 14 de maig, el nostre institut va participar a la jornada de "El mercat dels productes de l'hort". Aquesta jornada, l'organitza l'Ajuntament de Girona, des del 2008, i és una trobada anual d'instituts i escoles, de Girona, que disposen d'un hort escolar. 


La trobada té lloc a la Plaça del Lleó, on cada centre disposa d'una parada i porta el seus productes per vendre, compartint el mercat amb la resta de venedors habituals de fruita i verdura. Aquest any, hem portat per vendre: alls tendres, cebes tendres, enciams, remolatxes i bledes.


Enguany, els centres que hi han participat han estat: escola Àgora, Escola Carme Auguet, Escola Domeny, Escola Eiximenis, Escola El Bosc de la Pabordia, Escola Font de l'Abella, Escola Joan Bruguera, Escola Josep Dalmau Carles, Escola Maristes, Escola Montfalgars, Escola Sagrada Família, Escola Vila-Roja, Institut Carles Rahola, Escola Nou de Quart i el nostre institut, l'Institut Jaume Vicens Vives.

Aquest any la venta ha estat tot un èxit i l'experiència molt gratificant.

Text i fotografies: Sílvia Franch

Tetxos guanyadors dels Premis de la Fundació JVV

A continuació us presentem els treballs guanyadors dels X Premis de la Fundació JVV. El primer que us presentem és el guanyador de Relat Curt i està fet per la Cristina Mazó de 1r de Batxillerat. El segon és el guanyador de Relat Històric i l’ha fet la Queralt Grau de 2n de Batxillerat. 

Enhorabona a les dues!

FENT CAMÍ 

La família m’acomiada i agafo les quatre maletes on porto tot el que necessitaré aquests nou mesos. Al darrer moment, el pare em recorda que no cal que marxi. Sé que ell no vol que me’n vagi i això em neguiteja. La mare, més tranquil·la, em regala dos llibres i em diu que m’agradaran molt i dels que en puc aprendre alguna cosa interessant.


Pujo al tren i busco el meu seient. D’aquí unes hores arribaré a la que serà la meva nova llar durant uns mesos. Estic inquieta però feliç i impacient per descobrir com serà la vida en un altre país. Sento que la ciutat on visc se’m queda petita, l’ambient m’ofega i necessito marxar lluny per tornar a respirar. Així que decideixo marxar a estudiar fora, que també em servirà per ser més independent, m’ajudarà a madurar i, aprofitant, perfeccionaré el meu francès.


Veig que el paisatge es mou cada vegada més lentament. Per l’altaveu sento que hem arribat a la destinació, Tolosa. Comença l’aventura. Surto de l’estació i em disposo a trobar l’apartament on m’allotjaré, i fent un cop d’ull al plànol que tinc de la ciutat, veig que em queda a uns quants minuts a peu. No em preocupa gaire caminar, però tenint en compte que vaig molt carregada opto per agafar un taxi. El taxista m’adverteix que el carrer on vaig és una zona de vianants, i no s’hi pot accedir en cotxe. Per això em deixa a la plaça de l’Ajuntament. Aprofito per entrar-hi i demanar informació de la ciutat i dels propers esdeveniments culturals. Esperant el meu torn, vaig observant l’espai i veig una fotografia antiga que em crida l’atenció. Hi ha una data a peu de la fotografia: 5 de juliol de 1945. Hi reconec un personatge; és Pompeu Fabra en el moment que la Universitat de Tolosa el nomena Doctor Honoris Causa. Em reconforta pensar que un català il·lustre va passar per aquí. Continuo pensant en el Mestre i en tot el que va fer per la meva llengua materna. Em pregunto què hauria sigut de l’escriptura de la llengua catalana si Pompeu Fabra no hagués tingut la iniciativa d’apropar-se més als seus nebots escrivint-los de la mateixa manera que els parlava. Allunyo aquests pensaments perquè em començo a enyorar. M’atenen i em donen tota la informació que demano. Miro el mapa, i descobreixo que estic a prop del carrer on he d’anar.

Finalment, arribo a l’apartament i hi deixo les maletes, però em fa mandra desfer-les i les arracono. Ara sento por d’afrontar una vida lluny de casa, de la família, dels amics, de la meva llengua. Agafo un dels llibres que m’ha donat la mare i m’estiro al sofà. No vull pensar-hi. He de ser valenta i no em vull deixar portar pels sentiments. Aixeco el llibre i obro la portada i, a la primera pàgina hi trobo un escrit signat pels pares:
Treballeu i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot 
abandonar mai.” – Pompeu Fabra des de l’exili 
No oblidis el que és teu, filla.



M’emociono i m’adono del significat de la frase. No només m’estimo els pares, sinó tot el que deixo enrere. Ploro i del cansament acumulat aquests dies, m’adormo.


Em desperta una esgarrifança. S’ha fet fosc i tinc gana, i agafo de la bossa unes galetes que portava pel viatge. Em tapo amb una manta que trobo a de l’habitació i començo a llegir el llibre, que em captiva. Sense adonar-me’n, em passen les hores i arribo a l’última pàgina, amb un altre escrit dels pares:
Et desitgem que puguis ser feliç allà on sigui que et trobis.
T’estimem.


La frase em dona l’empenta que necessito per començar tranquil·la la meva aventura. Necessitava l’aprovació del pare. M’enyoraré, està clar, però me’n sortiré.
Miisaan



L’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra: una fecunda col·laboració


Pompeu Fabra i Poch (Vila de Gràcia, Barcelona, 20 de febrer de 1868 – Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) fou un enginyer industrial i filòleg català conegut per haver establert la normativa moderna de la llengua catalana.

Fill de Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí, era l’últim dels tretze fills d'una família menestral. Va cursar els estudis d’enginyeria industrial a Barcelona, on també es va començar a sentir atret per la filologia, concretament per l’estudi del català i la difusió de la correcció de la llengua. Aquesta passió va desembocar en l’obra Ensayo de gramàtica del catalán moderno, publicada per la revista l’Avenç el 1891. Va participar amb Joaquim Casas i Carbó i Jaume Massó i Torrents a la campanya lingüística de la revista L’Avenç elaborant l’esbòs de la futura normativització de la llengua catalana.

El 1902 va guanyar la càtedra de química de l’Escola d’enginyers de Bilbao, ciutat on va intensificar la seva dedicació a la filologia i on va viure fins al 1912.

El 1906 va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d'ortografia catalana, moment en què Prat de la Riba li va proposar dirigir el projecte de normativització lingüística del català. Per dur a terme aquesta tasca va tornar a Catalunya, on va ser nomenat fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), iniciant així una fecunda col·laboració amb l'IEC. El 24 de gener del 1913 l'IEC publicà, sota la seva direcció, les Normes ortogràfiques de la llengua catalana, una reforma ortogràfica que se centrava en respectar la pronúncia dels dialectes i l’etimologia de les paraules i que era clau de volta del procés de normalització de la llengua en fixar l'estàndard escrit.

dilluns, 20 de maig de 2019

Nous llibres a la Biblioteca!

Des de la Biblioteca de l’INS Jaume Vicens Vives ens informen que ja hi ha disponibles totes les novetats de l’any 2019.


Que les disfruteu molt!

Triangles de Sierpiński!

Els alumnes de 3r d’ESO hem fet un triangle de Sierpiński. Aquests objectes fractals, i van ser introduïts per primera vegada al 1915 pel matemàtic polonès Waclaw Sierpiński.



Per fer-ho hem elaborat molts triangles equilaters que hem decorat com més ens ha agradat. Un cop retallats hem fet el mural.




dissabte, 18 de maig de 2019

Bons resultats a les Olimpíades de Química!

En Marc Torrecillas, l’Arnau Vilella i l’Oskar Wojdel, tots tres alumnes de 2n de batxillerat internacional de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, van participar i obtenir grans resultats a la fase estatal de l’Olimpíada Química. Concretament, l’Oskar Wojdel va guanyar una medalla de plata (6è classificat), i en Marc Torrecillas una de bronze (10è).


Aquesta Olimpíada es va celebrar del 10 al 12 de maig a Santander.


Text i fotografies: Dani Bartomeu

Intercanvi a Bamberg!

Els alumnes de 1r de Batxillerat del nostre Institut varen participar a un intercanvi amb un Institut alemany situat a la ciutat de Bamberg. Durant aquest dies, cada alumne vivia a casa d’un altre alumne alemany, que prèviament ja havia conegut quan aquests van visitar la nostra ciutat. 


Durant aquests dies els alumnes han pogut visitar el centre de Bamberg, el Klavius Gymnasium (l’Institut on van els seus companys), Nuremberg, una cerveseria o bé els boscos de Kloster Banz. Aquí teniu un recull de fotografies de l’intercanvi.






divendres, 17 de maig de 2019

Primer premi al concurs de fotografia de l'UNESCO!

La Jana Ripollès, de 1r d'ESO, ha guanyat el 1r premi de fotografia del nivell 5 (ESO) al XXIX Concurs artístic i literari organitzat pels Amics de la UNESCO. Divendres de maig van entregar-li el premi a la Casa de la Cultura.

Moltes felicitats Jana!




Text: Dani Bartomeu

Premis de la Fundació JVV

Fa uns dies, al Teatre Ignasi Bonnín, es va fer l’acte d’entrega del X Premi Fundació Jaume Vicens Vives de Girona. 

En primer lloc, la directora del centre i presidenta de Fundació, Anna Masós, i la professora de llengua catalana i literatura, Antònia Vilaplana, van fer la presentació. A continuació, Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra, va fer la ponència “Per què ens interessa la figura de Pompeu Fabra?” davant d’un teatre de l’institut ple amb els prop de 250 alumnes de 1r i 2n de batxillerat.


Tot seguit, es va fer l’entrega dels premis de les diferents modalitats convocades: a la modalitat de “recerca històrica” va guanyar l’alumna Queralt Grau (2n de batxillerat); a la modalitat “relat curt”, Cristina Mazó (1r de batxillerat); a la modalitat “cartellisme”, el primer premi va ser per Pol Cumeras (2n de batxillerat), el segon per Laura Rodríguez (2n de batxillerat) i el tercer per Adarsh Tawari (1r de batxillerat).


Un parell d’actuacions musicals d’alumnat de l’institut Jaume Vicens Vives van amenitzar un acte que va acabar amb la cloenda d’Eduard Berloso, vicealcalde de l’Ajuntament de Girona.

Text: Dani Bartomeu
Fotografies: Aniol Novas