Grècia

L'alumnat de 2n d'ESO ha fet un projecte de treball que ha implicat dues assignatures: Català i Plàstica. 

A Català, han treballat el conte. Se l'han inventat o han modernitzat un conte clàssic. A Plàstica n'han treballat la il·lustració de la portada com si fossin grecs, aprofitant que estaven estudiant l'art grec. Així, han hagut de fer imatges a l'estil de les decoracions de la ceràmica grega.

A la mostra us en presentem 3 treballs:

Jana Ribas, decoració de figures negres de la ceràmica grega, amb el conte "El cent peus"

Fa molt temps, en un poblet de la comarca del Llobregat, hi vivia un centpeus anomenat Pluf. Un dia, uns amics el van convidar a un sopar i per això havia d’anar molt mudat i elegant. Es va dutxar, vestir, i va arribar el moment de posar-se les sabates. Mai se n’havia posat unes i tampoc en tenia cap. Per aquest motiu va anar a veure el sabater per comprar-se’n unes. Però quan el sabater li va preguntar quantes sabates necessitava, no va saber què respondre. Va començar a contar-se els peus pensant que seria bufar i fer ampolles però quan anava pel nombre 12 una cigala va començar a cantar, el va interrompre i després en Pluf ja no va recordar per quin nombre anava. Va iniciar el recompte de nou però quan anava pel nombre 23 va començar a ploure i ell va córrer fins a la seva cova per no mullar-se. Quan va arribar a casa havia tornat a oblidar el nombre. Ja una mica fart, va tornar a començar però en el número 39 va passar un escarabat molt gran per davant seu i com que estava tan concentrat no el va veure. El no veure’l no es va apartar i l’animal li va aixafar tots els seus peus - que no sabem quants són - fent que li haguessin d’enguixar tots. L’única bona notícia és que en tot el temps que va estar a l’hospital va poder esbrinar la quantitat exacte de peus. 62.

Íngrid Adroher, decoració de figures vermelles de la ceràmica grega, amb el conte "Estima el que tens"

Hi havia una vegada en una ciutat poblada hi vivia anys enrere un nen anomenat Jack, aquest vivia amb els seus pares en una immensa casa situada al centre del barri. Per aquells temps eren èpoques nadalenques.

En Jack portava molt de temps vulguen una mascota. Així doncs els reis li van complir el seu desitj regalant-li un gos preciós que de seguida es va dir Boby.

Anava passant el temps i en Jack i en Boby s’anaven fent més amics. Així doncs un dia al matí en Jack es va despertar i va veure que cap membre de la seva família era a casa. Es va sorprendre molt i va decidir buscar-los, però no n’hi havia cap rastre.

Al cap de poc temps la mare va arribar a casa molt trista i en Jack no en sabia el perquè. La mare li va explicar al Jack que aquest matí en Boby jugava amb una pilota i que aquesta havia anat a parar a la carretera. En Boby la va anar a buscar i mentrestant va passar un cotxe. Aquest sense atenció, va atropellar en Boby i la mare li va explicar que el pare estava al veterinari per mirar si hi havia alguna solució. En Jack va esclatar i es va posar a plorar. La mare el va estar consolat fins que de sobte va arribar a casa el pare, però sense el gos.

Per sort el pare va anunciar que les ferides d’en Boby tenien solució. El veterinari li havia dit al pare que podien operar al Boby i que d’aquesta manera curarien al gos.

Al cap de pocs dies en Boby ja estava a casa juntament amb la família gaudint de les vacances de Nadal.

Estima el que tens, perquè arribarà un moment en el que tot s’acabarà i t’enpenadiras de no haver sentit per ningú.

Mireia Ferrés, decoració de figures vermelles de la ceràmica grega, amb el conte "Jo sóc millor"

Era una nit fosca i hi havia un home passejant pel carrer, era alt i anava vestit de color negre. Jo estava mirant la televisió i de cop es va sentir el motor d’una moto i vaig veure l’home. Per la pinta que feia, havia de ser un lladre sí o sí i me’l vaig quedar observant. Va entrar per la finestra de la casa del meu veí, un senyor vell que gairebé no parla, en Lluc. De seguida, em va venir la idea de trucar a casa seva i així ho vaig fer. Vaig veure el lladre que s’¡espantava i tirava el mòbil per terra. Tot i així no vaig poder evitar que robés alguna cosa, va sortir de la casa amb uns quants llibres. Però per què agafava llibres si en Lluc a casa seva tenia moltes més coses de valor?

L’endemà al matí vaig trucar al meu amic, en Martí, li vaig explicar tot el que havia passat i de seguida vam decidir entrar a casa del meu veí (tocant el timbre).

Ell ens va explicar que aquell lladre volia els llibres més cars que ell tenia, però que no li feia res perquè mai se’ls llegia. Això ho va dir amb una cara de preocupat inevitable i no sonava gaire creïble. Després ens va preguntar si vam veure alguna cosa extranya al costat de l’ull. Jo vaig pensar-hi, i sí tenia com una taca al costat de l’ull. En Lluc ens va dir que era un seu vell amic i que sabia a on vivia, ens va demanar que hi anéssim, només donant-nos un paper que posava “C/Torrent nº4”. Així que vam agafar les bicicletes i hi vam anar, quan vam arribar vam intentar d’obrir la porta d’entrada i es va obrir, però no sola, a darrere hi havia “el lladre” i ens va ordenar que ens sentessim al sofà, li vam fer cas (per por).

L’home es va posar a parlar i va explicar que sabia perquè estavem allà i ens va dir que ens equivocàvem; la veritat era que en Lluc el veí havia robat els llibres, i no eren llibres eren caixes camuflades com a llibres amb joies de la seva família a dins. Deia que havia sorgit una discussió entre les dues famílies i en Lluc havia matat a la seva dona. 

Nosaltres ens en vam anar corrents a la policia a denunciar en Lluc i el van anar a buscar-lo casa seva i se’l van emportar a la presó, per sortir havia de pagar uns diners que no tenia i nosaltres estàvem contents.

Professorat de plàstica i català de 2n d'ESO, 2018-19