dilluns, 16 de desembre de 2019

Jornada de filosofia 2019

Aquest passat divendres 13, diversos estudiants de segon de Batxillerat de 7 instituts vàrem reunir-nos durant tot un matí per a celebrar l'onzena Jornada de Filosofia de Girona que tenia com a temàtica "La societat del control".



Tot va començar en el campus del Barri Vell de la Universitat de Girona on, distribuïts en tres sales simultànies, es va dur a terme una presentació de la jornada. A continuació, els estudiants ens vam separar en grups on debatríem sobre la integració, el control, la llibertat, la tecnologia, la seguretat i el poder amb qüestions com les següents:

• És la integració social una forma de control?
T’has sentit observat a través de la càmera del teu ordinador, del teu ordinador o de lascensor? Trobes que aquesta sensació és digne duna persona que se sent lliure?
La tecnologia, com a gestió massiva de dades, implica necessàriament més control i més protecció?



Després d'una hora i mitja de debat per grups, vàrem reunir-nos al claustre gòtic de la facultat de Lletres per a gaudir d'un esmorzar en el qual vam poder continuar perfilant les conclusions i conèixer-nos més entre nosaltres. Un cop acabat l'esmorzar, ens vam reunir uns grups a la Sala de Graus de la UdG i la resta al teatre del Vicens Vives perquè els portaveus de cada grup poguessin exposar les conclusions del debat.




Finalment vàrem reagrupar-nos tots els grups al teatre del Vives per a la última part de la jornada en la qual la professora Mireia López Amo, de la Facultat de Filosofia de la UdG, va fer una conferència titulada "La fi dels secrets: la nova era del control".


Posteriorment es van premiar 14 dissertacions i se'n varen llegir 4 per veure la diversitat d'opinions al voltant de la qüestió "Podem conviure sense control de l'Estat, de la societat, de les amistats, de la família?”. La Jornada de filosofia 2019 va finalitzar amb dues actuacions musicals que varen causar molt furor entre tots els estudiants assistents.

dimecres, 11 de desembre de 2019

TAULA RODONA DE FILOSOFIA

El passat dijous cinc de desembre es va dur a terme una taula rodona, organitzada per la fundació Filosofia a l’Abast i moderada pel professor Rubén Molina de la Universitat de Girona, on hi van participar alumnes de segon de batxillerat de diversos centres. Del nostre institut van anar-hi l’Eva Alexandra Parera i en Sergi Riera. El tema que discutirien els participants eren les professions, enfocades des d’un punt de vista filosòfic.
Després d’una breu presentació per part del moderador, els alumnes van parlar de tres aspectes del tema principal. Un darrera l’altre, els participants van expressar i argumentar si opinaven que les habilitats i vocacions són innates o adquirides, del paper més o menys important que juguen les diferents professions dins la societat (i si ens ha d’influenciar a l’hora d’escollir-ne una o, per contra, hem de buscar la satisfacció personal) i de quins factors fan que una professió sigui realitzadora (creativitat, feines intel·lectuals o mecàniques..).



 
A continuació va venir una estona de debat entre els participants, en què es va tractar el tema de la discriminació positiva de la dona en el món laboral i es va respondre a una pregunta que el moderador va fer: Quin seria el paper de l’ésser humà en una societat completament tecnològica, en la qual s’ha assolit el màxim progrés en el desenvolupament de les màquines i la intel·ligència artificial? Finalment, va venir el torn de preguntes del públic en el que alguns dels presents van aprofundir en afirmacions que havien fet els participants anteriorment o van deixar a l’aire qüestions com per quina raó volem tant de progrés (respecte l’últim tema tractat al debat) o si una màquina que ocupés el lloc d’un polític ho faria millor que un humà, entre altres.

 
Després de més d’una hora d’arguments i debat, la taula rodona va acabar i els participants van poder respirar tranquils. Se’m fa difícil dir, com a espectadora, que realment s’arribés a alguna conclusió convincent i satisfactòria per tots els membres de la taula. Però dubto que arribar a unes úniques conclusions fos la finalitat d’aquesta activitat. En canvi, sí que vam poder apreciar l’esforç que hi havia darrera les preparacions dels arguments i justificacions, la facilitat de parla i la rapidesa de pensament que posseeixen els qui hi van participar.

dijous, 5 de desembre de 2019

ACTIVITAT DE BENVINGUDA

El passat 29 de novembre, els nostres alumnes de l’aula d’acollida van participar un any més en la sortida “Ciutadans de Girona, Ciutadans del Món”, activitat en què l’alcaldessa aprofita per donar la benvinguda oficial als alumnes arribats a la ciutat de Girona en els darrers mesos.


La jornada va arrencar amb una trobada de les diferents aules d’acollida de la ciutat de Girona al Centre Cultural de la Mercè, on representants de cada institut van assumir el repte de presentar oralment i en català els seus centres a la resta d’alumnes nouvinguts. Es va iniciar i acabar l’acte cantant i ballant dues cançons del grup català Doctor Prats, que havíem preparat prèviament: Jo vinc de lluny i Caminem junts.


Un cop finalitzada aquesta primera trobada, i després d’esmorzar al claustre de la Mercè, l’alumnat es va dirigir cap a l’ajuntament on els va rebre l’alcaldessa, Marta Madrenas, i la regidora d’educació, Eva Palau, en el Saló de plens.


Posteriorment a la rebuda oficial, els alumnes, distribuïts per grups intercentres, van realitzar 4 activitats diferents de descobriment de la ciutat: Els quatre Rius, La muralla, La catedral i els Ponts. Una xapa amb la imatge representativa de cada activitat era el que portava penjada cada alumne/a per tal de ser identificat.



La sortida va finalitzar amb una última trobada de tot l’alumnat a la Plaça del Vi, on van aprofitar per cantar a ple pulmó i a capella “És l’hora dels adéus”, cançó que també havien après i treballat prèviament.



Un total de 130 alumnes de diferents instituts de secundària de la ciutat de Girona van participar en aquesta activitat amb el quàdruple objectiu de: descobrir la ciutat, millorar la competència oral en català, enfortir els lligams amb els companys d’aula d’acollida del propi centre i d’altres centres, i sentir-se ben acollits. 
 

 

Els nostres alumnes de l’aula d’acollida van gaudir molt de la sortida i la van valorar molt positivament. Va ser una jornada on van regnar l’alegria i la germanor, i on la majoria d’aules d’acollida, durant les seves presentacions orals, van coincidir en el mateix desig: “Arribar a ser una gran família unida”. Sens dubte, aquesta jornada va marcar un abans i un després per a aquests alumnes.

Alumnat de l’aula d’acollida









divendres, 22 de novembre de 2019

ACTE DE LLIURAMENT DE DIPLOMES DEL BATXILLERAT INTERNACIONAL

El dissabte 16 de novembre va tenir lloc l'acte de lliurament de diplomes del Batxillerat Internacional a la promoció 2017-2019. El conferenciant va ser Pol Torrent, exalumne del BI i graduat en matemàtiques i enginyeria física per la UPC. Actualment és director de projecte a l’empresa de software Wiris. Va donar un missatge molt optimista als graduats d'enguany explicant que, tot i que els dos cursos de BI i els estudis universitaris són durs, també són plens de vivències intenses i
grans aprenentatges que cal aprofitar al màxim.




També vam gaudir del discurs de Laura Solé i d’Arnau Lleixà que, com a representants de tots els
companys de promoció, van relatar de forma amena el pas d'aquests dos anys per l'institut, explicant
anècdotes viscudes a les aules, en les sortides o en les festes.




Vam comptar amb la presència de la senyora Eva Palau, regidora d'esports i educació i de la senyora
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, que va felicitar els graduats, les seves famílies i l'equip docent.



Durant l'acte vam poder gaudir de dues peces musicals interpretades per alumnes de BI d’aquest curs
2019-2020 i vam riure amb el recull de fotografies que havien preparat els nois i noies.
Es va cloure l'acte amb un esmorzar a fora, que tot i que el matí era fred, va permetre als assistents
intercanviar impressions i felicitacions.



dimecres, 20 de novembre de 2019

INICI DEL PROJECTE ROSSINYOL

El passat divendres 29 de novembre, 4 alumnes d’aula d’acollida del nostre institut, Xinyi Ma (1A), Danny Zúñiga (1B), Tahsin Ahmed (1D) i Dereck Vásquez (2C), van assistir a l’acte d’inauguració del Projecte Rossinyol, que va tenir lloc al Centre Cultural de la Mercè. 

Tots ells han estat escollits per participar en aquest projecte de mentoria en què es formen parelles entre estudiants universitaris voluntaris (mentors/es) i alumnes de primària i primer cicle de secundària nouvinguts a la ciutat (mentorats/des). 

Durant els propers sis mesos, les parelles es trobaran 3 hores per setmana fora de l’horari escolar per intercanviar experiències, compartir vivències, i participar en activitats culturals, de lleure i de descobriment de la ciutat. El requisit bàsic és que mentors/es i mentorats/des es comuniquin entre ells en català en la mesura del  possible. 

Aquest Projecte, que es va estrenar el curs 2005-2006 a la nostra ciutat, està impulsat per la Universitat de Girona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i els centres educatius participants. Té com a finalitat ajudar els joves nouvinguts d’origen estranger amb la seva integració social, cultural i lingüística, així com pretén afavorir-ne el desenvolupament personal i formatiu.  Igualment, amb aquest projecte, la UdG també vol contribuir a la formació i sensibilització dels estudiants universitaris en la diversitat cultural i la inclusió social. Així doncs, representa una gran oportunitat tant per als mentors/es com per als seus mentorats/des. 

En aquesta festa d’inici, hi va participar també l’alcaldessa, Marta Madrenas, que va aprofitar per donar la benvinguda institucional a aquests alumnes i va elogiar la força i el valor d’aquest projecte. 

Enguany, hi participen 30 alumnes universitaris i 30 alumnes d’escoles i instituts de la ciutat. Juntament amb el nostre centre, també hi participen els centres següents: Escola Carme Auguet, Escola Josep Dalmau Carles, Escola Àgora, Escola Santa Eugènia, Escola Cassià Costal, Escola Pericot, Institut Montilivi i Institut Ermessenda.






SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS

Aquesta és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR).
 
La Prevenció dels Residus és el pas més important dins la gestió dels mateixos. Reduir la generació de residus és ja una obligació legal a nivell europeu i una necessitat ambiental imperant. Per això el nostre centre aposta per accions que redueixin la generació de residus com per exemple, dur l'esmorzar amb embolcalls reutilitzables com el boc'n'roll o la carmanyola, en detriment dels embolcalls d'un sol ús com el paper d'alumini, el paper film,...

Potenciar hàbits de consum més sostenibles i emfatitzar comportaments més respectuosos amb el nostre entorn són prioritats per el nostre centre, així com conscienciar i mostrar l'impacte que tenen els residus mal gestionats sobre el medi ambient, per això treballem per tenir els patis nets, les aules més netes i els residus al contenidor que els hi pertoca . El planeta i els recursos són finits, hem de buscar maneres de produir i consumir de forma més sostenible.
El millor residu és aquell que no es genera!! 
 

divendres, 8 de novembre de 2019

Acte de la Fundació Cellex

El passat dissabte 26 d’octubre es va celebrar novament l’Acte de Reconeixement dels Alumnes Becats del Programa CiMs+Cellex a l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC. Els estudiants amb aquesta distinció del Batxillerat Internacional, tant de l’Institut Jaume Vicens Vives com de l’Aula Escola Europea, no ens ho vam perdre.


Vam assistir-hi a les 12 del migdia, juntament amb la directora Rosor Rabassedas, la coordinadora del Batxillerat Internacional Farners Brugués i la nostra professora d’anglès Anna Masós. També ens van acompanyar familiars, amics, i l’Alfons, que ens ajuda a l’alberg i a la residència.
El propòsit principal de la trobada formal era el reconeixement i l’acreditació dels 24 nous becats de primer de batxillerat de la 8a promoció del programa i el lliurament de diplomes als titulats de la 6a promoció que ja són a la universitat. Dos representants d’aquestes generacions ens van oferir unes breus però interessants al·locucions d’agraïment: Gabriel Badia (del centre) va representar la promoció que comença i Míriam Lorenzo la que va acabar el curs passat. 
 
L’acte va ser conduït i presentat pel catedràtic Pere Pascual i vam poder escoltar intervencions d’exitosos alumnes de la 1a promoció, del representant de la Fundació Cellex Josep Grané, del rector Franscesc Torres, d’autoritats del Departament d’Ensenyament i la ponència autobiogràfica relacionada amb la robòtica, de la matemàtica i investigadora Júlia Borràs. La música clàssica de Rachmaninoff i Kreisler va amenitzar la vetllada.


Es va cloure la reunió amb un còctel i un piscolabis exquisits al pati exterior. Els presents vam aprofitar per felicitar-nos, fer petar la xerrada, fer-nos fotografies de grup i acabar de gaudir de l’esplèndid i assolellat dia que feia a Barcelona.


dijous, 7 de novembre de 2019

TREBALLS DE RECERCA


Dins el marc dels Treballs de Recerca de Batxillerat, aquí teniu un vídeo per recordar que cal cuidar, respectar i conservar els cetacis a les nostres costes.

Autor: Gerard Aulet


dimarts, 1 d’octubre de 2019

Parlem del canvi climàtic


Considerant la Cimera pel Clima de la ONU que va tenir lloc el passat 24 de setembre a Nova York
i en motiu de la Vaga i Manifestació per l'Emergència Climàtica i com escola verda que som, s'ha 
decidit tractar el tema a l'es aules.
A la Cimera pel Clima de la ONU, hi ha participat un total de 77 països. En aquesta cimera, només
hi estaven convidats aquells països que estiguessin disposats a fer alguna acció per reduïr la 
contaminació atmosfèrica. Aquests 77 països s'han compromés a reduir a 0 les emisions de 
carboni a l'any 2050. Entre els convidats, hi havia la jove activista Greta Thunberg que va fer un 
discurs molt emotiu. (Comissió Vives Verd)

A l’optativa de Teatre Musical de 3r d’ESO hem plantejat la següent activitat, inspirada en la pel·lícula  
Waterwold.

Waterwold, pel·lícula (1995, Kevin Reynolds) potagonitzada per Kevin Costner amb música de 
James Newton Howard.

SINOPSI
Los casquetes polares se han derretido y toda la Tierra está cubierta de agua marina.
Los hombres sobreviven en plataformas flotantes y su principal ocupación es la búsqueda de agua 
dulce, el bien más preciado. Entre ellos circula una leyenda según la cual en algún lugar existe 
tierra firme. Un viajero errante y solitario que vive del trueque, llega un día a un atolón de 
chatarra y vende tierra a sus moradores, pero cuando éstos descubren que es un híbrido, mitad pez 
y mitad humano, lo condenan a muerte. (FILMAFFINITY)

ACTIVITAT

La terra on fins ara vivíeu ha quedat erma; passeu gana i els simptomes de desnutrició són 
evidents. Tampoc podeu protegir-vos del sol perquè no hi ha vegetació. Us han parlat de que 
a l’altre extrem de l’aigua salada que us envolta hi ha una terra paradisíaca, amb tot el que 
heu perdut a la vostra: plantes, arbres, terres aptes pels cultius… Esteu desesperats però 
alhora esteu espantats. Qui s’ateveix a travessar el mar (parquet de l’escenari) d’un extrem 
a l’altre (platja) sense mullar-se, ofegar-se o ser engolit per taurons? Fixeu-vos com els illots 
que sobresurten per la superfície de l’aigua us poden ajudar a passar d’un extrem a l’altre.

Utillatge

  1. Distribució de cadires (no les plegables!) per l’escenari i estesa de les tovalloles entre mig. 
    Aquest utillzatge representà illots que sobressurten del nivell del mar després de fondre’s els 
    casquets polars. +info.
  2. En un extrem de l’escenari col·locació d’un enfilat de cordes per marcar el límit del que seria terra 
    ferma (platja d’una illa gran, un  continent o una península).

Regles i estratègies de joc

Heu de passar de la línia de sortida fins a la d’arribada sense trepitjar el parquet de l’escenari (aigua 
plagada de taurons).
Podeu saltar, fer equilibris o contorsions per desplaçar-vos per les cadires i les tovalloles (illots), però 
sense posar els peus al parquet (mar). 
Abans d’iniciar la travessa, calculeu els riscos (distàncies entre els elements d’utillatge, col·locació…) i 
decidiu la direcció que més us convé. 
Si fracasseu en l’intent, al capdavall és una simulació!
Foto: Un alumne fent un salt d’illot a illot per sortejar els taurons.

Reflexionem

Quines accions quotidianes poden contribuir a revertir el canvi climàtic? 
  • A l’institut
  • A casa
  • A la ciutat

L’experiència vista pels alumnes

El teatre i les emergències climàtiques
Divendres 27 de setembre a la classe de Teatre musical, amb motiu de les accions  de denúncia 
pel canvi climàtic (activitats a l’institut, vaga d’estudiants, manifestació...), hem fet una simulació 
on ens imaginàvem que els casquets polars s'havien desfet i que havíem d'anar des del que 
quedava d'un continent a un altre, passant per diverses illes que havien quedat com a restes de 
l'augment del nivell del mar. En la posada en escena, aquestes illes eren tovalloles i cadires 
repartides per l’escenari, i el continent on havíem d'arribar, una corda que havíem de creuar.
Després vam pensar com podríem ajudar a fer que el canvi climàtic disminuís (o almenys, que no 
augmentés). Per exemple: que tothom reciclés (tant a casa com a l’institut, utilitzant les papereres 
i contenidors de recollida selectiva), que utilitzéssim els transports públics o que anéssim amb un 
mitjà de transport natural com ho seria anar a peu, en patinet o en bicicleta.
Maria Peñalba
ESO 3. Optativa Teatre Musical, 27/09/2019

divendres, 27 de setembre de 2019

LA LITERATURA ÉS MÀGICA


La literatura és màgica: ens uneix, fa que puguem entendre'ns, ens serveix per establir lligams i per adonar-nos que no som tan diferents i que ens fan vibrar les mateixes coses. Avui, una classe amb 2n de batxillerat B i els dinou danesos (més dues professores) del Tørring Gymnasium que acollim aquests dies, i amb el Nobel Rudyard Kipling (Bombai, 1865 - Londres, 1936) i el seu magnífic i conegut —i reconegut— poema “If”, en l'original anglès, en danès, en català i en castellà.

Hem conegut l'autor (l'autor del Llibre de la selva!), hem sentit el poema en anglès (recitat per Michael Caine) i en castellà (amb la veu de Pepe Mediavilla), hem fet exercicis de vocabulari, de síntesi, d'interpretació i comprensió, i hem parlat dels versos que més ens han impactat. La literatura és màgica, sí.

Llegiu el poema i penjeu-lo a l'habitació o apreneu-vos-el de memòria. No us deixarà indiferents. Perquè sí: la literatura és màgica.

Recitacions de Michael Caine:
i de Pepe Mediavilla:

Titi Juher, professora de Llengua catalana i Literatura

dimarts, 24 de setembre de 2019

CLASSE DE CATALÀ PELS DANESOS


Ahir al matí, a primera hora els danesos que ens visiten han après alguns dels trets més característics de la nostra llengua. Han pogut escoltar una classe en llengua catalana mentres l'alumne Marc Mulero feia la traducció simultània de la teoria a l'anglès.

Després de la teoria hem pogut practicar en grups la pronúncia de les paraules d'ús més freqüent. Els alumnes del JVV els han llegit el llibre "Vocabulari en imatges" editat per la Generalitat i que Política Lingüística ens va regalar.

Una hora d'immersió lingüística i cultural que de ben segur han aprofitat.
Marina Arrogante

dimecres, 18 de setembre de 2019

BENVINGUTS I BENVINGUDES!

BENVINGUTS I BENVINGUDES!


Aquest nou curs que comença donem la benvinguda a tots els/les alumnes. Ens retrobem altra vegada al centre i donem una especialment càlida acollida als que s'incorporen a la nostra comunitat educativa.

Us compartim les fotografies, en alta resolució, que hem fet als/les alumnes de 1r d'ESO, a qui acompanyarem en aquesta nova etapa de la seva educació.

Ànims a tots!


Alumnat de 1r A d'ESO


Alumnat de 1r B d'ESO


Alumnat de 1r C d'ESO


Alumnat de 1r D d'ESO

dissabte, 6 de juliol de 2019

divendres, 5 de juliol de 2019

Escrits d'acomiadament

El present curs al nostre INS s'han jubilat tres professors. Durant el dinar de jubilacions es varen poder acomiadar dels seus companys amb diferents escrits. A continuació us els transcrivim.

Joan Carles Baone

Us descrivim una escena: John Wayne, recolzat a la barra d’un bar del poble d’Innisfree (Irlanda), beu amb parsimònia un whisky, fent cas omís dels cercabregues que el provoquen.

I a què ve a tomb això? No es tracta de dir unes paraules d’acomiadament al nostre company Joan Carles amb motiu de la seva jubilació? Esmentem aquesta escena perquè en Joan Carles ens recorda al John Wayne de la pel·lícula L’home tranquil. No pas per l’envergadura, és clar, ni pel posat d’autosuficiència del nord-americà, sinó per la seva actitud, sempre tranquil·la.

En aquests anys que hem compartit amb ell, mai li hem vist esverat; mai ens ha parlat fora de to; mai s’ha deixat anar amb crítiques destructives.



No volem fer aquí un panegíric, perquè no hi ha res més embafador per l’homenatjat com servil pels homenatjadors, però no se’ns acut cap retret que li puguem fer. Ha estat sempre rigorós en el seu pensament i bondadós tant amb els col·legues com amb els alumnes. I com a professional, potser gràcies a la seva àmplia formació humanística i a la seva experiència en molts equips directius, ens ha aportat molt i bo.

Alguns de vosaltres potser el coneixeu poc: fent honor a la seva condició de professor de Filosofia -a més d’Història-, s’ha encarnat en un mussol, au nocturna per excel·lència, i s’ha centrat en aquests darrers anys precisament en l’ensenyament nocturn. Ara, però, és més fàcil trobar-lo a primeres hores del matí o al capvespre, exercitant-se a l’aire lliure com a bon peripatètic.

Ah! Per cert, sí que li podem fer un retret, o més aviat un advertiment per als incauts, amb el qual tancarem aquestes paraules: no el convideu mai a dinar o sopar, perquè quedareu amb la cartera buida. On van a parar tantes kilocalories és un enigma que no hem pogut esbrinar...

Dolors Pujol

Maig de 1959, la Dolors Pujol neix al poble de Rocapruna (nom garrotxí del poble de Rocabruna), a Can Janot; té un germà i dues germanes més grans. El poble es troba a uns 950 metres d’altitud; més avall a uns 550 metres d’altitud es troba el poble veí, Beget. Com sol passar la rivalitat entre pobles veïns és molt forta i Rocapruna i Beget no són pas l’excepció. Així que els primers anys de vida de la Dolors vénen marcats per una forta rivalitat amb els seus veïns de Beget. La situació geogràfica dels dos pobles ho deixa ben clar Rocapruna a la part de dalt i allà baix, Beget; està ben clar, cel i infern. Rocapruna té un important castell, avui en reconstrucció, situat a l’únic turó del poble on es veu Beget, per tant no feu cas del que diuen els historiadors, aquest castell el van construir els habitants de Rocapruna per atalaiar els de Beget.

Comença els seus estudis a l’escola de Rocapruna, a partir dels 10 anys va a l’escola de Camprodon. A l’edat de 12 anys la família Pujol es trasllada a la capital garrotxina, Olot i continua els seus estudis al Cor de Maria d’Olot, on acaba el batxillerat; el COU el fa a l’institut d’Olot. Acabada la secundària, estudia exactes a la Central de Barcelona.

L’any 1986 debuta com a professora a l’institut de Banyoles, on fa les pràctiques i l’any 1987 arriba al Vicens Vives. Els dos primers anys dóna classes al nocturn. A la dècada dels noranta té una comissió de serveis d’un any a l’Escola d’Hostaleria de Girona. Els cinc darrers anys de docència torna a donar classes al nocturn. Durant tres anys va ser secretària del Vives i també va ser Cap del Departament de Matemàtiques.

Al llarg de la seva vida professional ha viscut molts canvis en la seva feina; del BUP i el COU s’ha passat a l’ESO i el batxillerat de dos anys, pel mig una reforma amb crèdits variables, amb valors, actituds i normes, amb diferents nivells de concreció, amb competències bàsiques, amb necessitats educatives especials, adaptacions curriculars, aula d’acollida, etc. Tanmateix sembla que algú de Beget està dirigint el departament d’Ensenyament-Educació!!!

L’any 1984 la Dolors es casa amb l’Esteve Pararols, que com podeu suposar no és pas de Beget, és d’Olot. Actualment viuen a Girona i també a Palamós.

La Dolors va marxar de petita de Rocapruna, però hi ha tornat sovint, caminant per Les Mines de Les Ferreres, pel Coll de Vernadell, pel Pla Jugador i la Casa dels Carabiners, pel Molí d’en Sorolla, pel Clot dels Polls, per Sant Bernabé, per la Tuta dels Maimons, pel Castell de Rocapruna, i encara que sembli difícil de creure també per Beget!!!

Joan Guerola

En Joan es defineix com un ciutadà del món. Això és el que ens va contestar el primer dia que va entrar al nostre departament quan li varem preguntar d’on era.

Bé, la veritat és que la seva ferma declaració d’un origen internacional no ens va semblar desencertada i no varem preguntar res més. Ja sia amb anglès, francès o alemany ens agrada entendre’ns amb el mons que trepitgem, ¿quina llengua deu parlar un ciutadà del món? Endavant.



Però, en realitat, en Joan és d’Otos, un poble de la vall d’Albaida, a la província de Valencia. Un poble de terra seca i tarongers que la seva família i ara ell més sovint, passeja i estima. Un indret on viuen i conviuen “otosins” i una colònia força nombrosa de britànics. Potser aquesta és la raó per la qual “pobre” Joan no s’acabarà mai de jubilar perquè haurà de mantenir converses en la llengua de la Reina Isabel d’Anglaterra i compartir més d’una pinta de cervesa amb els “pub regulars” que s’instal·len a les terrasses de la vila. Ara veiem que efectivament el seu origen o el seu entorn tenen una certa internacionalitat.



En Joan també es planteja destins extraterritorials. Amb la seva caravana i acompanyat per la seva esposa creua fronteres d’arreu d’Europa i qui sap si en un futur també creuarà fronteres d’altres continents. ¿Al desert de Marroc? ¿Els camins amb polseguera de Tunísia potser? Qui sap? Qualsevol carretera nova es engrescadora malgrat la pols, malgrat la xafogor. En Joan ho sap.

La nostra última reflexió per en Joan és sobre el temps. El temps preuat que van gaudint els jubilats del nostre institut i que comença a ser motiu d’enveja “sana” d’altres professors que s'acosten a aquest període. Sí, el temps. El temps que amb languidesa ens marca les rutes i els camins del viatge, el que ens va marcant l’energia i la il·lusió dels projectes, el que ens ajuda a marcar l’oblit dels mals tràngols passats.

Curiosament, el tret artístic d’Otos, el poble d’en Joan, són els rellotges de sol, una trentena de rellotges de sol distribuïts arreu del poble que conformen una mena de museu a l’aire lliure. Són rellotges, escultures amb peculiaritats tècniques, artístiques i culturals creats per artistes valencians de gran prestigi nacional i internacional. M’imagino que te’ls vas trobant pels carrers i places, et fan aturar i un es deu haver d’esforçar per interpretar la seva composició. Sembla molt interessant, però a partir d’ara, el nostre i teu departament de llengües estrangeres et desitja rellotges sense temps, Joan; rellotges que probablement convertiràs en poesia, cançó o novel·la al costat d’un taronger solejat i olorós. 

I ara ve un petit detall de part nostra .... esperem t’agradi.

Molta salut i molta sort!!


Cal dir que durant aquest dinar també es va aprofitar per acomiadar l'actual equip directiu que enguany acaba la seva tasca directiva.