dijous, 16 d’abril de 2020

GEO-REFLEXIONS

Un dels principals atractius que té la materia de Geografia és la seva enriquidora interdisciplinarietat i l’actualitat dels seus continguts. És una materia en la qual la demografía, l’economía, les matemàtiques, la política, la historia, la geología o l’ecologia, entre moltes altres disciplines, es donen la mà de tal manera que, correctament analitzades, ens permeten conèixer i, sobretot comprendre, el món i l’entorn natural i social en el qual ens inserim com a ciutadans, persones i, en definitiva, com a éssers humans. I és que la Geografia no és més (ni menys) que això, la acció i interacció de l’ésser humà amb ell mateix i amb el medi natural, en un combat permanent entre adaptar-s’hi i/o adaptar-lo.

D’altra banda, un dels objectius que ens proposem amb aquesta materia és el de fer palesa l’actualitat permanent i constant dels seus continguts en aquest món i societat en què vivim, com molt clarament estem veient aquests darrers temps amb la crisi epidemiològica generada pel coronavirus. Però, realment aquesta crisi l’ha causat el virus? O tot plegat és conseqüència directa d’altres factors antròpics de diversa naturalesa derivats de la “complicada” relació de supervivencia i domini entre éssers humans i el Medi?

D’això precisament ens parla l’alumna de 2n de Batxillerat Sònia Llorens, en aquesta primera aportació que inaugura la secció GEO-REFLEXIONS. A la seva disertació amb motiu de la propagació del Covid-19, la Sònia ens deixa entreveure diferents factors, continguts i conceptes propis de la materia que interaccionen i es combinen entre sí, que ens ajuden a explicar i entendre les causes i conseqüències del que estem vivint: globalització econòmica, sectors econòmics, envelliment de la población, taxes de mortalitat, polítiques econòmiques (nacionals i comunitàries), nacionalitzacions i privatitzacions de sectors estratègics, l’estat del benestar, països emergents, fluxos d’intercanvis visibles i no visibles, migracions, emigracions, neoliberalisme, etc.

Geografia, al cap i a la fi. Una materia malhauradament tan menystinguda com necessària.


José María García-Consuegra Flores
Professor de Ciències Socials



L’ECONOMIA DE LA SALUT

Sònia Llorens (2n BAT-C)

Després d’un mes de confinament i de veure com el nombre d’infectats i morts pel COVID-19 no para de créixer, han començat a sortir les primeres valoracions i crítiques de l’actuació dels diferents governs davant la pandèmia i els diferents relats que han fet els partits polítics d’aquestes actuacions governamentals. Tal i com explica l’article anomenat “La propagación del coronavirus por Europa contra la narrativa centroeuropea derechistas” (https://blogs.publico.es/otrasmiradas/30966/la-propagacion-del-coronavirus-por-europa-contra-la-narrativa-centroeuropea-derechista/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=web ) i amb el qual coincideixo, la dreta política ha adoptat una narrativa basada en la culpabilització dels governs que están al capdavant de l’executiu per actuar erròniament, i alhora ha optat per defensar i protegir l’economia del país, abans que prioritzar el confinament per tal de protegir a la població.

En primer lloc, comparteixo amb l’autor d’aquest article que més enllà de la pèssima actitud que estan adoptant els partits de dretes, alguns governs d’esquerres europeus, entre els quals hi ha l’espanyol, tampoc es lliuren de la crítica sobre la seva actuació davant del “Coronavirus”, ja que molt abans que arribés el virus a la península ja estaven alertats de les greus conseqüències que aquest tindria sobre la població i l’economia del país, i tot i que confinar la població llavors no hauria tingut cap sentit, sí que haurien pogut destinar recursos per tal de dotar d’infraestructures, material i personal sanitari i aconseguir una sanitat pública en condicions per fer-hi front. És per això que considero que la reacció del nostre govern ha sigut clarament tardana i mal organitzada, perquè potser es podria haver evitat, o almenys minimitzat, el col·lapse dels nostres hospitals si s’hagués actuat molt abans davant d’aquest virus tan devastador.

És precisament aquesta falta de recursos destinats a preparar unes infraestructures i reforçar un personal sanitari apte per a combatre el “Coronavirus”, o la falta d’interès en proporcionar-los, el que em porta a reflexionar sobre un tema que es veu encara molt més clar en el relat que presenta, en el nostre cas, la dreta espanyola.

Com ja he dit en la introducció d’aquesta valoració personal sobre la pandèmia, els partits polítics de dretes, més enllà de culpabilitzar al govern d’esquerres que hi ha actualment, s’han dedicat a exposar un relat molt poc humà on es planteja la proposta de mantenir l’activitat econòmica del país amb tots els llocs de treball ocupats, com abans del confinament, per tal d’evitar que l’economia del país s’enfonsi. És a dir, el que proposen aquests polítics és prioritzar l’economia del país abans que la salut de les persones, especialment les d’edat més avançada, una de les franges d’edat més important i amb més pes de la societat española (i europea, en general) que com estem comprovant, moren a centenars cada dia a causa d’aquesta malaltia.

Aquesta falta de respecte cap a la humanitat per part d’aquests partits polítics de dretes, crec que ens hauria de fer veure que darrera d’aquests discursos tan patriòtics i tradicionalistes només hi ha grans empreses que busquen defensar els seus beneficis monetaris dins d’aquesta economía global que ens caracteritza, a través del vot de la població, sense importar-los el preu que aquesta hagi de pagar. Un clar exemple de com aquesta política capitalista i neoliberal ha estat nefasta per a tot el país, incloent el president i el seu govern, és el cas del Regne Unit i el seu primer ministre Boris Johnson el qual, a l’inici d’aquesta pandèmia a Europa, va declarar que la política que el seu govern aplicaria al país seria molt menys restrictiva que la que es venia aplicant a la resta de països de la Comunitat Europea, de la que están a mig sortir, ja que la població s’havia d’immunitzar, tal i com succeeix amb qualsevol altra grip. D’aquesta manera també s’evitava la disminució del valor de la seva moneda. Clarament, el COVID-19 no ha sigut una simple grip que ha permès la immunització de la població, sinó que ha causat un gran nombre de morts i contagiats al país, incloent-hi el propi Boris Johnson, ingressat a la unitat de cures intensives pel seu greu estat de salut després de contraure el virus.

Per tant, és en aquests casos on es veu que totes aquestes polítiques tan defensores de l’economia dels països demostren que Economia i Virus són antagònics, i només fan que augmentar el nombre de morts i contagiats, fent que les conseqüències pel país siguin molt més greus que si s’haguessin près mesures preventives. A més a més, un altre fet que es posa de manifest aquests dies a Espanya, i que desenmascara un cop més als partits de dretes, és la manca de recursos materials, d’infraestructures i de personal (un personal que en gran part fa anys que ha hagut de marxar del país per buscar-se la vida a altres països a causa de les poques i precàries sortides que se’ls oferia aquí, com és el cas dels infermers). Tot això com a conseqüència de les polítiques de privatització i retallales al sector públic de sanitat dut a terme les darreres dècades, tenint com a fatal conseqüència la seva degradació i rpecarització. És ara que es fa més evident la necessitat d’invertir en uns serveis sanitaris per a tothom, prou dignes i segurs per fer front a emergències sanitàries com la que estem vivint.

Finalment, l’últim aspecte a destacar del discurs d’alguns partits polítics, i que la població ha interioritzat, és la creença que aquest virus ha arribat a Espanya per culpa de la nefasta gestió del govern xinès, país on es va detectar per primera vegada aquest virus, i per tant s’hauria de restringir molt més la immigració de les persones procedents d’aquest país. Això clarament només és un discurs xenòfob, emmascarat amb l’excusa de la propagació d’un virus, el qual ni tan sols parteix d’unes bases certes, ja que a través del projecte Nextstrain, encarregat de identificar el recorregut de la cadena de contagis del “Coronavirus”, es pot concloure que les persones contagiades d’aquesta malaltia que van aparèixer per primer cop a Espanya, portaven un virus procedent d’Alemanya i d’Itàlia, és a dir, el “Coronavirus” que amenaça el nostre país ja no és el mateix que el que es va detectar a la Xina. 

Per tant, és evident que ja no es pot defensar que la causa del problema sanitari que està patint Espanya és la Xina i els xinesos, sinó que a més a més, un dels grans causants d’aquesta ràpida expansió del virus ha sigut la gran globalització del món actual (especialment en l’àmbit econòmic), que ha fet que representants dels grans centres financers i empreses multinacionals, que pretenen continuar augmentant els seus beneficis, fossin els que tranportessin el virus per tot el món mentre tancaven grans acords comercials.

Així doncs, la conclusió que es pot extreure, després de veure les diferents actituds que han adoptat els representants del diferents grups polítics, és que ara és més necessari  que mai facilitar la feina a tot personal sanitari que està fent front a la malaltia, però que un cop hagi passat aquest estat d’alarma, no s’ha d’oblidar que el principal problema que ha tingut la nostra sanitat pública per fer-li front ha estat la mala gestió dels governs anteriors, i que cal seguir defensant-la de la mateixa manera com ho fem ara, amb la perspectiva que ens dóna el virus i el balcó.



FONTS INFORMATIVES
  • Temor a las consecuencias de la selección natural del Reino Unido
  • La propagación del coronavirus por Europa contra la narrativa centroeuropea derechistas
  • El fin de la globalización tal y como la conocemos
  • Las propuestas económicas de Vox contra el coronavirus