dilluns, 13 de gener de 2020

XERRADA SOBRE MOVIMENT OBRER I LA VAGA DE LA CANADENCA

La huelga es la expresión espontánea más eficaz de perturbar el orden capitalista (Joan García Oliver)”


Avui dia tenim ben assumit el dret de la jornada laboral de vuit hores com a un dels drets ineludibles
i inalienables de tot treballador i tota treballadora, fins i tot en les darreres dècades s’està concebint 
la idea de reduir-la a sis hores. Però aquest dret no se’ns ha estat atorgat ni el gaudim per ser un dret 
natural, ans al contrari, ha estat aconseguit a base d’una lluita titànica i constant per part dels sectors 
obrers i les forces sindicals des de mitjans del segle XIX. 

Cal tenir en compte que aquest dret laboral el van aconseguir per primera vegada els treballadors 
d’alguns estats dels Estats Units després de la important vaga de Chicago l’any 1886 (la qual va donar 
lloc també a la reivindicativa data de l’1 de Maig com a dia del treballador), així com diversos països 
de Llatinoamèrica com Uruguay o México el 1915 i 1917, respectivament. Espanya va ser el primer 
país europeu a on es va aconseguir implantar aquesta jornada laboral de 8 hores i 48 setmanals, 
mitjançant un Reial Decret publicat el 3 d’abril de 1919, arran dels fets i l’impacte socioeconòmic que 
va tenir la Vaga de La Canadenca a la ciutat de Barcelona.
Aquesta vaga s’inicià el febrer de 1919 per part dels treballadors de la Barcelona traction, light and 
power Company (coneguda popularment com La Canadenca degut a l’origen anglocanadenc del seu 
capital), una de les principals subministradores de llum i electricitat de la capital catalana. El motiu fou 
l’empitjorament de les condicions laborals i l’acomiadament de diversos treballadors, fet que va 
provocar que els companys declaressin una aturada indefinida a la qual s’hi sumaren altres sectors 
del teixit industrial urbà, aconseguint tenir la ciutat sense electricitat, i per tant a les fosques, durant 
quaranta-quatre dies. Finalment, entre d’altres fites, es va aconseguir millorar diverses i significatives
 millores laborals, destacant la implantació a tot l’Estat de les vuit hores de treball, així com, 
evidentment, la readmissió dels treballadors acomiadats.

En aquest sentit, és sobre el moviment obrer català i espanyol i sobre els fets de la citada Vaga de la 
Canadenca (de la qual l’any passat va ser el seu centenari) que versarà la xerrada que el proper dilluns 
dia 27 de gener tindrà lloc al teatre de l’Institut, a les 13:45 hores. Una conferència que està 
destinada a l’alumnat de segon de Batxillerat, la temàtica de la qual queda emmarcada dins del temari 
de l’assignatura d’Història d’Espanya.

L’acte anirà a càrrec d’un dels principals coneixedors i especialistes del tema, el professor i poeta 
Ferran Aisa Pàmpols, el qual ens farà una exposició sobre el moviment obrer espanyol i català, un dels 
actors protagonistes que van marcar i condicionar el decurs socioeconòmic i cultural del nostre país 
des dels seus orígens i consolidació a la segona meitat del segle XIX fins acabada la guerra d’Espanya 
el 1939.

A més de professor d’Història, Ferran Aisa ha destacat per la seva tasca com a President de l’Ateneu 
Enciclopèdic Popular, com a comissari i documentalista assessor de multitud d’exposicions, així com 
guionista de documentals, redactor i col.laborador de diversos diaris i revistes i assagista.

Ferran és un gran coneixedor dels moviments i la cultura obrerista catalana, tal i com ho demostra a
través de les seves publicacions, entre les quals podem destacar “Una història de Barcelona: l’Ateneu 
Enciclopèdic Popular, 1909-1999” (2000); “La cultura anarquista” (2006); “La Internacional, el 
naixement de la cultura obrera” (2007); “Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937” (2007); 
Història cultural: les Avantguardes, Surrealisme i Revolució” (2008); “Mestres, renovació i 
avantguarda pedagògica a Catalunya” (2008); “Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)” (2010); “Poetes 
en temps de revolta, Barcelona 1936-1939” (2010); “Barcelona balla. Dels salons aristocràtics a les 
sales de concerts” (2011),  “CNT, la força obrera de Catalunya” (2013); i, finalment, la més recent 
La vaga de La Canadenca. La conquesta de les vuit hores” (2019).

Tanmateix, Clío no ha estat l’única Musa que l’ha inspirat, també s’ha deixat endur per l’evocador 
influx d’Erato, fruit del qual han vist la llum els poemaris “Rambla del Raval” (2003), “Calidoscopi” 
(2005), “Terra de pas” (2008) o “Balada dels temps difícils” (2014).


Com molt bé ha exposat a la seva obra, la lluita del proletariat català i espanyol ha estat llarga i 
gegantina a l’hora de reivindicar i aconseguir, no només millores socials, econòmiques i laborals, 
també unes millors condicions i qualitat de vida, així com els seus drets més fonamentals, entre ells el
 d’associació sindical, a través de la qual poder organitzar-se i canviar una societat classista 
fonamentada en la propietat privada de les forces, medis i beneficis de la producció, el motor de la qual 
era “l’explotació de l’home per l’home”.

Un proletariat, principalment català degut a les condicions i característiques socioeconòmiques de 
Catalunya respecte d’altres territoris de l’estat espanyol, que s’articularà a partir de la reorganització 
sindical i la cultura llibertària, especialment després de la important vaga de 1902 amb la creació 
d’Ateneus, caixes de solidaritat i centres d’educació racionalista. En aquest context serà de vital 
importància la figura i el paper de la federació Solidaritat Obrera. Dins d’aquest moviment serà
 igualment fonamental el paper i la lluita de les dones treballadores per al reconeixement i assoliment 
de condicions igualitàries amb els homes (foren moltes les revoltes propugnades per les dones en els 
primers anys del segles XX contra la carestia i les pèssimes condicions de vida a les que havien de fer
 front, malgrat ser considerades agents passius de la Història, destacant-ne la que va donar lloc a la 
Setmana Tràgica).

Tot això en un context i una cojuntura, la del primer terç del segle XX, de govern tornista i fraudulent 
a mans dels partits dinàstics de la monarquia d’Alfons XIII, de caciquismes, de pervivència 
d’estructures socioeconòmiques amb evidents reminiscències d’Antic Règim. Temps de Gran Guerra 
europea, de revolucions a la Rússia tsarista (que acabarà enderrocada pel bolxevisme i els Soviets) i, 
entrats a les dècades dels 20 i 30, de l’auge del Totalitarisme feixista i nazi.

Dins d’aquest marc general Catalunya, i essencialment Barcelona, exercirà un paper rellevant com a 
element atomitzador de tots aquests fenòmens i forces socioculturals, econòmiques i polítiques d’àmbit 
nacional i internacional. Una Catalunya que veu com el 1910 es funda la principal força 
anarcosindicalista del país fins el 1939: la CNT; com el 1914 es posa en marxa la Mancomunitat de 
Catalunya i les seves polítiques limitadament i moderadament regeneradores. Una Catalunya on 
convivien el Noucentisme, les avantguardes i la cultura obrera. Una Catalunya, “la locomotora de 
España”, que s’emmirallava més cap als nous aires socioculturals procedents de Rússia i París, que en 
una Espanya recentment defenestrada després de la pèrdua de les seves darreres colònies, decadent i 
lastrada en les ínfules d’un passat imperial i gloriós.

Eren els temps de la Barcelona dels cercles eqüestres, dels balls de saló, dels conyacs, habans, vermuts,
 de les “vides privades”, dels Palaus i de les Torres. La Barcelona dels Josep Maria de Sagarra, Josep 
Carner, Josep Pla, Josep Vicent Foix, Pere Calders, Santiago Rusiñol o Salvador Espriu. Tanmateix 
aquesta Barcelona burgesa no podia tenir raó de ser sense la coexistència amb la Barcelona proletària, 
obrerista. La dels Ateneus, de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, de les grans vagues generals, la 
violència social, la de les bombes al Liceu i el Pistolerisme. La Barcelona que va fer front a la força
 repressora de l’Estat durant la Setmana Tràgica, la que va veure i acollir l’auge de figures com el “Noi
 del Sucre” o Ángel Pestaña. L’anomenada Rosa de Foc, la “Ciutat dels prodigis” i del “Caso Savolta” 
d’Eduardo Mendoza, la Barcelona proletària de Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres.

D’aquest convuls i interessantíssim període entre finals del segle XIX i les primeres dècades del passat
 segle XX, escenari de la propugnada per Karl Marx com a lluita de classes i testimoni d’uns processos
 de canvi i transformacions a tots els nivells que acabarien per caracteritzar i condicionar el
 desenvolupament de les societats al llarg del segle XX i que han configurat la nostra societat actual, és
 que ens il.lustrarà el professor Ferran Aisa el proper dia 27, cita a la qual hi sou convidats i convidades
 a assistir.

Finalment, agrair als principals implicats que han fet possible la cel.lebració de l’acte, tant al propi 
Ferran Aisa per la immediata disponibilitat i amabilitat a participar, com al Cap de Departament de
 Ciències Socials i la Coordinació de Batxillerat. Igualment, nogensmenys significatiu per ser el darrer,
 l’agraïment a l’alumna de 2BAT-D Aurora Garriga Bentue, autora del cartell anunciador de la Xerrada 
que ens ocupa.






José María García-Consuegra Flores.
Professor de Ciències Socials.

INS VICENS VIVES - INS VALL DE LLÉMENA deutsches Treffen am Weihnachten

Schön dich kennenzulernen!

El divendres 13 de desembre els alumnes de 4rt ESO del nostre institut que fem alemany com a optativa vam fer una activitat conjunta amb els alumnes de 4rt ESO de l’institut Vall de Llémana que també fan alemany. Nosaltres vam rebre els alumnes de Sant Gregori a l’entrada de l’institut amb una pancarta de benvinguda creada per Joana Subias i d’allà vam anar a la biblioteca. El tema que es va treballar va ser el Nadal. 
 

La biblioteca estava ben decorada pel Nadal. En una taula hi havia tot d’objectes nadalencs i en una altra taula vam trobar menjar alemany típic de Nadal (Stollen, Lebkuchen, Plätzchen) Aleshores, per trencar el gel, vam fer una activitat per conèixer-nos. Consistia en fer preguntes o reptes a una persona de l’altre institut i si ho contestaven bé o resolien el repte, apuntàvem el seu nom.



A continuació, quan ja ens coneixíem una mica més, ens vam dividir en dos grups i nosaltres els vam acompanyar a fer una visita per l’institut per ensenyar-los el pati, les aules, els laboratoris,... Vam intentar fer-ho en el nostre millor alemany!!



Després de la visita pel centre, vam tornar a la biblioteca i els vam donar un sobre a cadascú on hi havia escrit en alemany el nom d’un objecte nadalenc. Ells havien de buscar-lo entre els objectes que hi havien al cim d’una de les taules. Quan el trobaven, se’l quedaven. Aquest va ser el nostre regal. Després vam esmorzar i un cop amb la panxa plena de llaminadures, vam fer un kahoot amb parelles dels dos centres. La Sara i la Laia van ser les guanyadores i els segons Pol i Elsa. 

 

En parelles ens vam entrevistar sobre la nostra vida, família, hobbies i així vam descobrir coses en comú. Aquesta entrevista i una selfie les vam penjar en el Padlet.
Vam acabar amb una foto de grup tot cantant O Tannenbaum!

Les galetes (Plätzchen) que van fer els alumnes de l’INS Vall de Llémana eren boníssimes i realment van estar a l’alçada dels nostres regals.



Alumnes de 4rt ESO. Optativa d’alemany.

dilluns, 16 de desembre de 2019

Jornada de filosofia 2019

Aquest passat divendres 13, diversos estudiants de segon de Batxillerat de 7 instituts vàrem reunir-nos durant tot un matí per a celebrar l'onzena Jornada de Filosofia de Girona que tenia com a temàtica "La societat del control".



Tot va començar en el campus del Barri Vell de la Universitat de Girona on, distribuïts en tres sales simultànies, es va dur a terme una presentació de la jornada. A continuació, els estudiants ens vam separar en grups on debatríem sobre la integració, el control, la llibertat, la tecnologia, la seguretat i el poder amb qüestions com les següents:

• És la integració social una forma de control?
T’has sentit observat a través de la càmera del teu ordinador, del teu ordinador o de lascensor? Trobes que aquesta sensació és digne duna persona que se sent lliure?
La tecnologia, com a gestió massiva de dades, implica necessàriament més control i més protecció?



Després d'una hora i mitja de debat per grups, vàrem reunir-nos al claustre gòtic de la facultat de Lletres per a gaudir d'un esmorzar en el qual vam poder continuar perfilant les conclusions i conèixer-nos més entre nosaltres. Un cop acabat l'esmorzar, ens vam reunir uns grups a la Sala de Graus de la UdG i la resta al teatre del Vicens Vives perquè els portaveus de cada grup poguessin exposar les conclusions del debat.




Finalment vàrem reagrupar-nos tots els grups al teatre del Vives per a la última part de la jornada en la qual la professora Mireia López Amo, de la Facultat de Filosofia de la UdG, va fer una conferència titulada "La fi dels secrets: la nova era del control".


Posteriorment es van premiar 14 dissertacions i se'n varen llegir 4 per veure la diversitat d'opinions al voltant de la qüestió "Podem conviure sense control de l'Estat, de la societat, de les amistats, de la família?”. La Jornada de filosofia 2019 va finalitzar amb dues actuacions musicals que varen causar molt furor entre tots els estudiants assistents.

dimecres, 11 de desembre de 2019

TAULA RODONA DE FILOSOFIA

El passat dijous cinc de desembre es va dur a terme una taula rodona, organitzada per la fundació Filosofia a l’Abast i moderada pel professor Rubén Molina de la Universitat de Girona, on hi van participar alumnes de segon de batxillerat de diversos centres. Del nostre institut van anar-hi l’Eva Alexandra Parera i en Sergi Riera. El tema que discutirien els participants eren les professions, enfocades des d’un punt de vista filosòfic.
Després d’una breu presentació per part del moderador, els alumnes van parlar de tres aspectes del tema principal. Un darrera l’altre, els participants van expressar i argumentar si opinaven que les habilitats i vocacions són innates o adquirides, del paper més o menys important que juguen les diferents professions dins la societat (i si ens ha d’influenciar a l’hora d’escollir-ne una o, per contra, hem de buscar la satisfacció personal) i de quins factors fan que una professió sigui realitzadora (creativitat, feines intel·lectuals o mecàniques..).



 
A continuació va venir una estona de debat entre els participants, en què es va tractar el tema de la discriminació positiva de la dona en el món laboral i es va respondre a una pregunta que el moderador va fer: Quin seria el paper de l’ésser humà en una societat completament tecnològica, en la qual s’ha assolit el màxim progrés en el desenvolupament de les màquines i la intel·ligència artificial? Finalment, va venir el torn de preguntes del públic en el que alguns dels presents van aprofundir en afirmacions que havien fet els participants anteriorment o van deixar a l’aire qüestions com per quina raó volem tant de progrés (respecte l’últim tema tractat al debat) o si una màquina que ocupés el lloc d’un polític ho faria millor que un humà, entre altres.

 
Després de més d’una hora d’arguments i debat, la taula rodona va acabar i els participants van poder respirar tranquils. Se’m fa difícil dir, com a espectadora, que realment s’arribés a alguna conclusió convincent i satisfactòria per tots els membres de la taula. Però dubto que arribar a unes úniques conclusions fos la finalitat d’aquesta activitat. En canvi, sí que vam poder apreciar l’esforç que hi havia darrera les preparacions dels arguments i justificacions, la facilitat de parla i la rapidesa de pensament que posseeixen els qui hi van participar.

dijous, 5 de desembre de 2019

ACTIVITAT DE BENVINGUDA

El passat 29 de novembre, els nostres alumnes de l’aula d’acollida van participar un any més en la sortida “Ciutadans de Girona, Ciutadans del Món”, activitat en què l’alcaldessa aprofita per donar la benvinguda oficial als alumnes arribats a la ciutat de Girona en els darrers mesos.


La jornada va arrencar amb una trobada de les diferents aules d’acollida de la ciutat de Girona al Centre Cultural de la Mercè, on representants de cada institut van assumir el repte de presentar oralment i en català els seus centres a la resta d’alumnes nouvinguts. Es va iniciar i acabar l’acte cantant i ballant dues cançons del grup català Doctor Prats, que havíem preparat prèviament: Jo vinc de lluny i Caminem junts.


Un cop finalitzada aquesta primera trobada, i després d’esmorzar al claustre de la Mercè, l’alumnat es va dirigir cap a l’ajuntament on els va rebre l’alcaldessa, Marta Madrenas, i la regidora d’educació, Eva Palau, en el Saló de plens.


Posteriorment a la rebuda oficial, els alumnes, distribuïts per grups intercentres, van realitzar 4 activitats diferents de descobriment de la ciutat: Els quatre Rius, La muralla, La catedral i els Ponts. Una xapa amb la imatge representativa de cada activitat era el que portava penjada cada alumne/a per tal de ser identificat.



La sortida va finalitzar amb una última trobada de tot l’alumnat a la Plaça del Vi, on van aprofitar per cantar a ple pulmó i a capella “És l’hora dels adéus”, cançó que també havien après i treballat prèviament.



Un total de 130 alumnes de diferents instituts de secundària de la ciutat de Girona van participar en aquesta activitat amb el quàdruple objectiu de: descobrir la ciutat, millorar la competència oral en català, enfortir els lligams amb els companys d’aula d’acollida del propi centre i d’altres centres, i sentir-se ben acollits. 
 

 

Els nostres alumnes de l’aula d’acollida van gaudir molt de la sortida i la van valorar molt positivament. Va ser una jornada on van regnar l’alegria i la germanor, i on la majoria d’aules d’acollida, durant les seves presentacions orals, van coincidir en el mateix desig: “Arribar a ser una gran família unida”. Sens dubte, aquesta jornada va marcar un abans i un després per a aquests alumnes.

Alumnat de l’aula d’acollida









divendres, 22 de novembre de 2019

ACTE DE LLIURAMENT DE DIPLOMES DEL BATXILLERAT INTERNACIONAL

El dissabte 16 de novembre va tenir lloc l'acte de lliurament de diplomes del Batxillerat Internacional a la promoció 2017-2019. El conferenciant va ser Pol Torrent, exalumne del BI i graduat en matemàtiques i enginyeria física per la UPC. Actualment és director de projecte a l’empresa de software Wiris. Va donar un missatge molt optimista als graduats d'enguany explicant que, tot i que els dos cursos de BI i els estudis universitaris són durs, també són plens de vivències intenses i
grans aprenentatges que cal aprofitar al màxim.




També vam gaudir del discurs de Laura Solé i d’Arnau Lleixà que, com a representants de tots els
companys de promoció, van relatar de forma amena el pas d'aquests dos anys per l'institut, explicant
anècdotes viscudes a les aules, en les sortides o en les festes.




Vam comptar amb la presència de la senyora Eva Palau, regidora d'esports i educació i de la senyora
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, que va felicitar els graduats, les seves famílies i l'equip docent.



Durant l'acte vam poder gaudir de dues peces musicals interpretades per alumnes de BI d’aquest curs
2019-2020 i vam riure amb el recull de fotografies que havien preparat els nois i noies.
Es va cloure l'acte amb un esmorzar a fora, que tot i que el matí era fred, va permetre als assistents
intercanviar impressions i felicitacions.