dimarts, 20 de novembre de 2018

Associació Multicapacitats a l'INS!

El darrer dilluns 12 de novembre, els alumnes de batxillerat vam assistir a una xerrada per part de l’Associació Multicapacitats de Girona al teatre de l’Institut. 

L’associació multicapacitats és una associació de persones amb discapacitats diverses que busquen sensibilitzar la societat envers la seva realitat mitjançant campanyes, xerrades,... El passat dilluns va tocar una xerrada per part d’en Felip i en Jordi



En Felip pateix esclerosi múltiple, una malaltia neurodegenerativa, sense cura avui en dia, que limita les funcions motores de qui la pateix i en Jordi és cec. Ambdós ens han explicat com es va iniciar la seva discapacitat i els canvis que han hagut de fer en la seva vida; a més, en Felip ha reforçat molt la idea de l’adaptació a la situació i l’esforç degut a que ell, quan li van diagnosticar la malaltia, es va recloure a casa com si la seva vida ja hagués acabat i només amb el temps va aconseguir sortir i lluitar per fer una vida el més comuna possible. 



Per concloure la xerrada han obert un torn de preguntes en el qual s’ha parlat, principalment, de la vida que tenen ara i dels canvis que han viscut. Això ha fet que tots nosaltres prenem consciència de que totes les realitats no són com la nostra i que amb petits canvis podem ajudar molt a altres persones.

Link de l'Associació Multicapacitats: https://www.facebook.com/MulticapGirona/

Text: Núria Deusedas Pisa

dilluns, 19 de novembre de 2018

Logotips a 2n d'ESO!

Tots els alumnes de 2n ESO a l'assignatura de EViP han creat un logotip de com ells veuen la seva pròpia classe. A la part de darrere han explicat el significat del seu logotip on han analitzat la tipografia, el color i la composició que han utilitzat.

2n ESO A




2n ESO B




2n ESO C




2n ESO D





divendres, 16 de novembre de 2018

Íngrid Riera guanya el concurs de Pintura Ràpida

L’Íngrid Riera Prat de 3r ESO, ha guanyat el Concurs de Pintura ràpida del GEiEG que el nostre Institut va participar. 



El passat dia 9 de Novembre es va fer l’entrega del premi de la categoria juvenil a les instal·lacions del GEiEG de Palau. L’enhorabona Íngrid!






Fotografies: Dani Bartomeu

dijous, 15 de novembre de 2018

Cultura Anglesa

Gràcies a l’Editorial Burlington els alumnes de 1r ESO han assistit a una xerrada sobre la Cultura Anglesa


La Cristina, vinguda directament de New York ens ha explicat en anglès molts aspectes de la cultura anglesa. Per tal de fer-ho més divertit ens ha fet una sèrie de preguntes per a veure si sabiem algunes coses sobre la Cultura Anglesa. 




Merci per tot Cristina!

Contes de Por-Una nit de por

Amb la colla, a l'estiu, vam decidir anar d'acampada prop del poble. Ja portàvem uns quants dies dormint en aquell descampat i vam decidir que aquell dia faríem la nit de la por per divertir-nos una mica. Durant el dia vam explorar els voltants i vam descobrir que en mig d'un bosc frondós i a prop d'un llac hi havia una gran mansió abandonada. Era el lloc perfecte per espantar-nos una mica entre nosaltres.


Quan es va fer de nit, vam agafar una llanterna i ens vam separar en dos grups. En arribar a la mansió tots estàvem força espantats però vam seguir endavant. Totes les habitacions eren velles i estaven abandonades però contenien mobles i pertinences. El meu grup inspeccionaria la planta baixa i l'altre, el pis de dalt. Mentre ells pujaven les escales es sentien cruixits esgarrifosos. 

Al cap d'una estona, volíem tornar cap al campament. Vam començar a cridar els altres, però no responien. Només es sentia un xiuxiueig i crits. Estàvem tan atemorits que vam córrer cap a les tendes sense pensar-ho dues vegades. Els vaig trucar i res. S'havien quedat atrapats en una habitació, hi havia un espectre que els demanava ajuda i no podien sortir. 

Vaig recordar que fa uns mesos vaig llegir que un nen que vivia en aquesta mansió amb la seva família havia mort en el llac del costat, i hi havia rumors que deien que el seu espectre havia quedat atrapat a la mansió. Vaig veure que era veritat. Vam tornar a la mansió per rescatar-los. 

Quan hi vam entrar tot estava ple d'escrits amb sang que deien: "AJUDA, ALLIBEREU-ME". Vam pujar corrent al pis de dalt i ens vam trobar l'espectre. Entre tots vam aconseguir aturar-lo i finalment, alliberar-lo. 

Text: Fiona Pijoan, 2n ESO D


Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!

dimecres, 14 de novembre de 2018

Elements geogràfics d'Europa

Des de l'assignatura de Socials els alumnes de 1r d'ESO estem presentant aquests dies els nostres pòsters corresponents a un viatge pels principals elements geogràfics d'Europa. Alguns d'ells sorprenen per la seva creativitat. 





La tasca l'acompanyem amb una presentació digital i una exposició oral. Els posters han quedat exposats a un dels passadissos de l’Institut. 



Enhorabona als alumnes per la bona feina que estan fent!

Text i Fotografies: Carles Bordas

Contes de por-Com hipnotitzada

Camino, com hipnotitzada, i no sé en quina direcció. No sé per què, però tot i que sento la por dins els ossos segueixo caminant pel passeig d’estàtues que no sé on em durà.

La sensació que m’estan observant em congela la sang, però tot i el fred i els núvols que amenacen tempesta segueixo caminant. No sé per què he sortit del meu llit aquesta nit ni tampoc sé com he arribat aquí, però hi soc. Faig un bot amb cada soroll que sento, i tot i que tinc la sensació que em segueixen, no m’atreveixo a girar-me. Un aire fred, com l’alè d’un mort, m’eriça els pèls del clatell. Les estàtues són tan realistes que gairebé no m’atreveixo a mirar-les. 

De sobte, a través de la boira i gràcies a la llum d’un únic fanal encès en tot el carrer, veig una porta rovellada. Està tancada, i sembla que fa anys que no la toca ningú, però per un motiu que desconec sé que l’he de creuar. S’obre amb tan sols un copet, amb un grinyol que em provoca un calfred.

Un silenci que sembla que espera alguna cosa envolta elparc d’atraccions abandonat. No sé quants anys tinc, però les ganes de pujar a una atracció em maten. Però tot està apagat. No hi ha llums, no soroll, ni firaires. Només teranyines, pols, vent... I una música a la llunyania. Un altre cop sé que hi he d’anar. Hi he d’anar perquè he de pujar a aquesta atracció que està oberta. Mentre creuo el parc d’atraccions les figures fantasmals de les muntanyes russes, cavallets i parades de pescar aneguets em fan venir calfreds constantment. A més, comença a ploure.

Finalment arribo a l’atracció d’on prové la música que, de cop, deixa de sonar. La nòria, però, segueix girant. Em dirigeixo a la cabina dels tiquets i em trobo davant un cos... Sense cara. No hi ha res, és buit. No és ni blanc, ni negre, ni llis, ni rugós, no hi ha res. Té cap, però no cara. Em posa un tiquet per un viatge a la mà i com que veig que no té cap intenció d’aturar la nòria, amb un gran esforç i una gran sensació d’inquietud i por a dins pujo a l’atracció. Estic sola. De moment…


Text: Joana Català, 2n ESO A


Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!

dissabte, 10 de novembre de 2018

Contes de por-Nit en Blanc

Cada vegada sentim els sorolls més forts. El meu germà i jo estem morts de por, tapats amb el llençol, encara que sapiguem que això no ajuda gaire.

Tot ha començat quan el meu germà ha tingut la brillant idea de fer nit en blanc, però com que ens avorríem hem començat a explicar històries de por. Al començament no teníem por, però ara...

Són les tres de la matinada, no paro de sentir cops de porta i passos. Ja hem pensat que podia ser el vent, però som en una nit d’estiu i no en fa. Ens plantegem d’obrir el llum però l’interruptor està a l’altre costat de l’habitació, i és precisament d’allà on venen els cops. Veiem per la porta entreoberta que algú ha encès el llum però un segon després s’ha tancat. Sabem que tothom està dormit, per tant, no hi ha cap explicació lògica. Intentem parlar de l’escola, l’institut, però cada vegada que iniciem la conversa, sentim un soroll més fort que l’anterior. Anar a dormir és impossible...

Nosaltres ja veiem que avui morirem. Estem els dos abraçats, la veritat, jo a punt de plorar...

S’obre la porta d’una revolada. Ara ho entenem tot. Hem estat uns covards. Cada soroll que sentíem el feia el nostre gos. Però no hi havíem pensat perquè el vam adoptar ahir!! El proper cop ja sabrem que qui està fent els sorolls és el gos i no el fantasma que tots dos ens havíem pensat que era.


Text: Margaux Dotes, 2n ESO D

Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!

divendres, 9 de novembre de 2018

Contes de Por-Ningú

2/2/1987

Ja fa tres mesos que em passen coses molt rares. Em trobo el llit fet cada matí, l’esmorzar preparat, i la motxilla preparada per anar a treballar. I no, no m’ho fan ni pares, ni amics, ho tinc ben comprovat. A més, coneixent-los, s’haurien cansat a les dues setmanes.

18/4/1987

Ahir algú em seguia a tot arreu, crec que no era el primer cop que ho feia, però cada cop va a pitjor... M’acabaré tornant boig!!!

8/5/1987

Aquest vespre m’he hagut de d’aixecar del llit perquè el timbre de casa no parava de sonar, i quan m’acostava a la porta deixava de sonar. Total, que he hagut de dormir davant la porta amb un ganivet sota el coixí, per si un cas...

2/7/1987

El cas s’agreuja, tot va a pitjor. Ara rebo avisos de «Ningú», dient-me que li ha agradat jugar molt amb mi i que ha estat un plaer, però que ara ha de seguir el seu camí i que no el puc acompanyar. No sé que dimonis s’ha fumat aquest pobre home...

3/7/1987

Hola a tothom, em dic ningú, (sense cometes), pel que m’han explicat els ocellets, aquest era el diari del meu amiguet. Que sapigueu que ha estat un plaer jugar amb ell. Llàstima, que no pugui seguir aquí entre nosaltres. Algú més vol jugar amb mi? Es que estic molt sol... , sabeu?


Text: Marc Ventura, 2n ESO C

Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!

dijous, 8 de novembre de 2018

Taller de Reanimació Cardiopulmonar

Durant 5 sessions diferents tots els alumnes de 3r d’ESO han assistit a un taller de reanimació cardiopulmonar. Durant el taller els alumnes han après a fer el massatge cardíac amb un maniquí i també se’ls hi ha ensenyat a utilitzar el DEA (Desfibril·lador extern automàtic). 


Durant 5 sessions diferents tots els alumnes de 3r d’ESO han assistit a un taller de reanimació cardiopulmonar. Durant el taller els alumnes han après a fer el massatge cardíac amb un maniquí i també se’ls hi ha ensenyat a utilitzar el DEA (Desfibril·lador extern automàtic).


És de vital importància aprendre aquestes tècniques ja que en un cas d’emergència pot ser molt útil. A la comarca de Girona tenin la sort de ser Territori Cardioprotegit gràcies a una extensa xarxa de DEA’s situats a llocs públics. Aquesta xarxa ha permès salvar la vida a vàries persones que han patit un atac de cor. La formació i que tots els alumnes sàpiguen com reaccionar davant d’una emergència es de vital importància.



Aquests tallers han estat impartits per la infermera associada al nostre Institut, la Natalí Saura.

Més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Desfibril%C2%B7lador_extern_autom%C3%A0tic
https://www.dipsalut.cat/area.html?a=7&sub=25&prog=219

Fotos: Eva Caixàs