dimarts, 22 de setembre de 2020

Xerrada inaugural d'inici de curs

"Triomfar a youtube (i més enllà): claus per a una comunicació eficaç" ha estat el títol de la conferència inaugural del curs 2020-2021 que Francesc Montero ha dirigit als alumnes de batxillerat de l'institut Jaume Vicens Vives de Girona.

 



 

A partir d'alguns youtubers i influencers d'èxit, ha volgut mostrar a l'alumnat que tenir èxit a l'hora de crear continguts a la xarxa no és tan fàcil com sembla, i que darrere d'una imatge d'aparent senzillesa i espontaneïtat, molts dels youtubers amb més influència presenten discursos elaborats, que han planificat i ordenat prèviament, aplicant fins i tot estratègies discursives i retòriques per fer arribar el missatge de forma eficaç.

La idea principal és la reivindicació de l'esforç en la preparació i definició dels continguts d'un text, d'una exposició oral... o d'un vídeo a youtube, i d'una sensibilitat lingüística en l'expressió: treballar tant el fons com la forma com a eines efectives de comunicació.

 

  


 

Al capdavall, aquestes són habilitats que s'aconsegueixen a partir del domini de la planificació de les idees i els continguts, i la seva exposició, tenint en compte la polivalència de la llengua i coneixent els recursos retòrics i estilístics possibles. Això implica una cosa tan senzilla però alhora tan difícil:

1) pensar i decidir què es vol dir i

2) pensar i treballar la millor manera de dir allò que es vol dir.

Això sembla fàcil, però requereix esforç. Tanmateix, són unes habilitats que es poden aprendre (especialment gràcies a un bon coneixement de la llengua) i, dominant-les, poden arribar a tenir un estil propi, natural i distintiu. A més, són aplicables a qualsevol comunicació de continguts d'una certa complexitat: un vídeo de youtube, un examen, una exposició oral del treball de recerca, un treball de curs...

  



 L'altra idea que s'ha posat sobre la taula és precisament sobre la forma (la llengua del discurs), perquè s'ha fet notar la distància entre la llengua oral i la llengua escrita: malgrat que en tots dos casos és necessària la preparació, no escrivim com parlem, i cal ser-ne conscients i tenir-ne cura, i ser efectius en cada registre. Tenir en compte aquesta cura en la llengua també és necessari per a l'èxit.

Finalment, el "(més enllà)" del títol fa referència a què saber comunicar és una capacitat molt útil en molts àmbits i per a tot tipus de feines, a més de la comunicació a la xarxa, i que els farà millors en les seves feines, siguin quines siguin (perquè el més probable és que no arribin a ser influencers). Tothom és lliure de penjar continguts a la xarxa, i fer servir aquestes estratègies, però no tothom pot viure només d'això. I saber comunicar és una capacitat molt útil en molts altres àmbits.



diumenge, 21 de juny de 2020

Comiat del Projecte Rossinyol 2019-2020

Enguany, alumnes i mentors participants al Projecte Rossinyol no s’han pogut acomiadar del Projecte amb la ja tradicional festa de cloenda. Ho han fet, però, a través d’un vídeo de record carregat d’emocions i sentiments, que ens ofereix una llambregada a les experiències viscudes per les parelles participants.


I és que el curs 2019-2020 serà, sens dubte, recordat per tothom com un curs totalment insòlit. La COVID-19 no va aconseguir truncar el Projecte. En aquest sentit, cal lloar la capacitat d’adaptació de mentors i mentorats que van saber trobar en la via telemàtica la manera de seguir endavant. Gràcies a les noves tecnologies, els estudiants de la UdG van poder continuar donant suport i acompanyament, molts cops emocional i educatiu, als alumnes de les escoles i instituts, així com passar estones d’entreteniment plegats. 


En el vídeo que trobareu a continuació, hi apareixen quatre alumnes de l’aula d’acollida del nostre centre que han participat en aquest projecte: Danny Jeremy Zúñiga (1 ESO B), Tahsin Ahmed (1 ESO D), Dereck Vásquez (2 ESO C) i Génesis Flores (2 ESO D).  

A veure si els localitzeu!



Fina Bassó
Tutora de l’Aula d’Acollida

dissabte, 6 de juny de 2020

DIARI DE CONFINAMENT d'Helena Gros

Us convidem a gaudir del diari gràfic de confinament que ha fet l'Helena Gros. Una excepcional mostra de creativitat.










dijous, 21 de maig de 2020

TENIM ELS FINALISTES DELS PREMIS FUNDACIÓ D'AQUEST ANY!

A continuació presentem els Treballs Guanyadors del premi de la Fundació Institut Jaume Vicens Vives, de les Modalitats d'Història, Relat Curt i Cartellisme. Al final del document adjuntem imatges dels treballs premiats.

XI PREMI FUNDACIÓ INSTITUT JAUME VICENS VIVES DE GIRONA.
CONVOCATÒRIA 2020

Modalitat 1: Història

Tema: Commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Carner, el príncep dels poetes catalans

VEREDICTE DEL TRIBUNAL:
Fet mitjançant correu electrònic:
Joan Carles Baone Escalón, Joaquim Nadal Farreras i Josep M Nolla Brufau
TREBALL PREMIAT:
Títol treball: L’ENVELLIMENT (pseudònim Sol)
Autor/a: Helena Gayolà Moreno de 1r D de BAT


OBSERVACIONS:
Molt correcte a nivell formal, incorpora material gràfic (imatges a la portada), refèrencies d'altres autors sobre el poeta, etc. A nivell de contingut destaca l'aproximació a la persona del poeta de caràcter molt humanista, és una visió centrada en la persona. 

Ha consultat autors de referència com Subirana i Ferrater.




Modalitat 2: Relat curt

Tema: Commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Carner, el príncep dels poetes catalans


VEREDICTE DEL TRIBUNAL:
Fet mitjançant correu electrònic:
Josep Pi Mallarach, Assumpta Ramoneda Torné i Jordi Xargayó Teixidor
TREBALL PREMIAT:
Títol treball: METÀFORES I ALTRES MOTIUS PER ESTIMAR-TE (pseudònim Auri)
Autor/a: Fiona Sarola Lozano de 2n A de BAT


OBSERVACIONS:
Es fa un reconeixement especial al treball LLETRAFERITS, amb pseudònim Arcàdia, degut a la seva originalitat i ajustament a la poètica de Carner. 
Autor: Andreu Boix i Pagès de 1r de BAT
 



Modalitat 3: Cartellisme

Tema: Commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Carner, el príncep dels poetes catalans

VEREDICTE DEL TRIBUNAL:
El dia 11 de març de 2020 es reuneixen els membres del tribunal de la modalitat 3:
Jordi Ribes Besalú i Imma de Batlle Boix
TREBALLS PREMIATS:
Primer Premi: LÚA FARIÑAS JANER 4tD (fons amb la Senyera)
Segon premi: GIANCARLO MORALES MUÑOZ 1rA BAT (fons blanc)
Tercer premi ARIANE ALVAREZ VARGAS 4tC (fons grana)
OBSERVACIONS:
  • compleixen amb les bases del Premi
  • tenen bona qualitat gràfica
  • el primer premi és el que té més impacte cromàtic






























dijous, 16 d’abril de 2020

GEO-REFLEXIONS

Un dels principals atractius que té la materia de Geografia és la seva enriquidora interdisciplinarietat i l’actualitat dels seus continguts. És una materia en la qual la demografía, l’economía, les matemàtiques, la política, la historia, la geología o l’ecologia, entre moltes altres disciplines, es donen la mà de tal manera que, correctament analitzades, ens permeten conèixer i, sobretot comprendre, el món i l’entorn natural i social en el qual ens inserim com a ciutadans, persones i, en definitiva, com a éssers humans. I és que la Geografia no és més (ni menys) que això, la acció i interacció de l’ésser humà amb ell mateix i amb el medi natural, en un combat permanent entre adaptar-s’hi i/o adaptar-lo.

D’altra banda, un dels objectius que ens proposem amb aquesta materia és el de fer palesa l’actualitat permanent i constant dels seus continguts en aquest món i societat en què vivim, com molt clarament estem veient aquests darrers temps amb la crisi epidemiològica generada pel coronavirus. Però, realment aquesta crisi l’ha causat el virus? O tot plegat és conseqüència directa d’altres factors antròpics de diversa naturalesa derivats de la “complicada” relació de supervivencia i domini entre éssers humans i el Medi?

D’això precisament ens parla l’alumna de 2n de Batxillerat Sònia Llorens, en aquesta primera aportació que inaugura la secció GEO-REFLEXIONS. A la seva disertació amb motiu de la propagació del Covid-19, la Sònia ens deixa entreveure diferents factors, continguts i conceptes propis de la materia que interaccionen i es combinen entre sí, que ens ajuden a explicar i entendre les causes i conseqüències del que estem vivint: globalització econòmica, sectors econòmics, envelliment de la población, taxes de mortalitat, polítiques econòmiques (nacionals i comunitàries), nacionalitzacions i privatitzacions de sectors estratègics, l’estat del benestar, països emergents, fluxos d’intercanvis visibles i no visibles, migracions, emigracions, neoliberalisme, etc.

Geografia, al cap i a la fi. Una materia malhauradament tan menystinguda com necessària.


José María García-Consuegra Flores
Professor de Ciències Socials



L’ECONOMIA DE LA SALUT

Sònia Llorens (2n BAT-C)

Després d’un mes de confinament i de veure com el nombre d’infectats i morts pel COVID-19 no para de créixer, han començat a sortir les primeres valoracions i crítiques de l’actuació dels diferents governs davant la pandèmia i els diferents relats que han fet els partits polítics d’aquestes actuacions governamentals. Tal i com explica l’article anomenat “La propagación del coronavirus por Europa contra la narrativa centroeuropea derechistas” (https://blogs.publico.es/otrasmiradas/30966/la-propagacion-del-coronavirus-por-europa-contra-la-narrativa-centroeuropea-derechista/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=web ) i amb el qual coincideixo, la dreta política ha adoptat una narrativa basada en la culpabilització dels governs que están al capdavant de l’executiu per actuar erròniament, i alhora ha optat per defensar i protegir l’economia del país, abans que prioritzar el confinament per tal de protegir a la població.

En primer lloc, comparteixo amb l’autor d’aquest article que més enllà de la pèssima actitud que estan adoptant els partits de dretes, alguns governs d’esquerres europeus, entre els quals hi ha l’espanyol, tampoc es lliuren de la crítica sobre la seva actuació davant del “Coronavirus”, ja que molt abans que arribés el virus a la península ja estaven alertats de les greus conseqüències que aquest tindria sobre la població i l’economia del país, i tot i que confinar la població llavors no hauria tingut cap sentit, sí que haurien pogut destinar recursos per tal de dotar d’infraestructures, material i personal sanitari i aconseguir una sanitat pública en condicions per fer-hi front. És per això que considero que la reacció del nostre govern ha sigut clarament tardana i mal organitzada, perquè potser es podria haver evitat, o almenys minimitzat, el col·lapse dels nostres hospitals si s’hagués actuat molt abans davant d’aquest virus tan devastador.

És precisament aquesta falta de recursos destinats a preparar unes infraestructures i reforçar un personal sanitari apte per a combatre el “Coronavirus”, o la falta d’interès en proporcionar-los, el que em porta a reflexionar sobre un tema que es veu encara molt més clar en el relat que presenta, en el nostre cas, la dreta espanyola.

Com ja he dit en la introducció d’aquesta valoració personal sobre la pandèmia, els partits polítics de dretes, més enllà de culpabilitzar al govern d’esquerres que hi ha actualment, s’han dedicat a exposar un relat molt poc humà on es planteja la proposta de mantenir l’activitat econòmica del país amb tots els llocs de treball ocupats, com abans del confinament, per tal d’evitar que l’economia del país s’enfonsi. És a dir, el que proposen aquests polítics és prioritzar l’economia del país abans que la salut de les persones, especialment les d’edat més avançada, una de les franges d’edat més important i amb més pes de la societat española (i europea, en general) que com estem comprovant, moren a centenars cada dia a causa d’aquesta malaltia.

Aquesta falta de respecte cap a la humanitat per part d’aquests partits polítics de dretes, crec que ens hauria de fer veure que darrera d’aquests discursos tan patriòtics i tradicionalistes només hi ha grans empreses que busquen defensar els seus beneficis monetaris dins d’aquesta economía global que ens caracteritza, a través del vot de la població, sense importar-los el preu que aquesta hagi de pagar. Un clar exemple de com aquesta política capitalista i neoliberal ha estat nefasta per a tot el país, incloent el president i el seu govern, és el cas del Regne Unit i el seu primer ministre Boris Johnson el qual, a l’inici d’aquesta pandèmia a Europa, va declarar que la política que el seu govern aplicaria al país seria molt menys restrictiva que la que es venia aplicant a la resta de països de la Comunitat Europea, de la que están a mig sortir, ja que la població s’havia d’immunitzar, tal i com succeeix amb qualsevol altra grip. D’aquesta manera també s’evitava la disminució del valor de la seva moneda. Clarament, el COVID-19 no ha sigut una simple grip que ha permès la immunització de la població, sinó que ha causat un gran nombre de morts i contagiats al país, incloent-hi el propi Boris Johnson, ingressat a la unitat de cures intensives pel seu greu estat de salut després de contraure el virus.

Per tant, és en aquests casos on es veu que totes aquestes polítiques tan defensores de l’economia dels països demostren que Economia i Virus són antagònics, i només fan que augmentar el nombre de morts i contagiats, fent que les conseqüències pel país siguin molt més greus que si s’haguessin près mesures preventives. A més a més, un altre fet que es posa de manifest aquests dies a Espanya, i que desenmascara un cop més als partits de dretes, és la manca de recursos materials, d’infraestructures i de personal (un personal que en gran part fa anys que ha hagut de marxar del país per buscar-se la vida a altres països a causa de les poques i precàries sortides que se’ls oferia aquí, com és el cas dels infermers). Tot això com a conseqüència de les polítiques de privatització i retallales al sector públic de sanitat dut a terme les darreres dècades, tenint com a fatal conseqüència la seva degradació i rpecarització. És ara que es fa més evident la necessitat d’invertir en uns serveis sanitaris per a tothom, prou dignes i segurs per fer front a emergències sanitàries com la que estem vivint.

Finalment, l’últim aspecte a destacar del discurs d’alguns partits polítics, i que la població ha interioritzat, és la creença que aquest virus ha arribat a Espanya per culpa de la nefasta gestió del govern xinès, país on es va detectar per primera vegada aquest virus, i per tant s’hauria de restringir molt més la immigració de les persones procedents d’aquest país. Això clarament només és un discurs xenòfob, emmascarat amb l’excusa de la propagació d’un virus, el qual ni tan sols parteix d’unes bases certes, ja que a través del projecte Nextstrain, encarregat de identificar el recorregut de la cadena de contagis del “Coronavirus”, es pot concloure que les persones contagiades d’aquesta malaltia que van aparèixer per primer cop a Espanya, portaven un virus procedent d’Alemanya i d’Itàlia, és a dir, el “Coronavirus” que amenaça el nostre país ja no és el mateix que el que es va detectar a la Xina. 

Per tant, és evident que ja no es pot defensar que la causa del problema sanitari que està patint Espanya és la Xina i els xinesos, sinó que a més a més, un dels grans causants d’aquesta ràpida expansió del virus ha sigut la gran globalització del món actual (especialment en l’àmbit econòmic), que ha fet que representants dels grans centres financers i empreses multinacionals, que pretenen continuar augmentant els seus beneficis, fossin els que tranportessin el virus per tot el món mentre tancaven grans acords comercials.

Així doncs, la conclusió que es pot extreure, després de veure les diferents actituds que han adoptat els representants del diferents grups polítics, és que ara és més necessari  que mai facilitar la feina a tot personal sanitari que està fent front a la malaltia, però que un cop hagi passat aquest estat d’alarma, no s’ha d’oblidar que el principal problema que ha tingut la nostra sanitat pública per fer-li front ha estat la mala gestió dels governs anteriors, i que cal seguir defensant-la de la mateixa manera com ho fem ara, amb la perspectiva que ens dóna el virus i el balcó.



FONTS INFORMATIVES
  • Temor a las consecuencias de la selección natural del Reino Unido
  • La propagación del coronavirus por Europa contra la narrativa centroeuropea derechistas
  • El fin de la globalización tal y como la conocemos
  • Las propuestas económicas de Vox contra el coronavirus

divendres, 20 de març de 2020

LA HISTÒRIA S'ESCRIU EN FEMENÍ

Victoria Kent
Una feminista en contra del sufragi femení

Introducció
És conegut per tothom que la Història l’escriuen els vencedors i aquests són, indiscutiblement homes. D’aquesta manera, l’estatus dels treballs relacionats amb el paper de la dona manté, en la gran majoria, una part reivindicativa. És d’aquesta manera que possiblement es pugui recuperar la figura de moltes dones que han influït en esdeveniments i fets que han tingut repercussió històrica, però resulten desconegudes i oblidades amb el temps. Les dones són també les protagonistes de la Història i per tant, han d’ocupar el seu lloc. D’aquí ve la necessitat de reivindicar la figura de Victoria Kent des d’un punt de vista històric i contextualitzar la seva importància durant la Segona República espanyola. Per fer-ho, s’ha de fer un estudi de l’època i de la situació política en què es desenvolupa el seu pensament polític. 
No serà casualitat el fet que a Màlaga, lloc de naixement de Kent, no hi hagi gairebé cap dada de la seva vida en comparació a la sobreabundància informativa respecte d’altres personatges històrics com Picasso, nascut al mateix barri que Victoria Kent. Aquest oblit, com molts altres, té molt a veure amb el fet que Kent fos una dona. I és que ella, com moltes altres dones històriques, estan sotmeses al masclisme viscut al llarg de la Història. No és fins fa poc que s’estan recuperant les figures femenines. NUn primer intent va tenir lloc durant la Segona República, en la qual es va produir un renaixement de la cultura –i un significatiu avenç en l’Espanya del segle XX– que va tenir una importància transcendental per a les dones. L’efecte de la modernització del pensament va permetre que les dones de la burgesia poguessin entrar a les universitats, i fins i tot exercir feines on es necessitava un títol. Naturalment van ser molt poques amb relació als homes, però quan es va iniciar la guerra civil a Espanya hi havia una gran quantitat de dones a l’activitat pública del país que els esdeveniments posteriors van fer retrocedir a anys molt anteriors a aquesta lluminosa època.  
La dona durant la Segona República
Ara se sap que en els primers trenta anys del segle XX va existir un grup de dones intel·lectuals que des de la pintura, la literatura o la política van contribuir a avançar cap a la igualtat de gènere. Els seus orígens els podem trobar possiblement en la creació de la Residencia de Señoritas i la Institución Libre de Enzeñanza, que van permetre l’entrada al món de la cultura a un important nombre de joves dones que van poder començar els estudis universitaris en condicions de relativa igualtat respecte dels seus companys.   Sala de estudio de la Residencia de Señoritas.
Va haver-hi una àmplia participació de les dones durant la República, tant des de l’esquerra com des de la dreta. Fonamentalment a través de la difusió dels propis escrits que les dones feien en forma de diari o autobiografia. El sector femení de l’esquerra treballava de forma coordinada i estructurada a través d’institucions oficials. Aquestes institucions van ser principalment la Escuela, el Lyceum i les Associacions de Dones, que van arribar a ser en un moment donat molt nombroses. D’ideologia purament republicana trobem la Asociación de Mujeres Españolas, Patronato de la Mujer, Unión Republicana Femenina o el Comité Nacional de Mujeres contra la guerra i el fascismo.
El Lyceum, creat per María de Maetzu, és el primer club de dones d’Espanya. La seva vicepresidenta serà Victoria Kent. El Lyceum tenia una activitat excepcional que gràcies a contactes amb l’estranger va possibilitar que moltes dones poguessin anar a estudiar a l’estranger. 
També des de l’anarquisme es va treballar per l’emancipació de les dones, creant agrupacions i societats. A partir de 1910, s’uneixen al voltant de la Institución Libre de la Enseñanza., i una de les principals figures serà Federica Montseny, que arribarà a exercir de Ministra de Sanitat.
Aquesta organització de les dones per defensar els seus drets és vista de forma molt agressiva per part d’alguns sectors, masculins, evidentment. Però no només per aquells que pertanyien als sectors més retrògrads, sinó que també pels seus propis companys. Especialment remarcable és el cas del comunista Rafael Alberti, que va acudir al Lyceum com a convidat per fer una conferència i on va arribar vestit de pallasso, acompanyat per un colom, una tortuga i una rata amb la idea de ridiculitzar als poetes de la Generació del 98. En les seves declaracions sobre la veritable intenció d’aquella conferència confessa que era: “per comprovar d’intel·ligència del bell sexe, [...] portar una mica d’animació a la casa de Venus i comprovar l’espant d’una dona al deixar anar una rata.”  
S’ha de destacar que parlem de dones d’una elit intel·lectual que en aquells moments pertany a l’alta burgesia. De la resta, no hi ha cap possibilitat de participar en la vida pública. De fet, María Lejárraga es va separar del Lyceum precisament per considerar-lo excessivament elitista i va crear la Asociación Femenina de Educación Cívica, on s’impartien classes d’idiomes, música, taquigrafia, etc. Van arribar a tenir més de 1500 sòcies. D’aquesta manera, algunes organitzacions feministes es van integrar com a branques dels sindicats. 
A la dreta, es van constituir associacions des de la CEDA i la Falange. El 1934, la Falange crea la Sección Femenina del Sindicato Español Universitario, que amb el temps es va estendre per tot Espanya i a tots els nivells socials, fins a tenir més de 9000 afiliades. Naturalment les funcions que duen a terme les militants de la Falange, liderades per Pilar Primo de Rivera, eren les de recaptació de fons, assistència a familiars dels presos i propaganda del partit. En cap cas tenien funcions polítiques ni tampoc càrrecs públics, els quals estaven reservats als homes. Des de la CEDA es va crear la Asociación Femenina de Acción Nacional, nucli que posteriorment seria la Confederación de Asociaciones Femeninas de Derechas, que arribaria a tenir més de 13000 afiliades. La seva ideologia era la defensa de la religió catòlica, la família i la pàtria. 
Dades biogràfiques de Victoria Kent
Victoria Kent Siano va néixer a Màlaga, en el si d’una família humil i liberal. si bé es desconeix l’any exacte del seu naixement, alguns el daten l’any 1892, mentre d’altres el situen entre el 1897 i el 1898. El que es pot afirmar és que va ser una dona determinant al llarg del segle XX.
L’any 1917 Kent va arribar a Madrid per estudiar Dret. Després de llicenciar-se i ser la primera dona a Espanya a fer-ho, va iniciar la seva trajectòria com a advocada defensora. Es va fer famosa el 1930 defensant davant del Tribunal Suprem de Guerra i Marina a Álvaro de Albornoz, membre del Comitè Revolucionari Republicà, essent la primera dona al món a intervenir davant d’un consell de guerra. Finalment aconseguí l'absolució del seu defensat.Victoria Kent, la feminista que se opuso al voto femenino
Igualment destaca com a la primera dona a ocupar el càrrec com de Directora General de Presons, sense deixar de banda la seva feina com a diputada durant dues legislatures al llarg del període republicà. Aquest càrrec el va ostentar junt amb Clara Campoamor i Margarita Nelken, representant les tres primeres diputades a les Corts Constituents per Madrid d’Espanya. 
El seu mandat al capdavant de les presons espanyoles va ser molt significatiu, continuant amb la labor empresa el segle anterior per la precursora Concepción Arenal, considerada la pionera del feminisme espanyol. Es va dedicar intensament a la reforma de les presons espanyoles sota el criteri de que les societats estan obligades a recuperar al delinqüent com a persona activa, tot considerant que les presons havien de ser l'instrument per aconseguir-ho. Seguint aquestes directrius va ordenar la millora de l'alimentació dels reclusos, va permetre la llibertat de culte a les presons, va establir els permisos per raons familiars, va tancar 114 centres penitenciaris per estar en pèssimes condicions, va ordenar construir la nova presó de dones de Ventas, a Madrid, en la qual no existien cel·les de càstig, i va crear el Cos Femení de Presons per a les presons de dones, i l'Institut d'Estudis Penals. Les seves mesures al capdavant de la Direcció General de Presons li van donar una gran popularitat. 
Durant la guerra civil es va fer càrrec de la creació de refugis per a nens i de les guarderies infantils. El govern de la República la va enviar a França com a Primera Secretària de l'ambaixada republicana a París amb l’objectiu de que s'encarregués de les evacuacions dels nens cap a països d’acollida. Va quedar-se a França fins al final de la guerra, on va col·laborar en la sortida dels refugiats espanyols cap a Amèrica. No obstant això, no va poder seguir el mateix camí i va ser sorpresa per la invasió nazi. En ser ocupat París, Victoria Kent es va refugiar a l'ambaixada mexicana durant un any. El seu nom figurava a la llista negra lliurada per la policia de la dictadura militar franquista al govern col·laboracionista de Vichy i la Creu Roja li va proporcionar un apartament prop del Bois de Boulogne, on va viure fins a l'alliberament amb una identitat falsa, des de llavors va ser Madamme Duval. 
El 1948 va aconseguir marxar a Mèxic, on va fer classes de Dret Penal a la universitat, fundant l'Escola de Capacitació per al Personal de Presons, de la qual va ser directora durant dos anys. Fou cridada per l'ONU i el 1949 va viatjar a Nova York per col·laborar en la Secció de Defensa Social, amb l'encàrrec d'estudiar el lamentable estat de les presons d'Iberoamèrica. A Nova York va fundar i va dirigir la revista “Ibérica”, en la qual publicava les notícies arribades des d'Espanya per als exiliats republicans als Estats Units. Encara que va tornar a Espanya el 1977, es va retirar a Nova York per acabar de passar la resta dels seus dies fins a la seva mort, el 1987. 
La seva vida política: la polèmica del vot femení
«En este momento vamos a dar o negar el voto a más de la mitad de los individuos españoles y es preciso que las personas que sienten el fervor republicano, el fervor democrático y liberal republicano, nos levantemos para decir: es necesario aplazar el voto femenino. Es necesario porque yo necesitaría ver, para variar de criterio, a las madres en la calle pidiendo escuelas para sus hijos; yo necesitaría haber visto en la calle a las madres prohibiendo que sus hijos fueran a Marruecos; yo necesitaría ver a las madres españolas unidas todas pidiendo lo que es indispensable para la salud y la cultura de sus hijos». […] «Lo pido porque no es que con ello merme en lo más mínimo la capacidad de la mujer, no es cuestión de capacidad, es cuestión de oportunidad para la República»
- Victoria Kent, Las Cortes, 1 d’octubre de 1931.
La proclamació de la República l’any 1931 va portar molts avenços liberals en les lleis a favor de les dones. Una d’aquestes lleis va ser el sufragi femení, defensat per la diputada Clara Campoamor però rebatut per Victoria Kent. Clara, com a representant del Partit Radical, creia que el sufragi femení era un pas necessari per avançar cap a l’emancipació de la dona. Kent, del Partit Radical Socialista, per la seva banda, creia que la majoria de les dones encara no estaven preparades per exercir el dret a vot, ja que primer se les havia de formar i allunyar-les de la influència de l’Església i de les classes conservadores. En aquest sentit, Victoria estava convençuda que si s’aprovava el sufragi femení, el triomf de la dreta estava assegurat. 
Tot i que Victoria Kent ha passat a la història com la dona que es va oposar al dret al vot femení, Kent va intervenir molt activament en les deliberacions de la Comissió que va discutir el projecte de Constitució de la República on va presentar algunes esmenes molt importants que han canviat el dret constitucional espanyol. 
Tot això va quedar relegat històricament al negar-se a la concessió del vot a la dona. La imatge de dues dones discutint en un tema tan transcendental per al futur produïa burla i possiblement els comentaris més masclistes que s’han escoltat mai a la Cambra dels Diputats. Personatges històrics com Azaña banalitzaven i qualificaven de molt divertit el que ell denominava un combat oratori entre la Senyoreta Kent i la Senyoreta Campoamor. Lluny de fer una reflexió política, se sap que Azaña qualificava Campoamor com una dona més llesta i eloqüent i a Kent com una dona més simpàtica. 
Els comentaris misògins deixaven veure els tòpics més grans sobre la dona: que si ni dues dones podien posar-se d’acord, que passaria si en fossin 50, que si la millor política de la dona estava a casa amb els seus fills, o que la nació s’entregaria a les dones. 
Sobre les circumstàncies en què es produeix l’aprovació del vot per a la dona, s’ha escrit molt i possiblement no sigui fàcil analitzar si, efectivament, la concessió al vot a la dona va tenir efectes sobre la pèrdua de vots per a l’esquerra a les eleccions de 1933. Recents publicacions diuen que no. Pot ser que la raó no fos tant per la inclusió del vot femení sinó per la profunda divisió de l’esquerra. Fins i tot es va arribar a plantejar la possibilitat de canviar el color de les paperetes de les dones per comprovar els efectes del dret a vot. També en aquest cas les opinions van ser contradictòries ja que per a Victoria Kent això permetria comprovar els efectes de les seves teories, mentres que per a Clara Campoamor no es podria acceptar aquesta mesura perquè coaccionaria el vot.  
El que sí que estava clar és que la dreta va presentar poques candidatures de dones i va voler donar la imatge de que la dona no devia dedicar-se a la política perquè el seu lloc era la llar.
Resultat d'imatges per a "mujer segunda república"


Bibliografia i Webgrafia
Capel Martínez, Rosa M.ª. El trabajo y la educación de la mujer en España (1900-1930). 1982.
García Mendez, E.: La actuación de la mujer en las Cortes de la II República. Ministerio de Cultura. Madrid, 1979
Balaguer Callejón, María Luisa. Victoria Kent: Vida Y Obra. 2009, https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3120613. [Consultat 5 Mar 2020].
Huellas de Mujeres Geniales. (2016). Victoria Kent. [online] http://www.huellasdem ujeresgeniales.com/victoria-kent-2/ [Consultat 7 Mar. 2020].