Sortida de Socials de 2n d’ESO

La ciutat antiga de Girona

 

Durant la tercera setmana de desembre tots els grups de 2n d'ESO vam fer la sortida 'La ciutat antiga' pel Barri Vell de Girona. El dia 15 ens va tocar fer-la al grup C.

Des de l'institut van anar caminant fins al Museu d'Història. A la porta ens va rebre l'Àlex, el nostre guia, i amb ell vam entrar al Museu.

En primer lloc ens va portar al pati interior, on hi destaquen les restes d'un claustre medieval del segle XIII, però com que la nostra visita era sobre l'època romana, encara més antiga, no ens hi vam entretenir. L'Àlex ens va explicar que a la vora del pati hi passava la muralla romana del segle I aC, que és quan els exèrcits romans van fundar Gerunda, el nom original de Girona. La població ibèrica que vivia en aquesta zona eren els indiketes. La Gerunda romana tenia la forma d'un petit triangle emmurallat i l'atravessava la Via Heràclia, que més tard es va dir Via Augusta. Aquesta via de comunicació era molt important i anava de Roma a Gades (Cadis), al sud de la Península Ibèrica. Per fundar la nova ciutat, els romans van triar un lloc on hi havia quatre rius -el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants- perquè sabien que l’aigua era el recurs més important. 

 

Després d’aquestes primeres explicacions, la classe es va separar en dos grups per respectar les normes sanitàries. Grup a grup, vam pujar al primer al pis de Museu. L'Àlex es va fer moltes explicacions davant d'una maqueta de la Gerunda romana. S’hi veia el triangle de la ciutat enmig del relleu de les muntanyes i dels rius. A continuació vam entrar a una sala on vam observar un mosaic molt gran i bonic, fet amb petites tessel·les, que representa una cursa de quadrigues, que en aquella època eren molt populars i atreien molts espectadors. Les curses es feien als circs. Tarragona, que era la ciutat romana més gran i poblada de la Península Ibérica, encara conserva el circ romà. En una altra sala en vam fixar en la maqueta d’una vil·la romana. Les vil·les eren cases rurals amb grans explotacions agrícoles i ramaderes. Algunes també servien per al descans de les persones riques. Els productes agrícoles principals durant l'època romana eren el blat, la vinya i les oliveres. La vil·la tenia un pati al mig de la casa on hi recollien l’aigua de la pluja. A fora hi havia les sitges, que eren els grans recipients on s’hi guardaven els productes agrícoles.

 

 

 

Mentrestant, al grup que s’esperava, el professor els va explicar la llegenda de Ròmul i Rem, la línia del temps de l’antiga Roma, la llegenda de Gerió i diferents coses sobre la importància de la cultura romana, de la que en som hereus. Quan tots vam acabar la visita al Museu, vam continuar la nostra ruta pel carrer.

En primer lloc, vam seure a la plaça de l'institut vell -on hi ha l'origen del nostre institut, fa gairebé 180 anys- i l'Àlex ens va seguir explicant coses sobre a Gerunda romana. La Via Heràclia, després Via Augusta, passava per l'actual carrer de la Força. Entrava a la ciutat pel portal de Sobreportes. Per als romans era molt important protegir la Via Heràclia. Durant les guerres Púniques, el general cartaginès Aníbal la va fer servir per anar a atacar Roma. Possiblement, doncs, els elefants que portava Aníbal van passar per aquest carrer, cosa que els deuria ser més senzill que travessar més endavant les muntanyes dels Alps.

 

 

Després vam fer una aturada a la plaça de la Catedral. Aquí és on hi havia el fòrum romà, la plaça principal de la ciutat, i un temple segurament dedicat a l'emperador romà. Al damunt del temple s’hi va construir la Catedral actual. Al portal de Sobreportes vam fixar-nos en les pedres més antigues de la muralla romana, de fa més de dos mil anys, que es van extreure de les pedreres que hi havia a Domeny. Són pedres molt més grosses que les altres. També ens van explicar que el nom de Sobreportes vol dir que durant l'edat mitjana es va refer la porta d'entrada a la ciutat sobre l'antiga porta romana.

 

 

L'últim punt del nostre recorregut va ser l'entrada de la basílica de Sant Feliu, a la pujada de Sant Feliu. Mentre esmorzàvem, l'Àlex ens va dir que on ara estàvem asseguts durant l'època romana estaríem fora de la ciutat, fora de les muralles, damunt d'un cementiri romà. També ens va explicar la llegenda de Sant Feliu, que havia vingut de l'altra punta de l'imperi per parlar de la religió cristiana, que al començament estava prohibida i per això el van matar. Ens va anar bé tot el que ens deia per saber que cap al final de l'Imperi Romà es van abandonar les creences politeistes, en les que Júpiter n'era el déu principal, i es va adoptar la religió monoteista cristiana com a religió oficial de tot l'imperi. Això ens ajudarà a entendre l’edat mitjana.

 

Va ser una sortida de Socials molt interessant, que ens va fer descobrir una part de la història antiga de la nostra ciutat que durant el curs passat no vam poder fer a causa del confinament.

Text adaptat a partir de l’original escrit pels alumnes Aniol Arbonès i Alan Cortadellas del grup C de 2n d’ESO.