dimecres, 24 de desembre del 2014

CLOENDA DE L'ANY 2014 AL CENTRE



Els alumnes d’ESO van cloure les classes de l’any 2014 amb un conjunt d’activitats després de l’hora del pati, dividint-se segons el cicle.

Així, els estudiants de 1r cicle d’ESO (1r i 2n) van anar al Teatre, i allà els alumnes de 2n van llegir alguns poemes i van escenificar diversos balls amb coreografies molt boniques.  Els alumnes de 1r també van participar activament de la festa, tocant cançons amb la flauta i cantant nadales.  També es van lliurar els diplomes als alumnes premiats pels seus poemes o creacions de plàstica. Tot plegat va ser presentat per alumnes de BI.

D’altra banda, els alumnes de 2n cicle d’ESO (3r i 4t) van anar als cinemes Albéniz a veure la pel·lícula El Hòbbit, en versió original anglesa i subtitulada al castellà. Sense cap mena de dubte, va ser una manera innovadora d’acabar l’any escolar.


VENDA DE BOMBONS I CONCURS DE FOTOGRAFIA



La cooperativa Mr. Coop, formada per alumnes de 4t d’ESO, es mostra molt activa venent productes per autofinançar-se i organitzant activitats de tota mena. Així, el passat dijous 18 de desembre van vendre bombons a l’hora del pati i van fer un concurs de fotografies.



dimarts, 23 de desembre del 2014

MUSEUS DE LA PESCA (PALAMÓS) I DEL SURO (PALAFRUGELL)

En Jaume Rovira i l'Aina Patiño ens expliquen com va anar la sortida de 3r d'ESO a dos museus com són el de la Pesca de Palamós i el del Suro de Palafrugell.


El dia 16 de desembre, els alumnes de 3r d’ESO vam anar d’excursió. Vam visitar dos museus: el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu del Suro de Palafrugell. Ens vam dividir en dos grups, anant primer a un museu i després a l’altre.

Al Museu de la Pesca ens van projectar un vídeo per introduir-nos a la visita, en la qual ens van ensenyar tècniques de pesa, tots els oficis relacionats amb el mar... En resum, coses que no sabíem sobre el món marítim.
Al Museu del Suro vam fer un viatge en el temps, vam anar 100 anys enrere, al 1914. El guia ens va donar la roba dels treballadors d’aquella època i vam dividir-nos en 6 grups, cadascun amb la seva feina. Gràcies a unes cartolines i al guia vam poder explicar la nostra feina mentre fèiem la visita pel museu.

Com podeu llegir, va ser un dia d’allò més complet i didàctic.
Jaume Rovira
Alumne de 3r d'ESO B




  
El passat 16 de desembre, els alumnes de tercer d'ESO, vam anar a visitar el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu del Suro de Palafrugell. El dia va començar quan vam sortir en dos autobusos cap a les localitats del Baix Empordà (ens vàrem dividir en dos grups perquè així, mentre un estava a Palafrugell, l'altre era a Palamós). 

El meu grup va anar primer a Palamós, i com que vàrem arribar d'hora, ens van deixar uns trenta minuts perquè visitéssim una mica el poble. Aquest temps va passar volant i vam haver de tornar ràpidament cap a l'entrada del Port de Palamós, que era on havíem quedat. Va ser llavors quan les dues classes que érem ens vam dividir. Primer va entrar al museu 3er B, i al cap d'uns deu minuts nosaltres. Vàrem deixar les maletes en un racó de l'entrada, i llavors ens van fer entrar en una sala, on hi havia una gran pantalla i unes butaques. Era com un cinema, però més petit. Allà vàrem veure un vídeo sobre com havien anat evolucionant les poblacions costaneres, les arts de pesca, el turisme... Quan va acabar, vàrem sortir de la sala, i ens sentàrem en el centre d'una altra. Va ser llavors quan la nostra guia es va presentar, es deia Agustina. El que ens va dir primer va ser que érem en una sala anomenada la peixera, ja que a les parets hi havia imatges de peixos del mar Mediterrani. Allà ens va explicar quantes espècies de peixos hi havia, quines eren d'interès pesquer, els ports més importants de la Costa Brava i les dues classes de peixos que hi ha i les seves diferències. A la sala següent, ens va ensenyar, a través de maquetes, les costes de la Mediterrània i a quins eren els llocs on les gambes estaven situades i per què, ja que són uns crustacis molt ben valorats ja que són bones i cares. També vàrem saber com vivien les persones que es dedicaven a la pesca i tenien una casa al costat del mar. A la quarta estança, ens va explicar com es feien els vaixells, i com es deien els constructors que ho feien possible. Quan va acabar, vam anar a la segona planta, i allà vam distingir els tipus de xarxes que hi havia, quines s'utilitzaven de dia o de nit i qui les feia. I abans de marxar, ens va explicar quins tipus de pesca fan les embarcacions de Palamós i com són. Vàrem baixar, ens vam acomiadar de l'Agustina, vam agafar les maletes i vam pujar a l'autobús per anar cap a Palafrugell.

A cap de deu minuts vam arribar, i com que anàvem malament de temps, ja va entrar l'altra classe a corre-cuita, i nosaltres cinc minuts després. En entrar, un home ens va fer deixar les maletes en una mena de guixetes, i ens va dirigir fins a un pis que hi havia a la part superior del museu. Llavors es va presentar d'una forma molt cordial, es deia Pepet, i ens va tractar com a aprenents de l'ofici de tapers de l'any 1914. Per això, ens va fer posar una faldilla llarga de quadradets de color negre i marró a les noies i als nois una armilla negra. Va dir que ens repartíssim en sis grups: tres de només noies, un de només nois i els altres dos mixtes. Ens va repartir unes targetes a cada grup i va ser llavors quan la visita va començar. Vam baixar les escales i vam anar al pati del museu, on va dir que cada vegada que digués el nom de la feina que hi havia a dalt de les targetes havia de sortir el grup per explicar la seva feina, i llavors havien de fer una prova per veure si ho havien entés. El primer grup va ser el dels “Peladors”, i bàsicament consistia en extreure el suro de l'alzina surera d'una forma determinada i llavors fer-ne un fardo ben lligat. Llavors, vam entrar a dins i els va tocar el torn al grup dos que eren els “Toscadors”, i aquests el que havien de fer era treure la tosca de les pannes de suro. Després va venir el meu grup, que érem els “Llescadors” i representava que havíem de llescar el suro: la nostra prova va consistir en seure en una cadira i provar-ho com es feia sense cap estri. El grup quatre, eren els “Carradors” i aquests havien de llescar la panna de suro i extreure'n els carracs, la seva prova va ser analitzar quines estaven ben fetes, i quines no. El cinquè grup eren els “Tapers” i aquesta prova consistia en fer els taps de suro a mà. Vam anar a una sala que hi havia al costat i allà li va tocar el torn al sisé i últim grup, que eren les “Triadores” i aquestes triaven quins taps estaven ben fets i quins no, i els classificaven. Llavors ens va explicar que, en un futur, es constuïrien màquines que farien les feines d'alguns grups. L'última cosa que vam veure va ser una màquina que organitzava els taps i els posava en bosses.

Quan va acabar la visita, vam anar a deixar la roba als cistells, vam anar a agafar les motxilles, i vam anar a l'autobús per tornar a Girona.


dilluns, 22 de desembre del 2014

PRESENTACIONS ORALS DE 1r D'ESO



La professora Anna Valls, del Departament de Català, ens ha fet arribar algunes de les presentacions que l'alumnat de 1r d'ESO ha fet durant el trimestre. Els nois i noies havien de fer una exposició sobre un municipi, i us reproduïm la part escrita de la que va fer en Pol Cereijo, de 1r A.

SANT PERE PESCADOR
Sant Pere Pescador és un poblet situat a l'Alt Empordà i té 2.161 habitants. És un municipi costaner, ubicat a la badia de Roses, entre Roses i l'Escala. Tot i tenir pocs habitants, té una extensió molt gran de terreny, de 18,5 quilòmetres quadrats, la meitat que la ciutat de Girona.

De rius importants, el més conegut que té és el Fluvià que desemboca al mar. I de muntanyes no en té perquè està situat a la plana de l'Empordà, que com el seu nom indica, és una àrea sense canvis de relleu importants. Sant Pere, Viladamat, Roses, Figueres, Vilafant o Castelló d'Empúries són alguns dels pobles que estan ubicats a la plana de l'Empordà.

El més característic de Sant Pere Pescador són els seus camps de pomes i fruites que es poden contemplar a moltes zones del poble. De fet, els camps de fruiters envolten tot el nucli urbà. És un dels municipis més importants de tot Girona en producció de pomes i altres fruites. 

Però Sant Pere Pescador no només viu de les pomes ja que té una important arribada de turistes tot l'any, sobretot francesos. Aquests turistes es queden a dormir als càmpings del municipi que són dels més importants de les comarques gironines. En aquest sentit, Sant Pere acull molts practicants d'esports aquàtics, com el surf, el kitesurf i esquí nàutic. 

Sant Pescador també destaca per acollir una part dels Aiguamolls de l'Empordà. És una reserva natural protegida on s'hi poden veure molts tipus d'animals diferents, sobretot ocells, però també isards, vaques, cavalls, llúdrigues. Les cigonyes són el símbol del parc i en podem trobar molts exemplars.

A mi m'agrada anar-hi perquè hi tinc família, perquè el poble és petit i perquè puc anar sol per tot arreu. També m'agrada per les platges de sorra, sobretot una que li diuen la cagarra. El seu nom ve dels gossos que es cagaven a les platges i els seus amos no les recollien, i un dia un senyor va posar-hi un cartell que posava: que la gente no se cage, i a la gent li va fer tanta gràcia que li va quedar aquell nom i s'ha perdut l'original. I per acabar, també m'agrada anar molt als aiguamolls perquè hi ha molta fauna i és una zona molt agradable per passejar-s'hi.

Jo recomano anar a la platja a banyar-se ( sobretot a la cagarra), els aiguamolls i al laberint de blat, que és un laberint que com el seu nom indica està fet de blat. És molt divertit perquè el blat és tant alt que no pots veure que hi ha a l'altre costat, i entre mig del laberint, et vas trobant diferents proves que has de resoldre. I al final amb els números que has obtingut a les proves, els sumes a una màquina i si et surt el nombre correcte guanyes un gelat. A vegades a les nits fan el laberint del terror i et van fent espants mentre fas el recorregut del laberint.
 
Pol Cereijo (1r A)