La professora de Matemàtiques ens va demanar que portéssim un objecte cilíndric. El que volguéssim, però com més gran millor. També havíem de portar una cinta mètrica que no fos rígida o, en cas de no tenir-ne, un regle i un cordill. Vam portar objectes molt variats: cantimplora, caixa, cola de barra, estoig, rellotge, una roda d’un patí, etc. Amb la cinta mètrica vam mesurar la longitud de la base del cilindre (o perímetre) i el diàmetre d’aquesta mateixa base. Cadascú es va apuntar ambdues dades i al final vam fer la divisió: perímetre dividit entre diàmetre.
Vam anar dient els valors obtinguts a la professora i després els vam posar en comú. Per sorpresa de tots, independentment que l’objecte que havíem portat fos gros o fos petit, TOTS ELS RESULTATS ESTAVEN A PROP DE 3,14!
Resulta que acabàvem de trobar una aproximació del nombre Pi! Vam buscar informació a internet sobre el nombre Pi i ens va sorprendre que:
-El nombre Pi té moltes i moltes i moltes xifres decimals.
-El símbol que utilitzem per designar el nombre Pi (π) és la setzena lletra de l’alfabet grec.
Alguns alumnes van fer un treball voluntari: fer un dibuix o una fotografia on s’hi veiés representada alguna particularitat del nombre estudiat.
La Marta Moro (1r d’ESO A) i la Jana Ripollès (1r d’ESO B) van fer uns dibuixos molt originals i amb molta paciència!
L’Albert Cabrera (1r d’ESO A) va presentar una foto d’un dolmen ja que té la forma de la setzena lletra de l’alfabet grec.
La Jael González (1r d’ESO A) va presentar una foto de la catedral de Girona on es veuen moltes escales, dient que li recordava el nombre Pi perquè les escales semblen infinites, igual que les xifres decimals del nombre Pi.
La Clara Roig (1r d’ESO A) va presentar una foto amb la següent explicació:
-Juguem a futbol?
-No, juguem a 4·π·r^2. Perquè el nombre Pi no només s’amaga darrera els objectes cilíndrics, també darrera els objectes esfèrics.
Text:Laia Dalmau (1r d’ESO A)
