Josep Tarradellas

Seguint amb les aportacions investigadores dels alumnes d’Història d’Espanya, matèria de 2n de Batxillerat, la Gal·la Talavera ens ofereix una breu i complerta visió de conjunt d’una de les figures més importants, representatives i simbòliques de la Transició política democràtica, no només per a Catalunya, sinó igualment per al conjunt de l’estat espanyol: Josep Tarradellas.

La Gal·la ens fa una breu caracterització del paper jugat pel President de la Generalitat a l’exili el qual, des de la seva retirada a França el 1939 va mantenir viva i activa la figura institucional que representava, des que va haver de marxar un cop la victòria dels exèrcits sublevats contra el govern legítim republicà liderats per Franco era inevitable i imminent.

Igualment ens contextualitza els moments inicials de la transició democràtica duta a terme per Adolfo Suárez un cop mort el Dictador, entre el 1975 i el 1980 (primeres eleccions autonòmiques) tant al conjunt de l’Estat com a Catalunya, tot remarcant el paper negociador i conciliador que va tenir el President Tarradellas en les dures i intenses negociacions amb Suárez per tal de poder restablir la Generalitat de Catalunya.

JOSEP TARRADELLAS

Josep Tarradellas i Joan (1899-1988) va ser un dels personatges més destacats i simbòlics del període de transició democràtica espanyola després de la mort del Dictador Francisco Franco, aconseguint restablir les institucions de govern de Catalunya, abolides pel Franquisme des de 1939. Destacat membre del govern de la Generalitat de Catalunya durant la II República espanyola, quan la Guerra Civil agonitzava, al febrer de 1939 es va exiliar a França, exercint de President de la Generalitat a l’exili fins el seu retorn a Barcelona el 23 d’octubre de 1977, amb una multitudinària acollida per part de poble català.

Després de la mort de Franco el 1975 i d’un primer i curt govern monàrquic, Adolfo Suárez serà nomenat President del Govern i l’encarregat de dur a terme una transició política cap a un sistema polític democràtic. Per a això Suárez va haver d’enfrontar-se a l’oposició tant dels grups d’ultradreta, militars i franquistes, com dels sectors d’esquerres i nacionalistes, a més dels grups terroristes. Una de les primeres mesures i més necessàries que va prendre va ser l’aprovació de la Ley de transición política de 1976, en la qual, entre d’altres coses, es legalitzaven definitivament tots els partits polítics (comunistes i nacionalistes inclosos) i agrupacions sindicals. Aquest va ser el pas previ a la convocatòria d’Eleccions Generals per al juny de 1977, les primeres lliures i democràtiques a Espanya des del febrer de 1936.

Els resultats d’aquestes eleccions generals de 1977 a Catalunya constaten una forta presència del vot d’esquerres i catalanista, fet pel qual Adolfo Suárez es veu obligat a negociar amb Josep Tarradellas, President de la Generalitat a l’exili des de 1939, el restabliment la Generalitat de Catalunya, una demanda que va ser recolzada de forma massiva per la població catalana a la Diada d’aquell mateix any, la primera legal després de gairebé 40 anys de Dictadura. Així doncs, el 27 de setembre de 1977 el govern de Suárez aprova el restabliment de la Generalitat de forma provisional en la figura de Josep Tarradellas. Més tard, el 23 d’octubre del mateix any, Tarradellas arriba a Barcelona per prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat i realitza des del balcó del Palau de la Generalitat el cèl·lebre discurs de l’històric “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”.

Aquest discurs a la plaça de Sant Jaume va reunir a més de 100.000 persones, essent un dels esdeveniments històrics i més representatius de la Transició espanyola. Al balcó el van acompanyar polítics que formaven part de l’Assemblea de Parlamentaris, els quals després de sentir el discurs de Tarradellas, en el qual reclamava una Catalunya democràtica, lliure i plena de llibertat, la qual havia de ser un clar exemple per a tots els altres pobles espanyols, també van gaudir del clam dels ciutadans demanant l’Estatut d’Autonomia. Un cop acabat el discurs, van cantar l’himne nacional de Catalunya, Els segadors, com a símbol d’unitat i identitat. 

Al dia següent, el 24 d’octubre, té lloc l’acte de possessió de President de la Generalitat, i per tant de reconeixement de l’única legalitat republicana durant la transició. A l’acte, en el qual va ser-hi present el President del govern Adolfo Suárez, Josep Tarradellas va prometre per la seva consciència i honor complir amb totes les obligacions del càrrec amb lleialtat al rei i respectar la llei i els drets dels ciutadans. Seguidament va llegir en castellà un discurs en el qual va remarcar la compatibilitat del govern de Catalunya amb la unitat d’Espanya. Conforme les paraules de Tarradellas, Adolfo Suárez, a qui Tarradellas descriu com a un home hàbil i intel·ligent, va respondre que Catalunya seria per a Espanya un prometedor futur de concordança i convivència.

Des d’aquest moment, i fins que no es convoquessin les primeres Eleccions Autonòmiques el 1980, Josep Tarradellas va formar un govern d’unitat amb els representants de totes les forces polítiques catalanes, amb el qual va començar a negociar amb Suárez la transferència d’algunes competències autonòmiques, essent una de les primeres la introducció del català a l’Ensenyament.

En l’àmbit personal, segons tots aquells que havien tingut l’oportunitat de compartir moments amb ell, el President Tarradellas era, a més d’un gran polític, una gran persona. Vetllava per al millor de tot aquell que formava part del seu cercle de relacions. Obeïa a qui sabia manar, i això va ser el que el va fer créixer i esdevenir la persona que va acabar sent. El caracteritzava la virtut de buscar solucions a tots els problemes que es trobava, i tenia una gran capacitat d’adaptació i aprenentatge. Va ser un president diferent de tots els altres i sense ell Catalunya avui dia no seria el que és.

Tarradellas representava els perdedors de la guerra civil, els derrotats. A ell s’hi van unir grups d’intel·lectuals, catedràtics, professors i d’altres polítics i ciutadans que vetllaven pel restabliment de les institucions de govern catalanes i, per tant, de l’autogovern de Catalunya. Com era d’esperar, la idea que Tarradellas fos el president de la Generalitat no acabava de convèncer al govern espanyol, ja que en aquells moments era una figura desconeguda per a la majoria de la població i per bona part del món de la política espanyola del moment.

Contràriament, tots els polítics que van formar part del Govern provisional i de concentració que va fer en prendre el càrrec de president, el descriuen com a un polític meravellós. Tarradellas sempre havia mantingut de manera ferma i clara que el seu vincle amb Catalunya era indubtable i ineludible. Tal era el carisma del President entre la classe política catalana, que fins i tot un dels assessors de Suárez va afirmar que amb gairebé tots els polítics catalans que va haver d’entrevistar no dubtaven de qui havia de ser el nou president de la Generalitat de Catalunya.

Durant el seu exili no va abandonar el càrrec de President i no va parar de transmetre discursos dirigits als ciutadans catalans, de tal manera que va mantenir viva la rellevància política de la seva figura i del seu càrrec. Fins i tot el seu entorn familiar, com bé explica el seu propi fill, que reconegué que va prendre consciència del que representava la figura del seu pare quan va començar a veure que a casa arribava gent exiliada i que, per tant, el seu pare havia de ser un factor clau pel futur de Catalunya. 

La comissió per al retorn del President va ser molt activa, escampant fotografies i fent la màxima difusió possible a Barcelona. Tan activa que fins i tot el representant de Tarradellas va fer veure a Suárez que la Monarquia i el període de transició espanyoles no tindrien possibilitats de consolidar-se si no eren acceptades a Catalunya, i la manera de fer-ho possible era negociar i restablir la Generalitat de Catalunya i a Tarradellas com el seu màxim representant, tot comprometent-se a afavorir els aires de canvis polítics.

En conclusió, Josep Tarradellas va ser un personatge clau per a la Transició política a Espanya i a Catalunya. Tots els personatges del seu voltant afirmen que sense ell, la transició no hagués sigut el mateix. Va aconseguir el que no havia aconseguit mai cap institució catalana, i va fer que el procés de transició fos més estable i tranquil. Tots aquells que van estar en contacte amb ell o hi van treballar, afirmen que tenia una alta qualitat humana. Era una gran persona i es va convertir en un gran personatge. Va aconseguir suavitzar aquest odi que hagués dominat entre els catalans i els espanyols, de manera que es veiés reflectit en una transició reconciliadora, i sobretot no violenta pels catalans.

Autora: Gal·la Talavera, alumna de 2 BAT-B

Text inicial: José María García-Consuegra Flores

Webgrafia

Discurs de Josep Tarradellas des del balcó del Palau de la Generalitat (23 d’octubre de 1977) (https://www.youtube.com/watch?v=LWTNyw-3zY0)

Regreso de Josep Tarradellas como Presidente de la Generalitat de Cataluña, (https://www.youtube.com/watch?v=WD-UL2i1HmI)

Documental “Els homes del silenci” (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/els-homes-del-silenci/video/5765541/).

Documental “Una manera de fer. President Tarradellas” (http://www.rtve.es/alacarta/videos/especials-en-catala/manera-fer-president-tarradellas/4273378/).

Documental “Tarradellas, l’home que ho guardava tot” (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/tarradellas-lhome-que-ho-guardava-tot/video/5623054/).

Tetxos guanyadors dels Premis de la Fundació JVV

A continuació us presentem els treballs guanyadors dels X Premis de la Fundació JVV. El primer que us presentem és el guanyador de Relat Curt i està fet per la Cristina Mazó de 1r de Batxillerat. El segon és el guanyador de Relat Històric i l’ha fet la Queralt Grau de 2n de Batxillerat. 

Enhorabona a les dues!

FENT CAMÍ 

La família m’acomiada i agafo les quatre maletes on porto tot el que necessitaré aquests nou mesos. Al darrer moment, el pare em recorda que no cal que marxi. Sé que ell no vol que me’n vagi i això em neguiteja. La mare, més tranquil·la, em regala dos llibres i em diu que m’agradaran molt i dels que en puc aprendre alguna cosa interessant.

Pujo al tren i busco el meu seient. D’aquí unes hores arribaré a la que serà la meva nova llar durant uns mesos. Estic inquieta però feliç i impacient per descobrir com serà la vida en un altre país. Sento que la ciutat on visc se’m queda petita, l’ambient m’ofega i necessito marxar lluny per tornar a respirar. Així que decideixo marxar a estudiar fora, que també em servirà per ser més independent, m’ajudarà a madurar i, aprofitant, perfeccionaré el meu francès.

Veig que el paisatge es mou cada vegada més lentament. Per l’altaveu sento que hem arribat a la destinació, Tolosa. Comença l’aventura. Surto de l’estació i em disposo a trobar l’apartament on m’allotjaré, i fent un cop d’ull al plànol que tinc de la ciutat, veig que em queda a uns quants minuts a peu. No em preocupa gaire caminar, però tenint en compte que vaig molt carregada opto per agafar un taxi. El taxista m’adverteix que el carrer on vaig és una zona de vianants, i no s’hi pot accedir en cotxe. Per això em deixa a la plaça de l’Ajuntament. Aprofito per entrar-hi i demanar informació de la ciutat i dels propers esdeveniments culturals. Esperant el meu torn, vaig observant l’espai i veig una fotografia antiga que em crida l’atenció. Hi ha una data a peu de la fotografia: 5 de juliol de 1945. Hi reconec un personatge; és Pompeu Fabra en el moment que la Universitat de Tolosa el nomena Doctor Honoris Causa. Em reconforta pensar que un català il·lustre va passar per aquí. Continuo pensant en el Mestre i en tot el que va fer per la meva llengua materna. Em pregunto què hauria sigut de l’escriptura de la llengua catalana si Pompeu Fabra no hagués tingut la iniciativa d’apropar-se més als seus nebots escrivint-los de la mateixa manera que els parlava. Allunyo aquests pensaments perquè em començo a enyorar. M’atenen i em donen tota la informació que demano. Miro el mapa, i descobreixo que estic a prop del carrer on he d’anar.

Finalment, arribo a l’apartament i hi deixo les maletes, però em fa mandra desfer-les i les arracono. Ara sento por d’afrontar una vida lluny de casa, de la família, dels amics, de la meva llengua. Agafo un dels llibres que m’ha donat la mare i m’estiro al sofà. No vull pensar-hi. He de ser valenta i no em vull deixar portar pels sentiments. Aixeco el llibre i obro la portada i, a la primera pàgina hi trobo un escrit signat pels pares:

“Treballeu i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot 

abandonar mai.” – Pompeu Fabra des de l’exili 

No oblidis el que és teu, filla.

M’emociono i m’adono del significat de la frase. No només m’estimo els pares, sinó tot el que deixo enrere. Ploro i del cansament acumulat aquests dies, m’adormo.

Em desperta una esgarrifança. S’ha fet fosc i tinc gana, i agafo de la bossa unes galetes que portava pel viatge. Em tapo amb una manta que trobo a de l’habitació i començo a llegir el llibre, que em captiva. Sense adonar-me’n, em passen les hores i arribo a l’última pàgina, amb un altre escrit dels pares:

Et desitgem que puguis ser feliç allà on sigui que et trobis.

T’estimem.

La frase em dona l’empenta que necessito per començar tranquil·la la meva aventura. Necessitava l’aprovació del pare. M’enyoraré, està clar, però me’n sortiré.

Miisaan

L’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra: una fecunda col·laboració

Pompeu Fabra i Poch (Vila de Gràcia, Barcelona, 20 de febrer de 1868 – Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) fou un enginyer industrial i filòleg català conegut per haver establert la normativa moderna de la llengua catalana.

Fill de Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí, era l’últim dels tretze fills d'una família menestral. Va cursar els estudis d’enginyeria industrial a Barcelona, on també es va començar a sentir atret per la filologia, concretament per l’estudi del català i la difusió de la correcció de la llengua. Aquesta passió va desembocar en l’obra Ensayo de gramàtica del catalán moderno, publicada per la revista l’Avenç el 1891. Va participar amb Joaquim Casas i Carbó i Jaume Massó i Torrents a la campanya lingüística de la revista L’Avenç elaborant l’esbòs de la futura normativització de la llengua catalana.

El 1902 va guanyar la càtedra de química de l’Escola d’enginyers de Bilbao, ciutat on va intensificar la seva dedicació a la filologia i on va viure fins al 1912.

El 1906 va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d'ortografia catalana, moment en què Prat de la Riba li va proposar dirigir el projecte de normativització lingüística del català. Per dur a terme aquesta tasca va tornar a Catalunya, on va ser nomenat fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), iniciant així una fecunda col·laboració amb l'IEC. El 24 de gener del 1913 l'IEC publicà, sota la seva direcció, les Normes ortogràfiques de la llengua catalana, una reforma ortogràfica que se centrava en respectar la pronúncia dels dialectes i l’etimologia de les paraules i que era clau de volta del procés de normalització de la llengua en fixar l'estàndard escrit.

Jo no sóc una persona, sóc dinamita

Xerrada sobre Nietzsche

Una alumna ens ha fet una crònica d’una xerrada del cicle “Filosofia a l’abast”, adreçat a estudiants de Batxillerat, que es fa a la Biblioteca Carles Rahola. En aquesta ocasió, la tarda del 25 d’abril, el professor Josep-Maria Terricabras va parlar sobre Friedrich Nietzsche.

“Jo no sóc una persona, sóc dinamita”

"Ensenyar filosofia no té com a objectiu agradar, sinó canviar el gust". Aquestes són les paraules que van encapçalar la xerrada sobre Nietzsche dirigida pel professor Josep Maria Terricabras.

El primer punt tractat va ser la vida de l'autor on la lluita constant mai va ser absent. El mateix filòsof afirmava: "soc un fugitiu errant", "la meva vida és mostrar allò que soc".

En segon lloc, Terricabras, va afirmar que Nietzsche fou el filòsof més cridaner de la història a causa de la seva lluita contra la moral cristiana i la cultura alemanya del moment. De fet, en la seva teoria defensava que la vida es basa en l'instint i l'experiència on el mateix individu és qui ha de discutir la seva pròpia moral.

Finalment, se'ns van presentar una sèrie de conceptes clau, per entendre millor la visió del filòsof, i alguns errors de traducció que estan presents en diverses obres de l’autor. Aquest últim punt ens va demostrar el domini del llenguatge de Nietzsche amb l'alemany i que, com ell deia, "Cada paraula és un prejudici".

En definitiva, Nietzsche va ser un filòsof que basava els principis de la seva teoria en atacar conceptes i no persones, sense cap rerefons de males intencions, i sempre sense aliats. Ell mateix va dir: "Jo escric per d'aquí 200 anys", "Sóc un destí". I ara, després de quasi 200 anys, comencem a notar el gust que Nietzsche ens va voler deixar amb la seva filosofia: el nostre destí és viure amb el sí, el sí a la vida.

Text: Júlia Torres

Més informació: https://www.girona.cat/agenda/cat/agenda_fitxa.php?id=16812&ta=age

Bons resultats a les Olimpíades de Física

Del 25 al 28 d’abril, tres alumnes de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona van participar a la XXX Olimpíada de Física Espanyola a Salamanca. Tots ells van obtenir una distinció, en Marc Torrecillas Castelló va obtenir una medalla de bronze corresponent a la 44a posició, l’Oskar Wojdeł i en Sergi Soler Arrufat van obtenir medalles d’or per les posicions 7a i 5a respectivament, cosa que els permetrà participar a les següents fases internacionals.

Fotografia: Arnau Lleixà

Què fem a Dibuix Tècnic de Batxillerat Tecnològic?

A la imatge de la làmina que adjuntem, hi ha una aplicació dels enllaços al Disseny de Producte, en concret, al disseny d’una carcassa de cinta adhesiva.

Tècnicament, anomenem enllaç a la unió harmònica de dues o més línies (recta amb recta, corbes entre si o recta i corba), de manera que el conjunt se’ns presenta com una única línia contínua, sense salts. Els enllaços són en definitiva un estudi de les tangències.

A més a més de en el Disseny de Producte, els enllaços també s’utilitzen en el disseny d’infraestructures (xarxes viàries, giratoris,…), en urbanisme,…

A l’aula d’informàtica 1 es complementen els coneixements de Dibuix Tècnic amb el Dibuix Assistit amb Ordinador mitjançant el programa AUTOCAD, tal com es veu en la fotografia.

Text i Fotografies: Jordi Ribes

Jornada de Portes Obertes al JVV!

El proper Dimecres 10 d’Abril hi haurà la jornada de Portes Obertes de Batxillerat. Us esperem a tots a partir de les 19:00 a l'Institut Jaume Vicens Vives.

Il·lustració: A.Castro

Trobada a Juneda!

Quan ens van dir que dedicaríem un dia a anar a Juneda per a conèixer alumnes dels altres cursos de batxillerat internacional públic de Catalunya, la idea ens va encantar, encara que després de saber que teniem casi tres hores d’anada la cosa ja no ens feia tanta gràcia. 

 

 

Al final, però, les hores a l’autobus no es van fer tant llargues com ens haviem imaginat i entre dormir, fer veure que avançavem deures, parlar i escoltar música el temps sen’s va escolar entre els dits abans que ens n’adonessim. 

 

 

 

 

 Un cop allà, la vergonya es va passar de seguida i vam poder parlar amb els altres com si els coneguessim de sempre, tant que casi ens va saber greu quan vam haver de començar l’activitat. S’ha de dir que l’activitat en si no va ser res de l’altre món, però ens va permetre passar més estona amb la resta d’alumnes, que era un dels objectius principals de la sortida. 

 

 

 

L’altre, compartir idees per les CAS, va ser una gran ajuda per a veure que més o menys tots fem el mateix però també per a agafar noves propostes que podriem portar a terme en un futur. El final de l’excursió va ser el dinar i altre cop al bus i cap a casa. En conclusió, va ser una sortida genial que ens va permetre entrar en contacte amb altres persones que estan fent el mateix que nosaltres i veure desde altres punts de vista certs aspectes del batxillerat internacional.

 

Text: Fiona Sarola Lozano

Fotos: Fiona Sarola i Sussi Roure

Visitem el Saló de l'Ensenyament a BCN

El passat dia 20 de Març tot l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat va anar Barcelona per veure el Saló de l’Ensenyament. 

Aquest certamen, cada any reuneix la gran majoria d’oferta educativa un cop acaben l’etapa de l’Educació Secundària.

Més informació: http://www.ensenyament.com/ca/

Foto: Gemma Ballarín

Fem voluntariat amb el GEiEG!

El passat diumenge 17 de Març es va cel·lebrar la 56a pujada a peu a Els Àngels. Aquesta cursa l’organitza cada any des del 1964 el GEiEG.

Un grup d’alumnes del nostre Institut hi han participar fent de voluntaris ajudant amb tot el que van poder. 

Més informació: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pujada_a_Peu_als_%C3%80ngels

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/56-pujada-als-angels-34201167

Fotos: David Fajula

Ruta literària a BCN

Els alumnes de 1r de Batxillerat de l’assignatura d’Història del Món Contemporani hem fet una sortida a Barcelona per fer una visita guiada a l’exposició temporal "Flames a la frontera Catalunya i la Gran Guerra" instal·lada al Museu d’Història de Catalunya. 

 

A través de l’exposició hem pogut veure i entendre la manera com des de Catalunya es va viure la Primera Guerra Mundial. Hem completat la sortida amb un recorregut a peu per la Barcelona de l’arquitectura del ferro del segle XIX. 

Hem visitat l’Umbernacle del Parc de la Ciutadella, l’antic Mercat del Born i l’Estació de França. Hem aprofitat l‘itinerari per fer un passeig molt interessant pel Parc de la Ciutadella que ens ha permès parlar de molts aspectes de la història contemporània de Barcelona i Catalunya.

Text: Carles Bordas

Fotografies: David Fajula

La Girona bombardejada

El passat dimarts 5 de febrer els alumnes de segon de Batxillerat vam fer una visita pel Barri Vell de Girona sobre com va viure la ciutat la Guerra Civil.

La primera parada va ser al Museu d’Història de Girona. Allà, un guia ens va descriure el context internacional de la guerra i vam poder visitar la Sala de la Guerra Civil, un petit espai amb un munt de fotografies, articles de diaris, dibuixos fets per nens petits… que mostraven com la població gironina i la seva ciutat es van veure afectats pel conflicte bèl·lic. Seguidament, ens vam dirigir a la Cisterna i a la Carbonera, dos refugis antibombardejos situats sota terra. Aquesta experiència va ser de les més interessants de la sortida ja que antigament l’Institut Jaume Vicens Vives ocupava el lloc de l’actual Museu d’Història de Girona, per tant, l’institut gaudia d’aquests refugis. A més, estar tancat en aquella sala ajudava a comprendre millor la situació que van viure centenars de persones.

La segona parada va ser a les Voltes de la Rambla de la Llibertat, on ens van explicar que solien aixecar barricades amb sacs de sorra per crear un mínim refugi quan les bombes queien imprevisiblement. D’aquesta manera, si la gent no era a temps d’amagar-se sota terra, almenys podien protegir-se una mica. Ens van explicar que els bombardejos mai seguien un patró, per tant, aquesta era la millor eina per protegir-se el més ràpidament possible dels atacs. En casos extrems, els gironins també es refugiaven sota les escales o les parets mestres de les cases, tanmateix, les bombes ho destrossaven tot al seu pas.

Finalment la tercera i última parada va ser el refugi antiaeri situat al Jardí de la Infància. En aquell ambient fred, tancat i bastant petit, vam llegir el testimoniatge de diverses persones que van haver de sobreviure diversos dies tancats allà sota, fet que no va deixar indiferent a cap de nosaltres. Seguidament vam visualitzar un vídeo protagonitzat per supervivents gironins de la guerra explicant com la van viure personalment i com va afectar la ciutat.

Per concloure la visita, vam llegir les inscripcions de setze llambordes homenatjant el record dels gironins que van ser deportats als camps de concentració nazis. Malgrat la seva senzillesa, va representar una activitat dura que ens va fer reflexionar sobre els greuges de la guerra i les situacions que van haver de suportar setze persones innocents.

Un cop acabada la visita, tots vam coincidir en què no havia estat gens feixuga gràcies al fet que la informació estava molt ben sintetitzada i havíem pogut veure amb els nostres ulls proves físiques del pas de la guerra a Girona. 

Text: Queralt Grau Genoher i Júlia Ibañez Massa

Fotos: José Maria García-Consuegra i Museu d'Història de Girona

XIX Concurs de traducció de Francès

El 5 de febrer, alumnes de segon cicle d'ESO i 1r de Batxillerat van participar a la primera fase del XIX Concurs de Traducció de Francès, impulsat per la facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la universitat Pompeu Fabra. 

A la categoria Batxillerat s'han classificat Berta Ribas, Emma Gort, Eva Parera i Clàudia Tur. I a la categoria ESO, Laia Domènech, Bruna Cordón, Ivet Pijiula i Anna Maria Hinojosa. 

Un aplaudiment a totes les traductores per la vostra participació i per la qualitat de les vostres traduccions!

Presentació dels TdR al Teatre

El dia 17 de desembre, els alumnes de 1r de Batxillerat ens vam reunir amb els de segon curs per a que ens mostresin una mica sobre els seus TdR. El TdR és un treball individual de recerca al qual es dedica moltes hores durant el batxillerat, i és una nota bastant significativa. Així, es va decidir fer una reunió aquell dilluns a tutoria perquè ens en féssim una idea general de que és això del treball de recerca i de com l’hem d’abordar.

Els de BI en fem una variant, fem la monografia. La monografia es diferencia del TdR en restriccions principalment de format, i a més, no pot ser més llarg d’unes 4000 paraules (annexos a part).

Per això, el primer alumne que puja a l’estrada per parlar és en Sergi Soler, un alumne de 2n de Batxillerat BI que s’adreça a nosaltres per a parlar-nos essencialment de la monografia, i a presentar-nos una mica per sobre la seva (sobre la compressió digital d’imatges).

En general, el que tots els alumnes de segon que van pujar a l’estrada ens van animar amb el nostre treball de recerca, i que mantiguéssim sempre les ganes. Triar els tema és una feina que s’ha de fer amb cura. A vegades, és millor escollir un tema més superficial i no tant complex que sigui interessant i del teu gust, és el necessari per a fer una bona feina.

També ens van dir que cal valorar al teu tutor de recerca. El tutor no ha de fer el teu treball de recerca, però és una persona amb experiència i molts coneixements que també s’implicarà i s’esforçarà amb el teu treball. Gaudeix de tot el que et digui, i sobretot, segueix els seus consells, mai oblidis que ell ja ha estat tutor altres vegades.

El treball de recerca és un motiu de preocupació i treball per als alumnes de batxillerat. Tot i així, és un treball pensat perquè puguis anar a la teva i donar la pròpia opinió sobre un tema d’interès personal. No et preocupis tant per la feina sinó més en gaudir de cada moment!

Text: Marc Valls

Fotos: Adam Lalaoui

Nova Cultura de Girona

La fundació oncologia Girona ens presenta les activitats de la Nova Cultura de Girona. Serveixen de plataforma a la fundació oncologia per a ajudar-nos a gestionar les nostres emocions, conèixer la importància de les relacions socials i gaudir del nostre ésser espiritual per tenir una vida més saludable.

L'activitat que vam fer forma part de la quarta edició de Girona Cultura Nova i rep el títol de SILENCI.

Ens va donar a conèixer els beneficis del Mindfulness, que té com a objectiu integrar la a meditació dins de la vida quotidiana per veure les coses d’un altre punt de vista i viure una vida plena de serenitat. Ens van presentar el mindfulness com una eina d’apoderament personal que ens permet trobar els arrels del nostre cor del silenci i viure des del present. Per aquesta meditació cal estar en un lloc de relaxació i reflexionar sobre el que tenim al nostre voltant, els nostres problemes i com els podem solucionar.

La nostra sessió en concret estava relacionada amb l’Autocompassió i especialment dirigida als alumnes del batxillerat internacional. Es va dur a terme el dia 28 de setembre a l’institut a càrrec de la  Cecília Gelpí.

La sessió va durar dues hores on es van dur a terme diferents exercicis per a la gestió de l'estrès i les emocions, la comprensió del autojudici i el desenvolupament de la capacitat de tractar-nos igual que tractem els altres.

Un dels exercicis consistia en posar-se en grups i triar una situació d’entre les que se'ns oferíen. Totes corresponien a moments d'estrès, culpabilitat i altres emocions negatives. Primer havíem d’escriure individualment quina seria la nostra reacció si la situació en qüestió afectés a un amic, després havíem de fer el mateix però imaginant que ens afectava a nosaltres. Finalment, compartíem les nostres conclusions amb la resta del grup per a contrastar les idees. D’aquesta manera ens volien fer veure que quan l’amic falla el nostre judici és molt més benèvol que quan nosaltres mateixos fallem. Aquest exercici és un dels que expressava millor la idea de la sessió, la qual es basava en la necessitat de ser més autocompassius per a evitar o viure amb més naturalitat les emocions i situacions negatives.

Girona Nova Cultura

Text: Fiona Sarola i Anaïs Oyeniyi

Fotos: Arnau Lleixà

Cursa Popular de Salt

El passat 30 de Setembre alumnes de diferents nivells d’ESO i Batxillerat varen participar a la VIII Cursa Popular de Salt, per la salut i la convivència.

Aquesta cursa el celebra a l’entorn de les Deveses de Salt, facilitant al màxim la participació d’escolars de totes les edats amb diferents circuits i distàncies. El seu principal objectiu és fomentar la convivència aprofitant l’àmbit esportiu. 

L’enhorabona a tots els participants i molt agraïts per l’acompanyament de part del Departament d’Educació Física de l’Institut.

Lliçó inaugural a càrrec de Sara Gutiérrez

Comunicació Audiovisual a la UPF i exalumna del nostre institut, ens va fer una xerrada als alumnes de batxillerat. Actualment, es troba immersa dins el món del cinema català que és cap a on ha volgut orientar la seva carrera. En general, ens va parlar de dos temes principals, el futur després de batxillerat i el cinema a Catalunya.

En relació al futur després de batxillerat, va orientar-nos sobre diferents aspectes basant-se en la seva pròpia experiència. Primer de tot, va deixar clar que havíem d’estudiar una cosa que realment ens agradés ja que sinó no ens ho passaríem bé. Posteriorment, va mencionar que és difícil a que et vols dedicar de tant jove i que no cal que es tingui clar tant aviat. Finalment, va recordar que tenim tota la vida per aprendre coses noves que ens interessin.

Un cop acabats aquests consells, va parlar una mica sobre la seva vida professional remarcant la importància del cinema com a mètode de transmissió de cultura. També va criticar les poques pel·lícules catalanes que es veuen als nostres cinemes que actualment es troben envaïts de superproduccions americanes.

En conclusió, aquesta xerrada ens va ser molt útil als alumnes de batxillerat ja que ens va ajudar a decidir com encarar el nostre futur educatiu. A més, també ens va fer reflexionar sobre el poc consum que fem de cinema de proximitat.

Text: Marc Juanes Duran

Fotografies: Adam Lalaoui