Seguint amb les aportacions investigadores dels alumnes d’Història d’Espanya, matèria de 2n de Batxillerat, la Gal·la Talavera ens ofereix una breu i complerta visió de conjunt d’una de les figures més importants, representatives i simbòliques de la Transició política democràtica, no només per a Catalunya, sinó igualment per al conjunt de l’estat espanyol: Josep Tarradellas.
La Gal·la ens fa una breu caracterització del paper jugat pel President de la Generalitat a l’exili el qual, des de la seva retirada a França el 1939 va mantenir viva i activa la figura institucional que representava, des que va haver de marxar un cop la victòria dels exèrcits sublevats contra el govern legítim republicà liderats per Franco era inevitable i imminent.
Igualment ens contextualitza els moments inicials de la transició democràtica duta a terme per Adolfo Suárez un cop mort el Dictador, entre el 1975 i el 1980 (primeres eleccions autonòmiques) tant al conjunt de l’Estat com a Catalunya, tot remarcant el paper negociador i conciliador que va tenir el President Tarradellas en les dures i intenses negociacions amb Suárez per tal de poder restablir la Generalitat de Catalunya.
JOSEP TARRADELLAS
Josep Tarradellas i Joan (1899-1988) va ser un dels personatges més destacats i simbòlics del període de transició democràtica espanyola després de la mort del Dictador Francisco Franco, aconseguint restablir les institucions de govern de Catalunya, abolides pel Franquisme des de 1939. Destacat membre del govern de la Generalitat de Catalunya durant la II República espanyola, quan la Guerra Civil agonitzava, al febrer de 1939 es va exiliar a França, exercint de President de la Generalitat a l’exili fins el seu retorn a Barcelona el 23 d’octubre de 1977, amb una multitudinària acollida per part de poble català.
Després de la mort de Franco el 1975 i d’un primer i curt govern monàrquic, Adolfo Suárez serà nomenat President del Govern i l’encarregat de dur a terme una transició política cap a un sistema polític democràtic. Per a això Suárez va haver d’enfrontar-se a l’oposició tant dels grups d’ultradreta, militars i franquistes, com dels sectors d’esquerres i nacionalistes, a més dels grups terroristes. Una de les primeres mesures i més necessàries que va prendre va ser l’aprovació de la Ley de transición política de 1976, en la qual, entre d’altres coses, es legalitzaven definitivament tots els partits polítics (comunistes i nacionalistes inclosos) i agrupacions sindicals. Aquest va ser el pas previ a la convocatòria d’Eleccions Generals per al juny de 1977, les primeres lliures i democràtiques a Espanya des del febrer de 1936.
Els resultats d’aquestes eleccions generals de 1977 a Catalunya constaten una forta presència del vot d’esquerres i catalanista, fet pel qual Adolfo Suárez es veu obligat a negociar amb Josep Tarradellas, President de la Generalitat a l’exili des de 1939, el restabliment la Generalitat de Catalunya, una demanda que va ser recolzada de forma massiva per la població catalana a la Diada d’aquell mateix any, la primera legal després de gairebé 40 anys de Dictadura. Així doncs, el 27 de setembre de 1977 el govern de Suárez aprova el restabliment de la Generalitat de forma provisional en la figura de Josep Tarradellas. Més tard, el 23 d’octubre del mateix any, Tarradellas arriba a Barcelona per prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat i realitza des del balcó del Palau de la Generalitat el cèl·lebre discurs de l’històric “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”.
Aquest discurs a la plaça de Sant Jaume va reunir a més de 100.000 persones, essent un dels esdeveniments històrics i més representatius de la Transició espanyola. Al balcó el van acompanyar polítics que formaven part de l’Assemblea de Parlamentaris, els quals després de sentir el discurs de Tarradellas, en el qual reclamava una Catalunya democràtica, lliure i plena de llibertat, la qual havia de ser un clar exemple per a tots els altres pobles espanyols, també van gaudir del clam dels ciutadans demanant l’Estatut d’Autonomia. Un cop acabat el discurs, van cantar l’himne nacional de Catalunya, Els segadors, com a símbol d’unitat i identitat.
Al dia següent, el 24 d’octubre, té lloc l’acte de possessió de President de la Generalitat, i per tant de reconeixement de l’única legalitat republicana durant la transició. A l’acte, en el qual va ser-hi present el President del govern Adolfo Suárez, Josep Tarradellas va prometre per la seva consciència i honor complir amb totes les obligacions del càrrec amb lleialtat al rei i respectar la llei i els drets dels ciutadans. Seguidament va llegir en castellà un discurs en el qual va remarcar la compatibilitat del govern de Catalunya amb la unitat d’Espanya. Conforme les paraules de Tarradellas, Adolfo Suárez, a qui Tarradellas descriu com a un home hàbil i intel·ligent, va respondre que Catalunya seria per a Espanya un prometedor futur de concordança i convivència.
Des d’aquest moment, i fins que no es convoquessin les primeres Eleccions Autonòmiques el 1980, Josep Tarradellas va formar un govern d’unitat amb els representants de totes les forces polítiques catalanes, amb el qual va començar a negociar amb Suárez la transferència d’algunes competències autonòmiques, essent una de les primeres la introducció del català a l’Ensenyament.
En l’àmbit personal, segons tots aquells que havien tingut l’oportunitat de compartir moments amb ell, el President Tarradellas era, a més d’un gran polític, una gran persona. Vetllava per al millor de tot aquell que formava part del seu cercle de relacions. Obeïa a qui sabia manar, i això va ser el que el va fer créixer i esdevenir la persona que va acabar sent. El caracteritzava la virtut de buscar solucions a tots els problemes que es trobava, i tenia una gran capacitat d’adaptació i aprenentatge. Va ser un president diferent de tots els altres i sense ell Catalunya avui dia no seria el que és.
Tarradellas representava els perdedors de la guerra civil, els derrotats. A ell s’hi van unir grups d’intel·lectuals, catedràtics, professors i d’altres polítics i ciutadans que vetllaven pel restabliment de les institucions de govern catalanes i, per tant, de l’autogovern de Catalunya. Com era d’esperar, la idea que Tarradellas fos el president de la Generalitat no acabava de convèncer al govern espanyol, ja que en aquells moments era una figura desconeguda per a la majoria de la població i per bona part del món de la política espanyola del moment.
Contràriament, tots els polítics que van formar part del Govern provisional i de concentració que va fer en prendre el càrrec de president, el descriuen com a un polític meravellós. Tarradellas sempre havia mantingut de manera ferma i clara que el seu vincle amb Catalunya era indubtable i ineludible. Tal era el carisma del President entre la classe política catalana, que fins i tot un dels assessors de Suárez va afirmar que amb gairebé tots els polítics catalans que va haver d’entrevistar no dubtaven de qui havia de ser el nou president de la Generalitat de Catalunya.
Durant el seu exili no va abandonar el càrrec de President i no va parar de transmetre discursos dirigits als ciutadans catalans, de tal manera que va mantenir viva la rellevància política de la seva figura i del seu càrrec. Fins i tot el seu entorn familiar, com bé explica el seu propi fill, que reconegué que va prendre consciència del que representava la figura del seu pare quan va començar a veure que a casa arribava gent exiliada i que, per tant, el seu pare havia de ser un factor clau pel futur de Catalunya.
La comissió per al retorn del President va ser molt activa, escampant fotografies i fent la màxima difusió possible a Barcelona. Tan activa que fins i tot el representant de Tarradellas va fer veure a Suárez que la Monarquia i el període de transició espanyoles no tindrien possibilitats de consolidar-se si no eren acceptades a Catalunya, i la manera de fer-ho possible era negociar i restablir la Generalitat de Catalunya i a Tarradellas com el seu màxim representant, tot comprometent-se a afavorir els aires de canvis polítics.
En conclusió, Josep Tarradellas va ser un personatge clau per a la Transició política a Espanya i a Catalunya. Tots els personatges del seu voltant afirmen que sense ell, la transició no hagués sigut el mateix. Va aconseguir el que no havia aconseguit mai cap institució catalana, i va fer que el procés de transició fos més estable i tranquil. Tots aquells que van estar en contacte amb ell o hi van treballar, afirmen que tenia una alta qualitat humana. Era una gran persona i es va convertir en un gran personatge. Va aconseguir suavitzar aquest odi que hagués dominat entre els catalans i els espanyols, de manera que es veiés reflectit en una transició reconciliadora, i sobretot no violenta pels catalans.
Autora: Gal·la Talavera, alumna de 2 BAT-B
Text inicial: José María García-Consuegra Flores
Webgrafia
Discurs de Josep Tarradellas des del balcó del Palau de la Generalitat (23 d’octubre de 1977) (https://www.youtube.com/watch?v=LWTNyw-3zY0)
Regreso de Josep Tarradellas como Presidente de la Generalitat de Cataluña, (https://www.youtube.com/watch?v=WD-UL2i1HmI)
Documental “Els homes del silenci” (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/els-homes-del-silenci/video/5765541/).
Documental “Una manera de fer. President Tarradellas” (http://www.rtve.es/alacarta/videos/especials-en-catala/manera-fer-president-tarradellas/4273378/).
Documental “Tarradellas, l’home que ho guardava tot” (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/tarradellas-lhome-que-ho-guardava-tot/video/5623054/).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada