3 PER 2 = LLUÏSA
Ubi bene, ibi patria
Dimarts 5 de juliol de 1955, a la clínica Bofill de Girona ,va néixer
una noieta, filla de l'Àngel i de la Pilar: LLUÏSA MARQUÈS I PALAHÍ. Viuen a Anglès i cap allà hi falta
gent.
Els seus pares treballaven a la
Burés i amb només 2 anys ja anava a la guarderia de la fàbrica tèxtil.
Com moltes noies de la seva edat va anar a l’escola de les Dominiques
de l’Anunciata o del Pare Coll durant tota la primària i fins a 3r de
Batxillerat elemental, s’ho va passar molt bé, però també va treballar molt.
Com que els seus pares volien que fos secretària, va estudiar Comerç.
Poc després hi va haver un canvi a la comunitat religiosa i amb l’arribada de
la germana Mercè Hosta va poder estudiar Batxillerat durant el curs escolar i a
l’estiu fer el Comerç que comportava estudiar: Estadística, Taquigrafia,
Càlcul, Comptabilitat, Arxiu, Cal·ligrafia i Mecanografia. Però, com podeu
imaginar, amb el batxillerat, les assignatures i els nous companys la Lluïsa va
trobar el seu món,va descobrir el que realment li agradava.
Els exàmens els anaven a fer a Malgrat de Mar (les monges deien que al
Vives suspenien molt!!) mentre tothom escoltava la cançó: «Un rayo de sol oh,
oh, oh, ...» i d’altres de l’època. Més endavant ja els faran a la mateixa
escola.
A partir de 4t de Batxillerat va agafar cada matí a les 8 el cotxe de
línia per anar a Salt a estudiar a l’escola Mare de Déu del Roser de les
dominiques, també. Tornava a les 7 de la tarda.
5è i 6è de Batxillerat
(superior) va anar a les Dominiques de Girona: batxillerat de lletres,
finalment havia deixat enrera: les matemàtiques, la química i la física, tot el
món dels números, menys el 3 que no l'abandonarà mai!!!!…..
Acabat el batxillerat va venir a estudiar COU al Jaume Vicens Vives, ja
lligava la seva història personal amb la de l’institut!. Va ser alumna del grup
F, el COU de lletres.
L'any 1975 va començar al Col·legi Universitari de Girona la carrera de
lletres en l'especialitat d'Història que va acabar, com tots a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Mentre acabava el seu últim any a Girona va conèixer el seu marit
Tomàs, va ser un romàntic 23 d'abril (que acaba en tres), Sant Jordi, a la
Rambla, i li va regalar la seva primera rosa, i n'hi ha hagut moltíssimes
més...
Va ser l'inici d'una història d'amor que va culminar en un casament el
22 de desembre de 1978 a l'església romànica de Sant Nicolau de Girona, era el
seu primer any de professora a l'institut d'Amer i no volia que els seus
alumnes perdessin hores de classe (ella sempre tan responsable!!!).
 |
La Lluïsa Marquès durant la seva jubilació
Foto: Jordi Xargay
|
Alhora estudià fins a 3r curs de clàssiques a la UAB.
Al cap d'un any del casament va néixer el seu fill gran, l'Adrià, que
també és professor de llengua estrangera, però no morta: l'anglès. Ja són 3 a
casa seva!
D’Amer recorda amb estima les celebracions del Nadal i el cagatió entre
professors i especialment l’anada a sopar a l’hotel President de Figueres i la
cloenda al casino de Peralada on va guanyar junt amb d’altres unes bones
pessetones…
L'any 1990 neix el seu segon fill, en Bernat (ja té 3 homes a casa!) i
demana comissió de serveis a Girona, durant dos cursos estarà a l'extensió del
Vives on ara hi ha l'escola Annexa, després, fins el 1997 estarà a la zona de
Santa Eugènia on traslladen l'institut que van anomenar Dalmau Carles, estaven
en barracons.
Serà a partir d'aquest any i fins el 2009 que serà la professora de
clàssiques de l'institut Santa Eugènia (on jo la vaig conèixer) i on ja era la
responsable de la Biblioteca de qui s'ocupava com si fos el seu tercer fill.
Organitzava exposicions: El Quixot,… i visites d'escriptors molt interessants:
Care Santos, Antoni Cassany,…Però el millor record de l’anterior institut és el
curs de Risoteràpia, es va riure molt i molt i comentaven que va ser un bon
mètode per poder aguantar amb humor el alumnes i no haver de prendre dosis de
química!
L’any 2009 arriba a l’institut Jaume Vicens Vives, on tots l’heu
coneguda i compartit molts esmorzars, xerrades, guàrdies, avaluacions,
reunions,... i potser alguna enrabiada amb una millor reconciliació.
Tots sabeu el seu gran amor pel món de les lletres i els llibres, però
desconeixeu el seu lligam amb el número 3, i ara que som aquí és un bon moment
per resoldre aquest enigma que ja haureu anat intuint al llarg del text.
La Lluïsa té 3 homes a casa (ja ho he dit), amb els seus pares eren 3 a
casa, ha tingut plaça a 3 instituts, 3 cunyades, 3 cunyats, 3 oncles, 3 ties, 3
cosins, 3 cosines, ha viscut a 3 pobles: Anglès, Salt i Sant Gregori i el seu
nom té 2 vegades 3 lletres.... És la dona del 3 , del triangle,...i si busquem
en el món de la simbologia podríem dir que:
Les persones relacionades amb el número 3 són molt comunicatives,
artístiques, sociables, simpàtiques, optimistes,... Veiem en aquestes qualitats
moltes de les que la Lluïsa ens ha mostrat al llarg del camí que junts hem fet.
Fora de l'institut, també hi ha vida!, i com a mostra la seva dedicació
al grup de Dones de la Vall (recordeu que ens ven melmelades de tot tipus que
elles preparen per recollir diners per la Marató) i la seva afició a cosir, tan
cus peces noves com fa arranjaments i decoracions a peces més velles o usades.
No podem oblidar-nos de la seva afició i bona mà amb la cuina,
especialment amb la elaboració de tota mena de pastissos, tots els hem tastat
més d'una vegada i segur que en recordeu la bona flaire i el gust «a poc...»
Aquesta és la nostra Lluïsa, una gran companya i professora , però
encara millor persona.
En ella s’hi fa ben present la frase de Ciceró: Ubi bene, ibi patria (On estem bé, allí hi tenim la pàtria), on ha
estat hi ha estat bé, perquè s’ho ha estimat com a seu.
Lluïsa: Et trobaré i et trobarem molt a faltar, la sala de professors,
el departament, la biblioteca, no serà el mateix a partir d’ara. Fes realitat
tot allò que les obligacions del dia a dia a les classes no t'han deixat: pinta, toca el piano, llegeix molt, i
viatja molt.... Molta, molta sort!!!!
Ma. Mercè Mola Casanovas
Departament d'Humanitats i Coordinació biblioteca
Institut Jaume Vicens Vives de Girona
