Arlet Pi (AP):
Hola Antònia. Primer de tot, ens podries explicar de què tracta l’aula
d’acollida i quin objectiu té?
Antònia Vilaplana (AV): És un recurs que té el Departament
d’Ensenyament per poder fer que els alumnes nouvinguts, que han arribat a
Catalunya els últims 24 mesos puguin entendre el català i poder-s’hi comunicar
i desenvolupar-s’hi ja que és la llengua vehicular de les escoles. Fa molts
anys que existeixen, van començar l’any 1999 amb els TAE (Taller d’Adaptació
Escolar).
L’any 2003, amb el canvi de govern, es van convertir en
aules d’acollida, i l’única diferència és que també hi tenen cabuda els alumnes
llatinoamericans i es fa un horari personalitzat de cada alumne per prioritzar
la integració a les escoles: se’l treu unes hores de les classes per venir a l’aula
d’acollida. Un alumne que vingui de Llatinoamèrica anirà a classe de castellà,
però un xinès no. Un xinès a l’hora de castellà vindrà a l’aula d’acollida per
fer català i a les hores de català també. És un horari personalitzat en funció
de cada alumne, a partir d’unes proves de nivell i d’una entrevista amb la
família.
Poden venir un màxim de 2 anys a l’aula d’acollida per
poder-se integrar i aprendre la llengua, tot i que hi ha alumnes que amb menys
temps en fan prou, però també n’hi ha que en necessiten més de 2.
Ara el govern està planejant un canvi per donar llibertat
als instituts perquè aquests siguin els que gestionin aquest recurs a la seva
manera.
 |
| L'Antònia durant la visita al Trueta |
AP: Per tant,
quan vénen a l’aula d’acollida fan català.
AV: Sí, aprenen a parlar català i a comprendre’l. La
prioritat és la llengua oral.
AP: En aquests
moments quants alumnes hi ha a l’aula d’acollida?
AV: Segons la normativa només hi podria haver 12 alumnes
a cada hora a l’aula d’acollida, però en total, a tot el centre hi ha uns 25
alumnes que hi participen.
AP: N’hi ha de
nacionalitats molt diverses?
AV: La majoria son d’Hondures, però també n’hi ha de la
República Dominicana, Xina, Guatemala, Bolívia, Rússia, Tailàndia, Geòrgia, Ucraïna,
Xile, Gàmbia, Senegal, Sierra Leone...
AP: Quin es l’ambient?
AV: Al principi, quan són nous i s’han de presentar estan
espantats, però es crea molt bon ambient, tothom parla, poden fer el que no fan
a la classe normal, ja que són molts alumnes i hi passen desapercebuts. Aprenen
vocabulari, agafen confiança entre ells... s’hi senten a gust.
AP: Creus que
té molts beneficis?
AV: Sí, perquè no pots pretendre que una persona que no
entén l’idioma es posi a dins l’aula i l’aprengui, i un alumne no es podrà
integrar fins que no se sàpiga comunicar mínimament. He vist en dos mesos
alumnes que no havien escrit mai a parlar i a escriure. No és que els alumnes
no tinguin la capacitat, però les condicions que han tingut no eren les
mateixes d’aquí.
 |
| L'alumnat de l'aula d'acollida |
AP: Sempre ets
tu la que fa les classes?
AV: Hi ha instituts que tenen dues places d’aula d’acollida
i amb el TAE érem dues professores a dins la classe, però ara sóc només jo.
AP: Quins
mètodes feu servir?
AV: Primer aprenen el lèxic, frases breus i, seguidament,
frases més llargues per fer textos, a través de jocs, exercicis de memòria,
llibres editats, programació per temes, fitxes, llegir tots alhora en veu alta,
redaccions entre tots on els autors són tots... Després el coneixement ja se’l
farà ell quan estigui a l’aula, jo només els dono el nivell llindar.
AP: També aprenen
cultura?
AV: Seguim el calendari escolar: la castanyera, les
fires, llegendes de Sant Narcís, panellets, Nadal, el dia de la dona
treballadora, el dia de la pau, primavera, Sant Jordi, Temps de flors, l’estiu...
També aprofito el que fan a classe però més simplificat perquè adquireixin el
vocabulari específic, allò que ja saben però saber-ho dir en català.
AP: S’adapten
bé quan tornen a la classe?
AV: Depèn, ara constantment estan començat alumnes nous i
passen molt desapercebuts, i depèn molt del caràcter de l’alumne o del grup on
ha anat a parar.
AP: De quins
cursos solen ser els estudiants que t’arriben?
AV: Aquest any de 3r d’ESO, però també n’hi ha molts que
han començat a 4t, el pitjor curs per començar. Els que comencen a 1r ja han
començat a finals de 6è, i com més petits més fàcil que s’integrin.
AP: Moltes
gràcies per l’entrevista i sobretot per la feina que fas, que ajuda fa més
fàcil la integració per a tots aquest alumnes!
Arlet Pi
Alumna de 1r A de Batxillerat
