Visita al monestir de Sant Pere de Casserres

El dia 28 de març els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió al monestir de Sant Pere de Casserres, situat a la comarca d’Osona. 

Quan vam arribar, vam visitar l’església. Era molt gran perquè en aquella època volien fer els edificis el més a prop de Déu possible i no tenia gaire llum ja que no sabien fer les finestres més grans sense que l’edifici caigués. El celler i el rebost eren unes estances que van ser construïdes a finals del segle XI i era on els monjos emmagatzemaven els aliments i el vi.

Després vam passar al claustre, l’element central del monestir. Allà era on recollien l’aigua, enterraven els difunts i a partir del qual es distribuïen les diverses sales del monestir. També vam visitar la cuina, que en el segle XV era anomenada la cuyna dels monjos. A Catalunya no es conserva cap exemple de cuina monàstica, per això s’ha tornat a construir a partir d’uns plànols del segle XI. 

Seguidament vam veure el refectori, que comunicava amb la cuina. Era el lloc on els monjos menjaven. L'àpat s'acompanyava amb lectures de la biblia desde una trona.

Els dormitoris eren les sales on els monjos descansaven. En aquella època rebia el nom de lo palau. Una de les portes comunicava directament amb les letrines.

La sala capitular era on els monjos es reunien per repassar els capítols de la regla de sant Benet i els diversos aspectes de la vida quotidiana de la comunitat. Després vam passar per l’scriptorium. Ens van explicar que era el lloc on copiaven i il.lustraven llibres. Com que no coneixien la imprenta, havien de copiar manualment els llibres.

Per últim vam visitar la cambra prioral. Era la cambra del prior, i si era el cas de l’abat, i estava separada de l’habitació de la resta dels monjos. Allà també gestionaven les propietats i les rendes que mantenien el monestir.

La veritat és que vam trobar interessant visitar un monestir i conèixer més coses sobre com vivien els monjos en aquella època. Esperem poder realitzar més activitats d’aquest tipus ja que són força educatives i entretingudes.

Text: Helena Gros, Aina Rossell i Clàudia Flores

Fotografies: Carles Bordas i José Mª García-Consuegra