Recorregut per l’obra de Carles Fages de Climent. Guia de lectura

El desembre de 2018 Joan Marc Fages Torrent, professor de ciències socials del nostre institut, va fer donació de l'exemplar del poemari Vellut de veus a la biblioteca del centre. Ara us podem anunciar que gràcies a la generositat d’aquest professor, la biblioteca compta amb un fons de llibres de Carles Fages de Climent i, a través d’aquesta guia de lectura, us volem acostar una mica més aquesta rellevant figura del panorama literari català del segle XX, del qual tot just l’any passat se’n va commemorar el centenari de la mort.

Fages de Climent tenia una sòlida formació clàssica i humanística i a la vegada un ampli coneixement de la lírica popular. Entre les aportacions poètiques més populars, esmentem els Epigrames, un gènere textual que es caracteritza per contenir una reflexió o pensament en forma de breu poema. A tall d’exemple hem recollit l’epigrama que va dedicar a Josep Pla, que deia així:

Retrat a llapis de Josep Pla

És tan obert l’Empordà,

tan esbatanat i llis,

que l’home que escriu més pla

ha pres el nom del país.

(Epigrames, pàg. 50)

L’editorial empordanesa Brau és la responsable de l’edició i publicació de gran nombre de les obres de Fages. Una de les darreres a aparèixer ha estat l’any 2018 una obra teatral titulada La capsa de música. Es tracta d’un drama que, en part, és hereu del noucentisme. D’aquesta obra fins ara no se’n coneixia l’existència. Però arran del cinquantenari de la mort de l’autor, la família ha permès que alguns estudiosos i coneixedors de l’obra de Fages (Jordi Pla, Narcís Garolera, Joan Ferrerós, Jordi Canet) revisin obres que no s’havien arribat a publicar i és així com finalment podem llegir publicada La capsa de música.

L’any 2001 l’editorial Brau reedità el Poema dels Tres Reis, 50 anys després de la primera publicació. Tot rellegint el poemari dedicat als Reis d’Orient ens trobem la secció dedicada a les joguines. Sota l’aparença de poesia senzilla, gairebé infantil, trobem una rica mostra de l’enginy conceptista i de la riquesa lèxica i d’imatges poètiques de l’autor. Vegem un exemple:

Trompeta,

embut impertinent:

dispares la sageta

que esquinça el tul del vent.

Si el cordill bru t’estarrufa,

baldufa,

assages la magarrufa

i danses al vent que bufa.

(Poema dels Tres Reis, pàg. 57-58)

La versatilitat és una característica essencial de la poesia de l’autor empordanès, que hi va conrear pràcticament tots els estils i gèneres. Ens fixem ara en un poemari titulat Zoo. Es tracta d’un bestiari inspirat en l’autor grec de faules Isop (segle VI a. C.), gènere que també van cultivar amb encert autors contemporanis de la literatura catalana com Josep Carner o Pere Quart. Aquest bestiari es publicà poc abans de la mort de Fages de Climent, l’any 1968, i novament és l’editorial Brau qui s’encarrega de la reedició l’any 2013, que conté magnífics dibuixos de Miquel Capalleras.

Faisà

Vaig i vinc fent un saltiró.

Quin bell patge per un bell senyor!

El rei m’ha triat per bufó.

(Zoo, pàg. 69)

Entre les curiositats que trobem a la biblioteca de l’institut volem esmentar el text d’una conferència pronunciada al Casino Menestral de Figueres l’any 1956, que porta per títol Vila-sacra, capital del món, on Fages de Climent imagina un espai mític que converteix Vila-sacra en la capital del món. Aquesta conferència va ser publicada amb pròleg del seu amic Alexandre Deulofeu. I com afirma l’historiador i matemàtic en aquest pròleg, Fages «suggereix una hipotètica capitalitat mundial sense exèrcits ni canons ni vaixells ni bombes atòmiques» Curiós exercici d’imaginació que recorda el d’un altre empordanès i amic de Fages de Climent, Salvador Dalí, quan va escollir l’estació de Perpinyà com el centre còsmic de l’univers. Dues mostres del caràcter irònic i genial del tarannà empordanès.

Una de les obres més conegudes i emblemàtiques d’aquest autor és sens dubte la Balada del sabater d’Ordis. L’original va ser prologat per Eugeni d’Ors i va comptar amb un epíleg i il·lustracions de Salvador Dalí. L’edició de què disposem a la biblioteca és de l’any 2018 (Ed. Brau). A l’Empordà és molt coneguda la figura d’aquest home que embogí després de la mort del fill i es va dedicar a recórrer els camins tot dirigint el vent amb una canya. Si us acosteu a aquesta obra poètica, composta en quartets, de ben segur que us cridarà l’atenció de quina manera Fages aconsegueix unir el personatge al paisatge, a la tramuntana i al cel empordanesos. Com a mostra, un botó:

«La tramuntana, monstre de set cues,

bat el trespol com una hirsuta serp,

i el pol·len cau, ventissa pluja d’erb,

i el fullam d’or deixa les branques nues.»

(Balada del sabater d’Ordis, pàg. 31)

Entre la fèrtil producció de Fages no pot faltar una obra de caràcter autobiogràfic. Si voleu conèixer més sobre els orígens, la infància, la família i la trajectòria de l’autor, us recomanem l’Auca de mi mateix, un poemari que és també una crònica on apareixen moments enllaçats de la història del país. Resulta molt curiós llegir el poema Vocacions, perquè així coneixem que de ben petit quan li preguntaven què volia ser de gran, Fages fantasejava com tots els nens, d’altra banda, amb molts oficis (bisbe, metge, arquitecte, rendista, clergue de bosc) fins arribar al final a triar la vocació de poeta.

Hem deixat per al final precisament el primer llibre que va publicar. Va ser Les bruixes de Llers. Tenia aleshores 22 anys. Tal com destaca la professora Mariàngela Vilallonga, al voltant d’aquesta obra hi van confluir noms que, amb el pas del temps, arribarien a ser celebritats del panorama artístic del segle XX. D’entrada, les il·lustracions van córrer a càrrec de Salvador Dalí (aleshores només tenia 20 anys). L’obra va aparèixer a l’editorial Políglota, que només comptava llavors amb cinc anys de trajectòria. Els editors van ser Marià Manent i Josep Carner. I el pòrtic va ser escrit per Ventura Gassol. L’edició que podeu trobar a la biblioteca (Editorial Brau, col·lecció «Les closes») conté la reproducció dels dibuixos de Dalí a la primera edició. Una delícia. I què podem dir del text? Doncs que és un passeig per les formes de la lírica tradicional catalana amb romanços, balades, sardanes, rondalles i llegendes, l’epicentre dels quals és la terra i les arrels empordaneses.

Acabem de parlar dels inicis i, per tancar el cicle, ho farem ara parlant d’un llibre de recent publicació (2017). Es tracta d’una obra que va aparèixer a l’arxiu familiar i que ha vist la llum gràcies a la generositat de la família. L’edició ha anat a cura del professor Narcís Garolera, que explica que el llibre havia de ser «el quart assaig biogràfic», després de les Memòries, Auca de mi mateix, que també podeu trobar a la biblioteca, i una tercera obra que no arribà a escriure dedicada a la seva mare Lluïsa de Climent. El llibre porta per títol Els meus difunts i l’autor s’hi refereix com a «llibre d’òbits de persones la majoria de les quals m’han estat caríssimes» Hi desfilen pel llibre records familiars, retrats d’amics, poemes dedicats a personatges del món de la política o les arts, cartes, poemes o articles de premsa, algun d’ells redactat en castellà. En total hi podem trobar esmentats dos centenars llargs de personalitats. Tancarem aquest recorregut per l’obra de Fages amb les paraules que dedicà en aquest volum al seu amic Carles Rahola:

«Un idealista net i pelat que no s’havia aturat mai a considerar els perills del puritanisme en una societat i una època treballades  a bastament. Propendia, és clar, a creure que els altres homes també eren angèlics»

Volem, a través d’aquesta guia, animar-vos a llegir i a conèixer millor l’obra d’un autor capital per entendre el panorama de la literatura catalana del segle XX.

Text: Ester Robles