Ja tenim guanyadors per
votació popular dels relats de Sant Jordi
de 1r d’ESO, fets a Català amb les
professores Marina Arrogante i Rosor Rabassedas.
1rA
Dibuix: Carlota Fornells
Relat: Ferran Amigó (guanyador de tot 1r)
1rB
Relat: Marc Blancafort
1rC
Dibuix i relat: Joana Subias (dibuix guanyador de tot
1r)
1rD
Dibuix: Naila Baixeras
Relat: Lua Rovira
REBEL
Sí,
com tots ja sabeu sóc una princesa. Perdoneu, primer em presento, em dic Eva.
El meu dia dia es així: primer em llevo del llit cap a les onze, després
esmorzo i la resta del dia em passo el rato a casa. Estic farta de ser una
princesa perquè no puc ni sortir ni relacionar-me amb éssers humans!!! Vull practicar
judo no ballet, vull jugar a futbol no muntar a cavall. Els meus pares són molt
estrictes amb mi, he de menjar amb plats de porcellana i forquilles de plata.
Ho sento però hi ha vegades que em vull suicidar. Tinc la sensació que acabaré
morint sent reina o “algo” així, no m’agradaria acabar així. També tinc els
meus secrets com qualsevol persona del món, per exemple: els meus pares creuen
que els dissabtes vaig a muntar a cavall, però vaig a donar una volta per la
muntanya.
 |
| El drac de la Joana Subias Fotografia: Marina Arrogante |
S’ha
de vigilar perquè hi ha rumors un drac pot estar visquent per alguna cova. Jo
no m’ho crec però a vegades sento sorolls d’una cova que estar situada derrere
d’un cim. També he vist un cavaller que passa per davant de casa meva i si us
dic la veritat és molt guapo. El drac I el cavaller em recorden una cosa que em va marcar de per vida fa un
any. Jo anava per les muntanyes caminant i de sobte vaig veure un cavaller en
perill I vaig decidir anar a investigar. Vaig veure un drac bestant gran
escopint foc al cavaller. En aquell moment vaig decidir intervenir, vaig agafar
la cua del drac, la vaig cargolar i després qan el drac es dolia de dolor vaig
acabar amb ell amb una patada a la boca. Es veu que el ballet m’havia fet tenir
una cama tant articulada que vaig enderrocar el drac que va quedar ben
estabornit. Em va donar les gràcies i em va demanar per sortir per anar al
cinema. La veritat era molt guapo així que vaig acceptar. Vam estar sortint en
secret durant tres mesos. Ens estimàvem molt i ens vam fer novios. Al cap d’una
setmana em va deixar per una fresca que segons per ella era més “sexi” que jo.
Això em va fer pensar si tenir novio I ho vaig deixar esta. Aquesta història em
va fer madurar i evolucionar.
Ara
la vida se’m fa més petita sabent que m’estic perdent emocions, aventures i
moltes coses més que em farien evolucionar com a persona i com a fulla moguda
pel vent. Us dic que si teniu alguna possibilitat de poder viatjar o investigar
el món agafeu-la amb força perquè hi ha
tantes coses que podeu fer sobre la vida que mai s’acabarien. Jo en canvi
seguiré tancada durant molts anys en aquesta
presó d’avorriment i tristesa on
tots els somnis es destrueixen. Penso que puc aguantar però cada dia em
deprimeixo més. Vosaltres no ho sabeu però jo sóc una noia que sóc molt rebel i
arriscada. Els meus pares m’estimen molt però tampoc s’hi senten a gust en
aquesta casa. Mira que els hi vaig dir que Escòcia no era un bon país per anar
a viure però mira, no se li pot fer res. El tema de ser princesa és perquè el
meu pare és el rei d’Espanya, no per res més. Resulta que el meu avi era el rei
abans però va morir I va passar el lloc al meu pare. Vivim a Escòcia i no a
Madrid perquè la ciutat ens agrada mes i és mes tranquila, és raro però no hi
ha cap llei que impedeixi que no puguem viure en un altre ciutat.
Aquesta
és la meva vida quotidiana de ser princesa, és un avorriment? Sí però mira vaig tirant com puc. Igualment que sigui
princesa a totes les persones ens uneix una cosa: si volem podem amb tot.
Ferran
Amigó
