MEDIACIÓ A L'INSTITUT JAUME VICENS VIVES

PARLANT LA GENT S’ENTÉN

Alguns dels mediadors de l’institut Jaume Vicens Vives són els que apareixen a la fotografia amb el psicòleg del centre, Ernest Luz.

D’esquerra a dreta: Esther Motjer, Rosa Claret, Berta Thió, Betsabè Vilà, Alba Thió i Martí Capdevila.  

Per saber per què aquests alumnes han decidit ser mediadors i per conèixer-los una mica, hem reproduït en aquestes pàgines les entrevistes que va realitzar Mireia Bach-Esteve (2BAT) per al seu treball de recerca a dues mediadores: Maria Cruz i Betsabè Vilà.

Què t’ha portat a ser mediadora, per què vas decidir ser-ho?

Maria: Em vaig decidir a ser-ho perquè aquests aspectes relacionats amb la ment sempre m’han atret. A més a més em sento realitzada quan ajudo la gent en la mesura que puc.

Betsabè: M’interessava ser mediadora perquè m’agradaria estudiar psicologia, i aquesta és una manera de familiaritzar-me amb aquest món.

Has hagut d’intervenir en molts conflictes? Quin ha estat el més interessant?

Maria: He intervingut en tres conflictes i tots tenien el mateix nivell de gravetat. Però el que més em va cridar l’atenció va ser el conflicte entre uns nois i un altre alumne que patia bullying.

Betsabè: No he portat massa casos com a mediadora, però sí que n’he estudiat molts. De moment encara no n’hi ha hagut cap que destaqui especialment.

Alguna vegada has hagut de fer de mediador d’algun amic teu?

Maria: Crec que tothom en la mesura que pot i potser de manera inconscient ha fet de mediador entre amics, ja que és quelcom que està en mans de tots i qui més qui menys en surt beneficiat. Per tant sí que he fet de mediadora a la meva vida personal moltes vegades.

Betsabè: Per sort mai he hagut de mediar, com a mínim com a mediadora oficial, amb cap amic... després a fora al carrer és un altre tema.

Quins són els passos que heu de seguir?

Maria: Primer és molt important saber escoltar les dues o més versions dels fets. Sempre has de ser capaç de no posicionar-te. Seguidament has de repetir el que t’han explicat lligant-ho tot. Si és correcte demanes als implicats que proposin una solució fins a trobar l’adequada per a totes dues parts. Si no és així, pots proposar opcions. I finalment cal citar els interlocutors per a una altra sessió al cap d’un parell de setmanes per comprovar que la decisió presa hagi funcionat bé.

Betsabè: Bé, primer de tot cal estudiar bé el cas. Llavors els mediadors ens reunim amb les persones que tenen el problema i escoltem les diverses versions, que són escrites en un petit llibret. Després d’escoltar les diferents persones, tot plegats fem una pluja d’idees per arribar a un acord mutu. Aquest acord és escrit i signat tant pels participants com pels mediadors, i després es fixa una data per poder estudiar com ha evolucionat el cas i si està solucionat del tot.

Has hagut de fer alguna preparació especial per fer de mediadora?

Maria: Sí però va ser simple ja que es va tractar d’un parell de sessions amb l’Ernest Luz, psicòleg de l’institut, el qual ens va donar algunes indicacions i va resoldre els nostres dubtes.

Betsabè: He fet un “petit” curset a l’institut, juntament amb altres alumnes, impartit pel psicòleg del centre, l’Ernest Luz.

Alguna vegada has tingut por d’algun conflicte per posar-te on no et demanen i acabar perjudicada?

Maria: No, tampoc no he tingut massa experiències però si compleixes les normes i no et posiciones és molt difícil sortir-ne mal parat.

Betsabè: Els mediadors només actuem quan ens ho demanem. Ningú està forçat a seguir un procés de mediació, per tant nosaltres sabem què estem fent, què hem de fer, i ells saben que ho fem perquè ells ho han demanat.

Quins són els avantatges i els inconvenients de fer de mediador?

Maria: Inconvenients en veig ben pocs ja que estàs fent una acció positiva per a dues persones que tenen ganes de fer-la. I bàsicament l’avantatge més gran és la satisfacció personal que obtens quan has pogut ajudar. També vius experiències i situacions de les quals en pots aprendre molt.

Betsabè: Trobo que és molt interessant, a part de ser útil, tant a dins del centre com a fora, ja que a la vida quotidiana sempre et trobes en situacions en què són necessàries mediacions: a casa, amb els amics... per tot arreu. El més difícil és que un mediador ha de ser neutre, i a vegades és difícil ser imparcial i no posar-te a favor de ningú.