dilluns, 8 d’abril de 2013

INSTITUCIONS DE LA NOSTRA CIUTAT. RAMON LLORENTE VARELA, DEFENSOR DEL CIUTADÀ GIRONÍ


ENTREVISTA:
RAMON LLORENTE VARELA, 

Ramon Llorente, el defensor dels ciutadans gironins, va néixer al peu del Mulhacén, en un petit poble anomenat Cástaras, a l’Alpujarra de Granada. Al cap de pocs dies els seus pares van traslladar-se a Cádiar, i allà s'hi van estar fins que va fer els sis anys. Llavors van decidir de venir aquí a Girona, ja que alguns familiars, arribats feia dos o tres anys a la ciutat, els havien dit que les condicions laborals eren molt millors, i calia mirar pel futur dels fills. Inicialment es van instal·lar al castell de Montjuïc, on hi havia petites cases i barraques. En Ramon va continuar la seva formació educativa a l'escola de Montjuïc on, al cap d'uns quants anys, mestres i capellans van recomanar als pares de portar-lo al Seminari. Va compaginar els estudis al Seminari amb els de Batxillerat, per lliure, al Jaume Vicens Vives. Més tard va començar la carrera de Dret. És advocat laboralista i està casat amb Elisabet Saguer, directora del nostre institut, amb qui té tres fills.

Quants anys fa que és el defensor de la ciutadania? Té previst desenvolupar aquest càrrec molt de temps més?
Aquest any farà quatre anys, atès que el 14 d'abril de 2009 vaig ser designat com a defensor del poble de Girona, per unanimitat de tots els grups polítics de l’ajuntament. Aquest mandat dura, reglamentàriament, cinc anys i pot ser prorrogat un altre període de cinc anys més. El 14 d'abril del 2014 s'acabarà el meu mandat al front d’aquesta institució. El meu compromís amb l’ajuntament i la meva ciutat era exercir aquesta responsabilitat els primers 5 anys. Continuar aquesta tasca durant un nou mandat? No m’ho he plantejat encara. Dependrà tant de la meva decisió personal, com de la decisió o proposta del ple de l’ajuntament, que es qui té la competència per elegir i designar el defensor de la ciutadania.
Quines són les seves funcions?
En primer lloc he de dir que el defensor no és un càrrec polític, i que en les meves funcions actuo amb plena autonomia i llibertat de criteri. Tampoc sóc un engranatge burocràtic més de l’administració municipal. La funció essencial del defensor és vetllar pels drets i les llibertats de tota la ciutadania en relació amb l'actuació de l'administració municipal, i de totes les empreses i organismes que en depenen. En base a aquest mandat el defensor escolta, assessora i tramita les queixes de les persones que se senten agreujades per actuacions, decisions, o actes de l’ajuntament o dels seus funcionaris o empleats. La vida en societat dóna i crea possibilitats, però alhora genera problemes i conflictes, perquè no sempre ens comportem amb fraternitat ni respectem els drets dels altres, ni complim amb els nostres deures. I el defensor procura promoure un civisme integrador, que inclou drets i deures. També està entre les seves funcions humanitzar la burocràcia i flexibilitzar rigideses administratives per afavorir la ciutadania, i proposar canvis de criteris i de normatives a l’ajuntament per mitjà de recomanacions.
 Vostè és advocat. Aplica el dret en el desenvolupament del seu càrrec?
Certament, vivim en un estat de dret, i cal difondre el respecte per les lleis i les normes, perquè d’altra manera el més fort, el més poderós sempre se sortiria amb la seva. El principi de legalitat, propi d’una societat avançada i democrática, ens iguala a tots davant la llei. Però en les meves decisions, sense oblidar el principi de legalitat, parteixo més de l’equitat i la justícia que de la simple formalitat legal.
Un exemple d’això seria el cas següent: Un ciutadà aparca el seu vehicle un moment en un lloc on està prohibit, sense impedir la circulació ni crear perill. El motiu és acompanyar a una persona invàlida a l’habitatge del davant. Passa un agent municipal i, aplicant la normativa, imposa una sanció.
El defensor, si rep la queixa del ciutadà, a la vista de les circumstàncies i aplicant el principi d’equitat, decidirà que tal sanció s’ha d’anul·lar, malgrat l’agent municipal hagi aplicat la lletra de la corresponent ordenança.
Quins passos ha de seguir una persona per arribar fins a vostè?
Qualsevol persona que tingui una queixa o una reclamació contra l’ajuntament o els seus empleats es pot dirigir al defensor. Abans, però, s’ha d’haver dirigit al mateix ajuntament per presentar la seva reclamació, i si la resposta no li satisfà, li sembla injusta o no rep contesta per part de l’ajuntament, té la possibilitat d’acudir a l’Oficina del Defensor, situada a peu de carrer, en el mateix edifici de l’ajuntament, a la plaça del Vi. La ciutadania pot acudir-hi personalment o s’hi pot posar en contacte per telèfon, per carta o a través del correu electrònic. No s’admeten queixes emparades per l’anonimat.
El defensor atén personalment a tota aquella persona que, un cop ha esgotat el procediment administratiu intern de l’ajuntament, pensa que ha estat agraviada o perjudicada en els seus drets, o està disconforme amb la resolució, actuació o decisió de l’ajuntament.
Creu que la seva feina està afectada per la crisi? Si és així, en quin sentit?
La crisi ha incidit de forma preocupant en la meva feina, i una mostra és que han augmentat molt les queixes i visites al defensor per temes que ni tan sols són competència de l’ajuntament, com per exemple gent que no pot pagar les factures de llum, gas o aigua, l’import del lloguer del seu habitatge, l’import de la hipoteca o les multes a causa de les dificultats econòmiques. El defensor pot orientar la gent per tal que busqui possibles solucions als problemes, o bé pot dirigir la persona als serveis socials.
Més del 50% de les actuacions són degudes a la crisi, que té com a causa bàsica el drama de l’atur que afecta tantes persones i famílies a la nostra ciutat i a tota Espanya.  És indignant veure tantes persones, joves i grans, sense possibilitat de treballar i guanyar-se la vida dignament.
Com compagina la feina d'advocat amb la de defensor de la ciutadania?
Per compaginar les dues feines, dedico uns dies a l'ajuntament i uns altres al meu despatx. No obstant això, no hi ha dia que no passi per l’oficina a l’ajuntament, on dues persones treballen diàriament per atendre les persones i coordinar l’agenda i  la feina que es genera a l’entorn de la institució que represento. La meva, doncs, és una feina, o millor, una responsabilitat que no es pot limitar a uns horaris o dies determinats. Com tot càrrec públic, sempre estàs a disposició de qui et necessita, fins i tot quan t'aturen pel carrer.
Puc compaginar, en part, la meva feina professional perquè al meu despatx hi ha persones que m'ajuden, treballen i col·laboren eficaçment amb mi. Tot això implica una sobrededicació i un sobreesforç que requereix la complicitat, la comprensió i la paciència de família i amics.
Nosaltres no coneixíem aquesta institució, què es podria fer perquè tothom la conegués?
Cada cop la figura del defensor de la ciutadania és més coneguda i apreciada. La seva participació en diversos actes i iniciatives ciutadanes, les seves visites a centres cívics, la feina d’atendre les persones que se li adrecen, la seva presència en xerrades a algun institut d’ensenyament o escola, les aparicions en els mitjans de comunicació, etc. fan que aquesta institució es conegui cada cop més. També la seva presència a les xarxes socials, i el fet que a través de la mateixa web de l’ajuntament s’informi el ciutadà sobre les funcions d'aquesta institució col·laboren a difondre la seva figura.
Tots aquells que s’han adreçat al defensor cercant respostes i solucions, que han estat atesos, escoltats i defensats, es converteixen en col·laboradors per difondre la institució que represento. També, cada any, amb motiu d’exposar la memòria de les actuacions i tasques de la institució al ple de l’ajuntament, faig una roda de premsa que recullen tots els mitjans de comunicació.
Què és el que li agrada més de la seva feina a l'ajuntament? I el que menys li agrada?
És un treball molt gratificant perquè el defensor és un element de dinamització democràtica de la nostra societat atès que promou la participació dels ciutadans en la vida pública a través de les seves queixes millorant rutines o deficiències de la burocràcia municipal i contribuint a una millor transparència del nostre ajuntament.
El menys gratificant és la impotència que se sent davant una persona quan presenta una queixa justa i no la podem ajudar. Per sort passa molt de tant en tant. Malgrat aquests moments, pesa més la satisfacció d’ajudar a centenars de persones davant l’administració.
Què considera vostè el més difícil d'aquesta professió?
Quan determinades recomanacions no són acceptades per l'alcalde i tu creus que és injust, ja que el defensor no té poder per canviar la resolució del consistori. El defensor és una autoritat que no disposa de poder executiu. Aconsella i recomana, i aquesta és la seva grandesa i la seva debilitat.
Sabem que escriu articles per al Diari de Girona i que també col·labora en d'altres mitjans de comunicació. Quina funció hi té, al diari? Què ens pot dir, de la seva faceta de comunicador?
La meva contribució al diari, com a defensor de la ciutadania, és un crit de rebel·lió contra les coses que van malament, a favor d’unes relacions més justes i per exigir un comportament ètic de les persones i institucions. També col·laboro amb altres mitjans de comunicació, com ara radio o televisió,..Si no apareixes als mitjans de comunicació sembla que no existeixis. Però la millor comunicació és fer la nostra feina ben feta.
Li demanem a Ramon Llorente que conclogui l'entrevista amb una frase. La seva resposta: “tots els personatges públics han de ser coherents i íntegres, hi hauria d'haver un comportament coherent entre la vida pública i privada, els personatges públics han de donar exemple”.
Moltes gràcies per la seva atenció. Ha estat un plaer.

EMMA BAYONA, JOAN FONALLERAS I PAULA SAU (3ESO C)