SETMANA DE LES LLENGÜES A L'INSTITUT JAUME VICENS VIVES

Divendres 15 de febrer, 11.45h 

Conferència a càrrec de MATTHEW TREE (BAT)

Matthew Tree és escriptor i col·laborador en alguns mitjans de comunicació però és, sobretot, un anglès enamorat de Catalunya. Tant, que es considera un català més. De fet, ha estat el primer autor de parla anglesa que ha publicat una novel·la escrita originàriament en la nostra llengua.

La conferència comença amb puntualitat. Al teatre, ple de gom a gom, es fa un silenci quan Fina Planadevall, professora i coordinadora dels actes de la Setmana de les Llengües, el presenta al públic. Matthew Tree comença un discurs personal i sincer, però ple de pinzelades iròniques, sobre el seu primer contacte amb el nostre país. És gràcies a una noia d'Osona, amb qui té una relació, que ve a Catalunya. La realitat que viu el fascina, no té res a veure amb la idea que en tenen els anglesos: aquí es parla una llengua pròpia, no el castellà ni un dialecte d'aquest. A poc a poc va descobrint la nostra cultura, la nostra literatura, la nostra identitat... Aprèn català "en un moment de molta fragilitat respecte de la llengua, en què les revistes tenien una vida molt curta, no hi havia televisió, els botiguers no retolaven en català... Era difícil aprendre la llengua."

Poc després, en tornar a Londres, manté el seu interès per la nostra cultura: llegeix llibres d'història, assaig, ... i descobreix que el poder central espanyol sempre ha volgut eradicar la llengua catalana. És en aquest moment quan reprodueix un fragment de la seva obra Com explicar aquest país als estrangers i ens fa reflexionar sobre les conseqüències de la desaparició d'un idioma, sobre la situació dels idiomes minoritaris i l'empobriment d'un dels més parlats, com ara l'anglès. "Un idioma -afirma- serveix per comunicar-nos i per expressar-nos a la vegada. Cada idioma és una creació humana extremament complexa. Molta gent parla l'anglès sense tenir interès per la llengua en si, sinó per una qüestió pràctica: és necessari. Per tant, no parla un anglès de debò, i això afecta els parlants nadius d'aquesta llengua perquè l'empobreix."

Matthew Tree està tan orgullós del seu idioma internacional com del local. Actualment viu a Barcelona i té dos fills amb qui parla en anglès i en català. 

MATTHEW TREE BIOGRAPHY  (Laia Martín, 3ESO A)

Matthew Tree is an English writer who was born in 1958. When he was 18, he had a Catalan girlfriend. He wasn’t aware that her culture was different from the stereotyped Spanish culture. A year later, they married because his girlfriend would have had to leave the country. Since they were married, he had to meet his in-laws.

They went to her town and he was very surprised that they did not speak Spanish. He discovered a new language, Catalan. So he wanted to learn this new language, but it wasn’t the best time to learn it because of the dictatorship. So they stayed there for a while, and he taught himself Catalan. He and his wife got divorced and he returned to England; however he kept reading in Catalan.

A few years later, he moved to Barcelona and he started to write books like: “Com explicar aquest país als extrangers” or “Barcelona, Catalonia. A view from the Inside”. 

Dilluns 18 de febrer, 11.45h 

JAOUAD EL HAMIDI, Langues minoritaires et langues minorisées en France (Alumnes de Francès, en francès)

La introducció d'aquesta conferència és a càrrec de la professora de llengua francesa Anna Ribas, que parla de les llengües minoritàries i fa la presentació de Jaouad El Hamidi, auxiliar de conversa de l'institut:

Né à Cherbourg le 22 avril 1984. Parents d’origine Amazigh, il a étudié à Cherbourg, en Normandie, jusqu’en 1998, puis la famille a déménagé à Rennes, en Bretagne. Il a obtenu son bac dans le lycée d’Emile Zola, et ensuite il a poursuivi ses études à l’université de Rennes, ou il a étudié la langue espagnole et plus précisément les études ibériques et latino américaines, dont il a obtenu le Master. En 2008, il a réussi à obtenir une place Erasmus en Espagne, à Burgos. De retour en France, il a étudié un nouveau Master d’Enseignement Espagnol. Enfin en 2012, il postule pour un poste d’auxiliaire de langue française, et il arrive à Girona.

Jaouad explica la situació lingüística de França. Fa una introducció històrica i tot seguit parla de diverses llengües que hi conviuen (bretó, català, occità, basc i cors) i de la seva situació. Finalment, la xerrada s'acaba amb cançons típiques d'aquestes llengües. A continuació reproduïm una part de la seva intervenció:
 

La France a le patrimoine linguistique le plus riche et varié de l'Union Européenne. Mais, dès le 1539, la langue officielle en France, est le Français (français). Le roi François Ier, a promulgué l'édit de Villers-Cotterêts, dans lequel il officialise l'exclusivité du Français dans les documents relatifs à la vie publique, dans les actes de l'administration et de la justice. À partir de ce moment, le Français devient la langue officielle du droit et de l'Administration française, au lieu du latin et des autres langues du pays. C'était une politique linguistique très dure qui oblige au monolinguisme français. Ca sera en 1951, avec "loi Deixonne"  que les langues minoritaires vont être reconnues par le gouvernement français tel que le Basque, le Breton, le catalan et l'occitan font partie du patrimoine français, et ils pourront être appris dans chaque région, bien que les gouvernements de ces années (une droite française) ne vont pas faciliter le processus d'apprentissage des langues.

Peu à peu, la France, se rend compte de cette richesse culturelle et linguistique (surtout avec les gouvernements politiques de gauche), et va favoriser le développement des langues régionales. Aujourd'hui, la France est un pays multilingue grâce à son patrimoine linguistique exceptionnel et composé de langues romanes qui sont la langue d'oïl, occitan, un catalan, un franc - provenzal et corse, de trois variétés de langues germaniques (un alsacien, fráncico et un flamenco occidental), d'une langue celtique, le Breton et d'une langue pre-indo-europea, le Basque. Ces langues sont les plus représentées en France, parce qu'au total, il existe environ 75 langues dans tout le pays.

Il ne faut pas oublier les langues minimisées (les langues d'origine des immigrants), qui font aussi partie de cette richesse linguistique: portugais, castillan, arabe, amazigh ou un berbère, un Italien, un Polonais …

  

Fotografies: Jordi S. Carrera

Dimarts 19 de febrer, 11.45h 

EMILIANO VALDEOLIVAS, recital poético en lengua castellana (BAT, en castellà)




Cantautor y profesor de lengua española de reconocida trayectoria artística, en la que destacan sus trabajos discográficos El Cantar de Mio Cid y Cantología de la Poesía Española, ha desarrollado una importante labor divulgativa en el ámbito de la poesía cantada a través de las numerosas actuaciones que ha venido realizando dentro y fuera del Estado. Como juglar contemporáneo, recorre centros educativos, plazas y teatros, fomentando el interés por la lectura y la literatura en general, proponiendo un encuentro poético-musical participativo que invita al disfrute sonoro de nuestra propia herencia cultural. 

Fuente de información: http://www.emilianovaldeolivas.com

El concierto ofrecido por Emiliano Valdeolivas se desarrolla bajo el lema  La poesía es un arma cargada de futuro (Cantos Íberos, 1955) acuñado por Gabriel Celaya, un autor de poesía social. Empieza su actuación, no sin antes pedir explícitamente los aplausos fervientes del respetable público después de cada una de sus intervenciones. 

Abre el recital con un fragmento en castellano antiguo del Poema de Mio Cid,  cantado por los juglares a finales del siglo XII. Le siguen la composición de Gonzalo de Berceo Yo el maestro; el Romance de la mujer guerrera (siglo XV), de la que todavía hoy existen muchas versiones, cantado con su música original conservada de generación en generación; Al salir de la cárcel, décima que fray Luis de León escribe en una de las paredes de la celda en la que estuvo preso; el célebre Soneto a una nariz, de Francisco de Quevedo;  Olas gigantes, rima de Gustavo Adolfo Bécquer y La esposa infiel, romance cantado a finales del siglo XIX por los pueblos de España. Cierran el acto la lectura, por parte de la alumna Laura Peraferrer, de la composición de Jaime Gil de Biedma La vida va en serio acompañada por la guitarra del cantautor y una última canción a petición del público: El labio con que escribo, soneto póstumo maravilloso de Blas de Otero.

Emiliano Valdeolivas, otro año más, ha sabido captar la atención de un auditorio joven con un repertorio ideal, con su música, con su voz y con un humor cargado de ironía.

Dimecres 20 de febrer, 11.45h 
MAX PÉREZ PARLA DE POESIA (3ESO)

Max Pérez és un jove figuerenc que estudia Filologia Catalana a la Universitat de Girona. Es pot considerar un jove poeta, i té un bloc on tothom pot penjar els seus poemes, amb mètrica o sense i en la llengua que es vulgui.

El dimecres 20 de febrer els alumnes de 3r d'ESO C vam tenir la gran oportunitat d’escoltar la xerrada sobre poesia que ens va oferir Max Pérez, exalumne de la professora Ester Robles, la qual es va encarregar de fer una petita introducció sobre l’autor. Com a curiositat, ens va explicar que a Figueres ell i la seva colla d’amics eren considerats “La Generació Galaxy”: no eren pas de bones notes però tenien unes qualitats que els feien diferents, com per exemple el do d’escriure poesia.

Max Pérez donà el seu punt de vista sobre la poesia. Va començar explicant el mètode acadèmic per compondre: amb una quadrícula i fent que tot rimi, però va aclarir que per a en ell això no és poesia, sinó que s’acosta més a les matemàtiques. La poesia no s'ha de fer a partir de normes, no s'ha de fer mil·limètrica, ans al contrari, ha de sortir de l'ànima: la poesia serveix per deixar-se anar, per desfogar-se, i a tothom li pot sortir un poema. Podem trobar poesia a molts llocs, tot i que no ens n'adonem. Certament, no cal ser un gran entès en llengües per tal de poder fer bons escrits.

També ens va parlar de la necessitat que a vegades un té d’escriure, d’expressar-se. Ell, per exemple, tenia una gran admiració envers la ciutat de Venècia, i quan la va veure en la distància, des d’un vaixell, va sentir una profunda necessitat d'escriure. També va citar alguns poemes i autors com ara Màrius Torres, que no era pas un poeta però a qui el fet d'estar tancat en un sanatori va portar a escriure grans poemes, potser fins i tot sense voler-ho, fins a arribar al punt que en un dels seus escrits a un amic afirmava que s'havia convertit en aquella cosa tan inútil que és ser un poeta.

Finalment ens va ensenyar el seu bloc en castellà on tothom pot penjar el seu poema en l'idioma que desitgi (http://lospoetasvanapie.wordpress.com/).

Text: EMMA BAYONA, JOAN FONALLERAS I PAULA SAU (3ESO C)

Dijous 21 de febrer, 11.45h 
LECTURA DE POEMES A CÀRREC D'ALUMNES D'ESO (1ESO, 2ESO)
Els alumnes de 1r i de 2n d'ESO han assistit com a públic al teatre Ignasi Bonnin per tal de veure i d'escoltar diverses actuacions relacionades amb la llengua. L'acte ha estat presentat per la professora Antònia Vilaplana.

   
DIÀLEG RÍTMIC CORPORAL
Els estudiants de l'alternativa de Música de 1r d'ESO, de la mà de la professora Marta Orts, han demostrat que la música és un llenguatge universal a partir d'un diàleg rítmic corporal.  Així doncs, és possible expressar-se a través de ritmes i sons.

LE PETIT PRINCE (Textos paral·lels en llengües romàniques)

Els alumnes de Francès, supervisats per la professora Anna Ribas, han llegit fragments de El petit príncep, obra de l'escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry. L'originalitat d'aquesta actuació consistia en el fet que el mateix fragment era llegit en diverses llengües romàniques: català, portuguès, castellà, francès, romanès i italià.
 

 

 

PODRÍEM... , JOANA RASPALL

Els alumnes de l'Aula d'Acollida, guiats per la professora Antònia Vilaplana, han triat un poema de Joana Raspall (escriptora, bibliotecària i autora de 3 diccionaris) per commemorar el centenari del seu naixement. Aquesta composició, escrita originàriament per l'autora en català i traduïda pels mateixos alumnes, s'ha llegit en català, castellà d'Hondures i de Perú, xinès mandarí, àrab, georgià i hindi.

LLEGINT SALVADOR ESPRIU

Els alumnes de l'optativa de Francès de 3r d'ESO han llegit, en català i en francès, la composició de Salvador Espriu Assaig de càntic al temple (Essai de cantique dans le temple).

 

                              

Els estudiants de 4t d'ESO D, coordinats pel professor Dani Bartomeu, llegeixen en català el poema XXV de Cementiri de Sinera, obra de Salvador Espriu. A continuació, els alumnes de 3r fan la lectura en anglès de La pell de brau, del mateix autor.

                                

THE OLD REVOLUTION, LEONARD COHEN

 Carme Pérez (3ESO), de la mà de la professora Anna Masós, llegeix en anglès el poema The Old Revolution de Leonard Cohen.

 

 Finalment, per clausurar l'acte, els alumnes de Francofonia de 2n d'ESO de la professora Anna Ribas representen una poesia cantada.

Fotografies: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA 

INTERCANVI GIRONA-PESCARA (ITÀLIA)

La setmana del 18 al 25 de febrer, alguns alumnes de 1r de batxillerat van anar a un intercanvi cultural a Pescara. L'alumna Maria Cruz ens explica la seva experiència en terres italianes:

Dilluns 18/02/2013 

Ens vam trobar tots els participants de l'intercanvi a l'aeroport de Girona a les 17.40 per embarcar a l'avió a les 19.25, amb els nervis a flor de pell, preparats per conviure amb una nova família, per conèixer uns nous costums i tenir unes noves experiències. Quan vam arribar a l'aeroport, les nostres parelles corresponents ja ens esperaven per recollir-nos i anar cap a casa. La primera trobada va ser curiosa però agradable. Al cap de poques hores em vaig sentir acollida amb molt de carinyo i a poc a poc la relació amb la noia italiana s'anava enfortint.

Dimarts 19/02/2013

Dimarts tocava anar a l'institut, on ens havien preparat unes presentacions per començar a conèixer la ciutat de Pescara i el seu funcionament. El centre era molt diferent del nostre, i els professors també, però vam encaixar ràpidament. Després de dinar, cadascú a casa seva, vam sortir a fer un tomb per la ciutat amb tota la colla de l'intercanvi. Ens van ensenyar el que solien fer per Pescara, i vam conèixer una mica més la ciutat. Al vespre ens esperava un bon sopar parat a taula. De seguida ens vam adonar que els italians són molt de família i solen estar molt units als seus, la qual cosa donava caliu i ens feia agafar confiança ràpidament.

Dimecres 20/02/2013

Dimecres va ser segurament el millor dia per a totes les gironines que vam anar a Itàlia. Aquell dia, que es va fer curt, vam gaudir de valent i ens va unir moltíssim. Roma és espectacular i la bella Itàlia ens va captivar a totes. A poc a poc anàvem aprenent quatre mots bàsics italians i ens integràvem cada vegada més a la nova cultura. Vam tornar al vespre, molt cansades, així que vam anar a dormir ben aviat.

Dijous 21/02/2013

Dijous fou un dia més relaxat. Vam fer una visita a la ciutat. Vam veure l'obra pictòrica "La Figlia di lorio" , l'ajuntament, el Palazzo Provincia i altres edificis rellevants. Realment aquesta petita província d'Abruzzo és molt acollidora i semblant a Girona. Potser més freda, però amb mar i muntanya, i unes vistes precioses.

Divendres 22/02/2013

La sortida de divendres fou molt maca. Vàrem visitar una petita població anomenada Sulmona, lloc on va néixer Ovidi. Aquest poble era força petit però preciós i delicat. Vam veure els "confetis" o nissos típics d'Itàlia. Amb ells feien tot tipus de figures i records per als turistes. També vam fer una visita al museu de confetis dels afores de Sulmona. Divendres a la tarda teníem tarda lliure, però la majoria ens vam quedar dormint a casa. Tots estàvem esgotats de les experiències viscudes els dies anteriors.

Dissabte 23/02/2013

Dissabte vam sortir aviat per anar a l'institut on plegats vam agafar un bus per visitar un barri veí de Pescara anomenat Chieti. El barri era preciós, amb una església magnífica, on s'hi respirava molta puresa. Era l'última sortida i vam aprofitar per fer les darreres compres. Després de dinar necessitàvem descansar i preparar-nos per al gran sopar de comiat. Vam anar a un restaurant de la ciutat on vam menjar pizzes i després vam sortir una estona pels bars de la zona.  

Diumenge 24/02/2013

Aquest dia fou molt trist. Tocava estar amb les famílies perquè l'endemà marxàvem. Fer les maletes, les últimes fotos, reflexions de tot el viatge,... Amb el cor encongit vam anar a dormir sense ganes de separar-nos.

Dilluns 25/02/2013

A la una ja érem a l'aeroport per agafar l'avió a un quart de quatre. El comiat va ser força dur. Els plors regnaven entre nosaltres però teníem una espurna d’esperança: la seva visita a Girona. Ens abraçàrem i finalment vam marxar.   L'arribada a Girona se'ns va fer estranya. Tornàvem a ser a la ciutat, tornaven a reprendre totes les responsabilitats i els deures, i tornàvem a estar amb els nostres encara que amb mal gust de boca per tornar d'un viatge ple d'experiències i de nous coneixements adquirits.

INTERCANVI GIRONA-TØRRING

Els alumnes de 1rB de Batxillerat van anar a Dinamarca en el marc del Programa d’Intercanvis de l'institut Jaume Vicens Vives, concretament a un petit poble anomenat Torring, situat al centre de la península. Es tractava d’un viatge molt esperat pels estudiants, tant pels danesos comels catalans. Abans del viatge tots es van posar en contacte via Facebook per poder-se conèixer una mica abans de la primera trobada. L'alumna Betty Bayona ens explica les activitats realitzades durant aquesta setmana.

Dilluns 18/2/2013

Vam sortir de l’aeroport de Girona al migdia, i després d’un viatge de tres hores vam arribar a l’aeroport de Billbund, on ens esperaven les famílies daneses amb moltes ganes de conèixer-nos. Vam estar el primer vespre amb les famílies corresponents.

Dimarts 19/2/2013

Aquest dia vam anar a l’institut, on ens van fer una explicació per part de la direcció del centre Gymnasium per presentar-nos l’institut, el país, la ciutat... i sobretot per conèixer un altre sistema educatiu. Després ens van ensenyar les instal·lacions i les aules. Els alumnes catalans també els vam parlar de Catalunya, la qual cosa els va interessar molt.

Vam assistir a una classe d’anglès i a una altra de castellà, i vam notar que el sistema de fer les classes era molt diferent del nostre, fins i tot els horaris: cada classe era d’una hora i 30 minuts.

Dimecres 20/2/2013

Ens van fer una exposició sobre els víkings a l’institut i ens van proposar de fer un treball sobre aquests que consistia a estudiar el víkings en diferents països o ciutats. Aquesta activitat només va ser realitzada pels alumnes catalans.

Seguidament vam anar al Museu dels Víkings situat a Gelling, un poble molt proper. Allà ens van fer una visita guiada i ens van explicar la seva manera de viure i els seus orígens en aquelles terres. Després de la visita vam fer unes activitats relacionades amb aquesta cultura. També vam fer una visita a l’església i al cementiri que pertanyia al museu.

Dijous 21/2/2013

Al matí vam agafar l’autobús per anar a la ciutat d'Aarhus, on vam fer una visita de la ciutat vella: cases, botigues i carrers es conserven com en l’antiguitat. Seguidament vam fer unes activitats relacionades amb la ciutat vella. Llavors vam visitar la part moderna de la ciutat, on vam entrar a un altre museu sobre els víkings i van visitar la catedral. Ens van deixar temps lliure per acabar de fer una visita a la ciutat.

Divendres 22/2/2013 

Al matí vam fer l'exposició oral en anglès i castellà del nostre treball dels víkings davant dels estudiants danesos. Seguidament vam anar a visitar l’església protestant del poble de Torring.

Després de la visita vam tornar a l’institut i vam jugar un torneig de futbol amb els alumnes danesos. A la tarda vam assistir a la festa que aquests havien organitzat per a nosaltres.

Dissabte 23/2/2013

Vam anar d’excursió a la impressionant ciutat de Copenhaguen, capital de Dinamarca. El viatge va ser llarg, tres hores d’anada i tres hores de tornada. Allà vam visitar el barri hippy i la famosa Sirena de Copenhaguen, escultura de l'artista Edvard Eriksen. Finalment ens van deixar unes quantes hores lliures per acabar de visitar aquesta  ciutat magnífica.

Diumenge 24/2/2013

Vam tenir tot el dia lliure per estar amb les famílies daneses.

Dilluns 25/2/2013

Les famílies ens van portar a l’aeroport i es van acomiadar de nosaltres. Vam arribar a Girona cap al migdia.

En resum, ha estat una gran experiència, he pogut veure la manera de viure, els hàbits, les tradicions i els costums de la gent de Dinamarca. També he pogut conèixer un altre sistema d’educació. Recomano anar-hi ja que ha resultat una experiència única.