La professora Mònica Bosch ens informa d'una activitat realizada per l'alumnat de 2n de batxillerat de l'assignatura Història de l'art. Concretament han buscar un poema modernista d’un
autor català que reflecteixi l’esperit d’una obra de l’art modernista català.
A continuació us n'adjuntem un parell d'exemples.
EXEMPLE 1: Irene Pujolar
RAMON CASAS
Sífilis, 1900. Litografia en color sobre paper.
ROSA D’INFERN
Com una immensa rosa d'humida carn impura,
del negre infern la filla superba s'expandeix:
somriu, i al seu somriure de foc un riu fulgura
i una alenada forta del món s'ensenyoreix.
Ella és la dea roja, l'horrible criatura
qui don als cossos tristos dionisíac panteix;
ella té el cos de monstre, de Venus la figura,
i duu en sos flancs la joia, la joia qui afebleix!
I l'hom qui un cop l'esguarda trontolla estabornit,
s'empedreeix qui escolta sa tendra veu d'alosa,
qui toca sa carn blanca per sempre és maleït.
I amb son posat
impúdic, l'estranya flor desclosa
els homs qui la desitgen esguarda fit a fit.
I els homs retuts tremolen davant la impura rosa.
JERONI ZANNÉ
EXEMPLE 2: Daniel-Louis Gonkel
SANTIAGO RUSIÑOL
El Jardí d’Aranjuez, 1907. Oli sobre tela.
LA GINESTA
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
JOAN MARAGALL
