El passat dijous 22 de desembre els alumnes de 1r de
batxillerat vam tenir l’oportunitat d’anar al cinema per visionar, en versió
original subtitulada (VOS), la pel·lícula Suffragette. L’activitat,
desenvolupada en el marc de les assignatures d’Anglès i Ciències Socials, tenia
com a objectius principals millorar el nostre nivell d’anglès, tot fent-nos
partícips d’una realitat – la de la discriminació cap a les dones – que ha
existit durant molts segles, i que, de fet, encara existeix.
Centrant-nos, però, en l’argument del film, destacarem que,
basat en fets reals, ens narra la història d’un moviment – el sufragista – nascut
a l’Anglaterra de principis del segle XX, amb l’objectiu d’aconseguir el
sufragi femení. Evidentment, però, el govern anglès no va veure amb bons ulls
aquesta voluntat de trencar amb l’status quo i, per tant, va actuar, en un clar
paral·lelisme amb l’actualitat, amb total passivitat. Davant d’això, doncs, les
sufragistes es van veure obligades a radicalitzar les seves protestes,
arriscant-se a perdre-ho tot: la feina, la casa, els fills i, fins i tot, la
vida.
Així doncs, la pel·lícula, protagonitzada per l’actriu Carey
Mulligan, que representa el paper de Maud Watts – personatge fictici que
s’inspira en la història real de Hannah Webster Mitchell –, esdevé en un
homenatge cap a totes les dones que van lluitar, oblidant les conseqüències
personals que aquesta lluita els pogués comportar, per canviar el món. I és que
convé no oblidar que, en el fons, la lluita de les sufragistes no deixava de
ser un crit, a voltes ofegat, que reclamava, únicament, justícia, igualtat i
llibertat.
Com dèiem, però, tal i com ens demostra la pel·lícula –
així com el moviment que aquesta pretén homenatjar – , canviar les coses és
possible: només cal imaginar-les i perseverar per aconseguir-les. Els somnis
poden esdevenir en realitat, si lluitem perquè això succeeixi! Emmeline
Pankhurst, una de les fundadores del moviment sufragista britànic ho
verbalitzava de la següent manera: “We are here, not because we are
law-breakers; we are here in our efforts to become law-makers”.
Amb tot, sembla increïble que, en aquesta lluita pel poder,
en aquest joc de trons, oblidem – tal i com va fer el govern britànic,
aleshores – el més essencial de la nostra condició – de la condició humana – i
és que, si som aquí és, encara que sigui per poc temps, simplement, per
estimar-nos. En aquesta línia, Martin Luther King, activista en pro dels drets
dels negres, va dir: “hem après a volar com ocells, hem après a nedar com
peixos, però encara no hem après el simple art de viure junts com germans i
germanes”.
Pol Guàrdia
Alumne de 1r de batxillerat