diumenge, 8 de gener del 2017

CARTA DE COMIAT DE LA NINES AGÜERO

La Nines Agüero, fins ara infermera del centre, ens ha fet arribar aquesta carta de comiat per a tot l’alumnat del Vives. La Natalí Saura és la seva substituta.

Vaig entrar per primera vegada  al Vives fa molts anys, com alumna. Era una nena de 12 anys, tímida, com solen ser els alumnes de 1r. d’ESO

Sí, al Vives  hi vaig estar  6 anys , que van ser  divertits i plens d'experiències, però també de vegades hi havia una ombra de respecte, por al futur...Bé no cal que us en digui gaire cosa , ja sabeu de que parlo .

Aquí també vaig tenir uns professors fantàstics que quasi em van distreure de la meva  vocació d'infermera cap a les seves doctrines, ja que ensenyaven amb verdadera  passió les seves assignatures.

La veritat és que no vaig ser una alumna molt brillant, d'aquelles que treuen matrícules, jo anava fent, era del piló. El meu cap, igual que el vostre, estava xarbotat per les hormones i volia passar-m'ho bé, estar amb els amics... però tenia molt clar quin era  el meu somni, on volia arribar i per la qual cosa m'esforçava. I hi vaig arribar !!


Al cap d'uns anys, i per coses de la vida, vaig tornar a aterrar al Vives uns anys després. Era l'any 2004. Ara com infermera d'un programa que havien dissenyat conjuntament  Ensenyament i Salut i en el qual creia fermament. Aquest programa es deia “Salut i escola” i anava adreçat a l'adolescent per acompanyar-lo en la seva maduració i per aconseguir que que tingués un professional de salut al seu costat al qual es pogués adreçar sempre que ho necessités dintre d'un marc de confidencialitat. També estava contemplat fer xerrades informatives sobre temes que us poguessin interessar.

Així vaig començar la meva primera xerrada sobre “Body Art” i a aquesta li van seguir moltes més, dissenyades  totes elles per captar la vostra atenció i que poguéssiu aprendre de la millor manera coses molt importants sobre la vostra salut i interessos .

Ara miro enrere i sento  una gran  satisfacció de la feina ben feta, sobretot quan t'arriben veus d'algun pare que et comenta a la consulta del CAP  que el seu fill els explica a casa  el que els ha ensenyat la Nines, o quan en alguna ocasió, al seure'm a una terrassa a fer el toc, el cambrer es dirigeix a mi i em diu: “Ets la Nines , eh? Jo vaig venir amb tu a la consulta , ens vas fer una xerrada de ... “ o aquella carta d'agraïment d'una alumna l’ajuda que li havia proporcionat en un moment difícil de la seva vida .

Ha estat un autèntic honor haver pogut  format part  de la vostra formació com a persones adultes i responsables, ni que sigui amb un granet de sorra. No deixeu que res ni ningú us aparti del vostre somni, allò que voleu aconseguir a la vida i que us ajudarà a ser feliços, autosuficients i autònoms , sigui la carrera més sofisticada, el grau superior o l'especialització que hàgiu escollit. Tant de bo us hagi arribat el missatge que volia transmetre durant tot aquest temps!!

A partir d’aquest any 2017 em trasllado a treballar al CAP de Banyoles i, per tant , deixo el programa del VIVES en mans de la meva companya Natalí Saura, que continuarà amb la mateixa línia i us podreu adreçar a ella igual que ho fèieu amb mi.

La Nines en una de les seves últimes xerrades al Vives. La seva substitua, la Natalí, escolta atentament

Tant sols donar-vos les GRÀCIES pel que m'heu ensenyat en aquests 12 anys que he estat amb vosaltres. Sí,  jo també he après moltes coses de vosaltres. I gràcies també per la frescor que m'heu transmès. Ha estat tot un plaer.

Gaudiu “a tope” d'aquesta etapa d'adolescència tan maca en què us trobeu.
Nines Agüero
Girona 18 de desembre 2016