La Nines Agüero, fins ara infermera del centre, ens ha fet
arribar aquesta carta de comiat per a tot l’alumnat del Vives. La Natalí Saura
és la seva substituta.
Vaig entrar per primera vegada al Vives fa molts anys, com alumna. Era una
nena de 12 anys, tímida, com solen ser els alumnes de 1r. d’ESO
Sí, al Vives hi vaig
estar 6 anys , que van ser divertits i plens d'experiències, però també
de vegades hi havia una ombra de respecte, por al futur...Bé no cal que us en digui
gaire cosa , ja sabeu de que parlo .
Aquí també vaig tenir uns professors fantàstics que quasi em
van distreure de la meva vocació
d'infermera cap a les seves doctrines, ja que ensenyaven amb verdadera passió les seves assignatures.
La veritat és que no vaig ser una alumna molt brillant, d'aquelles
que treuen matrícules, jo anava fent, era del piló. El meu cap, igual que el
vostre, estava xarbotat per les hormones i volia passar-m'ho bé, estar amb els
amics... però tenia molt clar quin era el meu somni, on volia arribar i per la qual
cosa m'esforçava. I hi vaig arribar !!
Al cap d'uns anys, i per coses de la vida, vaig tornar a aterrar al Vives uns anys després. Era l'any 2004. Ara com infermera d'un programa que havien dissenyat conjuntament Ensenyament i Salut i en el qual creia fermament. Aquest programa es deia “Salut i escola” i anava adreçat a l'adolescent per acompanyar-lo en la seva maduració i per aconseguir que que tingués un professional de salut al seu costat al qual es pogués adreçar sempre que ho necessités dintre d'un marc de confidencialitat. També estava contemplat fer xerrades informatives sobre temes que us poguessin interessar.
Així vaig començar la meva primera xerrada sobre “Body Art”
i a aquesta li van seguir moltes més, dissenyades totes elles per captar la vostra atenció i
que poguéssiu aprendre de la millor manera coses molt importants sobre la
vostra salut i interessos .
Ara miro enrere i sento una gran
satisfacció de la feina ben feta, sobretot quan t'arriben veus d'algun
pare que et comenta a la consulta del CAP que el seu fill els explica a casa el que els ha ensenyat la Nines, o quan en
alguna ocasió, al seure'm a una terrassa a fer el toc, el cambrer es dirigeix a
mi i em diu: “Ets la Nines , eh? Jo vaig venir amb tu a la consulta , ens vas
fer una xerrada de ... “ o aquella carta d'agraïment d'una alumna l’ajuda que
li havia proporcionat en un moment difícil de la seva vida .
Ha estat un autèntic honor haver pogut format part
de la vostra formació com a persones adultes i responsables, ni que
sigui amb un granet de sorra. No deixeu que res ni ningú us aparti del vostre
somni, allò que voleu aconseguir a la vida i que us ajudarà a ser feliços,
autosuficients i autònoms , sigui la carrera més sofisticada, el grau superior
o l'especialització que hàgiu escollit. Tant de bo us hagi arribat el missatge
que volia transmetre durant tot aquest temps!!
A partir d’aquest any 2017 em trasllado a treballar al CAP
de Banyoles i, per tant , deixo el programa del VIVES en mans de la meva
companya Natalí Saura, que continuarà amb la mateixa línia i us podreu adreçar
a ella igual que ho fèieu amb mi.
 |
| La Nines en una de les seves últimes xerrades al Vives. La seva substitua, la Natalí, escolta atentament |
Tant sols donar-vos les GRÀCIES pel que m'heu ensenyat en aquests 12 anys que he estat amb vosaltres. Sí, jo també he après moltes coses de vosaltres. I gràcies també per la frescor que m'heu transmès. Ha estat tot un plaer.
Gaudiu “a tope” d'aquesta etapa d'adolescència tan maca en
què us trobeu.
Nines Agüero
Girona 18 de desembre 2016
