3 - L’evolució de l’economia: Blockchain i més enllà
L’evolució de l’economia: Blockchain i més enllà va ser una de les didàctiques xerrades que vam escoltar a la conferència d’empresaris i empresàries Reinventa’t 2018. Aquest any, el tema central del fòrum era com afrontar els reptes de la quarta Revolució Industrial, és a dir, com poden afectar les noves tecnologies a les empreses en tots els àmbits i si són una amenaça o una oportunitat.
Durant aquesta xerrada, Eneko Knörr, recentment guardonat amb el títol de millor “Business angel” d’Espanya i fundador de l’empresa Pheidon, que és un fons d’inversió en criptomonedes, ens va explicar quatre pinzellades de les criptomonedes i el Blockchain i com aquestes noves tecnologies podrien canviar molts aspectes de la societat.
Va començar amb una breu introducció teòrica on ens va presentar aquest nou món: les criptomonedes són monedes digitals protegides sota un codi encriptat i que es caracteritzen per la seva descentralització i per escapar del control dels governs. Aquestes, operen sobre Blockchain, una base de dades pública on queden registrades totes les transaccions que s’efectuen amb aquest tipus de monedes. La característica més interessant del Blockchain és la seva immutabilitat, és a dir, quan una dada queda registrada, mai més es pot canviar, i la transparència, ja que tothom pot veure tota la informació que conté. És per aquests motius que va afirmar que seria molt interessant substituir algunes estructures que utilitzem en l’actualitat pel Blockchain. Per exemple, en el camp dels medicaments, podríem conèixer el seu recorregut i verificar que no són falsos, o bé per registrar escriptures de terrenys, ja que, com que no es pot modificar, seria impossible caure en estafes. Una de les aplicacions més suggestives és la votació electrònica perquè seria impossible alterar els resultats i esdevindria més fàcil i còmode per als votants poder fer-ho mitjançant el mòbil.
Per tant, el futur per al Blockchain, ens el va presentar molt engrescador, tanmateix, el de les criptomonedes no es va quedar enrere. El conferenciant, va afirmar que ell preveia un augment exponencial del valor del Bitcoin, concretament que podria assolir xifres de 100.000, 200.000 i, fins i tot, 500.000 dòlars per unitat. Malgrat aquesta previsió, va alertar que el preu de les criptomonedes és molt volàtil i que són una inversió a molt llarg termini.
En definitiva, actualment sembla que les criptomonedes i el Blockchain poden esdevenir unes tecnologies molt revolucionàries per a la societat i encara s’han d’inventar més aplicacions d’aquestes. Això no obstant, cal tenir en compte que als bancs i als governs no els interessa la seva implantació perquè és una estructura que no poden controlar.
Queralt Grau Genoher, estudiant de 2n. de Batxillerat
4 - Una nova cultura empresarial, alineant productes, govern corporatiu i ètica
Aquest és el títol de la conferencia donada per quatre emprenedors que han creat empreses realment exitoses.
Primerament, en Timo Buetefisch, creador de Cooltra, una empresa que actualment ja ha recaptat uns 50 milions d’euros. Aquesta empresa pretén crear una revolució social i cultural al món de la mobilitat amb la instauració de motos elèctriques a les grans ciutats. En primer lloc, per tal de reduir la contaminació i promoure la sostenibilitat, i en segon, per tal de fer molt mes eficient el transport.
En Sergi Figueres, que conjuntament amb un altre soci va crear WorldCoo. Una iniciativa de caire social, la finalitat de la qual és ajudar a ONGs a finançar-se a través d’eines tecnològiques o el Retail (sistema d’arrodoniment del cost de qualsevol compra on els diners restants s’envien a organitzacions sense ànim de lucre). Actualment aporten donacions a 60 països i tenen com a col·laboradores a unes 200 empreses.
Seguidament, l’Erik Mayol, creador de Eurekakids, una empresa gironina amb la seu central a Riudellots de la Selva. El seu objectiu és la venda de joguines educatives a través de botiga física, on-line o la venda dels seus productes a tercers. Són joguines amb gran valor pedagògic, creades a partir de materials ecològics, un 50% dels beneficis de les quals van destinades a causes socials.
Finalment, l’Helena Torras, creadora de B-wom, una app pensada per la salut de les dones en aspectes com el càncer de mama o la recuperació posterior al part. Situant a la usuària en el centre d’atenció, amb aquesta iniciativa pretén apoderar a les dones. La clau del seu model de negoci és que realment qui utilitza la aplicació no és qui la paga sinó que realment les empreses són les clientes de l’empresa per tal de garantir la salut de les seves treballadores.
Tots coincideixen en importància dels valors i la digitalització en la creació del producte o servei per tal d’assegurar el seu èxit. A més, aquests valors aplicats al producte s’han de reflectir en la plantilla, és per això que el seu sistema de selecció de personal ha de ser rigorós. Realment la tecnologia és un mitjà, no es una finalitat en si, tot i la seva importància, mai reemplaçarà a les persones, perquè realment aquesta esta creada per essers humans.
Laura Rodríguez, estudiant de 2n. de Batxillerat
5 - Empreses amb propòsit: Cristobal Colón, Fundador i President de La Fageda
Cristóbal Colón, fundador i president de La Fageda, no defineix a aquesta com una empresa, sinó com un projecte social sense ànim de lucre, tot i la seva competència i estructura empresarial.
Fa 26 anys que l’associació es troba dins el mercat, i en tot aquest temps no han optat per introduir cap tipus de publicitat ni màrqueting social. L’ètica i la responsabilitat són valors individuals i imprescindibles dins l’empresa, ja que influeixen en les decisions que més tard afectaran a milers de persones que confien en els seus productes. Aquests clients són plenament conscients del fet que formen part d’una comunitat, d’un projecte.
Ja són més de 50.000 les persones que visiten les instal·lacions de La Fageda a la Garrotxa cada any, i tot i la seva fama, no pretenen internacionalitzar-se. Al contrari: animen a la resta d’empreses de Catalunya a replicar el seu model empresarial local.
En definitiva, Colón insisteix en què la gent no es formuli la pregunta “Qui som?”, sinó “Què fem?”, ja que gràcies als milers de treballadors implicats en el projecte, fan que el seu resultat en sigui enriquidor, deixant de banda els beneficis monetaris i emfatitzant en la riquesa del plaer i l’esforç personal.
Júlia Amigó, estudiant de 2n. de Batxillerat
Fotografies: Laura Rodríguez i Eva Parera
