Tot i que ja han passat unes
quantes setmanes, sempre va bé recordar les activitats fetes, i més si és amb
el text d’un alumne.
A
les darreries de novembre, els alumnes de Biologia
i Geologia no érem del tot conscients de que el nostre destí, el Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és el millor exponent de paisatge
volcànic de la península Ibèrica. Però el que no ens imaginàvem, era que el seu
valor geològic li proporcionava aquest excepcional paisatge del que vam gaudir.
Tot això ho dec a la nostra ruta didàctica, on
a part de
ser-nos exposats els
indrets, se’ns explicaven continguts sobre vulcanologia.
 |
| En Roger, a la dreta, en primer pla |
Abans d’arribar però, les nostres docents ja ens havia informat i format en el camp de la geologia que s’especialitza en les erupcions i el magma. Amb anterioritat a la sortida, ja havíem après certs contingut introductoris: tipus de volcans, de quines maneres poden entrar en erupció, com es comporta la lava…
Vam
arribar al parc natural i tot just asseguts en una esplanada, vam començar, amb
mapes i exercicis, a localitzar els volcans i a treballar les seves
característiques. Ens vam informar sobre la seva edat geològica, la seva
activitat prèvia, dades de l’activitat minera… Seguidament, els nostres respectius
guies ens van portar a la reserva
natural del Croscat, al peu d’aquest puig seccionat en graderies que fa més de
deu-mil anys escopia foc i cendres. Allà vam reflexionar i aprendre sobre com
afecten els fenòmens vulcanològics en el sòl i en el tipus de roca. Vam
estudiar l’aspecte de dues modalitats de greda, i vam veure que la intensitat
de l’erupció determina sovint la mida i la coloració del paisatge geològic.
També vam analitzar a fons el cas del Croscat, víctima d’explotació minera i
altres detraccions ambientals fins als anys vuitanta.
La
nostra última activitat la vam realitzar a la conca del riu Fluvià, entre
Castellfollit de la Roca i St. Joan les Fonts. Allà vam observar com avancen,
se solidifiquen i interactuen amb el medi les colades de lava. Ja estàvem
impressionats per la gràcia del parc, però aquell paratge ens va deixar
bocabadats. És curiosa i vistosa la forma en què està disposat el terreny i com
conjuga amb el riu… és difícil descriure-ho, un lloc que s’ha de veure.
Vam
sortir de la Garrotxa amb noves experiències al damunt, i més coneixements al
cap. Durant unes quantes hores vam treballar les matèries de l’excursió, però
l’estudi sobre el paper no es pot comparar amb estar-hi i sentir els volcans al
teu costat. És ben cert que les excursions són un recurs didàctic boníssim, tot
i que molts cops és l’economia la que ens les nega.
Roger
Castellanos
Alumne
de 4t d’ESO
