ENTREVISTA A LA MAR LAPACÓ

La Mar Lapacó és una professora de l’USEE (unitat de suport a l’educació especial) que fa deu anys que treballa en aquest àmbit i que ha accedit a respondre unes quantes preguntes sobre la seva feina i la educació.

El primer que voldríem saber és, una mica, en què consisteix la teva feina?

Jo tinc diferents funcions. Una de les funcions que tinc és que sóc la tutora d’un grup de nens. La tutora és compartida entra la USEE i el grup ordinari. La USEE és la unitat de suport a l’educació especial. Consisteix en què nosaltres fem com una espècie de reforç als nens que tenen certes dificultats perquè la seva incorporació a l’aula ordinària sigui l’adient. Llavors, una figura és la de tutora, que és una tutora molt més intensiva perquè són menys nens, i una altra figura és la de professora.

Quan vas decidir que volies ser professora?

Jo en realitat volia fer Psicologia, però mai no havia sigut una molt bona estudiant ja que no m’agradava gaire el que feia, l’ESO i tot això. Llavors, jo volia estudiar Psicologia perquè sempre m’havia agradat atendre a les persones que tenen diferents realitats i veure com ajudar-les. El que va passar és que no vaig poder entrar ja que em vaig quedar a una dècima. Llavors vaig entrar a Pedagogia perquè allà podies fer el primer cicle de Pedagogia i després podies fer el 2nn cicle de Psicopedagogia i s’apropava bastant al que jo volia. Vaig entrar a Pedagogia i vaig treure unes notes molt bones perquè m’agradava moltíssim el que estava estudiant i després vaig fer Psicopedagogia. Mai hagués pensat que estaria treballant als instituts ja que jo pensava dedicar-me a un camp més social però fa deu anys que vaig entrar com a professora i encara segueixo aquí.

Quina o quines qualitats creus que són necessàries?

Has de ser una persona molt flexible, has de ser una persona molt pacient, has de ser una persona molt reflexiva (respecte a la teva feina), crítica, també, i molt humana. O sigui, la qualitat humana és indispensable, i l’empatia, per posar-te en el lloc de l’altre infant i veure que té dificultats, per què les té, què t’està expressant a partir d’això, com pots treballar... I és molt important crear un vincle afectiu amb l’alumne.

Com creus que és aquesta feina? T’agrada? Què t’aporta, personalment?

Aquesta pregunta és difícil! Jo penso que se li hauria de donar més recursos a la inclusió als centres educatius, actualment. Penso que el departament d’Ensenyament hauria de donar més recursos perquè es pogués treballar d’una manera més individualitzada, o més correcta. I si m’agrada? És clar que m’agrada! A mi sempre m’ha agradat treballar amb els nens que tenen més dificultats d’aprenentatge o que presenten més problemes perquè penso que la igualtat d’oportunitats és una fita important a aconseguir en aquesta societat. 

De fet, en aquesta línia, que parlaves d’algunes mancances del sistema educatiu, com creus que està actualment el sistema educatiu a Catalunya?

Jo penso que el sistema educatiu a Catalunya necessita molts més recursos per poder atendre a la diversitat de l’alumnat. És a dir, la diversitat podem considerar-la tant diversitat cap a amunt, és a dir, nens que treuen unes notes boníssimes i que podríem classificar-los dintre dels nens que tenen altes capacitats, i nens que tenen més dificultats d’aprenentatge. Llavors, jo penso que falten recursos. Hi hauria d’haver un pressupost molt més ampli. Perquè, sinó també, el que passa és que la metodologia que tu pots fer dintre de l’aula és molt reduïda. És a dir, si jo tingués més pressupost per fer més activitats, podria canviar la metodologia de treball, podria atendre els nens d’una altra manera... Jo penso que anem una mica... Jo penso que ser profe és vocacional, completament vocacional!

Si et donessin més recursos per canviar alguna cosa, en l’àmbit de l’educació, és clar, què és el primer que canviaries?

Si em donessin més recursos (en tot cas més recursos humans, que crec que són més necessaris), el que jo faria és incloure dins les classes ordinàries dos profes per aula, perquè hi hagués un profe que pogués fer el reforç que es necessita, tant pels nens que tenen dificultat d’aprenentatge com pels que no la tenen.

Creus que el mètode de les classes magistrals, on hi ha un professor explicant i els alumnes l’escolten, és l’adequat o el millor?

Mira, a partir dels deu anys, ja, que porto sent profe, abans pensava “no, no, els projectes, i tot això, sempre és el millor”. Però, depèn moltíssim. Nosaltres, per exemple, utilitzem un treball molt sistemàtic, que jo no en sóc partidària, però si els infants... És a dir, la metodologia s’ha d’escollir en base al que necessiten els infants. No és tant si funciona o no funciona, sinó és el que necessiten i els que els hi anirà a ells millor. Les classes magistrals funcionen? doncs, suposo que si tu has d’explicar matèria i en aquell moment tu l’has d’explicar i tens un temps limitat, doncs sí que funcionen. Els projectes funcionen? Sí, funcionen, sempre i quan hi hagi grups que puguin treballar en projectes sense que això signifiqui un caos espectacular.

Aleshores, tu defenses que l’educació ha d’estar individualitzada, és a dir, que s’ha de focalitzar en les necessitats de cada individu?

Sí, jo defenso que has de poder atendre les necessitats individuals de cada individu. Sí que ho defenso. Sí! Ara, treballar la col·lectivitat també és important. És a dir, jo penso que s’ha treballar una mica les dues bandes. És a dir, per una part treballes les necessitats individuals que té l’alumne i, per una altra, treballes tot el tema de grup. És a dir, perquè l’educació té valor perquè també afegeix. Afegeix un valor més, que és aquest: el de treballar en grup, el de que us conegueu, el de que... El treball en equip és important, perquè a la vida, després, has de treballar en un equip.

Per últim, si haguessis de donar un missatge als alumnes en general, què els hi diries?

Els hi diria que el que estan fent ara determinarà en gran part el seu futur. Això ho he viscut en molts aspectes, és a dir, perquè nosaltres com a professors no veiem els alumnes, és a dir, si tu acabes l’escola ara, jo després ja no et veuré, ja no sabré com t’ha anat. Però el que em costa que vegin és que el que fan ara, és a dir, si aproven l’ESO, si no l’aproven, això determina bastant el seu futur perquè els hi dona més oportunitats laborals, d’aprenentatge... que si no tenen absolutament res però com ho veuen tan lluny, els hi costa entendre. Penso que el que fan ara determina en gran mesura les oportunitats que tindran en el seu futur. 

Entrevista feta per la Vinyet Costa i en Pol Guàrdia, alumnes de 1r de batxillerat