Com a cloenda de la Setmana de les Llengües, el divendres 20 de febrer els alumnes de 4t d'ESO de l'optativa d'Història de la Música vam actuar davant dels alumnes de 1r d'ESO al teatre de l'institut, i també davant dels de l'optativa de francès del nostre curs. Els vam oferir la nostra versió musical i coreogràfica de la cançó "Work Song" (2014) de Hozier (n. 1990).
TREBALL PREVI
En aquest trimestre hem treballat el jazz i vam preparar una actuació relacionada amb el tema. Vam estar treballant per fer un espectacle amb el que poder expressar el que volíem: transmetre el sentiment que hi ha darrere les cançons dels inicis del jazz. I ho vam fer amb una "work song", que són cançons de treball. N'hi ha de tots els països i cultures.
"Boys working on empty, Is that the kinda way to face the burning heat?".
Vam representar la manera com es vivia l'esclavitud als Estats Units, com es va superar aquesta forma d'opressió i maltractament i aconseguir la llibertat i la igualtat. La separació social entre els opressors (els que manaven, els amos, els terratinents, els vigilants de les plantacions) i els oprimits (esclaus negres) la vam intentar aconseguir gràcies a la diferenciació de papers (cor, veus solistes i grup de ball) i a la posada en escena, que inclou l'actitud corporal i moviments, vestuari, il·luminació, organització a l'escenari, etc.
MÚSICA
La interpretació va ser a capella, és a dir, sense acompanyament instrumental, només amb cops de mans a contratemps del cor. Com va dir un alumne de primer en la seva valoració de l'espectacle, eren com "els tocs d'un rellotge amb les mans, perquè passaven les hores mentre els esclaus treballaven".
Els sons inicials mentre el grup de ball pujava d'entre el públic pels laterals de l'escenari, consisitien en sons tribals. Representaven el paisatge sonor de les tribus africanes, els orígens dels esclaus dels Estats Units d'Amèrica. Es tractava d'un dels temes del darrer treball de R. Weiss, Parrot & Paperback. Les solistes expressaven el dolor dels esclaus amb la seva veu, intentant emocionar el públic fent-li arribar que interpretaven una cançó trista.
COREOGRAFIA
Amb els moviments que feien el grup de ball, representaven el sofriment dels esclaus i l'explotació, el treball de sol a sol sense cap mena de descans, i el maltractament a què eren sotmesos. Volien que parés tot allò.
ESCENOGRAFIA
El fet que el cor se situés sobre les taules deixava clara la seva superioritat respecte el grup de ball i les solistes, que representaven els esclaus negres que treballaven. En el moment final, tothom en un mateix pla, en igualtat de condicions, amb les mans enlaire, simbolitzava una societat sense discriminacions ni classes socials, on tothom és lliure i igual als altres.
VESTUARI
El mocador que portaven al braç el grup de ball, simbolitzava les cadenes i la manca de llibertat. El color negre del vestit del cor i dels de dansa el van triar com a color neutre que permetés unificar tothom, ja que al final s'aconsegueix trencar amb la diferència de classes i tothom és igual. El vestit vermell de les tres solistes vocals representava el patiment, la sang dels cops i fuetades que rebien. El fet de destacar-se del grup que feien d'esclaus, era per donar a entendre que eren les primeres en lluitar contra l'esclavitud i mostrar el camí a la resta. Els moviments de ball suggerien des del treball a les plantacions fins a l'alliberament de les cadenes que els privaven de llibertat. I és que, els esclaus de totes les èpoques, tot i que respiraven, havien perdut la vida perquè estaven condemnat a dur-ne una privada de llibertat; només els quedava l'esperança de què algun dia tot podria canviar.
IL·LUMINACIÓ
Les llums anaven canviant segons l'escena i ajudaven a crear l'ambient necessari a cada fragment de la cançó: d'un clima de tristesa i opressió, amb una il·luminació tènue-trista, a una de vermella que, com a color del dolor, creava tensió, fins a passar a una de potent i blanca, simbolitzant que tots eren iguals.
LA NOSTRA VALORACIÓ
A vegades el públic no s'adona de la feina que hi ha darrera una actuació, tant abans com durant l'espectacle. No només hi ha els intèrprets, també els tècnics de llum i so. En aquest cas, tot estava molt ben pensat, però com que els nervis ens van jugar una mala passada, no va sortir com volíem. Tot i això, i en termes generals, va quedar prou bé.
Marta Orts (professora d'Història de la Música) i l'alumnat de 4t de l'assignatura d'Història de la Música
* Podeu trobar aquesta i molta més informació al web --> http://www.musicatic.com/teatre/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada