Temps de Flors és una
exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des de 1954, ja que
aquest any les dones de la selecció femenina de la Falange van muntar la
primera exposició al Saló de Descans del teatre municipal de Girona. Des de
llavors, cada maig es dedica una setmana a fer aquest concurs.
A partir de l'any 1958
aquesta celebració es va traslladar al monestir romànic de Sant Pere de
Galligants, on per primera vegada es va fer publicitat de l'exposició amb un
cartell fet per l'artista Carles Vivó.
Amb els anys l'exposició
ha anat canviant de lloc: el 1985 es va celebrar a Sant Domènec. Un escenari
perdut el 1991 que va donar pas, el 1992, a una obertura de tot el barri vell
gracies a la iniciativa del regidor Josep Maria Birulés. Així, Girona, Temps
de Flors, un lema encunyat el 1993 pel poeta Josep Tarrés, es va convertir
en un itinerari per places i carrers de la ciutat antiga, per patis i jardins
d'alguns habitatges, organismes i museus.
A més, des
de 1958 es presenta cada edició amb un cartell fet per un artista. Algun dels
cartellistes destacables han estat: Emília Xargay (1959), Modest Cuixart (1986),
Carles Declaux (1999) i Domènec Fita (2005). Durant l’exposició de flors també
es fa un concurs de fotografia.
Cartells publicats: http://www.gironatempsdeflors.net/cat/cartells.php
Fotografies del concurs: http://www.gironatempsdeflors.net/cat/imatges.php
ROGER GÓMEZ I EMILI MADÍ (3ESO)
EL JARDÍ DE LES PARAULES DE L'AULA D'ACOLLIDA, A L'EXPOSICIÓ DE FLORS
EL JARDÍ DE LES PARAULES DE L'AULA D'ACOLLIDA, A L'EXPOSICIÓ DE FLORS
Els alumnes d’aula
d’acollida del Vives hem passat un mes de maig envoltat de les flors que vam
fer per construir el jardí de les paraules, que vam inaugurar el 14 de
maig, en plena setmana del Girona, temps de flors, juntament amb les
altres aules d’acollida de secundària de Girona. En total hi han participat 150
nois i noies d’entre 12 i 16 anys que han arribat a Catalunya durant els
darrers dos anys i que estan aprenent la llengua i la cultura del nostre país.
Aquest jardí ha
estat la culminació d’un treball previ sobre la figura de Salvador Espriu, una
reflexió al voltant de la comunicació i la diversitat lingüística i una manera
de fer que l’experiència sortís de l’institut, adquirís una dimensió pública i
apropés aquests alumnes a la ciutat.
El jardí ornamentat
era el dels Serveis Educatius del Gironès, situat al carrer del Sol, número 15.
En el centre d’un parterre de 12
metres de diàmetre amb dos grans cedres vam col·locar
una figura de dos metres d’alçada recoberta de paraules, que representava
l’ésser humà com a generador de llenguatge. Al voltant hi havia diferents
elements referents a Salvador Espriu: un gran llibre obert amb la imatge
pintada del poeta i el poema Les roses recordades. A la resta del
parterre hi havia flors fetes pels alumnes de les aules d’acollida de
secundària que estaven elaborades
principalment amb materials reciclats i que tenien escrites al mig
paraules significatives. Dels arbres penjaven llibres representatius de
l’autor.
El jardí de les paraules és el projecte que ens
ha servit per commemorar l’any Espriu a l’aula d’acollida. L’objectiu ha estat
apropar la figura de Salvador Espriu a l’alumnat nouvingut, tenint com a eix
vertebrador el tema de la comunicació i la diversitat lingüística.
Pel que fa a la
comunicació, hem treballat Salvador Espriu com un gran articulador de paraules
i creador de llenguatge. Els poemes Les roses recordades i la Cançó del
capvespre ens han donat elements per valorar la riquesa del llenguatge
poètic i la sensibilitat i precisió de l’autor per expressar els sentiments
vitals o per descriure fets viscuts.
Pel que fa a la
diversitat lingüística, la llibertat, els orígens, el respecte cap a la llengua
d’acollida... hem treballat el Poema XLVI de La pell de brau, que en ha
servit com a punt de partida per reflexionar-hi i per expressar les pròpies
opinions.
Text: ANTÒNIA VILAPLANA (Tutora d'aula d'acollida)
Fotografies: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA
