Dijous 23 de maig de 2013 el
teatre Ignasi Bonnín de l'institut Jaume Vicens Vives es va omplir de gom a gom
per celebrar la Festa de graduació dels alumnes de 2n de batxillerat de la
promoció 2007-2013, que s'hi van presentar abillats elegantment per tal com eren els protagonistes absoluts de la vetllada.
L'acte es va iniciar a les 6
de la tarda amb un piscolabis de benvinguda a alumnes i professors al qual es
van incorporar, més tard, les famílies dels estudiants i en què es van fer les
fotografies formals de grup.
Una hora més tard i gairebé fugint
de la pluja, els assistents es van dirigir al teatre del centre per assistir a
un acte certament emotiu organitzat i dirigit pels mateixos alumnes. El
programa, presentat per Nora Fonseca i Martí Vergés,
va ser el següent:
HORARI
|
ACTIVITATS
|
|
Discurs de benvinguda
|
19.05h
|
Parlaments: Montse Juhera (coordinadora batxillerat) i Elisabet Saguer (directora).
|
19.15h
|
Actuació del grup de música Lustrum (alumnes Arnau Estebanell i Jordi Vilamitjana i 2 components d'altres centres).
|
19.30h
|
Lectura de poemes del professor Lluís Lucero a càrrec dels alumnes Pep Boades i Pere
Capdevila.
|
19.40h
|
Actuació de l'alumna Marianna Linares.
|
19.50h
|
Actuació d'una banda d'instruments de vent (alumnes Ariadna Gispert, Maria Cofan, Clara Corominas, Raquel
Sobrino, Júlia Thió i Júlia Corsunsky).
|
20.00h
|
Lliurament de bandes.
|
20.40h
|
Actuació de Joan Xifra i Guillem Barbacil.
|
20.50h
|
Discurs
emotiu a càrrec de Virgínia Gómez.
|
21.00h
|
Comiat
|
• Discurs de MONTSE JUHERA, coordinadora de batxillerat
Bona tarda.
Un altre curs a punt d'acabar
i una altra promoció d'alumnes de batxillerat deixeu l'institut per a començar
una nova etapa a les vostres vides. Tinc la sensació que era realment ahir quan
amb molts de vosaltres fèiem el comiat del període de l'ensenyament
obligatori. Era aquí mateix fa dos anys.
Recordo perfectament el que
en Jordi Vilamitjana d'una manera molt divertida ens va dir aleshores: Que n'és de cansat venir a l'institut!
i, com si es tractés de fer un treball
de recerca, ho va demostrar comptant el nombre de vegades que havia pujat les
Pedreres durant els 4 anys d'ESO, i ho va passar a km perquè quedés ben clar
que era MOLT cansat.
És clar que com a alumnes de
batxillerat, heu vist la pujada des d'una altra perspectiva. Ja no és tan
esgotador, sou més grans i sabeu que no es pot arribar al cim sense un camí a
vegades costerut. Les pujades, tant les de les Pedreres com les de la vida en
general, demanen esforç, però reconeixem que és necessari perquè després ve la
satisfacció d'haver aconseguit l'objectiu. I si no surt bé a la primera hi
tornem! No ens podem rendir!
A partir d'ara comenceu un
camí que heu triat, un camí que no serà sempre fàcil i on trobareu moments de
joia i satisfacció però també de dificultats i abatiment. Poseu-vos reptes i
lluiteu per aconseguir el que voleu. No tingueu por d'equivocar-vos, S'aprèn
dels errors. “We learn from failure, not from
success!” (S'aprèn del fracàs, no de l'èxit), deia Bram Stocker, autor
de Dràcula.
Sabeu que m'agrada la música.
Doncs permeteu-me comparar aquest moment de la vostra
vida amb una simfonia de la qual tan sols hi ha escrit el primer moviment, o
potser ni això! Heu escrit els pentagrames, però heu de triar les notes, els
compassos, les tonalitats...que seran majors quan estigueu contents i exultants
o bé menors per expressar els moments de tristor o melangia. No sabeu com desenvolupareu la resta de
moviments, però estic segura que un cop escrita la vostra obra serà única!
No puc acabar
sense fer una petita reflexió sobre l'Educació i he triat dues cites, en anglès,
és clar!
Una és d'un
filòsof de l'educació americà, Robert Hutchins, que diu:
“It must be
remembered that the purpose of Education is not to fill the minds of students
with facts... it is to teach them to think, and always think for themselves” (Cal recordar que
l'objectiu de l'educació no és omplir les ments dels alumnes amb dades... és
ensenyar-los a pensar, i sempre a pensar per ells mateixos).
L'altra és de
Benjamin Franklin i m'ha semblat que era de la màxima actualitat. Tingueu-ho
present: “An investment in
knowledge pay the best interest” (No hi ha inversió més rendible que la del
coneixement).
Gaudiu de la vostra
festa i molta sort!
• Discurs d'ELISABET SAGUER, directora de l'INS JVV
Benvolguts nois i
noies, pares i mares, professors i professores, en nom de l'equip directiu de
l'IJVV i de la FIJVV us felicito per la vostra graduació, la graduació de la
promoció de batxillerat 2011-2013.
Sabeu que sou 140
alumnes, que teniu 83 noms diferents i que el nom més freqüent és PAU....
Felicitem els 6 paus,
els 5 guillems, ....
Fa dos anys vàreu
prendre la decisió de continuar estudis no obligatoris i també vàreu iniciar el
vostre projecte de futur, amb la col·laboració del professorat i de les
famílies.
Aquestes parets són
el testimoni d'una llarga història i de molts projectes personals, d'afanys,
d'il·lusions, d'esforços i també, perquè no és aliè a la vida, de decepcions i
d'algun fracàs... però en tot cas és important constatar que hem assolit una
nova meta que us encamina vers noves experiències i objectius.
Esperem que el
vostre pas pel centre hagi estat una experiència inoblidable i ens plau
desitjar-vos un futur esperançador, amb reptes importants que us guiïn i us
estimulin per portar una vida plena i amb sentit.
Us desitgem una bona
selectivitat, que continueu els vostres estudis amb encert i que guardeu un
petit record del centre que us ha acollit i del professorat que us ha
acompanyat.
Acabo amb unes
paraules d'Albert Einstein: “Mai consideris l'estudi com una obligació, sinó
com una oportunitat per aprofundir en la bellesa i meravellós món del saber”.
Felicitats a tots i
a totes! Us recordarem!
• Actuació del grup musical LUSTRUM
 |
| Els alumnes del Vives Jordi Vilamitjana (a l'esquerra) i Arnau Estebanell (al mig). |
• Actuació de l'alumna MARIA LINARES
• Actuació d'instruments de vent (Júlia Thió, Clara Corominas, Júlia Corsunsky, Raquel Sobrino, mAriadna Gispert i Maria Cofan).
• Lliurament de bandes
A dos quarts de deu, i ara
sense poder evitar la pluja, es va donar cloenda a la festa i tothom va marxar cap a casa...excepte els alumnes graduats, als quals els esperava encara una
nit ben llarga. Moltes felicitats a tots!
.....................................................................................................................
Sobre aquest esdeveniment, llegiu l'article publicat per Joan Vila (exalumne de la promoció 1969-71 i pare d'un dels alumnes graduats) al Diari de Girona diumenge 26 de maig:
UN BATXILLERAT ESPERANÇADOR, JOAN VILA
Dijous vaig assistir a la graduació de Batxillerat del
Vicens Vives a Girona. El curs del meu fill celebrava la fi d'aquests estudis i
del cicle d'educació secundària. Per a mi va ser un acte emotiu perquè em va
fer recordar lleugerament (la memòria no és el meu fort) el pas per l'Institut
Vicens Vives entre els anys 1969 a 1971.
Aquells cursos van ser molt intensos. Nosaltres vam fer
el COU experimental, amb professors com l'Ignasi Bonnín, en Santiago Sobrequés,
i també amb Josep Pallach o la Teresa Juvé, que s'havien format com a pedagogs
a França en el seu exili. En Pallach ens feia sociologia i la Teresa, tècniques
de la llengua. Vivíem amb el convenciment que Espanya estava canviant i la
il·lusió per fer coses noves ens transportava. A sociologia estudiàvem aplicant
la teoria a l'estudi d'un grup, en el nostre cas, ETA. A tècniques de
l'expressió simulàvem diaris, guions de pel·lícules, ponències... Aquell any de
COU ens va fer sentir de cop grans, ens va fer descobrir la transcendència de
les coses i ens va enfocar directament cap al futur.
Aquell curs el Vicens Vives
va tenir alumnes com l'Anna Birulés, l'Anna Pagans, la Montse Terradas, la
Montse Hosta, en Quim Velayos, en Rafel Nadal, l'Antoni Puigverd... En aquells
anys Girona, una ciutat de poc més de 60.000 habitants, tenia pocs centres per
estudiar batxillerat: el Vives, els Maristes, la Salle i les Carmelites. Per
tant, sortien cap a la universitat un màxim de 300 alumnes, uns 5 per cada mil
habitants.
Enguany a Girona, una ciutat de 100.000 habitants, sortiran uns 1.100
alumnes que hauran fet batxillerat en 12 centres diferents, pel cap alt uns 11
per cada mil habitants. Per tant, en quaranta anys la intensitat de joves que
entren a la universitat a Girona haurà pujat un 120%, que no sé si és molt o
poc, però és notable.
El que és més important és la millora en el nivell dels
alumnes d'ara respecte als d'abans. Durant la festa de graduació dels 140 nois
i noies que enguany han acabat Batxillerat, els mateixos alumnes van organitzar
petites actuacions musicals. Va ser impressionant veure quatre actuacions
diferents de grups de joves músics interpretant música de tots els estils, amb
un nivell altíssim. Allò, junt amb el recull de fotos del seu pas pel
Batxillerat i tota l'organització de l'acte i de tota la festa que hi va haver
darrere, em va fer adonar que aquests joves d'avui tenen una preparació i un
saber fer que superen amb escreix els de la meva generació.
És clar que quan
nosaltres vam acabar a l'any 1971 no hi havia ordinadors, ni fax, ni
fotocòpies... ni calculadora! Amb prou feines hi havia televisió, telèfon i
nevera a les cases, mentre avui els alumnes porten l'smartphone a classe i poden veure el que passa al món mentre el
professor explica integrals.
Enmig de la cerimònia vaig pensar que la nostra
generació va copar tots els llocs de direcció de la societat pocs anys després.
Va coincidir que a la nostra sortida de la universitat la democràcia era
incipient i necessitava gent formada per dirigir el canvi i la transformació
que va modernitzar Espanya. I allà hi érem nosaltres: a punt, amb una bona
formació i una gran il·lusió. Vaig pensar que aquesta fornada que surt, la que
ha nascut el mateix any que Internet i les que vindran en anys posteriors seran
les que ens faran fora, les que ens rellevaran dels llocs de comandament.
Aquest relleu és tan important que val la pena que posem el màxim del saber en
la seva formació, que fomentem l'excel·lència en aquests 1.100 alumnes que
entraran a la universitat perquè dintre d'aquest col·lectiu hi ha part de la
futura direcció de la ciutat, del país i de les empreses.
Sovint es veu els joves com un col·lectiu que passa de
tot, que beu, que fa bretolades... el mateix que ens deien a nosaltres fa
quaranta anys. És cert que preocupa l'actitud passiva d'alguns joves, però cal
afegir a aquesta visió la del col·lectiu més ben format, amb un pes 2,4 vegades
més gran que quan nosaltres teníem la seva edat.
Els joves de la graduació de dijous
tenen bon nivell de llengües, de matemàtiques, de física, de filosofia... Saben
viatjar, saben organitzar, saben estar i saben explicar. Aquest grup del Vives
ha guanyat tots els premis de matemàtiques, de treballs de recerca i de
projectes d'emprenedoria que hi pugui haver. Tot a punt per rebre una formació
més especialitzada que els farà entrar en el món laboral. No els cal tenir por
de no trobar feina, perquè l'espai laboral avui no és Girona ciutat, ni el
Gironès, ni les comarques gironines, ni Catalunya, ni Espanya, ni Europa.
L'espai laboral avui és el món i aquest és molt gran. Aquesta generació té la
formació per circular pel món, per trobar el seu lloc en punts diferents d'allà
on han nascut. No cal posar-se pedres al fetge perquè la seva formació no
reverteixi en l'economia local, ja que una economia oberta retorna beneficis en
el sentit contrari i la millor formació és la d'un jove que ha tingut la seva
primera feina a l'exterior. Jo també ho vaig fer.
Així que comencem a preparar
el relleu de les noves generacions, aconsellem-los que serà en el sector
tecnològic on hi haurà més oportunitats de futur i donem-los oportunitats
perquè reforcin la seva formació amb pràctiques a les empreses. Jo hi confio,
hi ha nivell.
