Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris textos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris textos. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de gener del 2019

Fem Collage!

Heus aquí uns quants collages fets per l'alumnat de 1r d'ESO a EViP. Són obres fetes lliurement emprant només revistes velles, tisores, cola de barra i de la seva increïble creativitat!



Un cop acabats els collages i a darrera, cada artista comenta la seva obra i es dibuixa de cap a peus. A l'hora, un company/a de classe fa de crític/a d'art i, n'explica la composició, la personalitat que es traspua i fins i tot una valoració en euros de l'obra!! Ah, el crític d'art queda immortalitzat també amb un dibuix.



Tots els collages els passarem als tutors corresponents perquè també serveixin per decorar les aules, no us sembla?


Text: J. Ribes Prof. EViP 1r ESO

Clicka a "més informació" per veure més collages!

dilluns, 29 d’octubre del 2018

SANT NARCÍS, patró i màrtir de Girona

Cada d’any,  per aquestes dates a la majoria de les cases gironines, una estona o altre, comentem el «miracle» de les mosques de Sant Narcís. Sabem qui va ser Sant Narcís? I què va passar amb les mosques? Breument us ho explicaré:

Sant Narcís fou bisbe de Girona pels voltants de l'any 304 i és venera a la Basílica de Sant Feliu de la nostra ciutat on hi té una capella dedicada. El dia 29 d'octubre de cada any s'omple de gom a gom per venerar el sant i recollir el «cotó de sant Narcís» que, segons la tradició, cura el mal d'orella.



El nostre patró des de fa prop de 1000 anys venia d'Augsburg on va convertir a Afra i les seves companyes, sembla que havia nascut a Jerusalem, les autoritats romanes de l'època el perseguien com a la resta de cristians. Possiblement el van matar l'any 307 mentre ell i el seu diaca Feliu (no el Feliu, l'africà, que venerem a la basílica de Sant Feliu) estaven a l'altar de l’església de Sant Feliu celebrant la missa.

Sant Narcís no apareix a la documentació fins al segle VIII que en parla un manuscrit procedent del monestir dels sants Uldaric i santa Afra d’Augsburg.

El culte no comença fins al segle XI (1002) amb la butlla del Papa Silvestre II que el menciona. Poc després l'abat Oliva (971-1046), bisbe de Vic i abat de Ripoll, a la 1a. meitat del segle XI en lloa les excel·lències en un sermó fet a la nostra ciutat i se’l proclama patró de la ciutat, al 1864 se’l proclama patró de la diòcesi (bisbat) de Girona. També del segle XI (1087) tenim un document on el bisbe de Girona Berenguer Wifred contesta a l'abat del Monestir de sant Uldaric i Santa Afra d'Augsburg que no pot enviar-los restes de sant Narcís perquè el cos es conserva incorrupte i els envien un fragment dels ornaments litúrgics que cobrien el cos. A partir d'aquesta afirmació la devoció al nostre patró augmenta moltíssim.

Anem a les mosques, segons la tradició i la documentació que tenim al llarg dels últims segles sant Narcís ha salvat dues vegades a la ciutat de Girona amb l'ajuda d'aquests insectes tant pesats!
  • L'any 1285 quan les tropes franceses van entrar a Girona i van ocupar l’església de Sant Feliu van haver de marxar espantats per les picades de les mosques que sortien de dins del sepulcre del sant, segons consta van matar 4000 cavalls i 20000 soltats. (Crònica de Bernat Desclot, 1288). A «Històries e conquestes» de Pere Tomich, (1438) les mosques surten del nas del sant.
  • L’any 1653 segons un document fet per uns oficials francesos davant del notari reial de Sant Feliu de Guíxols: els gironins havien posat una caixa o sepulcre a la muralla d’on sortien unes mosques blaves i verdes que delmaren moltíssim la cavalleria francesa.
Les dites ens ajuden a entendre-ho, diuen:
  • Per Sant Narcís, cada mosca val per sis.
  • Les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis.
Ara ningú se’n recorda de la tradició de “les Pomes de Sant Narcís”, que consistia a posar pomes damunt el sepulcre del sant durant el temps que durava l’ofici litúrgic del 29 d’octubre i després els fidels les passaven a recollir. Els gironins pensaven que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada, i temps enrere eren molt freqüents. Eren altres temps i hi havia altres tradicions!

Bon festa de Sant Narcís!


Text: M. Mercè Mola, professora de Religió INS JVV

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Navega con consciencia



Hoy en día hay cientos de métodos para encontrar información, en muchos de ellos cualquier persona que no sepa sobre el tema en cuestión, puede opinar y compartir la información que quiera. En consecuencia muchos foros contienen datos erróneos que pueden confundirte, sigue los siguientes consejos para encontrar la información que necesites de manera correcta:



Aquest text ha estat elaborat dins de l’assignatura de Literatura i Llengua Castellana. L’autora és la Carme Habela de 4t d’ESO.

dimarts, 16 d’octubre del 2018

¿Móviles en clase?

El tema de debate muy activo recientemente en los medios es ¿móviles en clase? Hay países que han prohibido estos aparatos electrónicos que muchas veces impiden la concentración de los alumnos en los estudios.

Por una parte, los móviles son una gran herramienta de trabajo, permiten buscar cualquier información más rápidamente. Con ellos también te puedes bajar una cantidad de aplicaciones diferentes que pueden ayudar a hacer las clases más dinámicas pero también entretenidas para que los estudiantes estén motivados y participen con facilidad, cosa que es complicada de conseguir si ellos se están aburriendo.

Por otra parte, en vez de ayudar, pueden complicar más la agilidad de las clases ya que los chicos se pueden distraer utilizando el aparato de una forma errónea y luego se pierden contenidos que deben saber cuando hacen los exámenes.

En mi opinión, los móviles deberían ser admitidos en las escuelas o institutos, pero con la condición de que lo permita el profesor.

Aquest text ha estat elaborat dins de l’assignatura de Literatura i Llengua Castellana. L’autora és la Bruna Cordón de 4t d’ESO.

dilluns, 15 d’octubre del 2018

Las Fake News

Las noticias falsas son aquellas que ocultan verdades y hechos reales y difunden falsedades por las redes sociales y los medios de comunicación. Aunque se hable de ellas como un problema actual, no son un fenómeno del siglo XXI. El concepto de post-verdad, existe desde hace mucho más de lo que pensamos. Por ejemplo, en la antigüedad los grandes guerreros mentían sobre falsas victorias y se reflejaban como héroes. El problema es el hecho de que las redes sociales e Internet han aumentado mucho la difusión de ellas, es decir, que llegan a muchas más personas.

Aunque nos parezca una cuestión insignificante comparado con todos los problemas que hay en el mundo hoy en día, no es un problema tan pequeño. Pues según un estudio del Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT), las fake news (noticias falsas), tienen un 70% más probabilidades de ser retuiteadas. Eso significa que más de la mitad de información que leemos en Twitter, es falsa. En las redes sociales, la mentira y las fake news viajan mucho más lejos que la verdad.

Y nos preguntaremos, ¿cuál es el motivo? Pues en este caso no podemos culpar a la nuevas tecnologías y a los “bots”(que son las cuentas automatizadas), ya que un estudio de la revista Science corrobora que los “bots” aceleran la difusión de noticias verdaderas y falsas al mismo tiempo. Esto nos lleva a la conclusión de que los únicos responsables de la creación y la virilización de las fake news, somos los propios usuarios. Algunos expertos y psicólogos han encontrado una explicación a este impactante dato. Después de hacer diferentes pruebas y experimentos han descubierto que las falsas noticias provocan sorpresa y disgusto a los lectores, en cambio las verdaderas provocan un sentimiento de tristeza. Esta indignación y también el valor novedoso que nos proporcionan son los responsables de que las fake news se difundan tan rápido.

Otra variable importante es el público el cual se exponen todas estas noticias falsas. Los sectores más afectados son aquellos en los que hay más incentivos, como por ejemplo, la política y la financiación, pero también podemos encontrarlas en otros ámbitos como el terrorismo, la salud, el entretenimiento... Normalmente se enseñan primero a las personas más vulnerables.
Algunos ejemplos impactantes que podemos encontrar son: en las elecciones de E.E.U.U. muchos especialistas han asegurado que cada ciudadano se vio expuesto a tres fake news antes de votar. Otro ejemplo perturbador es el tweet que publicó la cuenta oficial de @foxnewspolitics donde explicaba que el presidente había sido asesinado junto al hashtag de #obamadead. Obviamente era una fake new.

En conclusión, las fake news son un gran problema en nuestra sociedad y debemos tomar medidas para acabar con ellas o intentar detectarlas con algunas estrategias como por ejemplo: comprobar el autor, la fecha, los links, no fiarnos de títulos muy irreales... Francamente ojalá consigamos erradicarlas.

Aquest text ha estat elaborat dins de l’assignatura de Literatura i Llengua Castellana. L’autora és l’Helena Rutllant de 4t d’ESO.