SANT NARCÍS, patró i màrtir de Girona

Cada d’any,  per aquestes dates a la majoria de les cases gironines, una estona o altre, comentem el «miracle» de les mosques de Sant Narcís. Sabem qui va ser Sant Narcís? I què va passar amb les mosques? Breument us ho explicaré:

Sant Narcís fou bisbe de Girona pels voltants de l'any 304 i és venera a la Basílica de Sant Feliu de la nostra ciutat on hi té una capella dedicada. El dia 29 d'octubre de cada any s'omple de gom a gom per venerar el sant i recollir el «cotó de sant Narcís» que, segons la tradició, cura el mal d'orella.

El nostre patró des de fa prop de 1000 anys venia d'Augsburg on va convertir a Afra i les seves companyes, sembla que havia nascut a Jerusalem, les autoritats romanes de l'època el perseguien com a la resta de cristians. Possiblement el van matar l'any 307 mentre ell i el seu diaca Feliu (no el Feliu, l'africà, que venerem a la basílica de Sant Feliu) estaven a l'altar de l’església de Sant Feliu celebrant la missa.

Sant Narcís no apareix a la documentació fins al segle VIII que en parla un manuscrit procedent del monestir dels sants Uldaric i santa Afra d’Augsburg.

El culte no comença fins al segle XI (1002) amb la butlla del Papa Silvestre II que el menciona. Poc després l'abat Oliva (971-1046), bisbe de Vic i abat de Ripoll, a la 1a. meitat del segle XI en lloa les excel·lències en un sermó fet a la nostra ciutat i se’l proclama patró de la ciutat, al 1864 se’l proclama patró de la diòcesi (bisbat) de Girona. També del segle XI (1087) tenim un document on el bisbe de Girona Berenguer Wifred contesta a l'abat del Monestir de sant Uldaric i Santa Afra d'Augsburg que no pot enviar-los restes de sant Narcís perquè el cos es conserva incorrupte i els envien un fragment dels ornaments litúrgics que cobrien el cos. A partir d'aquesta afirmació la devoció al nostre patró augmenta moltíssim.

Anem a les mosques, segons la tradició i la documentació que tenim al llarg dels últims segles sant Narcís ha salvat dues vegades a la ciutat de Girona amb l'ajuda d'aquests insectes tant pesats!

• L'any 1285 quan les tropes franceses van entrar a Girona i van ocupar l’església de Sant Feliu van haver de marxar espantats per les picades de les mosques que sortien de dins del sepulcre del sant, segons consta van matar 4000 cavalls i 20000 soltats. (Crònica de Bernat Desclot, 1288). A «Històries e conquestes» de Pere Tomich, (1438) les mosques surten del nas del sant.

• L’any 1653 segons un document fet per uns oficials francesos davant del notari reial de Sant Feliu de Guíxols: els gironins havien posat una caixa o sepulcre a la muralla d’on sortien unes mosques blaves i verdes que delmaren moltíssim la cavalleria francesa.

Les dites ens ajuden a entendre-ho, diuen:

• Per Sant Narcís, cada mosca val per sis.
• Les mosques, per Sant Narcís, a cada picada en maten sis.

Ara ningú se’n recorda de la tradició de “les Pomes de Sant Narcís”, que consistia a posar pomes damunt el sepulcre del sant durant el temps que durava l’ofici litúrgic del 29 d’octubre i després els fidels les passaven a recollir. Els gironins pensaven que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada, i temps enrere eren molt freqüents. Eren altres temps i hi havia altres tradicions!

Bon festa de Sant Narcís!

Text: M. Mercè Mola, professora de Religió INS JVV