Amb la colla, a l'estiu, vam decidir anar d'acampada prop del poble. Ja portàvem uns quants dies dormint en aquell descampat i vam decidir que aquell dia faríem la nit de la por per divertir-nos una mica. Durant el dia vam explorar els voltants i vam descobrir que en mig d'un bosc frondós i a prop d'un llac hi havia una gran mansió abandonada. Era el lloc perfecte per espantar-nos una mica entre nosaltres.
Quan es va fer de nit, vam agafar una llanterna i ens vam separar en dos grups. En arribar a la mansió tots estàvem força espantats però vam seguir endavant. Totes les habitacions eren velles i estaven abandonades però contenien mobles i pertinences. El meu grup inspeccionaria la planta baixa i l'altre, el pis de dalt. Mentre ells pujaven les escales es sentien cruixits esgarrifosos.
Al cap d'una estona, volíem tornar cap al campament. Vam començar a cridar els altres, però no responien. Només es sentia un xiuxiueig i crits. Estàvem tan atemorits que vam córrer cap a les tendes sense pensar-ho dues vegades. Els vaig trucar i res. S'havien quedat atrapats en una habitació, hi havia un espectre que els demanava ajuda i no podien sortir.
Vaig recordar que fa uns mesos vaig llegir que un nen que vivia en aquesta mansió amb la seva família havia mort en el llac del costat, i hi havia rumors que deien que el seu espectre havia quedat atrapat a la mansió. Vaig veure que era veritat. Vam tornar a la mansió per rescatar-los.
Quan hi vam entrar tot estava ple d'escrits amb sang que deien: "AJUDA, ALLIBEREU-ME". Vam pujar corrent al pis de dalt i ens vam trobar l'espectre. Entre tots vam aconseguir aturar-lo i finalment, alliberar-lo.
Text: Fiona Pijoan, 2n ESO D
Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada