Camino, com hipnotitzada, i no sé en quina direcció. No sé per què, però tot i que sento la por dins els ossos segueixo caminant pel passeig d’estàtues que no sé on em durà.
La sensació que m’estan observant em congela la sang, però tot i el fred i els núvols que amenacen tempesta segueixo caminant. No sé per què he sortit del meu llit aquesta nit ni tampoc sé com he arribat aquí, però hi soc. Faig un bot amb cada soroll que sento, i tot i que tinc la sensació que em segueixen, no m’atreveixo a girar-me. Un aire fred, com l’alè d’un mort, m’eriça els pèls del clatell. Les estàtues són tan realistes que gairebé no m’atreveixo a mirar-les.
De sobte, a través de la boira i gràcies a la llum d’un únic fanal encès en tot el carrer, veig una porta rovellada. Està tancada, i sembla que fa anys que no la toca ningú, però per un motiu que desconec sé que l’he de creuar. S’obre amb tan sols un copet, amb un grinyol que em provoca un calfred.
Un silenci que sembla que espera alguna cosa envolta elparc d’atraccions abandonat. No sé quants anys tinc, però les ganes de pujar a una atracció em maten. Però tot està apagat. No hi ha llums, no soroll, ni firaires. Només teranyines, pols, vent... I una música a la llunyania. Un altre cop sé que hi he d’anar. Hi he d’anar perquè he de pujar a aquesta atracció que està oberta. Mentre creuo el parc d’atraccions les figures fantasmals de les muntanyes russes, cavallets i parades de pescar aneguets em fan venir calfreds constantment. A més, comença a ploure.
Finalment arribo a l’atracció d’on prové la música que, de cop, deixa de sonar. La nòria, però, segueix girant. Em dirigeixo a la cabina dels tiquets i em trobo davant un cos... Sense cara. No hi ha res, és buit. No és ni blanc, ni negre, ni llis, ni rugós, no hi ha res. Té cap, però no cara. Em posa un tiquet per un viatge a la mà i com que veig que no té cap intenció d’aturar la nòria, amb un gran esforç i una gran sensació d’inquietud i por a dins pujo a l’atracció. Estic sola. De moment…
Text: Joana Català, 2n ESO A
Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!
