Contes de Por-Ningú

2/2/1987

Ja fa tres mesos que em passen coses molt rares. Em trobo el llit fet cada matí, l’esmorzar preparat, i la motxilla preparada per anar a treballar. I no, no m’ho fan ni pares, ni amics, ho tinc ben comprovat. A més, coneixent-los, s’haurien cansat a les dues setmanes.

18/4/1987

Ahir algú em seguia a tot arreu, crec que no era el primer cop que ho feia, però cada cop va a pitjor... M’acabaré tornant boig!!!

8/5/1987

Aquest vespre m’he hagut de d’aixecar del llit perquè el timbre de casa no parava de sonar, i quan m’acostava a la porta deixava de sonar. Total, que he hagut de dormir davant la porta amb un ganivet sota el coixí, per si un cas...

2/7/1987

El cas s’agreuja, tot va a pitjor. Ara rebo avisos de «Ningú», dient-me que li ha agradat jugar molt amb mi i que ha estat un plaer, però que ara ha de seguir el seu camí i que no el puc acompanyar. No sé que dimonis s’ha fumat aquest pobre home...

3/7/1987

Hola a tothom, em dic ningú, (sense cometes), pel que m’han explicat els ocellets, aquest era el diari del meu amiguet. Que sapigueu que ha estat un plaer jugar amb ell. Llàstima, que no pugui seguir aquí entre nosaltres. Algú més vol jugar amb mi? Es que estic molt sol... , sabeu?

Text: Marc Ventura, 2n ESO C

Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!