Contes de por-Nit en Blanc

Cada vegada sentim els sorolls més forts. El meu germà i jo estem morts de por, tapats amb el llençol, encara que sapiguem que això no ajuda gaire.

Tot ha començat quan el meu germà ha tingut la brillant idea de fer nit en blanc, però com que ens avorríem hem començat a explicar històries de por. Al començament no teníem por, però ara...

Són les tres de la matinada, no paro de sentir cops de porta i passos. Ja hem pensat que podia ser el vent, però som en una nit d’estiu i no en fa. Ens plantegem d’obrir el llum però l’interruptor està a l’altre costat de l’habitació, i és precisament d’allà on venen els cops. Veiem per la porta entreoberta que algú ha encès el llum però un segon després s’ha tancat. Sabem que tothom està dormit, per tant, no hi ha cap explicació lògica. Intentem parlar de l’escola, l’institut, però cada vegada que iniciem la conversa, sentim un soroll més fort que l’anterior. Anar a dormir és impossible...

Nosaltres ja veiem que avui morirem. Estem els dos abraçats, la veritat, jo a punt de plorar...

S’obre la porta d’una revolada. Ara ho entenem tot. Hem estat uns covards. Cada soroll que sentíem el feia el nostre gos. Però no hi havíem pensat perquè el vam adoptar ahir!! El proper cop ja sabrem que qui està fent els sorolls és el gos i no el fantasma que tots dos ens havíem pensat que era.

Text: Margaux Dotes, 2n ESO D

Aprofitant la cel·lebració del Halloween, des del Taller d'Escriptura hem fet contes de por. Esperem que us agradin!