Com
que aquest any continuem amb el projecte Benjamin
de Sefarad, impulsat pel Patronat
del Call Jueu de Girona, dilluns 11 d’abril, al teatre de l’Institut, vam
assistir a la conferència
Projecte Erensya Benjamín de Sefarad. La van fer dos sefardites, el Sr. Aaron i la Sra. Lena Azagury, que van explicar-nos la seva història, d’on
venien i qui eren. Tots dos tenen històries paral·leles fins que, finalment, es
van casar.
 |
| Foto cedida pel Patronat Call Jueu |
La Lena ens va explicar que ella havia nascut a Alexandria l'any 1936. Va patir la Segona Guerra Mundial durant aquelles nits en què les tropes alemanyes bombardejaven la ciutat amb l'objectiu de quedar-se el port d'Alexandria. Ella diu que es va adreçar a nosaltres com si fóssim els seus néts ja que aquests sempre li demanaven per la seva història i els seus orígens. Quan va venir a viure a Barcelona va poder veure com la gent d'aquí era més extrovertida ja que, al tenir un port importantíssim, els barcelonins (i catalans en general) estaven més familiaritzats amb el turisme, que en aquell moment tot just apareixia en ciutats importants. Ens va explicar que els primers anys a Catalunya van ser difícils però que ara no canviaria la ciutat de Barcelona per cap altra en el món.
 |
| Foto cedida pel Patronat Call Jueu |
En canvi, l'Aaron, que no ens va dir l'any del seu naixement, ens va explicar que ell va passar la seva infància a Marroc, concretament a Tànger. Marroc estava dividida en dues parts. La primera formava part de França (al sud) i la segona formava d'Espanya (al nord). El 24 de juny de 1925 es va firmar un acord que declarava Tànger condomini (o sigui, al domini de diferents governs) dels estats següents: Bèlgica, Espanya, Estats Units, França, Països Baixos, Portugal, el Regne Unit i la Unió Soviètica. Més tard s'hi va afegir Itàlia. Pel que ens va dir, vam deduir que ell no havia patit tant la Segona Guerra Mundial com ho havia fet la seva dona. Uns anys després d'aquesta, però, el seu pare va morir i ell i els seus sis germans es van haver de fer càrrec de l'empresa familiar. Però no van aconseguir mantenir-la. Així que, després de tancar-la, van decidir venir a viure a Espanya on van crear una empresa que es dedicava al lloguer de cotxes per tot el país. La idea els va donar importants beneficis.
Els
dos van mostrar el seu agraïment cap a la població de Catalunya que els va
rebre càlidament i també ens van donar les gràcies per nosaltres vam posar
l’any passat en aquest projecte. Van remarcar que va ser un gran èxit i que és
un goig que hi hagi joves disposats a fer el que vam fer amb tanta il·lusió.
Molts
ànims a tots amb la represa del projecte i a veure si ens superem!
Arnau
Lleixà D'Ambrosio
Alumne
de 3r d’ESO
