Per commemorar el 175è aniversari de l’Institut Jaume
Vicens Vives, la Júlia Ibáñez, en Lluís Montcada i l’Elisenda Nadal, de 3r B,
han fet un treball a Català. Aquest
consisitia en entrevistar exalumnes del centre per saber la seva opinió sobre
diferents temes relacionats amb l’Institut. Segur que molts dels entrevistats
us sonen perquè en alguns casos, després d’haver estat alumnes del Vives, s’han
convertit en professors: Rosor
Rabassedas, Imma De Batlle, Pilar Escriche, Dolors Falgàs, Dolors Serrano i
Josep Nadal.
En diferents entrades del blog
us resumirem els aspectes més rellevants d’aquestes entrevistes, però avui ens
centrem en els espais.
Abans s’entrava per les escales del carrer del Carme i des d’allà s’accedia a l’actual Pavelló Sud, llavors anomenat Pavelló Femení ja que uns anys enrere els nois i noies estudiaven separats. La rambla estava oberta, com un porxo i els vehicles dels professors i d’alguns alumnes del nocturn podien aparcar allà.
Se
sortia i s’entrava al Pavelló Nord, llavors anomenat Pavelló Masculí, per on
ara hi ha la sortida de consergeria. A l’hora d’esbarjo anàvem al bar on hi
havia molt d’ambient, però estava situat on ara hi ha els tallers de Tecnologia.
Les persianes de les classes no eren d’alumini, i posteriorment van posar
portes d’incendi als passadissos.
Les
escales eren les mateixes que hi ha ara, per aquest motiu estan tan gastades.
Les parets no tenien colors, les taules i cadires eren força semblants a les
d’ara, tot i que eren pupitres, i tampoc teníem armariets. A totes les classes
hi havia una tarima de fusta, i com que abans érem 40 alumnes per classe, era
imprescindible que els professors s’hi enfilessin perquè sinó no els vèiem.
Sempre
que arribàvem, les portes eren obertes, i no hi havia el mateix control que hi
ha ara. Si eres responsable podies fer una mica el que volies, però al final
molta gent va acabar abandonant.