L’alumnat de 4t d’ESO va elaborar uns textos a partir de l’excursió que fa
uns dies van fer a Terrassa i que va organitzar el departament de Socials.
Concretament, van anar a la fàbrica Aymerich i a la casa Alegre, i els textos
consistien en reflexionar sobre les diferències existents entre la vida d’un
treballador i la d’un empresari del tèxtil català cap a l’any 1900.
A continuació us recollim el text de la Irene Roura.
Durant l’època industrial del
1900, les classes socials estaven molt diferenciades. Els empresaris eren rics
gràcies a la productivitat de les seves fàbriques, les quals havien heretat
dels seus pares o bé dels familiars de les seves esposes, i és que els matrimonis eren concertats per
augmentar les riqueses de la família i, alhora, les propietats i les terres.
Els empresaris tenien molts diners, i amb aquests es podien permetre una gran
quantitat de luxes, com ara grans cases al centre de la ciutat amb majordoms i
minyones, estances còmodes i adequades a un alt nivell de vida, doctors... Una
diferència respecte el nostre present és que aquests empresaris rics, a
diferència per exemple dels seus treballadors, sí que es podien permetre aigua
calenta i electricitat, dos dels majors luxes d’aquella època. Els empresaris
tenien un despatx propi a la fàbrica, amb una taula amb plomes per escriure, un
penjador, estanteries amb llibres, i sobretot una còmoda cadira on seure.
Normalment tenien una esperança de vida més elevada que els els treballadors,
ja que no havien de fer els seus esforços.
En canvi, la forma de vida dels
treballadors de l’any 1900 era molt miserable. La majoria eren pobres perquè
els sous de les fàbriques tèxtils o de les mines no donaven per molt. Molts
morien per accidents laborals per guanyar unes miserables pessetes que tampocs
els permetien viure amb comoditats. Vivien en cases de pocs metres quadrats, no
tenien ni electricitat ni aigua corrent, i com que passaven fred a l’hivern,
era habitual que patissin tuberculosi o altres malalties comunes a l’època. A
més, el menjar escassejava i el que hi havia costava molt. Els drets dels
treballadors tampoc es tenien en compte, i encara menys els de les dones, tot i
que en aquella època ja començaven a treballar... cobrant menys que els homes.
En resum, la revolució industrial
va ser una època de desigualtat en la qual no es valoraven els drets de les
persones, els pobres no es tenien en compte i els rics eren els amos de la
situació.
