dimecres, 4 de juny de 2014

EL VIVES I EL JVV SOLIDARI

 
El Vives i el JVVSolidari
L’Institut Jaume Vicens Vives, l’institut emblemàtic de tota la província de Girona, va néixer l’any 1841 situat al capdamunt del carrer de la Força i es va traslladar a l’emplaçament actual l’any 1966. És un centre d’ensenyament públic de secundària, català, aconfessional i associat a la UNESCO. Fomenta la tolerància, la pau, la solidaritat, el civisme, el respecte a les persones i als béns comuns i als principis democràtics.
El projecte de direcció presentat el juny de 2012 per l'actual equip directiu preveia uns àmbits per a la cohesió social i la prevenció de l'abandonament escolar, de manera que, des de la direcció, es va crear una comissió per a la convivència, mediació i disciplina que promou la prevenció i la resolució de conflictes i impulsa la responsabilitat personal i la utilitat social, i també es va coordinar l'atenció a la diversitat i la integració de l'alumnat.
D'aquesta manera va ser com actuacions concretes i puntuals que realitzaven diversos professors i alumnes del centre, es van aplegar en el que el curs 2013-1014 s'ha anomenat el JVV Solidari.
El banc de llibres que organitza la recollida de llibres dels alumnes que no els desitgen guardar, de manera que se’n puguin aprofitar els alumnes que, per raons diverses, no poden comprar-los; els acompanyaments a l'hora del pati per part d'alumnes de Batxillerat o dels cursos superiors d'ESO que tutelen alumnes de primer, segon o tercer per aclarir dubtes de diferents matèries i poder resoldre exercicis que no s'entenen, repassar o fer deures; els jocs a l'hora del pati per gestionar l'ús de les instal·lacions sense conflictivitat; l'escola verda per promoure un centre més sostenible; la mediació per gestionar i resoldre possibles conflictes entre la comunitat educativa; la dinamització d'actes del centre i dels intercanvis; les col·laboracions a a revista metastasi; i les parelles lingüístiques d'alumnes de Batxillerat amb alumnes de l'aula d'acollida, entre d'altres, són algunes de les actuacions que formen part del JVV Solidari i que han contribuït a millorar la cohesió entre l'alumnat del centre, la bona convivència i la relació entre persones sovint d'origen ben divers.

El JVVSolidari i les parelles lingüístiques
Des de fa quatre cursos que a l'institut Jaume Vicens Vives s'està duent a terme el projecte de les parelles lingüístiques. L'experiència va començar arrel de voler formar part del projecte Rossinyol que organitzen l'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona. Formàvem part d'una llarga llista d'espera i, com que no hi vam ser inclosos fins al curs 2012-2013, vam decidir començar-ho pel nostre compte. Hi havia diversos alumnes que necessitaven poder practicar la llengua que aprenien i endinsar-se en la vida de l'institut a través d'algú que els fos més proper per edat i interessos que la tutora de l'aula d'acollida. Tot allò que aprenen a l'aula d'acollida no té sentit si després no tenen amb qui practicar. Per això és tan important la feina desinteressada que fan aquests alumnes de batxillerat, i especialment els de l'internacional.
Per a l'alumnat nouvingut poder parlar de tu a tu amb un altre alumne és important perquè els dóna més confiança i els fa agafar més interès que no tan sols contestar les preguntes del professorat. I ja sabem que a l'hora del pati parlen més en castellà entre ells que no pas en català. És molt important que aquests nois i noies tinguin algú de la mateixa edat o semblant que els faci de referent i amb qui puguin aprendre no només llengua catalana sinó també coses del país, de Girona, i que puguin parlar de quines coses poden fer en el seu temps lliure.
Aquest projecte de parelles lingüístiques al Vives ha estat premiat en la 5a edició del premi Miquel Siguan-Linguapax escoles que organitza la Xarxa d'Escoles Associades a la Unesco de Catalunya. El premi va ser atorgat el dimecres 21 de maig a la seu de la XEAUC a Barcelona per Joan Carles Moreno, coordinador autonòmic de la UNESCO a Catalunya.
L'objectiu d'aquest Premi és fomentar la difusió dels objectius del projecte Linguapax i fer conèixer la tasca que els centres educatius no universitaris fan a favor del coneixement i de la difusió de la diversitat lingüística. Les llengües com a eina de comunicació, com a instrument de convivència i com a element patrimonial.
Així doncs, els projecte de parelles lingüístiques va néixer perquè la majoria d'alumnes que assisteixen a l'aula d'acollida aconsegueixen un bon nivell de català, especialment quan s'expressen oralment. Però un temps després, quan ja s'han incorporat plenament a l'aula ordinària, aquest ús disminueix, especialment perquè la resta de l'alumnat se'ls dirigeix en castellà.
D'altres alumnes arriben a l'institut amb prou coneixements de la llengua catalana, però els manca l'oportunitat de fer-ne ús, ja sigui perquè han retornat un temps als seus països d'origen, perquè durant les vacances no han tingut l'oportunitat de practicar-la o perquè vénen de centres que no disposen de prou recursos per atendre l'alumnat nouvingut.
El recurs ha estat pensat des de l'aula d'acollida, amb l'assessorament del LIC, i parteix de l'experiència de parelles lingüístiques entre alumnat autòcton i al·lòcton de Matilde Martínez i Luci Nussbaum.
Hi participen alumnes voluntaris de quart d'ESO, de batxillerat i de batxillerat internacional, que faran la tasca d'ensenyants i se'ls anomenarà padrins, i alumnes d’ESO que, o bé ja no assisteixen a l'aula d'acollida o que necessiten un reforç per que fa a l'ús de la llengua catalana oral. Aquests aprenents seran els fillols.
Durant les vuit sessions de què consta el projecte, l'alumnat que fa de padrí ha de presentar unes gravacions a partir d'unes pautes i unes recomanacions que se li han donat prèviament i que serviran per comprovar el progrés en el nivell de llengua oral del seu fillol. Per a l'alumnat de batxillerat internacional aquesta feina pot comptar com a activitat CAS (creativitat, acció i servei).
Si bé el primer curs la llista de voluntaris va ser molt gran entre els alumnes de quart d'ESO, la resta de cursos ha estat més restringida als alumnes de primer de Batxillerat, especialment de l'Internacional. Aquest curs s'han pogut formar tres parelles: Marc Palmada Flores amb Lesly Lemus Perdomo, d'Hondures; Miquel Alberca Ballell amb Khady Cissé, de Senegal; i Adam Teixidó Bonfill amb Carina Oxanii, de Moldàvia. S'han estat trobant durant dos trimestres els dimarts a l'hora del pati.
Per a ells, col·laborar en l’aprenentatge de la llengua catalana també és una oportunitat perquè sàpiguen coses de les persones nouvingudes, dels seus països d’origen i de com és la seva vida a Girona. És una oportunitat de conèixer noves realitats i noves maneres de viure. També de fer noves amistats.

Text: ANTÒNIA VILAPLANA (Tutora aula d'acollida)