El 23 de gener del 2014 l’alumnat de
1r de Batxillerat de Ciències del JVV vam anar al CaixaForum de Girona a escoltar una conferència, part d’un cicle de conferències
que es fa arreu de Catalunya, anomenat “Trobades amb Comprimís”.
El conferenciant era, ni més ni menys, en Tomàs Molina, l’home
del temps de TV3. Tot el que ens va explicar es podria dividir en 4
parts amb diferents temàtiques.
El conferenciat començà amb la faceta
més “dura” de la ponència donant exemples de desastres mortals
d'arreu del món i mostrant el nombre de víctimes: els gràfics
evidenciaven centenars de milers de morts. Molina volia que
participéssim trobant el nexe entre els països, el nombre de morts... La idea principal d’aquesta
primera part va ser que avui en dia, els desastres naturals són
importants, sobretot els que afecten els països on viu més gent, i
alhora no tenen tants recursos, i poden ser altament mortals. El que
fa la meteorologia és ajudar les persones a prevenir i actuar davant
d’aquests desastres a vegades tan greus. La meteorologia és una
cooperació entre molta gent, fins i tot en els temps de guerra. Per
il·lustrar això, ens mostrà diverses fotografies.
El segon bloc de la conferència tractà
sobre la part més tècnica de la meteorologia en si, els mètodes.
Les variables (vent, temperatura i humitat) són claus per poder
pronosticar el temps mitjançant unes equacions. Ara bé, si una
persona comet un error amb la previsió, aquest error es multiplica.
Sempre hi ha alguna dificultat per a predir el futur, però tot i
això es fan estimacions. I aquestes estimacions són les que ens
permeten veure el canvi climàtic. A més de la part tècnica, els
exemples d'imatges o l’exemple de la fosa del casquet polar àrtic
van ser aclaridors per mostrar una situació real, de què tant hem
sentit a parlar.
I al tercer bloc, en Tomàs Molina ens
insistí en la feina de col·laboració amb una sèrie de passos:
pronosticar, comunicar i saber què cal fer. Aquests 3 passos són la
clau de la meteorologia ja que permeten que aquesta ciència estigui
al servei de la gent. Un exemple de cooperació podria ser l'actuació
davant d'un tsunami.
Finalment, el torn de preguntes. Tot
i ser la part menys rigorosa científicament, va ser la més
divertida i amena. Vam parlar del món de la televisió, de detalls
de la conferència, del canvi climàtic... La conferència
plantejava un aspecte de la meteorologia més humà, més proper a
les persones. I el ponent, un personatge tan mediàtic, resultà
divertit i actiu fent participar el públic: Va ser la clau per fer
aquesta conferència amena i interessant.
Text: LUCA
PANESCU (1BAT A)
