La Francofonia és una organització internacional creada el 1970 i representa els països i regions que tenen la llengua francesa com a primera llengua, on hi és habitual o també on hi ha una notable vinculació amb la cultura francesa.
Comprèn
57 estats membres –tres com a associats, com és el cas d’Andorra– i vint
observadors. El seu objectiu és la promoció de la llengua i la cultura
franceses, intensificant la cooperació entre els seus membres. L'any 2005 el
govern de la Generalitat de Catalunya, per iniciativa del Molt Honorable
President Pasqual Maragall, va sol·licitar-ne l'ingrés. Actualment, el Consell Assessor per a la
Transició Nacional (CATN) recomana que, en cas d'independència, Catalunya
s'incorpori a la francofonia, "per proximitat i
tradició, pel fet que la comunitat francòfona de nacionalitat francesa o de
països africans a Catalunya és molt nombrosa –un 15 per cent de la població
catalana parla francès– o pels interessos derivats dels intensos intercanvis
comercials, podria ser desitjable que Catalunya s'incorporés a la Organització
Internacional de la Francofonia", expliquen.
Toni
Cruanyes és periodista. Fa dos mesos, quan li vàrem fer l'entrevista,
treballava com a corresponsal de TV3 a París (França). Actualment, és el
presentador del TN de TV3. En aquesta
entrevista ens parla de la Francofonia i de la seva feina de corresponsal.
-Què és la
Francofonia? Per què es va crear? La Francofonia es va crear perquè els
països de parla francesa mantinguessin uns lligams culturals quan França va
deixar de ser la potència colonial que imposava les seves lleis a regions
d'arreu del planeta. Els anglesos van crear la Commonwealth, i els francesos -a
banda de la relació bilateral privilegiada que mantenen amb les seves antigues
colònies, especialment a l'Àfrica- van crear aquesta estructura cultural que
pretén que hi hagi més cooperació entre ells.
-La gent sap què és la Francofonia? A França tothom sap què és la Francofonia. I no és que la gent pensi que s'hi viu millor que en altres llocs, però sí se senten molt orgullosos del seu passat vinculat a la cultura, la filosofia i la llengua francesa.
-Quina diferència hi ha entre els països que són francòfons i el que no?La diferència bàsica és que als països francòfons es parla francès ;-) Els països de l'OIF mantenen lligams culturals.
- Amb quina paraula definiries França? Orgull.
-Amb quina paraula definiria la seva feina? Responsabilitat.
-Fent de periodista, on se sent més a gust, a França o bé en algun
altre país? França és un país interessantíssim per viure-hi com a
corresponsal. Però potser els països anglosaxons tenen un caràcter més pràctic
i les coses acaben sent més fàcils.
-La gent de França sap qui és, vostè? No, només els meus amics i els
meus companys de professió. Com que també col·laboro amb un programa de la
televisió francesa (al canal de 24 Hores de la televisió pública) potser hi ha
algú que em coneix. Però, normalment, si algú m'atura al carrer és algun català
que em reconeix de veure'm per TV3.
-Per què va decidir ser corresponsal? Perquè m'agrada molt viatjar,
i també m'agrada molt escriure. És la millor manera de poder fer les dues
coses!
-Com és la vida del periodista? És molt gratificant. Vius moments
històrics des dels llocs on hi ha els protagonistes. Però també és una mica
sacrificat. Es treballa tant de dilluns a divendres com els caps de setmana.
-Què se sent al estar davant d'una càmera sabent que et veuen milers de
persones? Al principi, nervis. Ara sento que tinc la responsabilitat
d'explicar-me bé perquè m'entenguin. Però m'he acostumat a estar davant d'una
càmera.
-Des de França, com es veu el futur de Catalunya? A França, es
pensen que són el melic del món i Catalunya no forma part del seu imaginari.
Ells ens veuen com una part d'Espanya i, ara mateix, Espanya és una marca molt
desacreditada.
-;) Viu de veritat a França o li posen un fons de la Torre Eiffel? ;) Hahahaha!!!!!
Us asseguro que el fred que passo quan haig de fer directes o cròniques des de
davant de la Torre Eiffel és molt real!
Entrevista realitzada per: Anna Meléndez, Olívia Pensato, Carla Rufí i Anna Tetilla (2ESO)