Petjades
de sabates tan fetes malbé com els sentiments de qui les porta. Mirades enlloc
de gent que camina ver l'exili. Petjades sobre terra i pedres que aportaran el
seu testimoniatge: el silenci i fred, en un caminar sense res més que la roba,
una manta i uns diners que més tard no valdran per a res.
Gairebé
segur que no la tornaran a trepitjar. Igual que les pedres seran amuntegades al
voral del camí així serà rebuda la gent en els camps de concentració i es veurà
atrapada, entre el govern franquista i l'aparell repressor i pel nord els nazis
i la Gestapo, i el fred de l'hivern del trenta-nou.
Camps
de concentració (Argelers, Sant Cebrià) entre els canyissars, la sorra de
platja oberta i el mar: pous d'aigua en la sorra. En una sorra on la gent feia
les necessitats. Llocs on els homes eren torturats, les dones violades, on els
francesos tiraven trossos de pa o bacallà i contemplaven com els refugiats es
llençaven i es barallaven. Molts van morir per desnutrició, malalties i altres
misèries.I a Elna, com ocellets que piquen a terra, la mestra suïssa Elisabeth
Eidenbenz, ajudava a qualsevol dona embarassada a no perdre el fill i a no
morir en el part. Cada nen era una emoció més.
Joan
Guerola
Professor
d’Anglès
