 |
| Alguns dels alumnes de 2n de Batxillerat amb la directora després del piscolabis |
El dimecres 23 de maig, pocs dies després d'haver acabat els exàmens, els alumnes de la promoció de Batxillerat 2010-12 van celebrar la seva festa de graduació. Va suposar un respir abans d'iniciar les sessions de preparació per a la Selectivitat. L'acte s'inicià al Teatre Ignasi Bonnin a les 6 de la tarda i va finalitzar amb un piscolabis al pati dels porxos. La sala es va omplir d'alumnes, professors, amics i familiars, que havien estat esperant amb impaciència aquest moment; un moment en què els nostres estudiants de segon de Batxillerat havien de tancar simbòlicament una etapa important de les seves vides per encetar-ne una altra com a adults.
Presentaren l'acte les mateixes alumnes que l'havien organitzat i coordinat: Laia Vicens (que ens ha explicat el programa de la vetllada i ens ha proporcionat les fotografies), Cristina Burgos i Berta Rimbau, a les quals cal agrair la feina i la paciència que van esmerçar en l'elaboració de cada una de les parts de la celebració. El primer pas va ser convidar, per escrit i de manera formal, els professors que els havien preparat acadèmicament durant els dos anys de batxillerat. La confirmació immediata va fer palesa la il·lusió de tots. Un dels aspectes simpàtics de la invitació fou la petició d'anar vestits amb correcció atès que es tractava d'un acte de gala. I realment fou així: els i les alumnes feien veritable goig amb els seus vestits, estrenats per a l'ocasió o amb les corbates i les jaquetes que els pares havien lluït el dia dels seus casaments (eh, Pep? Eh Harry?).
 |
| Anna Masós, Berta Rimbau, Cristina Burgos i Laia Vicens |
 |
| Elisabet Saguer, directora del centre, amb el seu ram de flors |
El programa s'obria amb el discurs de la directora, Elisabet Saguer, que agraí als estudiants la seva petjada al centre i que, després de pronunciar, un a un, el nom de tots ells, els encoratjà per fer front a un futur incert, però curull d'esperança. A continuació intervingué la professora Anna Masós, coordinadora de batxillerat, que els dedicà el parlament que llegireu a continuació:
Als alumnes de 2n de batxillerat:
El que us vull dir ara us ho puc dir de moltes maneres. Però com a professora d’anglès, lectora, cinèfila i persona a qui li agrada la música només ho puc fer barrejant tot això.
Començaré amb l’escriptor anglès Oscar Wilde, que va dir aquesta genialitat (en anglès, of course):
“Education is an admirable thing, but it is well to remember from time to time that nothing that is worth knowing can be taught”. L’educació és una cosa admirable però és bo que recordem de tant en tant que res que valgui la pena saber es pot ensenyar.
Una mica més d’anglès: “To learn is to change. Education is a process that changes the learner”.
Amb això us vull dir que no esteu al final. Sou tot just al principi de tot.
Heu arribat al final d’una etapa –ja en teníeu ganes, veritat?- I què us puc dir, doncs, ara?
Primer de tot, que gaudiu, com en Paul Newman de “The Long Hot Summer”. Després, vindrà el “September” que cantaven Earth, Wind & Fire.
A la tardor, serà el moment d’ampliar els vostres horitzons. Aneu on aneu, res millor que tenir present el “Braveheart” de Mel Gibson, però sense convertir-vos en “The Last of the Mohicans” ni quedar afectats pel “Lost in Traslation”.
Actueu sempre amb “Sense and Sensibility” com la meva admirada Jane Austen. Penseu que el talent que teniu l’heu de fer servir bé, no us emmiralleu en “The Talented Mister Ripley”.
Teniu davant vostre el “To Be or not To Be”, etern dilema que ja es va plantejar el Hamlet de Shakespeare. Vosaltres segur que ho aconseguireu, el “To Be”, naturalment.
I quan gireu la vista enrere, recordareu amb emoció el “Yesterday” dels Beatles.
“Good luck to everybody”
Anna Masós (coordinadora de batxillerat)
En representació dels alumnes parlaren Sara Gutiérrez i Joan Vila, delegats de 2n de Batxillerat C i D respectivament. La primera explicà, amb molta gràcia i espontaneïtat, el seu pas per l'Institut Jaume Vicens Vives des del primer curs, i s'ha de dir que en diverses ocasions les seves paraules van motivar les rialles del públic.
 |
| Sara Gutiérrez i Joan Vila |
I arribà el moment més esperat: el lliurament d'orles i la col·locació de bandes. Les presentadores de l'acte, amb el suport d'un power-point, cridaven els alumnes pel nom i cognom i pel pseudònim -sempre humorístic- que se'ls havia atribuït. Per parelles, havien de pujar a l'escenari per a rebre aquests testimonis i fer-se la fotografia oficial. Les orles havien estat creades per l'alumne de 2n A Adam Johnston, gran apassionat del disseny i la fotografia. Les bandes havien estat preparades per Patrícia López i Ània Prat, de 2n D. Aquestes "graduades" van dur a terme la feixuga i, no obstant això, divertida tasca de recaptar informació de tots els estudiants per a l'elaboració de la llista de pseudònims, que en alguns moments va provocar la hilaritat dels assistents.
En acabar els alumnes, els professors. Foren reclamats a l'escenari la directora, Elisabet Saguer; els tutors de segon: Lluïsa González, Lluís Lucero, Isabel Salvo (que no pogué assistir a la celebració per malaltia) i Joan Samaniego; el coordinador pedagògic, Josep Pi; i les coordinadores de batxillerat, Anna Masós (LOE) i Pilar Escriche (BI). Tots van rebre, de part dels estudiants i amb un agraïment sincer, sengles rams de flors. I també van ser fotografiats. Un dels moments més entranyables el protagonitzà el professor Lluís Lucero, poeta i gran amant de la literatura, en llegir una de les seves poesies. El text descrivia de manera emotiva els anys d'estudiant i va fer les delícies d'un públic que el va escoltar amb els sentiments a flor de pell. Us convidem a llegir-la:
ARS DISCENDI
La jeunesse est injuste.
Jean Cocteau
El brusc advertiment et clava a la cadira.
No vols ni pots entendre allò que et diu.
Ni que és l'afecte que li ho dicta.
Ell també fou jove i amb instints revoltats
aprengué a refusar les normes d'altri.
Amb els anys les féu seves, transformant-les
fins que el cor i la ment les acceptà.
Ara ets tu qui protesta i les rebutja.
Has de ser injust per imposar-te,
per créixer sol i contra els altres.
Temps a venir, la rella implacable dels anys
t'haurà llaurat nous solcs sobre la pell de l'ànima
i oblidaràs amb veu fosca i colrada
el nom, els mots, l'accent de qui ha pogut,
a desgrat teu, sense saber-ho,
ser-te un amic i veure't créixer.
Lluís Lucero Comas
 |
| Lluïsa González somriu en haver rebut el ram |
 |
| Joan Samaniego rep el ram de flors |
 |
| Lluís Lucero recita el seu poema |
 |
| Pilar Escriche agraeix l'obsequi |
Després s'apagaren els llums per donar pas a una projecció preparada per Dídac Cuesta (2n A) que mostrava imatges de diferents èpoques dels veritables protagonistes de la vetllada, dels mateixos nois i noies que es graduaven. Us en facilitem l'enllaç:
Com a cloenda, l'actuació musical de diversos estudiants va fer moure els peus, per seguir-ne el ritme, de tothom a la sala. Sortiren a l'escenari dues formacions, una amb instruments de vent i una banda de jazz.
Com a cloenda, l'actuació musical de diversos estudiants va fer moure els peus, per seguir-ne el ritme, de tothom a la sala. Sortiren a l'escenari dues formacions, una amb instruments de vent i una banda de jazz.
En finalitzar aquest acte tan entranyable, tothom sortí al pati per gaudir d'un piscolabis organitzat i preparat per les alumnes Clara Canimas, Júlia Pensato, Neus Riera, Núria Rovira i Clara Thió i ofert per l'AMPA de l'Institut Jaume Vicens Vives, a qui agraïm la gentilesa de col·laborar amb els alumnes en un dia tan assenyalat.
Per la nostra banda, des d'aquestes pàgines, només ens queda desitjar-los molta sort en aquest nou camí que ara emprenen, tot confiant haver-los donat una bona formació, tant acadèmica com personal, que serà part del seu bagatge. Que la vida els porti el millor. Apa doncs, endavant!
