Mercat de les cooperatives
dels instituts de les comarques
gironines
AVUI, dia: 30 maig
Lloc: Santa Clara (a tocar del Pont Major).
divendres, 30 de maig del 2014
.JPG)
VISITA AL PALAU REIAL I A L'ESGLÉSIA DE STA MARIA DEL MAR (2ESO)
El dia 14 de
maig, els grups de segon C, D i E vàrem anar d'excursió a
Barcelona per visitar el Palau reial (ara un museu) i l'església de
Santa Maria del Mar.
Al museu ens van
obligar a deixar les nostres pertinences en una espècie d'armariets
enormes, però ens van dir que si portàvem alguna cosa per escriure
(com un bolígraf, uns fulls i algun suport) ho podíem agafar.
L'Anna, la guia, ens va explicar la història bàsica de la Península
Ibèrica des de la caiguda de l'Imperi romà fins a finals del sXIV,
res de nou, però igualment va ser un plaer rememoritzar. Quan tot va
estar aclarit, vam entrar al palau. Ens va ensenyar maquetes sobre la
ciutat de Barcelona, el saló del Tinell, curiositats sobre aquella
època, etc. No vam poder entrar a la Capella de Santa Àgatha (però
des de fora ja es veia que era preciosa). En definitiva, el palau era
magnífic!
Llavors ja vam anar
cap a l'església de Santa Maria del Mar, això si, fent parades per
escoltar anècdotes sobre les places, els gremis, els carrers... Quan
hi vam arribar estàvem morts de gana, però ens va compensar la
majestuositat de l'edifici. La guia ens va explicar que la va
construir, en només cinquanta anys, la gent que vivia a Vilanova del
Mar (un barri als afores de la muralla). A l'entrada hi havia unes
escultures (els bastaixos) com a poms, i a terra els noms de la gent
que hi va contribuir. Només entrant-hi, ja es veu que l'església és
espectacular pels vitralls, la sensació d'amplitud... Llàstima que
l'Anna només ens en pogués fer una petita explicació de quinze
minuts. Havent acabat vam tornar al museu per agafar les nostres
pertinences i llavors vam tenir una horeta per visitar Barcelona. Vam
quedar a la plaça del Blat per pujar a l'autobús i de tornada vam
estar cantant cançons, fent-nos fotos, parlant de l'excursió...
En general, la
sortida va ser genial, vam aprendre un munt de coses i ens ho vàrem
passar molt bé!
Text: AINA PATIÑO (2ESO D)
SORTIDA A BARCELONA (3ESO)
El
dimecres 28 de maig, tots els alumnes de 3r vam fer una sortida a
l’eixample de Barcelona organitzada pel departament de Socials. Ens
vam reunir a l’estació d’autobusos a les 8h del matí, i amb
nosaltres van venir uns quants alumnes de 2n. Els professors que ens
van acompanyar van ser Núria Artacho, Dani Bartomeu, Joan Blanco,
Paquita Bonany, Mònica Bosch i Joan Guerola. Tan aviat com vam
arribar vam anar a esmorzar als jardins de la Torre de les Aigües
mentre esperàvem dos guies que ens van explicar què veuríem i què
va passar a Barcelona fa anys. Cap a les 11 ens vam posar en marxa
per veure alguns edificis antics com ara la Casa Batlló i a la Casa
Ametller. A dos quarts d’una vam agafar l’autobús per passar a
buscar els alumnes de 2n i vam anar a dinar al Maremagnum.
Allà els professors ens van deixar temps lliure, però abans ens van
posar un punt de trobada i una hora perquè així ningú es perdés o
es despistés. A dos quarts quarts de quatre vam tornar a Girona.
Text: TATIANA CHALACO (3ESO D)
dimarts, 27 de maig del 2014
PREMI LINGUAPAX DE LA UNESCO PER AL VICENS VIVES
La tutora de l'aula d'acollida de l'institut Jaume Vicens Vives, Antònia Vilaplana, va rebre el premi Linguapax, atorgat per la UNESCO, en reconeixement pel seu treball JVV solidari i les parelles lingüístiques.
 |
| Diari de Girona, dimarts 27 de maig de 2014 |
XERRADA DE SEXUALITAT
La
Nines Agüero, infermera del CAP, va venir a la classe de 3r D a fer una xerrada sobre el sexe a
l'hora de tutoria. Primer ens va fer preguntes, ens va explicar
moltes coses, ens va aclarir tots els dubtes i finalment ens va recomanar
dos llibres: El diari vermell de la Carlota i El diari vermell de Flanagan. Totes dues lectures s'assemblen molt: els dos nois, la Carlota i en Flanagan, es troben, es coneixen i cadascú escriu el seu diari des del seu punt de vista.
Mai us heu preguntat què és el sexe? Què vol dir? Saber sobre el sexe vol dir descobrir el nostre cos i el cos de la
nostra parella, entre d'altres coses. La Nines ens va explicar els mètodes anticonceptius més utilitzats, però va recomanar que, per prevenir malalties com
per exemple la sida, és molt millor usar preservatiu. També va parlar del risc d'embaràs i com evitar tenir una sorpresa en aquest sentit.
Text: ABRIL GONZÁLEZ (3ESO D)
dilluns, 26 de maig del 2014
PRIMERS AUXILIS. REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR
Dimarts 13 de maig a l'hora de tutoria els alumnes de 3ESO D vam
assistir a una xerrada sobre reanimació que es va fer al gimnàs de l’institut.
Mai us heu preguntat què faríeu si un familiar o un amic vostre
patís un atac de cor o alguna cosa semblant mentre aneu caminant pel carrer? Doncs ara us expliquem
algunes tècniques que ens van ensenyar a nosaltres.
Primer de tot, heu de mirar d’estar en un lloc on no passin
cotxes: en una plaça, en una vorera.... Després heu de veure si la persona està
conscient o inconscient (escolteu si respira). A continuació cal demanar ajuda
a algú que passi per allà i també trucar a Emergències perquè vingui una
ambulància. Mentre esperem, hem de pressionar amb tot el nostre cos (no
només amb els braços) el pit d’aquesta persona 30 vegades al ritme de la cançó"Macarena";
no ho hem de fer ni massa fort ni massa fluix.Llavors hem de fer-li el boca a boca. Hem d'agafar el nas per
dalt, tirar-li el cap enrere i fer el boca a boca (posar aire dins seu) només 2 cops! i després hem de
tornar a pressionar-li el pit 30
vegades més.
Si tot això no funciona, hem d’agafar un desfibril·lador (ara
els trobem sovint al carrer). Quan l'agafem sentirem que emet un so (aquest so
avisa a l’hospital més proper que algú està utilitzant aquell desfibril·lador i
que es necessita una ambulància). El posarem a terra, l'obrirem i seguirem les
instruccions que ens marqui. Quan el desfibril·lador estigui preparat per fer la descàrrega
al pit, començarà a parlar per informar-nos que ens hem d’allunyar de la
persona inconscient. En el moment en què l’aparell nota que no cal fer més
descàrregues deixarà de fer-ne. Llavors només caldrà esperar l’ambulància.
Text: ABRIL GONZÁLEZ (3ESO D)
INTERCANVI. JAUME VICENS VIVES DE GIRONA - LYCÉE ÉMILE ZOLA DE RENNES
Una setmana d’intercanvi amb alumnes de l’Institut Emile
Zola de Rennes
El dia 17 de març ens vam reunir tots els alumnes de 1r
de Batxillerat que ens havíem apuntat a l’intercanvi. Vam quedar a les 7.15 a
l’estació d’autobusos per anar a Barcelona, amb una mica de son i molta
il·lusió. Vam haver d’esperar una hora per agafar l’avió en direcció a Nantes.
A Nantes vam agafar un autobús que ens portava a Rennes. Al cap d’hora i mitja hi
arribàvem.
Al primer lloc que vam anar va ser al Lycée Emile Zola,
on estudiaven els nois i noies francesos que feien l’intercanvi. Dos d’aquests
alumnes ens van portar per tot l’institut; les seves instal·lacions eren grans,
però una mica antigues. Com a benvinguda ens van preparar un pica-pica. La
resta de la tarda vam anar a un parc i més tard ens van portar amb les
respectives famílies.
El dia 18 vam reunir a les 9.00 tots els alumnes catalans
per anar a Dinan, on vam anar a la basílica de Saint-Sauveur i la guia que ens
va acompanyar ens va preparar una gimcana pel poble. Després vam anar a Saint
Maló per caminar per la muralla i veure les precioses vistes del mar.
El dia 19, com el dia anterior, vam quedar a les 9.00 per
anar a visitar el museu de la Bretanya, “Les Champs-Libres”, amb un guia que
ens va parlar sobre el patrimoni cultural bretó. Després ens van deixar temps
lliure per visitar Rennes. A la tarda vam estar tots junts fent volts per
Rennes.
El dia 20 vam quedar a les 9.00 a l’institut per agafar el
metro i anar a un taller de danses cèltiques al Cercle Celtique de Rennes, a la
granja de La Harpe. Després vam anar a dinar i vam quedar a l’institut a les
14.00 per fer un taller de descoberta del patrimoni monumental de Rennes. Vam
tornar a l’institut a les 1.:00 amb els francesos que feien l’intercanvi.
El 21, com sempre, vam quedar a les 9.00 per anar al Mont
Saint Michel, declarat monument històric patrimoni de la humanitat. Quan hi vam
arribar vam entrar a la petita fortalesa i dins l’església. Després ens vam
posar les botes d’aigua i vam anar amb un guia a fer la volta al Mont Saint
Michel per dintre la badia. Aquella nit vam anar a una discoteca que es deia
UBU.
El dia 22 i el dia 23 tothom estava amb el seu francès o
francesa i la seva família. El 22 vam anar per separat, però el 23, i com
acomiadament, vam anar a jugar a la bolera.
El 24 vam quedar a les 9.00 a l’institut per tornar cap a
casa. Vam anar a Nantes on vam agafar l’avió, i un cop a Barcelona vam tornar a
Girona.
Personalment, per mi va ser una gran experiència, ja que mai
havia fet cap viatge semblant. També em va servir per poder parlar el francès,
que és una gran llengua, i per fer nous amics. El que més em va sorprendre dels
habitants de Rennes va ser que quasi tots fumaven, cosa que aquí no és tan
habitual. El que més m’ha agradat d’aquest viatge ha estat el Mont Saint
Michel, ja que és una petita fortalesa envoltada d’aigua i on la marea pot ser
molt alta o molt baixa.
Text: ALBERT TETILLA (1BAT C)
dijous, 22 de maig del 2014
KNOPINES TVGI. DUES ALUMNES DEL VIVES A TVGI
 |
| Paula Aguado i Georgina Torrado (2Bat) |
Gràcies a les pràctiques realitzades dins l’assignatura Estada a l'Empresa, les alumnes de 2n C de Batxillerat Paula Aguado i Georgina Torrado elaboren un programa mensual a Televisió de Girona. El programa s'anomena K n'opines.
Podeu veure les emissions de desembre i gener a http://tvgirona.xiptv.cat/k-
CONSERGE, MESTRE I ARTISTA!
Mireu qui ens vam trobar a Figueres el dia de Santa Creu! Era en Ramon Carreras, de consergeria. Sí, a més de conserge és també mestre, pintor i escultor! Li vam demanar que ens fes cinc cèntims sobre la seva obra, i això és el que ens va explicar:
L'estil
de pintura que faig el defineixo com simbolisme. Totes les pintures tenen per a
mi un significat molt concret però el que faig és simplificar molt la
representació de la idea fins que aquesta queda gairebé desdibuixada. En tot
cas jo no explico mai el que volen dir els meus quadres.També faig alguns quadres de
paisatges inventats i normalment pintats amb espàtula.
Pel que fa a l'escultura, les obres que
faig en pedra són de tipus conceptual. Cada una té el seu sentit però es
prioritza la forma i la composició. El material que utilitzo és molt divers i
generalment treballo amb pedres que he recollit en diferents llocs. També he fet
algunes peces en bronze de caràcter figuratiu.
Per saber-ne més, heu d'escriure
a la barra del buscador ramoncarreras.com
FESTA DE CLOENDA DEL PROJECTE ROSSINYOL
Les
alumnes Wanting Li i Linmin Qiu de 3r D i Betsabé Lemus de 2n E
formaven part dels 44 alumnes que han participat en la sisena edició
del Projecte Rossinyol a Girona i que el passat 16 de maig van fer la
festa de cloenda al centre cultural la Mercè. La meitat d'aquests
alumnes eren de la Universitat i la resta eren estudiants d'educació
primària i de secundària. Va ser un acte molt emotiu perquè es va
projectar un vídeo on mentors i mentorats explicaven la seva
experiència durant aquests sis mesos que han compartit vivències,
han conegut noves cultures, han passejat pels carrers de la ciutat i
han après a comunicar-se millor en català. A més, han participat
en les diverses activitats organitzades als barris. Després van
compartir plegats un berenar fet per ells mateixos en el qual van
poder degustar algunes menges exòtiques.
L'alcalde
de Girona, la regidora d'ensenyament de l'Ajuntament i un representat
de la Universitat de Girona també van fer uns parlaments ben lluïts
per encoratjar-los a tots i felicitar-los com a nous ciutadans de
Girona que són.
El
Projecte Rossinyol, promogut per la Universitat de Girona amb la
col·laboració de l'Ajuntament, és una iniciativa de mentoria que
té com a finalitat afavorir la inclusió i la integració social
dels alumnes nouvinguts a través de potenciar el coneixement de la
llengua i la ciutat. El projecte s'ha desenvolupat a quatre zones de
la ciutat: Pont Major (escola Carme Auguet), Sant Narcís i Santa
Eugènia (escoles Dalmau Carles, Santa Eugènia, Mare de Déu del
Mont, Bell-lloc i l'institut de Santa Eugènia) , el Barri Vell
(institut Vicens Vives) i al barri de Palau (institut de Montilivi).
dimarts, 20 de maig del 2014
ALUMNES DEL VIVES, GUANYADORS DEL CONCURS DE SEGURETAT VIAL PERE JORDÀ
Els alumnes Sergi Pérez (4ESO B),
Guillem Plazas (3ESO A) i Berta Muñoz (4ESO A) han quedat 1r, 2n i 3a respectivament en el Concurs de
Seguretat Vial Pere Jordà organitzat des de la Delegació Episcopal de Trànsit del
Bisbat de Girona.
El proper 6 de juliol de 2014, Dia Mundial del trànsit, es farà el lliurament de premis, que consisteixen en la part teòrica del carnet
de conduir, regal de l'autoescola FPC. La resta de participants del nostre institut rebran un
regal de part dels diferents patrocinadors del concurs.
Text: Ma MERCÈ MOLA (Professora de Religió i col·laboradora de la Del. Ep. de Trànsit del Bisbat
de Girona)
EMPRENEDORIA 3ESO: PROTOTIPS DE PRODUCTES
Al llarg de les darreres setmanes hem estat treballant
a l'assignatura d'Emprenedoria el Projecte Kit Caixa Joves emprenedors.
Hem identificat problemes la solució dels quals es pot
convertir en oportunitat d'emprendre i de fer negoci. En conseqüència
hem creat uns plans de negoci així com també uns prototips
de productes que
creiem que poden ser interessants. Penseu que els prototips no només s'han
creat sobre el paper sinó que també els hem creat “físicament”.
En aquest sentit tenim:
- Els
Mitjons Protectors. Mitjons per anar per casa sense sabates, amb una
protecció addicional que evita el donar-te un cop amb mobles o objectes. A més,
els dissenys són d'allò més divertits: cocodrils, lladres, missatges divertits,
equips de futbol, política...
- “Motiva't
per estudiar”. Joc per a PC on de forma divertida es combinen proves
lúdiques amb proves acadèmiques.
- Sistema
d'identificació de petjada digital. Apte per a
accedir a alguns espais de l'institut. Tenim tant l'aparell, com la placa base
i les connexions. En breu, integrarem els elements.
- Estalvi
de llum a les aules. Amb un sistema senzill proveït amb un sensor de llum
es pot estalviar una quantitat important de llum.
Penseu que els pares ens estan ajudant molt, ja que
han col·laborat amb els seus coneixements i els seus fills a tirar endavant
aquest prototips. Aviat en farem una presentació.
Text: TONI COSGAYA (Professor d'Emprenedoria)
Text: TONI COSGAYA (Professor d'Emprenedoria)
dilluns, 19 de maig del 2014
EL VIVES, A LA FINAL DEL CONCURS "FEM MATES"
.JPG)
El passat dia 17 de maig dos alumnes del nostre
centre, Sergi Esturi (1ESO) i Karyna Goncharenko (2ESO), van participar a la
fase final catalana del Fem Mates a Reus. Al matí van fer la prova individual i
a la tarda una prova en grup amb alumnes d'altres instituts pel centre de la
ciutat.
Va ser una jornada plena de problemes matemàtics i també de
companyonia i noves amistats.
En Sergi Esturi Viñals va aconseguir el primer
lloc en la categoria de 1r d'ESO, i volem que rebi la nostra més cordial felicitació.
.JPG)
.JPG)
divendres, 16 de maig del 2014
VISITA A L'ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA (2ESO)
El dia 15 de
maig els alumnes de 2n d’'ESO vam visitar l'Arxiu Històric de Girona, creat a
l'any 1952 i situat al centre del barri antic. Vam aprendre que els arxius
històrics són uns centres en els quals es conserva la informació que es
recopila al llarg del temps. Allà hi vam poder observar diferents documents i
arxius històrics. Ens van explicar que abans d'exposar-los els reparen, ja que
moltes vegades estan fets malbé. Normalment aquests documents són aportats per
persones que els han trobat entre els documents que conserven a casa seva.
Moltes vegades pactaven amb l'arxiu històric per tal que es poguessin exposar.
Tot i això l'arxiu només emmagatzema documents que com a mínim tenen un segle
d'antiguitat. El pergamí més antic data de 1009 i fou trobat a l'hospital de Santa
Caterina quan va passar a formar part de la Generalitat. Els pergamins solien
parlar de pertinences i, per tant, els havia escrit un notari. En aquella època
estaven fets de pell d'animal i escrits en llatí. La lletra que usaven era
moltes vegades gòtica i escrita amb ploma o canya. La tinta era una mescla
líquida de pigments minerals.
Després d’observar
detingudament les diferències que trobàvem en els diferents escrits que
conservaven, vam veure un audiovisual en el qual ens explicaven tot el que
necessitàvem per omplir un qüestionari. Més tard vam anar a observar els 1000m²
on hi havien tots aquests documents.
Va ser una
visita agradable que va ajudar-nos a saber més sobre les comarques gironines i
els costums des del segle XI.
Fotografies: JOAN CARLES CORTÉS (Professor de Socials)
dijous, 15 de maig del 2014
L'AULA D'ACOLLIDA AL TEMPS DE FLORS
Els
alumnes de l'aula d'acollida del Vives van fer un muntatge a Temps de
Flors als jardins dels Serveis Educatius del Gironès. Les diferents
aules del Vicens Vives, Santa Eugènia, Santiago Sobrequés, Narcís
Xifra, Carles Rahola, Montilivi i Bell-lloc van treballar per poder
escenificar els planetes que visita el Petit Príncep, l'obra
d'Antoine de Saint-Exupéry que enguany celebra el 70è aniversari de
la seva publicació.
El dia
de la inauguració, a més de tots els alumnes de les aules
d'acollida de Girona, els seus tutors, personal del Servei LIC,
directors i representants dels centres, va assistir-hi Albert Bayot,
director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, que va fer
un parlament molt entranyable i lligat amb la seva experiència
docent.
L'experiència
ha estat molt interessant per a aquests alumnes perquè els ha fet
reflexionar sobre un fet molt important de les seves vides: el viatge
que van començar quan van marxar dels seus països i que d'alguna
manera continuen aquí, a Girona, creant lligams en un espai nou i en
una cultura nova.
Text: ANTÒNIA VILAPLANA (Tutora aula d'acollida)
CANTATA UAP 14 A TV GIRONA
La Cantata per la Pau que va tenir lloc al Teatre de Girona el mes de gener i en la qual van participar els nostres alumnes serà retransmesa per TV Girona:
DISSABTE 17 de maig a les 22h
DIUMENGE 18 de maig a les 23h
DILLUNS 19 de maig a les 10h
dilluns, 12 de maig del 2014
ALUMNES I EXALUMNES DEL VICENS VIVES
LAIA
PERCICH,
DOMA CLÀSSICA
Em dic Laia Perich, tinc 12
anys i faig doma clàssica.
Vaig començar als 4 o 5 anys en una
hípica prop de Parlavà, però allà no es dedicaven gaire a aquesta
disciplina i vaig canviar d'hípica, vaig anar al CAVA, que és on
entreno des de fa 4 anys.
Ara faig molts concursos importants com
el d'Espanya o el de Catalunya. Al de Catalunya hi competeixo des que
tenia 9 anys però no ha estat fins fa 2 anys que he començat a
guanyar. Aquest any, al campionat de ponis de Catalunya, he
aconseguit la medalla d'or individualment. Al d'Espanya ja hi he anat
2 anys, el primer any vaig quedar sisena i enguany quarta, i medalla
d'or per equips amb la millor nota.
NASARIA BOUBOU,
CICLE
D’ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
El 2012 va ser l'últim any que vaig
passar a l'institut. Va ser un any en què estava contenta i trista a
la vegada, contenta perquè per fi podia decidir de fer el que
m'agradava i trista per haver de deixar companys.
Companys, un diferent de l’altre, cada persona amb gustos i
caràcters diferents, però tots bones persones. La veritat, estic
molt contenta d'haver passat per l'institut Jaume Vicens Vives perquè
m'ha donat l'oportunitat de conèixer gent increïble i meravellosa.
Estic molt agraïda al professorat pels coneixements i aprenentatges
que m'han ofert, i per haver-me enriquit com a persona.
Penso que és un privilegi ser a
l'institut, però no t’adones dels moments màgics que vius fins
que te n’has anat. Ha passat més d’un any, i de vegades penso
tant de bo hagués aprofitat més; i et vénen records màgics
amb companys de classe a qui no oblidaràs mai.
Ja fa un any que sóc fora i he
començat una nova etapa en un altre centre anomenat INS Vallvera.
Vaig decidir fer el Cicle d'Atenció a les persones en Situació
de Dependència perquè sabia que en aquest camp es necessitava
molta ajuda: es tracta d’un col·lectiu de persones amb moltes
dificultats. Estic molt contenta de l’elecció que he fet ja que
m'agrada i em satisfà el fet d’ajudar la gent que veritablement ho
necessita.
S'estudien assignatures com ara
Organització de l'atenció a les persones en situació de
dependència (organitzar i intervenir en les atencions als
diferents col·lectius), Atenció sanitària (fer mobilització
i activitats d'assistència sanitària), Atenció higiènica
(higiene dels materials, de l'entorn i de la persona dependent),
Característiques i necessitats de les persones en situació de
dependència (saber les necessitats i com és cada col·lectiu),
Destreses socials (les habilitats socials que hem de tenir com
a professionals) Empresa i iniciativa emprenedora (projecte
d’un any de durada que es lliura a final de curs).
18 CURSA POPULAR CIUTAT DE GIRONA
El diumenge
11 de maig el nostre centre va participar a la 18a edició de la cursa popular
Ciutat de Girona organitzada per l'Ajuntament en col·laboració amb el Centre
Hipercor. El nostre institut va quedar classificat en segon lloc i va guanyar el trofeu dels centres escolars de secundaria amb més participació
d'alumnat.
També
felicitem la Júlia Ibañez (1ESO B) i l'Anna Coll (2BAT B) per quedar segona i tercera classificades de les seves
categories G1 i G3.
ENHORABONA A
TOTS ELS PARTICIPANTS!
Text: LURDES JULIOL (Professora d'Educació Física)
dijous, 8 de maig del 2014
FEM DE NEOLÍTICS
Sota l’eslògan “fem de neolítics” vam
realitzar aquest mes de maig un parell de sortides amb els nostres alumnes de
1r curs de l’ESO, la primera capitanejada per l’Àngels Vallverdú i les seves
fidels acompanyants Núria Feliu i Marta Salavedra el dia 6 i la segona, el dia
21 amb aquesta humil “redactora”i d’altres amables profes, la Lurdes Juliol i
la Marta Orts. La veritat és que l’organització ARQUEOLÍTIC que s’encarrega no
tan sols de la tasca de les pròpies excavacions, inexistents fa un parell de
dècades, sinó també de les explicacions al visitants, va facilitar molt la
nostra activitat, tant per l’oferta de jornades com per la puntual rebuda a
l’hora i al lloc de trobada al Parc de la Draga.
En aquest parc, proper al llac de
Banyoles, van trobar restes arqueològiques fins llavors desconegudes a la zona
amb motiu dels treballs per a la preparació d’una de les seus olímpiques
Barcelona 1992. A partir d’aquell moment comença la recerca que mostrava
l’evidència d’un assentament neolític i aportava objectes que el medi lacustre
havia preservat per sobre del que seria raonable pensar.
Moltes còpies d’aquests útils van
mostrar-se als nostres alumnes amb entenedores explicacions sobre els
materials, la utilitat etc. Al final, fins i tot, els nostres nois van poder “preparar“ una mena de rascador amb fusta, pedra i corda que potser han guardat
com a record a casa.
També se’ns van mostrar reconstruccions
de cabanes fetes amb els materials originals i se’ns va parlar àmpliament sobre
les necessitats i els modes de vida dels homes banyolins de fa 7000 anys.
En general, tot va resultar bé i encara
que el temps d’aquest primaveral mes de maig no va acompanyar gaire, esperem
que els nostres més joves estudiants guardin un grat record d’aquesta excursió.
Text: ISABEL SALVO (Professora de Socials)
Text: ISABEL SALVO (Professora de Socials)
EXCHANGE INS JVV GIRONA – BAMBERG (1BAT A)
Fashion in Bamberg
There isn't much fashion in Bamberg though... But as we walked in the streets we could see very different outfits. I noticed, for example, that there were more people than in Spain that wore punk, gothic and similar type of clothes. Another fact that surprised me was that many girls changed their hair natural colour into a darker one because they were blonde and in Spain it happens exactly the other way round. This was because in Germany the normal hair colour is blonde and here it's brown.
Although there were few shops in Bamberg, only the normal ones such as H&M and Pimkie, we had the opportunity to go shopping in Nürnberg because we had two hours for free time.
Moreover, some of us went to Lea's house on Thursday after the BBQ party to see the new episode of the most famous fashion show in Germany which is: "Germany's next top model". This TV show consists of trying to find the best German model by eliminating the other ones and it is presented by Heidi Klum, who is one of the most popular models in the whole world because she worked for Victoria's Secret.
Andrea Franch
Food and drinks
When I go to another country, one of the things I like most is to taste their food, because it can change a lot from one place to another. So, I'd like to eat typical German food.
The first day I have had dinner with my host family, but the meal wasn't German at all. However, the other days it was. So, as I could taste a lots of different courses, I will present you some of them:
Spätzle with Rindfleisch
One day, my German partner's mother cooked "Spätzle with Rindfleisch". At the first sight, I thought that it was pasta with meat, but actually, Spätzle looks like pasta, but it isn't. It's very common in the southern Germany, Austria, Switzerland, Hungary, Alsace and South Tyrol.
As I liked it, her mother explained me how to prepare it.
You need some eggs, flour, salt and water. You mix them and you scrap long, thin strips of that dough with a "hopper", the utensil used to make this course.
And the Rindfleisch it's a kind of roas beef, usually served with much meat sauce.
Bratwursts
And of course, I ate lots of bratwurst! You can't go to Germany without tasteing any bratwurst. If you pretend to do something like this, better don't go. Actually, I didn't eat just one bratwurst, and I can swear you that wherever you eat them, they taste really good.
Also, when we went to Nürnberger, we ate the Nürnberger Rostbratwurst, which usually are served in threes and they are the typical of that city.
Moreover, the German partners prepared us a barbaque in a park, where we cooked some bratwurst and other kind of sausages and marinated chicken.
Schäuferla
On sunday, I went to a restaurant with my host family, and, as it was quite difficult to understand the menu, I let them to choose one course for me. They ordered "Schäuferla", which is a traditional dish from South of Germany and it is made from the pig's shoulder meat. In Franconia it is usually seasoned with salt, pepper and caraway and rosted in the oven for about two or three hours. Mine had the pork rind very crispy and the meat was easy to separate from the bone.
Usually, the meat is served with various side dishes like:
Sauerkraut
This side dish consist of fermented cabbage. Besides Germany, you can also find this dish in Poland, Russia and in Alsace.
Klöß One of the most common side dishes I think that are " klöß" which are a kind of balls made of potatoes, and I noticed that usually were served with meat.
They look like "bombas", an Spanish "tapa", but they don't have meat inside.
I was surprised to see that there are a lots of breweries in Bamberg, and in consequense, lots of different beers. For example, the family explained me that one of the most famous beers in the town was the "Rauchbier", which is a smoked beer.
But, about the drinks, the most surprising thing weren't the beers, because I knew their popularity before coming. What surprised me most was that they drink everything with gas. When they order "water", they mean sparkling water. If you just want water, you must say that you would like it without gas. However, they usually prefer Coke, Fanta or them mixed.
The most surprising thing about this fact, was that they put gas in the fruit juices and even in tea! The German partners were stranged to see us ordering still water.
Cristina Saubi
Girona's presentation
On Tuesday we presented our city, school and country to the German students from the exchange. You can see the video in the following link:
My personal diary
Day 1 - Monday 17th March 2014
The first day everybody had their first impressions of their family. Let's see some of them!
Marc Palmada: We have arrived in Nuremberg and it is not as cold as I expected. We have arrived at Bamberg by bus. It has been amazing to meet Manuel in person, he is a cool and a nice person. I have met his father and his mother, they are so friendly. Then they drove us to Manuel´s home. It is big, beautiful and it seems comfortable and cosy. It is. I'm installed in my room, looks set to be a very good experience full of special memories. Later Manuel showed to me his League of Legends account, he is a pro player! At that time he introduced me his old sister, Christina. At dinner I have eaten a soup of noodles, with a typical German meat and with a lot of brot, and a second dish, lasagne and salad (most of lettuce). After Manuel and me watched a film. We all left full and ready for bed - getting up at 6 am to go school is a ponderous way to start a vacation!
Júlia Canals: After a long trip, we arrived in Bamberg, in a square where all the Germans were waiting for us. I met my partner, Franca, and her mother in person, and we went to her house. I had a shower, and at 6 p.m., we had dinner. It impressed me the schedule they have, and also the fact that both parents knew English, cause I think it rarely happens in Spain.
Mariona Colomer: I got up at 6:00 and I went to the airport. The plane was leaving at 12:05 and we arrived at Nurenberg at 14:00. I was very nervous and looking forward for meeting my family. When we arrived at home, we had a wonderful dinner! I ate Raclette. My partner was very friendly and lovely, she treated me really well and was always explaining me things.
I brought them some presents which they loved a lot! For the mother, I gifted her a turquoise kerchief and a ring which she said that it matched with her blue eyes! I also gave them a calendar with photos of Barcelona and a book about Catalonia in German. They really loved them!
Day 2 - Tuesday 18th March 2014
Today I woke up at the same hour as usual when I go to school: al 6:30 AM. This was not a very good piece of news, specially if I want to rest, but I have to get accostumated to their schedule and daily life. I tried to follow my and their routine, I had breakfast and we left home. To arrive to the highschool we took the bus, and another thing suprised me. The driver opened the doors, a lot of people got in, but anyone didn’t pay for the ticket. I asked my partner for this, and she said that this is normal, but if a revisor comes, they will have to pay a bill. Well, I paid just in case, but it was strange because here in Spain, we must pay to get in the bus. There seems it is not necessary. Well, little constasts.
When we arrived to the Gymnasium, I took part of the first two lessons: English and German. At the English lesson I got surprised on how is the dynamic of the class. The teacher brings a text, someone has to prepair some exercices and to make an exposition in front of the class, and then they work on that text. The topic of the article was not very important, but I did surprise because they work in a very simillar way as we do in the IB. Then, when the German lesson started, I didn’t understand any word of their expositions about Shakespeare, but I had a very good impression of their teacher. I did not understand anything but I liked the naturality, the entonation and how their teacher was able to speak. Today I realised how important is the non-verbal comunication with this example.
Some people didn't have this problem, for example Pol Muñoz who said "As I understand both languages pretty well, I had no problem with following the class but I don't think that this can be applied to the others, as only Carme speaks German".
Then, we met all together to listen to the head-master’s speech (very strange speech because of the football’s references, he tried to act like he wanted to become our friend) and saw both videos of the highschools. Well, going to the point, we left and went with a teacher to visit Bamberg. I liked to city, it is very similar to Girona, but I felt that it was a lack of explanations when we arrived to somewhere. I hope this was just a punctual thing. A part from this, I liked much the visit of St. Michel’s, of the Cathedral, of everything.
In the afternoon we went to a dancing class and to the gym. The two activities went very fine, I had lots of fun after a very nice day.
Some people, went to Vicent's house and there they watched Finding Nemo. They also played a drinking game which they called Drinking Nemo. Everytime that someone said "Nemo" on screen, we had to drink a little bit (they bought beers, but you could drink other things such as Fanta or water). At some points the characters said Nemo like 6 or 7 times in a row! Then we also played "Jo mai mai" and talked all together.
 |
| Bamberg's cathedral. |
 |
| Watching Finding Nemo. |
Luca Panescu and Pol Muñoz
Day 3 - Wednesday 19th March 2014
This morning we visited Mödlareuth, and today our exchange partners also went with us, we had to travel one hour by bus to get there, it was a little village which was divided in two parts, after the Second World War, between the two Deutschland, the Russian and communist and the American, which was more liberal and capitalist.
Many people emigrate from the Russian part to the other, because they thought that they would live better there. Then the government of the Russian Deutschland did everything he could for stopping it, so they first started with the guard of some soldiers and a zone full of landmines, then they put a iron wire fence, across all the frontier. They improved their frontier every time someone escaped and reached the American part for avoiding that people repeated the escape the same way, they even build a wall with watchtowers where the soldiers guarded the frontier.
When we finished the visit to Mödlareuth we went to visit a mine in which in the past they extracted iron mineral, inside the mine it was quite impressive to see some very big and deep cavities which were left after extracting all the iron mineral from a very big vein. They continued many meters over where we were walking and many meters below, but it was not vertically, it was diagonal, because it followed the stone layers of the mountain.
At the evening we went to a restaurant to have dinner all together the students who participated on the exchange. Most of the food they served there was pork and I ate a dish which I liked with juicy pork meat, I think it was cooked a long time because it was not hard, it was soft and easy to eat. I also ate potato balls which were also good and some sauerkraut.
Adam Teixidó
Day 4 - Thursday 20th March 2014
Today we get up even earlier. The reason? We've to be punctual in order to participate in the Kangaroo tests in maths. Once we've done the test we forget about it and we take the bus to visit Wurzburg. This small city is just an hour away from Bamberg, and it is called a “universitaire” city because the majority of people who live there are students. It is true, it was hard to find somone older than 40 in the streets. Wützburg has got plenty of churches, and it was nice to climb up to the “Fort” hill, where you could experience this feeling that there’s no neighbourhood without, at least, three churches. The most notable thing about Wützburg was, besides all sightseeings, that we were able to have a heavy lunch there (consisting of two meat sandwhiches and an ice-cream) for only four euros.
After lunch time we went back to Bamberg, where the students were waiting for us. I have to say that this afternoon will surely be considered as one of the “tops” of the trip. We went having a barbacue, but wow, what a barbacue... We walked to a park which was just three minutes away from the center. The park consisted of a playground for the children (and childish grown-ups, hehe, as we are) with a slide, a little creek and a wooden structure to climb up on, which really persuaded you to do so. Then, a huge open space with huge grass fields, and after that, a basketball court and (awesome!) a beach volleyball court.
On the top of all that, some germans carried with them massive bags just filled with food (fruit, chocolate, chocolate, chocolate, etc.), and some others brought a barbacue. So, our afternoon activity concerned a three-hour laying on your back –sunbathing, in a way, bearing in mind that in German.
 |
| Mireia, Cristina and Mariona with Würtzburg at their back.. |
We played volleyball, rugby, basketball and so on. We ate bratwürst and other kind of meat. Later, when it was dark we played music and dance, we taught them how to dance Reggaeton. We also played basketball, I hardly could see the ball because it was very dark. At ten o'clock some girls went to Lea's house and watched a TV show about fashion.
 |
| Our German mates preparing a BBQ |
|
| Pau and Mariona with great views of Würtzburg. Lluc Solés, Pau Batlle and Mariona Colomer |
Day 5 - Friday 21st March 2014
On Friday we had the change to go to Nürnberg, one of the most important cities economically in Germany. That time, though, we went there by train (up to that point we had only been using the bus), so we met early in the morning in the Bamberger Banhof (Bamberg's train station). In that aspect, I didn't find any difference between German and Spanish trains, except for the fact that you were allowed to take animals inside it. Throughout the return trip I had a woman with a dog on his lap that hardly moved.
Having seen already two German cities, Würtzburg and Bamberg, I had an idea of how German cities were, as I had found them rather similar. Therefore, I expected Nürnberg, the first city we had seen, as we had landed there, to be more or less the same. My thoughts happened to be true, as Nürnberg, despite having more than half a million people living there, was also full of gothic churches and streets full of houses with steep roofs. One of the main tourist attractions in Nürnberg was his castle, which is thought to be built about the year 1000. Although it was partially destroyed in the Second World War (again!), I found the building very well conservated. In fact, parts of it are still used as a Youth Hostel. Before going to the castle, though, we had gone, even though you might not believe it, to a mattress shop belonging to Ms Riess' parents. There, they had one of the deepest wells in the city of Nürnberg. Ms Riess' mother explained us the well's history in a very decent Spanish (she had also lived in Nicaragua!).
After that, we were able to go to visit Nürnberg's city center, and one of the first things we saw was the so called Schönen Brunnen, or beautiful fountain. Ms Riess told us that the fountain traditionally had a single ring attached to the fountain's fence, that if you touched it three times and thought a wish, then it would become true. However, recently a new ring was added just for the sake of tourism.
Another of the things I was talked about from Nürnberg was its famous bradwursts. I noticed that just to take a look in my surroundings I could see lots of food stalls. For lunch, I ate a delicious variety of those bradwursts. Apart from that, we spent the rest of the free time we had hanging around the streets and seeing the big amount of shops there were. Although I could notice, like most of the German cities we had visited, that the economic level of their citizens was relatively high, there was also a big range of povery. Therefore, I realized that there are some universal problems you can't solve even if you are in Germany.
After taking the train back to Bamberg, Jannick was waiting for me to go again to the local football pitch. This time, though, the event happened to be quite more massive than it was on Tuesday. All of the boys of our age who lived in Trunstadt were present there. As a consequence, the perception I had had on Tuesday of football being a friends-gathering activity was reinforced. As Jannick told me, almost every Friday they met to play football.
A bit exhasted because of the football match, we had dinner earlier (even more!) than usually, Jannick's cousin came to pick us up to the so-called bowlinghous, a place in Bamberg's where you can play bowling or billiards. I take advantage of this moment to comment one of the differences that stroke me a lot during the exchange. It is that of drink. Although it's true that drinking a lot of water is good for one's health, I find the amount of water they drink sometimes excessive. When we went to school, for instance, all of the pupils were bringing at least one bottle of water. Another feature of that water is that anecdote referring to water is that when I arrived the first day and they asked me what to drink, I naturally said: "water". However, when I tasted it I realized it was sparkling. I didn't say anything as I thought it might have been a mistake. However, when I saw that I was not the only one surprise by this fact, I realized that was actually the rule. Incredibly, finding unsparkling water in Germany is as difficult as understanding the language. I say that because during the pool match, Jannick and his cousin drank as much as two cokes.
Some other students went to Emma's house and made a party. For Pau Matarrodona, the main problem occurred when Oliver, Joan Masssachs’ partner, called his father to catch them up, at 1:00, they started to search Marcus Nein, hispartner. They didn't find him so they asked everybody if they had seen him. The answer was “Nein”, making fun of his surname. They called him, no answer. When Oli’s father arrived, Marcus answered a call, saying that he was in Emma’s house, where the party had took place. They found him, walking in a dark street, with a shopping cart, drunk.
Day 6 - Saturday 22nd March 2014
woke up late and we had a very big breakfast. All was delicious! I ate an omelette with ham and ketchup. At 3pm we went to the local public swimming pool called bambados with the others. Well, at least that’s what they told me, but when we got there we didn’t found a swimming pool, we actually found a real indoor aquatic park & spa with several warm water slides, an olympic pool with huge trampolines that allowed me to try a frontflip, a hot water swimming pool in the roof and many other unbelievable things like a very cold water pool!
After this amusing morning, I spent the rest of day at Max’s house, in the party that he organized at his house. Of course, I was glad to have everyone in my house and I also had a nice night full of interesting conversations. For example, I talked about lots of good music with Pau Batlle’s partner, Lukas Keesman and we also explained the others about Catalonia's independence.
Pol Valls
Núria Planes
A weekend in München
München was far different from the other places that we visited. Houses are bigger and taller and they didn't remain me of any old village. There was the only place were I saw huge streets filled with cars and therefore, the only city that I would compare to Barcelona as an equivalent. We went there by train and I was really shocked when one of my exchange partner relative was waiting to pick us up in a convertible AUDI.
The biggest metropolitan park in the world (even bigger that central park).
The most known part of the park because there are surfers.
We went shopping there, and I was surprised by the ammount if people who did it. There were some galleries that connected shops and that have the great job to protect clients from the rain. If I have to point out, that I didn't obserb any change in germans behaviour when rainning and I find it surprised the ammount of people who walks under the rain to do leisure activities.
The shopping centre
Carme Homs
Today is Saturday but we've got up earlier than the other days because we've gone to Munich with Júlia, Cristina and Mar (and their partners). We've gone there by train. When we've arrived we've had lunch in a restaurant near a church. Then I've gone for a walk with Mar and Júlia because all the German girls and Cristina wanted to go shopping. We've seen some beautiful buildings, some churches, a market which was in a square (I've bought a delicious fruit juice). I wanted to go into a music shop with loads of scores... and Mar and Júlia have gone into with me. I've seen piano books with some soundtracks like "Ghostbusters", "Harry Potter", "Pirates of the Caribbean"... I've nearly bought it because I liked it but I've thought that it was very expensive and I could find these sheets or some sheets like these in the internet. I've got surprised because when we were in a shop we've seen Carme and Mia, her partner (I knew that Carme would be in Munich but I don't imagine that we would come across her in the city). Finally we've met the other girls in Marienplatz and we've gone to the train station.
Núria Planes
Day 8 - Monday 24th March 2014
I woke up in the morning and I finished doing my baggage. We went to the school and we left the bags there. Then I bought some souvenirs and food. We made a photo together and a selfie. I said goodbye to everybody, it was very sad... On Monday, we took the bus to Nuremberg and then we took the plane to Barcelona.
I have seen that German people are so quick at the farewell, and I think that it’s quite better, because we say goodbye for ten minutes, and they only say the minimum. On the plane, the tripulation congratulated Mireia for her birthday. She was very surprised! When I arrived home I was really tired and exhausted but I was very happy because I had spent one of the most amazing experiences of my life.
Marc Martínez
Oli, the King of Selfies and us.
Sports in Bamberg
|
Fotografies: MARIONA COLOMER i MIREIA CODINA (1BAT A)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Day 7 - Sunday 23rd March 2014