Com a professor que es jubila aquest any, voldríem conèixer algunes dades seves.
Vaig néixer a L’Escala el 1952. Pare, petit industrial, i mare de
família de pescadors. Era un poble de 2500 habitants i a casa llogàvem el pis
superior a una família de metges de París amb els quals em va unir una bona
amistat.
Catedràtic
de Llengua i Literatura catalanes al Jaume Vicens Vives, però aquí no s’hi
arriba d’avui per demà...
Vaig fer els estudis primaris a l'escola de poble. Als onze anys
vaig entrar al Collell a fer el batxillerat elemental. Recordo del collell la
duresa del dia a dia dels primers anys i com enyorava la família i els amics. Després
5è i 6è als Maristes de Girona. Recordo el fred intens que passava a la pensió de
la Sra. Filomena. El COU experimental a l'Institut Emperador Carlos de Barcelona.
L'estada a BCN em va despertar l'interès per l'estudi, ves per on. Vaig treure
molt bones notes de COU i em vaig matricular d’Història a l'Autònoma. Aquests
anys de l'autònoma van ser intensos i apassionants. Vaig acabar la carrera,
vaig fer el servei militar a Saragossa i em vaig casar amb l'Aurora el novembre
del 75. Vaig començar a fer classes de català a l'Institut Pau Vila de Sabadell
com a interí.
Però
vostè havia estudiat Història o Filologia Catalana?
Vaig començar amb el català perquè, mentre estudiava, ja l’ensenyava
a Òmnium Cultural al Baix Llobregat per pagar-me els estudis. Determinat pel
català i atesa la seva precarietat legal a les acaballes del franquisme, vaig
viure molt intensament la lluita per la introducció del català a les escoles.
Vaig fer oposicions i, després d'un anys a Barcelona, el 83 ens vam traslladar
a Girona, on vaig començar a treballar al Vives.
Ja
el tenim a l’institut. Professor de català i, del 1996 al 2000, director.
Sí. No he canviat de centre en 30 anys! A l'institut he viscut amb
els companys diferents canvis de sistema. Al principi, fèiem 21 hores lectives
i teníem 40 alumnes per classe que sovint s'incrementaven en un 10%. Vaig
conèixer en aquella època professors que encara havien impartit classes a l'institut
del carrer de la Força i vaig poder entendre i assimilar què representava per
bona part dels gironins l'institut i el prestigi que tenia. El Vives té dues
etapes ben diferenciades. Les marca l'inici de l'ESO. En ple debat sobre
l'exigència i el rendiment escolar, resulta que la instauració d'una etapa
comuna per a tots els noies i noies fins els 16 anys s'ha demostrat ineficaç.
M'agrada recordar l'etapa de professors com la Sra. Condom, molt competents i
doctes en la matèria. L'etapa de l'ESO va representar un canvi radical
d'objectius i l'evidència que calia lluitar per la qualitat dels continguts i
bastir una bona organització. Als directors i al professorat d'aquesta etapa
els va caldre molt esforç d'adaptació que entenc que es van afrontar amb
professionalitat. També el BI va representar una aposta per la qualitat i la
resposta que va donar l'institut al nou escenari.
Els
darrers anys ha deixat les aules perquè és l’alcalde de l’Escala.
A finals de 2002, l’agrupació del PSC de l’Escala em proposà
encapçalar la seva candidatura municipal de l’any 2003. Vam tenir uns mals
resultats. Era molt novell en aquest món tan complicat. El 2005 vam pactar amb
CiU i el 2007 i el 2011 vam guanyar a pocs vots de la majoria absoluta. El 2007
vaig demanar excedència a l'institut i des de llavors estic al capdavant de
l'alcaldia.
