Neix a Girona l’any
1952. Fins als 14 anys estudia en una acadèmia dirigida per un seu oncle,
professor d’institut: el Sr. Estrach. L’any 1967 es matricula a l’Institut de
Girona per acabar el batxillerat. Li agraden les ciències, la geologia i la
geografia. De fet, hauria estudiat Geografia si no hagués estat una carrera
lligada a la branca d’Humanitats, però el contacte amb les ciències és vital
per a ell. En haver obtingut el PREU decideix matricular-se a Biologia, el
primer any a Girona i llavors a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es
llicencia l’any 75. Té la previsió de quedar-se a la universitat amb una beca
mentre treballa en la seva tesi però el mes de setembre, en una visita a
Girona, el Sr. Estrach li ofereix treballar com a interí a l’institut Pere
Alsius de Banyoles. En Carles accepta i aprofita aquest any per preparar
exhaustivament les oposicions. L’estiu del 76 es convoquen a Valladolid (és el
primer any que es descentralitzen, es creen tribunals en diverses ciutats
d’Espanya) i no només les aprova sinó que obté plaça a l’institut Vives de
Girona.
Referent
al centre, en Carles recorda una anècdota referida per l'aleshores director, el
Sr. Ignasi Bonnín, que ens mostra que les coses han canviat…una mica: es
proposà que el Instituto Nacional de Enseñanza Media de Gerona passés a
ser l'institut “Jaume Vicens Vives” i s'iniciaren els tràmits perquè així fos.
La resposta de l’administració no es va fer esperar i fou taxativa: a partir de
llavors seria l'Instituto Jaime Vicens
Vives. Tanmateix, aquí es va respectar el nom de l’historiador en català de
l’única manera possible: tothom que entrava a l’edifici podia llegir en un
rètol: Instituto J. Vicens Vives. Sent
una certa enyorança d’aquella època, en què reconeix que impartir classes era
una tasca més engrescadora, agradable i agraïda que en l’actualitat.
Els viatges són per a
ell un plaer i una font de motivació. Un dels que recorda amb intensitat és el
que realitza amb la seva família a Israel, on viu un seguit de situacions que
el fan patir de debò. En Carles és també un gran amant de la lectura. En
efecte, els professors, companys i amics que el coneixen el titllen de lector
infatigable. A la taula del despatx se li amunteguen novel·les, biografies,
assajos i obres de divulgació científica. Dues curiositats: té el costum de
rellegir aquells llibres que l'han fascinat i s'obliga a la lectura en anglès
si més no deu minuts cada dia per raons que són òbvies. No és estrany veure'l llegir amb avidesa, ulleres al nas, a la
sala de professors. Algú explica que quan els seus fills eren petits anava amb
el diari mig desplegat en una mà mentre amb l'altra empenyia el cotxet i, tot
passejant, aprofitava per llegir... ni que fossin un parell de ratlles! En tot
cas, sigui o no sigui cert, als qui el coneixem aquesta anècdota no ens costa
gens de creure.
En Carles dóna molta
importància a la salut i té cura de la seva. Forma part d'una associació de
senderisme i realitza sortides els caps de setmana de manera esporàdica. És
interessant sentir-lo a parlar sobre alimentació i nutrició, sobre ciència,
sobre política... sempre amb gran passió. També ho manifesten així els seus
alumnes: un professor que estima allò que ensenya transmet el seu entusiasme
als estudiants. No hi ha cap dubte que és un home apassionat però moderat a la
vegada, que sap escoltar i sap estar, ple d'inquietuds.
Aquest any en Carles
Stern es jubila. Nosaltres trobarem a faltar les seves converses i la seva
bonhomia, però estem segurs que encara li faltarà temps per omplir la immensa
curiositat que el caracteritza. Molta sort, Carles.
CARLES STERN I ELS PAPERS DE PLA
Primeries dels anys
noranta, de bon matí. Mentre endreça el laboratori de l'institut, en Carles
Stern troba un munt de papers esgrogueïts i plens de pols que desperten la seva
curiositat. Són treballs de geologia escrits a ploma que presenten una
cal·ligrafia perfecta. Una revisió més a fons indica que es tracta de fulls
redactats en castellà... de principis del segle XX, concretament del curs
1912-1913. En estudiar-los amb atenció s'adona de la presència d'uns altres
fulls, també vells i empolsegats, però diferents. La gran sorpresa ve en
adonar-se de la signatura que figura a sota d'aquelles línies: José Pla
Casadevall. I en Carles comença a llegir. És una ressenya inèdita que
redacta un Pla adolescent sobre una excursió a Llançà i a Sant Pere de Rodes
realitzada pels alumnes del Instituto Nacional de Enseñanza Media de Gerona
(actualment Jaume Vicens Vives) el 26 de gener de 1913.
