Enric Mirambell va néixer a Girona el 1922. Va estudiar al col·legi Maristes i més tard va fer el Batxillerat a l'Instituto de Gerona, situat al carrer de la Força. El 1941 va acabar el batxillerat i va fer l'examen d'Estat: era una prova molt més difícil que l'actual Selectivitat. La va superar, i posteriorment es va matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar la carrera de Lletres i Història. Un cop graduat va tornar a Girona, on durant força temps va treballar a l'Institut i també com a bibliotecari, i un temps més tard va ser el director de la Casa de Cultura. Un cop jubilat, el 1987, l'Ajuntament li va atorgar el càrrec de cronista oficial de la ciutat de Girona.
▪ Què és un cronista? Com entén la feina de cronista d’una ciutat?
Un cronista és aquella persona que recorda el
passat a través d'escrits. De vegades ha d'escriure textos sobre l'actualitat
perquè en un futur es pugui saber com s'havia viscut en aquella època.
▪ Quina és la seva funció principal?
Exactament, quants anys fa que té aquest càrrec?
Com a cronista no hi ha cap feina en concret,
però a vegades l'Ajuntament et demana que redactis algun escrit, i ho fas. Sóc
cronista oficial de la ciutat des de l'any 1987, és a dir, ara fa 26 anys.
▪ Per ser cronista quins passos ha hagut de
seguir?
Més aviat és un càrrec honorari, no s'han de
seguir uns passos concrets. És un càrrec que l'Ajuntament em va atorgar per la
meva trajectòria a la ciutat, i perquè ja anteriorment m'havia dedicat força a
estudiar la història de Girona.
▪ Va tenir relació amb el seu predecessor?
Quan el 1987 vaig començar la meva tasca com
a cronista ja hi havia una altra persona que exercia el càrrec, el Sr. Jaume
Marquès. Durant un temps vam treballar com a
cronistes tots dos. Malauradament va morir l'any 1992 i vaig quedar jo
sol. Anteriorment a ell n'hi havia hagut d'altres com Lluís Batlle, que era
arxiver de l'Ajuntament i professor; Joaquim Pla, que era editor; i al segle
XIX Enric Claudi Girbal, que havia estat l'ànima de la revista Girona
del 1875 al 1895, tot el temps que aquesta es va editar.
▪ Hi ha algun tipus d’obligació o de
responsabilitat inherent al càrrec de cronista?
En realitat no hi ha cap obligació concreta,
ja que és un càrrec honorari. És una feina que fas per a la ciutat per recordar
el passat. A vegades et demanen que redactis algun escrit determinat. El
càrrec, indirectament, et dóna l'oportunitat d'escriure un article setmanal al Diari
de Girona. També de vegades escric llibres sobre fets del passat gironí.
▪ Es tracta d’un càrrec vitalici. Quan canvia
l’alcalde canvia el cronista?
Sol ser un càrrec que dura tota la vida, i
quan canvia l'alcalde o el partit, hom segueix. No obstant això, l'alcalde pot
sempre fer-te fora si fas o passa alguna cosa molt greu, però en la llarga
història dels cronistes mai no hi ha hagut cap cas d'expulsió.
▪ En tots aquests anys, quin esdeveniment
destacaria com a rellevant?
Potser destacaria els tres canvis d'alcaldes,
l'actual arribada del Tren d'Alta Velocitat, que en el futur pot suposar un
gran canvi per a la ciutat o també l'extensió de l'eixample de la ciutat, que
alhora comporta la creació de nous barris. I no ens podem oblidar de la greu
crisi que patim, que està afectant tota la població i ha comportat un gran
canvi en la forma de viure de les persones.
▪ Si pogués canviar algun fet de la història
de Girona, quin canviaria? Per què?
Canviaria el Setge de 1809, quan els francesos
van arrasar Girona per tercer cop. Com a conseqüència la ciutat va quedar
tocada i alhora va deixar molts de morts per ambdós bàndols.
▪ Quins són els principals canvis que ha
pogut veure en la Girona de quan va arribar al càrrec i la Girona actual?
Crec que és millor respondre la pregunta des
d'una altra perspectiva: Girona ha anat canviant considerablement des del 1900!
L'any 1900 es van enderrocar les muralles, es va crear l'Eixample i va
començar el procés de modernització de la ciutat, que va estar en continu
progrés fins al començament de la Guerra Civil, en què la ciutat va
parar de créixer i modernitzar-se de cop. La guerra va deixar un gran forat, i
fins al 1960 la ciutat no es va recuperar i va tornar a evolucionar: des
d'aquell any Girona va canviar molt. Es va poder tornar a escollir l'alcalde el
1979, el nou ajuntament emprèn una gran obra de renovació. La ciutat creix molt
i molt amb nous barris fins a arribar a l'actual crisi que altre cop frena el
creixement.
▪ Abans de ser cronista, va ser bibliotecari
i va canviar la biblioteca de lloc. Quins avantatges ha vist amb la nova
localització d'aquesta?
Anteriorment estava situada al carrer de la
Força: el local era petit, no hi havia gaires atractius per a la gent corrent
de la ciutat, el local havia quedat antic i calia modernitzar-lo. Hi havia pocs
llibres, i les persones que freqüentaven la biblioteca eren les poques a les
quals en aquells moments els agradava la història. Després, quan el 1951 es va
ubicar la biblioteca a la Casa de Cultura, va canviar tot. Se'ns van facilitat
nous llibres i d'àmbits més diferents, el local era molt més modern i amb més
instal·lacions, i també es va instal·lar el servei de préstec.
▪ Sabem que en algun moment de la seva vida
realitzava tres feines de manera simultània. Com s'ho feia per a
compaginar-les? Totes estaven relacionades, però amb quina de les tres gaudia
més?
Abans era ben normal que una persona
realitzés tres feines a alhora, era vital per poder tirar endavant ja que en
aquells moments les feines estaven molt mal pagades, i més la dels professors.
Per sort, ara les coses han canviat. Era molt difícil de compaginar, començaves
a treballar a les 9 del matí i no tornaves a casa fins a les nou del vespre, i
entre aquestes 12 hores tenies un petit descans per a dinar i res més. També et
tocava treballar el dissabte, i el diumenge era l'únic dia de festa. Quan
arribaves a casa no descansaves, havies de preparar les classes per l'endemà, o
bé dedicar-te als treballs d'investigació.
▪ Vostè va ser un dels fundadors de la UdG.
Què ha suposat per Girona la implantació de la universitat?
Va representar un gran canvi per la
ciutat. No només suposà una millora cultural per a la ciutat (per exemple,
abans de tenir una universitat, hi havia conferències o xerrades cada molt de
temps, i ara gairebé n'hi ha una per dia, i també se celebren altres actes de
promoció científica i cultural). També afavoreix la creació de llocs de treball
i atrau molta gent que ve de fora per estudiar i que representa uns diners per
la ciutat.
▪ Com va ser
el procés de crear una universitat?
El 1969 es
van començar a fer alguns estudis universitaris, el primer any van ser de
Lletres, i van acollir unes 100 persones; el segon any ja es van fer dos cursos
de Lletres i es van oferir estudis de Ciències i s'impartien classes a la Casa
de Cultura. A mi se’m va encarregar d'organitzar els cursos durant 4 anys, però
preferia fer de bibliotecari, que era el que realment m'agradava. Després ja es
va crear la UdG i va anar creixent fins avui, que ja compta amb 14000 alumnes.
▪ Quins inconvenients hi havia quan aquesta
ciutat no disposava d'universitat?
Abans culturalment hi havia molt poques
activitats. el Batxillerat i Magisteri (que anteriorment no era considerada una
carrera universitària) era el màxim que es podia estudiar i si algú volia fer
una carrera superior havia d'anar a Barcelona, i a vegades no l'oferien ni a
Barcelona, com per exemple Veterinària, que es feia només a Saragossa.
▪ Respecte dels mestres, creu que actualment
són molt diferents dels d'abans?
Una mica diferents sí. Actualment estan molt
més formats que abans, en què només se sabia allò bàsic, i ara s'ha de conèixer
tot més àmpliament. Però ara i sempre els mestres han tingut una gran dedicació
i han estat soferts, però mai no han estat tractats com es mereixen. També s'ha
de dir que ara estan molt més ben pagats que abans.
▪ Sabem de fonts fidedignes que ha tingut i
té encara una memòria prodigiosa. Ens pot explicar alguna anècdota del seu pas
per l’institut?
D'anècdota no ens sé pas cap, però hi ha una
cosa que crec que us pot sorprendre: als anys vint en una classe hi havia 25 nois
i només 3 noies. Amb el pas del temps les xifres d'homes i dones estudiants
s'ha anat igualant i creixent molt significativament.
▪ Sabem que publica un escrit al Diari de Girona cada diumenge. Quins
temes hi tracta?
Tracto de diversos temes i aspectes viscuts a
la Girona del passat, que per a molts són novetats, ja que mai no els havien
sentit.
