Plou
intensament mentre vaig de casa a l’estació. Quan espero el tren noto el fred
que fa sensació d’hivern. Tren destinació Barcelona-Sants. Poc després torna a
ploure fort, ara sobre els vagons del tren, i l’aigua vessa pels vidres. Em fa
recordar Antonio Machado, quan viatjava en el seu vagó de tercera. Em sembla
que algú parla que cau pedra havent arribat a Caldes de Malavella, però no veig
que caigui pedra. Seguim avançant camí de Barcelona entre verd mullat i negror
del núvols. I som a finals de maig. Dormo una mica al tren. La son fa de temps
fins que arribo a Sants. L'Anella Olímpica, crec que es diu.
L'alumna recollirà, diguem-ne, la seva medalla, però en anglès.
Quan arribo
al pavelló INEFC, dalt Montjuïc, tot i que la busco per tot arreu, no trobo la Carme Pérez.
M’inquieto. Amb retràs, veig que ella m’aixeca el braç de lluny. Ve acompanyada
dels pares i la Irene ,
companya de classe. Fem fotos. Sembla contenta.
L’actor
Joan Pera presenta l’acte. Parla de la necessitat de saber llengües. Ens
explica que ha doblat a Mr Bean i a Woody Allen. Presenta als membres de la
taula. Representants de l’International House, de la Cambridge University
Press, i representants de la
Generalitat.
Explica amb
brevetat que han participat en el Fonix de l’edició 2013 uns 42000 alumnes, 420
centres, d’aquí n’han quedat 1800. Per acabar, 112 que han arribat a la fase
final i avui es donen els premis finals: guanyadors i finalistes absoluts.
El
representant de la
Cambridge University Press reflexiona sobre la necessitat d’aprendre
llengües perquè obren fronteres. Dóna l’enhorabona a centres i professors que han
participat al concurs. El secretari de política educativa considera que la
llengua és una qüestió fonamental i la llengua anglesa és una llengua vehicular
necessària.
El representant
de l’International House vol felicitar guanyadors i professors ja que sense
ells seria irrealitzable el concurs. Agraeix les diferents parts que han
contribuït a l’organització. Considera molt útil tenir un bon nivell d’anglès.
Que bé parla l’anglès, diu Joan
Pera sobre el representant de l’International House. La gent riu. Després
explica coses que va sentir sobre Woody Allen.
“Quién és el
que me dobla en español?” -va preguntar el director de cinema.
“Es uno de
Mataró” -algú li va respondre.
“Es una
garantia, sí” -va sentenciar el director de cinema.
Va passar un
temps fins que un bon dia Joan Pera estava feinejant per casa quan va sonar el
timbre del telèfon. Ell va despenjar l’auricular i va quedar parat en
adonar-se’n que a l’altre costat del telèfon hi havia el mateix Woody Allen,
que li va dir que tomorrow l’esperava
en un hotel.
Joan
Pera va anar a l’hotel i una secretària, que va anar a parlar amb ell, li va
dir:
“Wait a
minute. Wait a min”
“Ja guaito. Ja guaito”
Al cap d’una estona surt Woody Allen, el saluda i li diu:
“John Pear. John Pear.
“Oh, Woody, tú
me gustas mucho” -li va dir el Joan
Pera real.
“Tu
me, too much” -va contestar el director de cinema.
Així continua el diàleg entre els dos. Desperta rialles entre el
públic que assiteix a l'esdeveniment del Fonix.
A continuació comencen a donar-se premis als finalistes. Veig que
hi ha molts premis per a estudiants de les comarques de Girona. Només cal fer
una ullada a la relació i es pot veure que també hi ha finalistes i guanyadors
en altres nivells. Fan un descans en el qual actua un duet musical. Una noia
toca un piano i un noi canta.
Intervé el senyor Joan Mateo que representa a la
consellera. Remarca la importància de l’anglès i la capacitat organitzativa del
premi Fonix. Dóna les gràcies a International House, a Cambridge University Press i
a la Fundació
Catalana d’Esplai.
Finalment, quan ja han estat atorgats els premis entre els quals,
en tercera posició del nivell de 2Bat, hi ha la Xènia Ferrer,
ex-alumna del Vives, es fan fotos de tots els guanyadors i finalistes,. Torna a
intervenir Joan Pera. Ens explica que una vegada, mentre estudiava li van
preguntar:
“Què saps de la caiguda de l’imperi romà?”
“No sabia que hagués relliscat!”
Diu que una altra vegada tenia dubtes en geografia i va preguntar
al seu pare:
“Saps on són els Andes?
“Pregunta-li a la teva mare, que ho amaga tot!”
I acaba l’acte. La gent sembla satisfeta.
Text: JOAN GUEROLA (Professor d'Anglès)
