DOLORS FALGÀS
(Psicopedagoga de l’institut Jaume Vicens Vives)
El
divendres 15 de març a les sis de la tarda la Consellera del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, va impartir, a
Tribuna de Girona, la conferència
inaugural del cicle Eixos d’una política
educativa de país en temps de canvi.
La consellera Rigau va ser valenta i
gràfica en exposar didàcticament el problema del dèficit fiscal que imposa el
Govern central i l’efecte que té en el pressupost del Departament
d’Ensenyament. Les partides de l’1x1, les de 0-3, les de 3-6, el programa Proa,
etc. no anaven en el paquet ordinari de pressupost. Ara han desaparegut i a més
s’ha retallat el gruix del pressupost ordinari.
També va
fer referència a la positiva “feinada”
que realitzen els centres i les seves direccions, a més dels tutors/es
que, a part de moltes altres tasques, comuniquen les absències dels alumnes als
pares. Va exposar situacions insòlites que van merèixer un comentari clar i
contundent de la consellera: “Si els centres truquen a casa per informar que la nena no ha anat a escola i la resposta
dels pares és que la filla està fent cua (en hores lectives) perquè li fa molta
il·lusió ser a primera fila –referint-se al concert de Justin Bieber-, és que
ha fallat la societat". Rigau va parlar de la importància de potenciar,
d'una banda, uns valors que s'allunyin de la societat del consum, i de l'altra,
una educació que eviti crear "ni-nis pel demà", atès que considera
que els alumnes que no graduen l’ESO ho tenen molt malament.
La
gratificació immediata del desig ha fet que alguns pares actuïn d'una manera
egocèntrica i materialista, “vols un patinet, dissabte l’anem a comprar al
Decathlon” va afirmar la consellera. "L'economia consumista necessita
aquest tipus de mentalitat...” i va fer referència al fet que ara, quan el
jovent surt, acaba comprant.
Va donar
dades concretes del perquè de l'actual crisi econòmica, afirmant que aquesta
mentalitat ha portat la societat i els governs a gastar "el que tenien i
el que no tenien, esperant guanyar-ho en el futur". Per això, Rigau va
insistir en la necessitat de replantejar el sistema educatiu per valorar el que
s'és i no el que es té.
Segons
Rigau, també cal revisar i potenciar la formació dels docents. "Per
començar, no deixaria que entrés a Magisteri cap estudiant que hagi suspès una
assignatura a la selectivitat, i canviaria la nota de l'aprovat d'un 4 a un
5", va sentenciar la titular d'Ensenyament. Si ella fos la responsable, la
nota de tall per entrar a aquestes carreres seria d'un 7, recordant que a
Finlàndia per estudiar per ser mestre cal entrar amb un 9. No pot ser que un/a
mestre/a que és model dels infants faci faltes d’ortografia o no s’expressi
correctament. Continuant amb la formació de mestres s'hauria de millorar la
formació científico-tècnica dels estudiants de Magisteri, ja que el 75% dels
qui opten per fer aquesta carrera provenen d'un batxillerat d'humanitats.
"Si no ho fem, el mestre es troba amb què per fer una classe de matemàtiques
ha de recórrer a allò que fa anys va aprendre a l'ESO".
Va posar
com a exemple d’iniciatives lloables en el camí de l’excel·lència, entre
d’altres, la de l’Institut Jaume Vicens Vives, amb el programa CiMs-Cellex: un
programa de beques destinat a joves amb capacitat i motivació en l’àmbit de
les matemàtiques i les ciències bàsiques per fer els dos
cursos del Batxillerat Internacional.
Una
conferència molt didàctica i de contingut dens, i no podia ser d’altra manera
tractant-se d’una consellera que continua essent una bona mestra.
.jpg)
