El passat divendres 1 de juny, tots els alumnes de 1r i 2n d’ESO, i els de les optatives de música de 3r, 4t i 1r de batxillerat, vam assistir a una audició de música celta al Teatre Ignasi Bonnin del nostre institut.
Van venir uns músics catalans a tocar música celta: dos nois i dues noies. Un tocava les percussions (la bateria i el bodhran, un tipus de pandero) i l’altre, els aeròfons (low whistles, un tipus de flauta, i la gaita). Una noia tocava diferents instruments (pandereta i teclat), i també cantava, i l’altra tocava el fiddle (que vol dir “joc de dits”) (violí). La noia que tocava el teclat ens anava parlant i explicant la música celta.
Un dels nois tocava el bouzokie, un instrument cordòfon de corda pinçada. Ens van explicar que és un instrument celta però que en realitat és d’origen grec. Una vegada un noi li va dir al seu amic que anava de viatge a Grècia que li portés un instrument concret, però resulta que no li va portar el que ell volia sinó una mena de llaüt. Es va preguntar què faria ara si no el sabia tocar, i va decidir de tunejar l’instrument grec per adaptar-lo al que ell coneixia. Així és com es va crear el bouzokie. Per veure'n una imatge:
Els celtes eren els pobles originaris del centre d'Europa que durant l'Edat del Ferro es van estendre i van arribar a dominar el nord-oest d'Europa. Amb la invasió de l'Imperi Romà es van anar replegant i van anar perdent territoris, i les zones que anomenem "nacions celtes" són els llocs on es van conservar els costums i les tradicions dels celtes: la música, l'idioma (gaèlic), etc. Són Irlanda; Escòcia; l’lla de Mann, Cornuailles i el País de Gal·les (Gran Bretanya); la Bretanya francesa (França); i Galícia i Astúries (Península Ibèrica). També hi ha vestigis de la cultura celta a l’Àsia menor i a les zones dels Balcans.
A diferència del egipcis i dels pobles mediterranis, els celtes no comptaven amb una gran civilització que els arqueòlegs puguin descobrir, perquè no van deixar cap monument que els pugui recordar. Però gràcies a la tradició oral, en el temps que no hi havia televisions ni res, la gent es reunia i explicaven rondalles o històries llegendàries amb música (balades), i tocaven, ballaven o cantaven plegats: era una manera de passar l’estona. I així s’ha transmès la seva música i la seva llengua.
A la música celta hi ha peces de tot tipus, de més alegres i de menys, amb veu i sense veu, com: el reel (que significa roda, de rodar sobre sí mateix, perquè la música és ràpida i té motius que es van repetint), el hornpipe (s’assembla al reel, però és més pausat), el jig i el double jig, la polka (habitualment de ritme ràpid i molt popular a centreeuropa i a les illes britàniques), l’air (peça lenta i melòdica) i la muñeira (cançons de caràcter repetitiu i d’àmbit reduït, característiques de Galícia).
Alguns crèiem que l’audició seria un avorriment, que la música celta era un tipus de música lenta i sense ritme; d’altres pensaven en una música imballable, i la resta pensava que seria música ambiental i per fer ioga. Tot va resultar ser mentida. En sentir la primera cançó se’ns van aclarir les idees: era música amb ritme i força alegre i animada. Ens va encantar poder gaudir de una estona agradable i plena de bona música.
Buidatge dels treballs dels següents grups: Amèlia Fortià, Irene Pujolar, Melissa Redin i Anastasia Tarifa (ESOA-G01); Carla Juanes, Bernat Buil, Paula Altimir, Jacob Chetrit (ESO1A-G02); Ángeles Amador, Cintia Navas, Oriol Piqueras i Chaima Saidani (ESO1A-G07); Tatiana Chalaco, Nika Kbilashvili i Bryan Martínez (ESO1B-G03); Laia Ylla, Sara Ettehadi, Pol Planas i Nil Ricart (ESO1B-G09); Faisal Bender, Guillem Bonavia, Adrià Díaz i Biel Sanz (ESO1C-G06); Irene Roura, Anna Sellabona, Laura Vivas i Helena Xifra (ESO1A-G05).
Marta Orts i Alís (professora de Música)
