PREMIS A L'OLIMPÍADA D'ECONOMIA I AL DESAFIAMENT JÚNIOR EMPRESARIAL

L'Ernest Burés, alumne de 2n C de batxillerat, ha obtingut el 6è lloc a la fase local de l'Olimpíada d'Economia.

D’altra banda, al Desafiament Júnior Empresarial d'ESIC hem obtingut el 20è lloc amb l’empresa Feet it, formada per la Judit Poch i la Blanca Puig de 1r B de batxillerat. Hi participaven 265 grups de tot l'Estat, i la diferència respecte el primer ha estat mínima, la qual cosa encara dóna més valor a la seva feina.

Moltes felicitats!

LA PRÈVIA DE LA SELECTIVITAT DELS NOSTRES ALUMNES, AL DIARI

Demà comença la selectivitat, i el Diari de Girona ha escollit una alumna nostra, la Isabel Vilamitjana, per preguntar-li com l’està preparant. Si veieu la seva nota de batxillerat, un 9,64, veureu que és una molt bona alumna del centre.

Aprofitem per desitjar molta sort a tothom que realitzi les proves de la selectivitat.

PREMI DELS JOCS FLORALS DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA

La Paula Gimbernat, de 2n B d’ESO, ha guanyat un premi als Jocs Florals de l'Ajuntament de Girona.

Moltes felicitats!

La Ouala amb el seu premi, i en Josep Pi amb el premi del centre

ELS NOSTRES DIES A FRANCÈS

Els estudiants de l’optativa de Francès de 3r d’ESO han fet una activitat consistent en mostrar-nos com és un dia qualsevol de la nostra vida. Us en mostrem algun exemple, però podeu veure tots aquests fantàstics treballs a la Rambla del centre.

ELS XLVII PREMIS DE L'OLIMPÍADA MATEMÀTICA, AL DIARI DE GIRONA

El Diari de Girona del 3 de juny recollia que 3 estudiants nostres, en Joan Ariño, en Joan Massachs i en Jordi Bosch, havien estat premiats a la XLVII Olimpíada Matemàtica de Catalunya.

SORTIDA DEL TREBALL DE SÍNTESI DE 1r D'ESO

Els dies 1 i 2 de juny, els estudiants de 1r d’ESO van fer la sortida del treball de síntesi, centrat en l’aigua. Van anar a l’Escola de Natura de Banyoles, i van fer la primera part d’una feina que tindrà el seu volum principal l’última setmana lectiva, del 15 al 19 de juny.

La distribució de la feina va ser la següent:

- Origen i funcionament de l'estany

- L'estany, un ecosistema: vegetació

- L'estany, un ecosistema: fauna

- El plàncton de l'estany

VISITA A LA CENTRAL DEL MOLÍ

Any de construcció

L'enginyer Narcís Xifra Masmitjà va introduir una dinamo a Girona, i va permetre la il·luminació dels carrers. Després de perfilar un projecte d'enllumenat, el 24 de juliol de l'any 1886 es va crear la Central del Molí.

D'on prové l'aigua?

L'aigua prové de la sèquia Monar, del riu Ter. Comença a Bescanó, i acaba a Girona. En total, el recorregut són 6 km i pel camí hi ha altres centrals, però n'hi ha molt poques que estiguin actives.

Cabal d'aigua

El cabal d'aigua de la sèquia Monar és de 6 m³/s. Però depèn si és època de sequera o no, també pot arribar a tenir un cabal de vuit o nou metres cúbics per segon.

Quantitat anual d'energia elèctrica

Hi ha un salt d'aigua que fa moure una turbina, la qual està connectada a un alternador, de manera que es poden generar fins a 780.000 kWh anuals.

Decoració sostenible - Temps de flors

Destinació de l'energia (abans / ara)
L'energia que es produeix a aquesta central es destinava durant el dia a l'Ajuntament de Girona, al Teatre Municipal i al Mercat del Lleó. En canvi, a la nit il·luminava alguns carrers del Barri Vell com la Rambla i Ballesteries. Actualment la producció  es ven a la companyia elèctrica en la seva totalitat.

Quina importància té?

Girona fou la primera ciutat espanyola que tingué enllumenat elèctric dels carrers gràcies a l'enginyer Narcís Xifra. Gràcies al funcionament d'aquesta central la ciutat pot arribar a estalviar anualment uns 24000€ i també es poden evitar unes 67 tones d'emissions de CO₂  en tractar-se d'una energia neta_.

                                                                                                         

                                                                                                                      Júlia Ibañez Massa

Alumna de 2n d’ESO

ENTREGA DELS PREMIS CANGUR

El 26 de maig es va fer l’acte institucional d’entrega dels premis Cangur al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Va ser presidit per la Consellera d’Ensenyament i pel Rector de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants del nostre institut van rebre una bona colla de premis que resumim tot seguit.

-          

   - XLVII Olimpíada Matemàtica de Catalunya: Joan Ariño, Joan Massachs i Jordi Bosch (2n de Batxillerat - Tots tres van guanyar els primers premis).

Els nostres tres estudiants amb altres premiats

- XX Copa Cangur: Joan Massachs (2n de Batxillerat – 4t classificat del nivell 4), Martí Oller (1r de Batxillerat – 2n classificat del nivell 3), Iñaki Garrido (1r de Batxillerat - 3r classificat del nivell 3), David Farré (1r de Batxillerat - 4t classificat del nivell 3) i Gil Puig (2n de Batxillerat – premi de nivell C)

L'Iñaki Garrido i en Martí Oller

En Joan Massachs, a l'esquerra de la foto

En Gil Puig, el més alt dels premiats

En David Farré, amb camisa blanca

- VIII Olitele: Núria Planes (2n de Batxillerat)

- VII Concurs de Relats: Núria Planes (2n de Batxillerat – Accèssit)

La Núria Planes rebent el reconeixement del concurs de relats

Moltes felicitats a tots!

EL PROJECTE ROSSINYOL AL DIARI DE GIRONA

El centre, un curs més, ha participat al projecte Rossinyol, en el qual estudiants universitaris fan de mentors d’estudiants de primària i de secundària d'origen estranger. El Diari de Girona del passat dissabte 30 de maig va explicar aquest projecte i com va anar l’acte de cloenda al Centre Cultural la Mercè. 

Del nostre centre, al projecte Rossinyol d'enguany i han participat alumnes de 1r d'ESO, la Sara Carrasco, l'Aarón Pavón i en Xiao Jian Chen, que han tingut de mentors la Carla, en Narcís i en Fèlix. A la cloenda els nostres estudiants van portar menjar típics dels seus països respectius, i es va projectar un vídeos sobre les impressions que tots plegats havien tingut amb aquesta experiència tan positiva i enriquidora.

ENTREVISTA A L'ANTÒNIA VILAPLANA, TUTORA DE L'AULA D'ACOLLIDA

Arlet Pi (AP): Hola Antònia. Primer de tot, ens podries explicar de què tracta l’aula d’acollida i quin objectiu té?

Antònia Vilaplana (AV): És un recurs que té el Departament d’Ensenyament per poder fer que els alumnes nouvinguts, que han arribat a Catalunya els últims 24 mesos puguin entendre el català i poder-s’hi comunicar i desenvolupar-s’hi ja que és la llengua vehicular de les escoles. Fa molts anys que existeixen, van començar l’any 1999 amb els TAE (Taller d’Adaptació Escolar).

L’any 2003, amb el canvi de govern, es van convertir en aules d’acollida, i l’única diferència és que també hi tenen cabuda els alumnes llatinoamericans i es fa un horari personalitzat de cada alumne per prioritzar la integració a les escoles: se’l treu unes hores de les classes per venir a l’aula d’acollida. Un alumne que vingui de Llatinoamèrica anirà a classe de castellà, però un xinès no. Un xinès a l’hora de castellà vindrà a l’aula d’acollida per fer català i a les hores de català també. És un horari personalitzat en funció de cada alumne, a partir d’unes proves de nivell i d’una entrevista amb la família.

Poden venir un màxim de 2 anys a l’aula d’acollida per poder-se integrar i aprendre la llengua, tot i que hi ha alumnes que amb menys temps en fan prou, però també n’hi ha que en necessiten més de 2.

Ara el govern està planejant un canvi per donar llibertat als instituts perquè aquests siguin els que gestionin aquest recurs a la seva manera.

L'Antònia durant la visita al Trueta 

AP: Per tant, quan vénen a l’aula d’acollida fan català.

AV: Sí, aprenen a parlar català i a comprendre’l. La prioritat és la llengua oral.

AP: En aquests moments quants alumnes hi ha a l’aula d’acollida?

AV: Segons la normativa només hi podria haver 12 alumnes a cada hora a l’aula d’acollida, però en total, a tot el centre hi ha uns 25 alumnes que hi participen.

AP: N’hi ha de nacionalitats molt diverses?

AV: La majoria son d’Hondures, però també n’hi ha de la República Dominicana, Xina, Guatemala, Bolívia, Rússia, Tailàndia, Geòrgia, Ucraïna, Xile, Gàmbia, Senegal, Sierra Leone...

AP: Quin es l’ambient?

AV: Al principi, quan són nous i s’han de presentar estan espantats, però es crea molt bon ambient, tothom parla, poden fer el que no fan a la classe normal, ja que són molts alumnes i hi passen desapercebuts. Aprenen vocabulari, agafen confiança entre ells... s’hi senten a gust.

AP: Creus que té molts beneficis?

AV: Sí, perquè no pots pretendre que una persona que no entén l’idioma es posi a dins l’aula i l’aprengui, i un alumne no es podrà integrar fins que no se sàpiga comunicar mínimament. He vist en dos mesos alumnes que no havien escrit mai a parlar i a escriure. No és que els alumnes no tinguin la capacitat, però les condicions que han tingut no eren les mateixes d’aquí.

L'alumnat de l'aula d'acollida 

AP: Sempre ets tu la que fa les classes?

AV: Hi ha instituts que tenen dues places d’aula d’acollida i amb el TAE érem dues professores a dins la classe, però ara sóc només jo.

AP: Quins mètodes feu servir?

AV: Primer aprenen el lèxic, frases breus i, seguidament, frases més llargues per fer textos, a través de jocs, exercicis de memòria, llibres editats, programació per temes, fitxes, llegir tots alhora en veu alta, redaccions entre tots on els autors són tots... Després el coneixement ja se’l farà ell quan estigui a l’aula, jo només els dono el nivell llindar.

AP: També aprenen cultura?

AV: Seguim el calendari escolar: la castanyera, les fires, llegendes de Sant Narcís, panellets, Nadal, el dia de la dona treballadora, el dia de la pau, primavera, Sant Jordi, Temps de flors, l’estiu... També aprofito el que fan a classe però més simplificat perquè adquireixin el vocabulari específic, allò que ja saben però saber-ho dir en català.

AP: S’adapten bé quan tornen a la classe?

AV: Depèn, ara constantment estan començat alumnes nous i passen molt desapercebuts, i depèn molt del caràcter de l’alumne o del grup on ha anat a parar.

AP: De quins cursos solen ser els estudiants que t’arriben?

AV: Aquest any de 3r d’ESO, però també n’hi ha molts que han començat a 4t, el pitjor curs per començar. Els que comencen a 1r ja han començat a finals de 6è, i com més petits més fàcil que s’integrin.

AP: Moltes gràcies per l’entrevista i sobretot per la feina que fas, que ajuda fa més fàcil la integració per a tots aquest alumnes!

Arlet Pi

Alumna de 1r A de Batxillerat