CHARLIE HEBDO

Hem demanat informació als alumnes de francès de 4ESO sobre l'atemptat del 7 de gener de 2015 a la seu de la revista satírica Charlie Hebdo, a París. Heus aquí una mostra del resultat de la seva recerca, en forma de breus articles il·lustrats. Bona feina!

TERREUR DANS LA VILLE DE L'AMOUR

LA LIBERTÉ D'EXPRESSION MENACÉE

Anna Sellabona

Mercredi 7 janvier 2005, il y a eu une attaque contre le magazine satirique Charlie Hebdo, à Paris. Deux Djihadistes sont entrés dans la rédaction de l'hebdomadaire et ils ont commencé à tirer. Plus tard ils ont été identifiés. Ils ont retenu des otages mais finalement la police les a tués. Cette semaine il y a eu des manifs pour la liberté d'expression. 

ATTENTAT AU MAGAZINE CHARLIE HEBDO, DOUZE MORTS

LA FRANCE SOUS LA MENACE TERRORISTE

Laia Fonalleras

Mercredi 7 janvier, une attaque terroriste a eu lieu en France, à Paris, dans le siège de l'hebdomadaire humoristique Charlie Hebdo.

Trois hommes cagoulés sont entrés dans le magazine Charlie Hebdo et ils ont tué douze personnes. Les trois attaquants sont entrés en criant le nom d’Allah. 

#JE SUIS CHARLIE

LA SEINE PLEURE

Irene Pujolar

Le 7 janvier 2015 il y a eu une fusillade à la rédaction du magazine qui a coûté la vie à 12 personnes. Deux terroristes sont entrés dans la rédaction à 11 heures du matin et ils ont commencé à tirer contre tout le monde. La police n'a arrêté les terroristes que deux jours après.

FUSILLADE À LA RÉDACTION DE CHARLIE HEBDO

TROIS DJIHADISTES TUENT DOUZE PERSONNES À PARIS

Júlia Serra, Aina Solés i Sònia Geli

Mercredi 7 janvier 2015, à Paris, trois hommes habillés en noir sont entrés à la rédaction de l’hebdomadaire Charlie Hebdo. Ils ont tué douze personnes: le directeur du magazine (Charb), trois dessinateurs, des journalistes et  deux policiers. Charlie Hebdo est un magazine satirique qui se moque de tout. En 2011, les Djihadistes avaient menacé de mort le directeur et avaient brûlé la rédaction du journal.

LA VILLE DE L’AMOUR DEVIENT LA VILLE DE LA MORT

ATTENTAT TERRORISTE À PARIS

Maria Vilamitjana i Laura Vivas

Mercredi 7 janvier 2015, il y a eu un attentat terroriste dans le siège de l’hebdomadaire Charlie Hebdo à Paris. Trois terroristes sont entrés à la rédaction et ils ont fait feu à la Kalachnikov. Douze personnes sont mortes.

ATTENTAT CONTRE LA LIBERTÉ D’EXPRESSION

DOUZE PERSONNES ASSASSINÉES

Paula Altimir i Neus Bigordà

Le 7 janvier 2015, des terroristes islamistes sont entrés dans la rédaction de l’hebdomadaire Charlie Hebdo et ils ont tué 12 personnes avec des pistolets. Les journalistes avaient dessiné des caricatures de Mahomet. En 2011 on avait brûlé la rédaction de cet hebdomadaire pour la même raison.​ Le soir, il y a eu des manifs pour la liberté d'expression.

DES RAFFALES À LA RÉDACTION DE CHARLIE HEBDO

ATTENTAT DJIHADISTE

Laura Fideu i Bet Fradera

Le matin du 7 janvier 2015, dans le sud de Paris, trois terroristes islamistes ont tiré des raffales à la rédaction Charlie Hebdo. Ils ont tué 12 personnes (le directeur, Stephane Charbonnier et deux policiers, parmi d'autres) et ils se sont enfuis en voiture, une Citroën C3.

QUAND LA MORT PREND PLACE À LA SATIRE

ATTENTAT DJIHADISTE À PARIS

Ferran Haro, Hedi Meson i Enric Serra

Une fusillade sanglante s'est produite le 11 janvier matin à Paris. Des hommes djihadistes avec des armes automatiques sont entrés au siège du journal satirique Charlie Hebdo, faisant au moins douze morts.

ATTENTAT CHEZ CHARLIE HEBDO

"NOUS AVONS VENGÉ LE PROPHÈTE!"

Carla Juanes, Paula Rosales i Iris Revés

Mercredi 7 janvier, vers 11 heures 30, deux hommes cagoulés et armés de fussils d'assaut sont entrés dans les locaux du journal satirique Charlie Hebdo, situé à Paris. Ils ont commis l'attentat parce que l'hebdomadaire a publié des caricatures du prophète Mahomet. L'attentat a fait douze morts, deux des morts étaient des policiers. Moi personnellement, je pense que la solution ne peut jamais passer par la violence.

EXPRIMER L'OPINION EST UN ART, PAS UN CRIME

PLUS DE 20 MORTS EN 72 HEURES

Sara Costa, Laia Armingau i Agnès Barbesà

Mercredi 7 janvier, groupe de terroristes a semé la panique à Paris, qui a vécu l'une de ses pires scènes. Il y a eu un meurtre dans le siège du magazine satirique Charlie Hebdo. Des terroristes Djihadistes sont entrés à la rédaction de l'hebdomadaire pour faire un attentat parce qu'ils étaient en colère à cause des articles et des dessins satiriques contre leur religion.

EL VIVES SELECCIONAT PER PARTIDA TRIPLE AL FISIDABO

Com per sort sol ser habitual, alumnes de l’INS Jaume Vicens Vives han rebut reconeixements per la seva bona feina. En aquesta ocasió, els tres projectes que anualment selecciona el Fisidabo són del nostre centre. Sí, ho heu llegit bé, tots tres són nostres!

El Fisidabo és una activitat motivacional pionera que pretén fomentar l’aprenentatge pràctic del procés científic. Així,  els grups seleccionats, formats per estudiants de Batxillerat i de Grau, en grups d’entre 3 i 5 persones, realitzen els seus experiments durant una jornada a les diverses atraccions del Tibidabo.

Els nostres estudiants, amb els seus diversos projectes, podran portar a terme els seus experiments en aquesta jornada final, en la qual tenen el parc sencer només per ells.

Aquesta activitat està patrocinada per la fundació Cellex i per la Universitat Politècnica de Catalunya, on els estudiants després podran fer una estada d’estiu si la poden aprofitar per al seu treball de recerca.

Els alumnes i els seus respectius projectes seleccionats són els següents:

Nom del projecte: Llits elàstics

Autors: Roger Giné, Berta Muñoz i Arlet Pi

Nom del projecte: Giradabo

Autors: Leila Belmonte, David Farré i Iñaki Garrido

Nom del projecte: Les llaunes

Autors: Sara Bossa i Paula Sumber

Moltes felicitats!!!!!

REFLEXIONS A PARTIR DE LA VISITA A LA FÀBRICA AYMERICH I A LA CASA ALEGRE (TERRASSA)

L’alumnat de 4t d’ESO va elaborar uns textos a partir de l’excursió que fa uns dies van fer a Terrassa i que va organitzar el departament de Socials. Concretament, van anar a la fàbrica Aymerich i a la casa Alegre, i els textos consistien en reflexionar sobre les diferències existents entre la vida d’un treballador i la d’un empresari del tèxtil català cap a l’any 1900.

A continuació us recollim el text de la Irene Roura.

Durant l’època industrial del 1900, les classes socials estaven molt diferenciades. Els empresaris eren rics gràcies a la productivitat de les seves fàbriques, les quals havien heretat dels seus pares o bé dels familiars de les seves esposes,  i és que els matrimonis eren concertats per augmentar les riqueses de la família i, alhora, les propietats i les terres. Els empresaris tenien molts diners, i amb aquests es podien permetre una gran quantitat de luxes, com ara grans cases al centre de la ciutat amb majordoms i minyones, estances còmodes i adequades a un alt nivell de vida, doctors... Una diferència respecte el nostre present és que aquests empresaris rics, a diferència per exemple dels seus treballadors, sí que es podien permetre aigua calenta i electricitat, dos dels majors luxes d’aquella època. Els empresaris tenien un despatx propi a la fàbrica, amb una taula amb plomes per escriure, un penjador, estanteries amb llibres, i sobretot una còmoda cadira on seure. Normalment tenien una esperança de vida més elevada que els els treballadors, ja que no havien de fer els seus esforços.

En canvi, la forma de vida dels treballadors de l’any 1900 era molt miserable. La majoria eren pobres perquè els sous de les fàbriques tèxtils o de les mines no donaven per molt. Molts morien per accidents laborals per guanyar unes miserables pessetes que tampocs els permetien viure amb comoditats. Vivien en cases de pocs metres quadrats, no tenien ni electricitat ni aigua corrent, i com que passaven fred a l’hivern, era habitual que patissin tuberculosi o altres malalties comunes a l’època. A més, el menjar escassejava i el que hi havia costava molt. Els drets dels treballadors tampoc es tenien en compte, i encara menys els de les dones, tot i que en aquella època ja començaven a treballar... cobrant menys que els homes.

En resum, la revolució industrial va ser una època de desigualtat en la qual no es valoraven els drets de les persones, els pobres no es tenien en compte i els rics eren els amos de la situació.

LA RÉSISTANCE FRANÇAISE: "AU REVOIR LES ENFANTS"

Mardi 23 décembre, les élèves de français de 1BAT nous sommes allés au cinéma Truffaut voir Au revoir les enfants, un film de Louis Malle, pour étudier la résistance française pendant la Deuxième Guerre Mondiale. Le film a été présenté par M Àngel Quintana, professeur et critique de cinéma. Dans la salle on a rencontré les étudiants de 1ère et Terminale de Batxibac du lycée S.Sobrequés.

Une histoire réelle:

Ce film est en partie autobiographique. Au revoir les enfants est une version romancée d'événements que Louis Malle a

vécu. Dans les faits réels, le jeune Jean Bonnet s'appelait Hans-Helmut Michel (6 novembre 1930-6 février 1944) et il est resté environ un an dans le collège d'Avon près de Fontainebleau avant d'être arrêté et déporté. Le Père Jean du film a lui aussi existé et s'appelait Père Jacques (29 janvier 1900-2 juin 1945). Pour avoir caché les trois enfants juifs dans le collège il fut aussi déporté à Mauthausen. Il est honoré à Yad Vashem en tant que Juste parmi les Nations.

Présentation du contexte historique :

Sous l'occupation allemande, la France était divisée en deux parties principales selon les accords de l’armistice signé le 22 juin 1940 entre le Maréchal Pétain, chef de l'état français, et le gouvernement de Hitler: une zone libre et une zone occupée où est instauré le régime de Vichy. Le nouveau régime collaborateur est anti-communiste, antisémite et antidémocratique. Les valeurs républicaines "liberté, égalité, fraternité" sont alors remplacées par "travail, famille, patrie." Il instaure également le service du travail obligatoire (S.T.O), ce qui pousse beaucoup de jeunes hommes à se réfugier dans le maquis et la Résistance. Le régime de Vichy livre aux autorités allemandes les juifs cachés en zone libre, ainsi que les officiers allemands déserteurs refusant l'idéologie nazie.

Grup de francès de 1BATXILLERAT

EL NOSTRE CENTRE A LA FESTA DE HANUKKÀ

El dia 23 de desembre del 2014, es va celebrar la Hanukkà a la Plaça del Vi de Girona. Per segon any consecutiu les espelmes del canelobre hanukkiyyà es van encendre amb la presència d’alguns alumnes de 2n d'ESO del nostre institut.

La festa de Hanukkà, que vol dir consagració, és la festa de les llums. Una celebració en què la família o els amics es troben al capvespre diàriament durant vuit dies per encendre les espelmes. Totes les cases tenien un hanukkiyyà, que era un canelobre de 9 espelmes a diferència de la menorà que en té 7.

La història explica que el sacerdot Matatis es va revelar contra Antíoc IV Epifanes, que va profanar el Temple de Jerusalem. Matatis va lluitar contra  les seves forces juntament amb els seus fills. Quan el sacerdot va morir, va passar la torxa al seu fill Judà. Ell, amb el seu exèrcit rebel, va aconseguir entrar al temple que estava profanat, tot menys un recipient d'oli per a la menorà, el canelobre de 7 braços. En teoria, l'oli que hi havia hauria d'haver durat 1 dia, miraculosament en va durar 8. Així van recuperar el Temple de Jerusalem.

L’espelma del mig de la hanukkiyyà representa l'espelma testimoni, la que Judà portà fins al temple. Les altres 8 representen els dies que va durar l'oli encès.

Els alumnes de 2n d'ESO del nostre centre van tenir l'honor d'encendre la segona de les 8 espelmes, just després del rabí de Barcelona i abans del president de la cambra de comerç de Girona, associada amb el patronat del call jueu de Girona. Uns versos en català i hebreu van acompanyar l'encesa de llums.

Al final de la celebració, una flauta travessera, una guitarra i una acordió van tocar una música del klezmer amb melodies gitanes. Domari Trio, el grup de música, va omplir la plaça juntament amb la olor dels sufganiot, uns bunyols fregits i farcits amb crema o melmelada i tot cobert amb sucre glas.

Arnau Lleixà

Alumne de 2n d’ESO

GEOLOGIA DE LA COSTA BRAVA

El dia 16 de desembre, els estudiants de Ciències de la Terra de batxillerat van anar a fer un itinerari geoambiental per la Costa Brava.

La Geologia constitueix un element molt important per caracteritzar el paisatge del litoral de les comarques de Girona, allò que vam anomenar, ja fa més de cent anys, la Costa Brava. L’alternança de penya-segats que cauen damunt del mar amb  petites cales constitueix el més representatiu d’aquesta façana marítima.

Dels molts centres d’interès que podem trobar, hem escollit diverses cales de Begur per fer el nostre itinerari. En primer lloc hem anat al parador d’Aiguablava, un mirador privilegiat dels alts penyasegats sobre el mar amb un predomini del granit. Hem baixat fins sa Planassa per observar millor els filons negres i hem recorregut la platja per comentar la seva formació.

A continuació ens hem aturat a Begur per esmorzar i tot seguit comentar les particularitats dels marbres que constitueixen la pedra de Begur.

Hem hagut de retrocedir cap a l’interior fins a Pals per adreçar-nos a la seva platja. Allà trobem unes calcàries que cauen damunt la platja del Racó i inicien al camí de ronda. Aquest geòtop és molt interessant per observar el contacte de la cobertora sedimentària de l’Empordà amb el massís de Begur, la continuació de les Gavarres.

En fer el recorregut des del Racó fins sa Riera, es troba una mostra representativa de roques metamòrfiques que testimonien l’antiguitat del massís i les deformacions que pateixen les roques durant la formació de muntanyes.

Segur que la geologia de la zona reuneix molts més atractius, però donem per finalitzada l’activitat i retornem a Girona.

Xavier Sàbat

Professor de Ciències de la Terra

PLECS I FALLES DE PLASTILINA

En una de les últimes classes de l’any 2014, els estudiants de Geologia de 4t van crear plecs i falles de plastilina. Oi que els van quedar bé?